 |
|||
|
|||
 A un quant d’una del migdia es va dur a terme al Fossar de les Moreres l’Homenatge als morts en combat per una Terra Lliure. Mentre desenes de persones sostenien estelades i una pancarta amb els retrats de Martí Marcó, Fèlix Goñi, Toni Villescusa, Quim Sànchez i Julià Babia, l’ex-pres polític català David Martínez va fer un parlament, el contingut del qual es va repartir entre les més de tres-centes persones de totes les edats que hi havia al Fossar. [Continuació] |
|||
|
|||
| 11 de setembre >> Canvi d'agulles: Autodeterminació! | |||
|
|||
 Després
d’haver assistit en el darrer any a tota una demostració
del veritable funcionament de la política professional al servei
del sistema polític i econòmic dominant, l’Esquerra
Independentista s’ha carregat d’arguments per defensar
i dur a terme el seu projecte de Ruptura Democràtica.
D’una banda, ha quedat palesa la inviabilitat de qualsevol intent de reformar l’Estat espanyol. Perquè més enllà de l’agressivitat exhibida per l’espanyolisme militant, també l’amo amable que ha volgut ser Zapatero ens ha mostrat els límits de la quimèrica Espanya plural. Per un altre cantó, la dreta catalanista de CiU ha representat perfectament el seu paper d’aliada de l’Estat i portaveu de les –immobilistes– burgesies locals. Per la seva banda, el PSOE ha deixat veure el seu veritable tarannà i, mentre al País Valencià pactava una reforma de l’Estatut amb el PP, a Catalunya feia servir la dreta espanyolista com a espantall contra el sobiranisme que rebutjava l’Estatut. Finalment, el PP ha seguit amb la seva pràctica política depredadora, neoliberal i desnacionalitzadora al País Valencià i a les Illes, si bé en tots dos governs ha impulsat també reformes estatutàries per seguir la tònica de la resta de comunidades. El resultat de tot plegat ha estat una reforma-maquillatge de l'autonomia a les tres parts de país sota dominació espanyola, que no permet afrontar amb prou mitjans els problemes que afecten tant les classes populars com els Països Catalans com a nació. [Continuació] |
|||
|
|||
| Vigència actual del marxisme (i aspectes principals del Manifest Comunista) (Carles Castellanos) | |||
|
|||
| La pregunta que se’m proposava
en la proposta de conferència que se m’havia fet era
si “és aplicable” el marxisme a l’època
actual.
Més que no pas explicar si es pot ser marxista o si es pot aplicar ara el marxisme voldria explicar de què serveix; és a dir, que voldria exposar si serveix al món d’avui i a la nostra societat, si serveix per al nostre compromís en la lluita contra les formes d’opressió i d’explotació existents. [Continuació] |
|||
|
|||
| Diada Nacional (Agustí Barrera i Puigví) | |||
|
|||
| L’Onze de setembre de 1714 els quaranta mil soldats de les tropes franco-espanyoles comanades pel duc de Berwick vencien la resistència dels 5.500 barcelonins, que dirigits per Antoni de Villarroel i Rafael de Casanova, com a caps militars, havien resistit a ultrança un setge de dotze mesos en què havien caigut trenta mil bombes caigudes damunt la ciutat i que havia produït set mil baixes. [Continuació] | |||
|
|||
| Davant els voltors de l'imperi, solidaritat amb la revolució cubana | |||
|
|||
 Davant
la situació creada per la malaltia del comandant Fidel Castro
Ruz, el Moviment de Defensa de la Terra ha fet arribar el comunicat
següent tant als representants legítims del poble cubà
al nostre país com als diferents comitès de solidaritat
amb la revolució cubana: |
|||
|
|||
|
|||
|
|||
|
|||
| Crònica del 25 de juliol, Dia da Pátria Galega | |||
|
|||
 Una
delegació de l’MDT va assistir als actes de celebració
del 25 de juliol, Dia da Pátria Galega, convidada per l’organització
política de l’Esquerra Independentista NÓS-Unidade
Popular (NÓS-UP). Aquesta organització va efectuar la rebuda de les delegacions internacionals el dia 24 de juliol al Centre Social Henriqueta Outeiro de Compostel·la. Henriqueta Outerio Branco va ser una lluitadora revolucionària, activa militant comunista i feminista, nascuda el 26 de febrer de 1910. [Continuació] |
|||
|
|||
| Alerta Solidària/ 6 de setembre: Sis anys després, arriba el judici del cas Birulés | |||
|
|||
Finalment ha arribat la data de judici. Ha estat una llarga espera, en la què en algun moment semblava que el procés contra els universitaris no tirava endavant. Però la judicatura ha decidit pressionar fort i el proper sis de setembre es preveu que se celebrarà un judici que ens ha fet mirar molt enrere... El dos d’octubre del 2000, a l’acte inaugural del Curs Acadèmic de la Universitat de Girona (UdG), la ministra espanyola del PP Ana Birulés és convidada per l’equip rectoral. [Continuació] |
|||
|
|||
| La Veu núm. 73 | |||
|
|||
|
|||
|
|||
| Palestina: entre l'espasa de la comunitat internacional i el mur de l'apartheid sionista | |||
|
|||
 El
conflicte entre Palestina i l’Estat d’Israel torna a
estar a la palestra mediàtica. Això no és cap
novetat, ja que des de la creació artificial d’un Estat
jueu en el 78% de la Palestina històrica, la lluita del poble
palestí pel seu alliberament nacional ha estat sempre notícia.
D’aleshores ençà la dinàmica d’acció-reacció-acció
ha estat constant.
[Continuació] |
|||
|
|||
| La guerra d'agressió a Catalunya (Agustí Barrera i Puiví) | |||
|
|||
| S’anomena molt sovint la guerra del 1936-39 guerra civil quan, de fet, fou una guerra de classes i d’agressió contra la nació catalana. Pel que fa al primer aspecte, ens trobem, d’una banda, la burgesia industrial i financera, aliada amb l’exèrcit i església (llevat d’honorables excepcions), és a dir, els tradicionals suports del poder, i de l’altra, les classes populars, que s’havien situat al costat del Govern català i dels partits i organitzacions sindicals. Pel que fa al segon aspecte, podem dir que fou una guerra contra Catalunya, contra la seva cultura, la seva identitat; era la voluntat uniformista i assimiladora de l’Espanya atàvica contra les altres nacions de la Península. [Continuació] | |||
|
|||
| Posicionament de la Plataforma Laïcitat en acció davant l'accident de metro a València | |||
|
|||
Davant el gravíssim accident ocorregut a València, els components de la plataforma LAÏCITAT EN ACCIÓ volem solidaritzar-nos amb les famílies d'aquests treballadors i treballadores i altres persones que han perdut la vida en un fet quotidià com és la utilització d'un servei públic de transport. [Continuació] |
|||
|
|||
| Manifest de la Plataforma Laïcitat en acció | |||
|
|||
Eixint de de la indignació La visita del cap de l’església catòlica i de l’Estat Vaticà es produeix en un context general que ens obliga a fer-nos diferents preguntes. Realment aquest esdeveniment respon a les necessitats reals, socials, intel·lectuals, espirituals, etc., dels valencians i de les valencianes? Pensem que no, sinó que més aviat s’ha creat artificialment, per fer coincidir aquesta trobada de les “famílies” i la visita del Papa en un moment en què la ciutadania està forçant l’aprovació de lleis que, malgrat les seues limitacions, signifiquen avanços notables respecte a allò que hi havia, com ara les lleis que permeten el matrimoni de persones del mateix sexe, major llibertat per a la investigació genètica amb fins terapèutics… [Continuació] |
|||
|
|||
| Després del 18 de juny la història no s'ha aturat: la lluita per la independència continua | |||
|
|||
Qualsevol valoració de l'aprovació de l'Estatut a Catalunya no s'hauria de limitar als percentatges de vot del referèndum del passat 18 de juny. La batalla contra aquest Estatut (i els de les Illes i el País Valencià) cal emmarcar-la en una conjuntura d’alta mobilització nacional i social que va començar el 2002, conjuntura en què s’han produït innegablement avanços en la consciència nacional però no pas en el nivell organitzatiu. [Continuació] |
|||
|
|||
| Diguem NO! Prou estatuts... ara Independència! | |||
|
|||
El proper 18 de juny, les catalanes i catalans de la Catalunya estricta estem convidats a anar a les urnes per validar el vergonyós procés de reforma estatutària engegat per les classes dominants del nostre país. Els qui ens criden a votar són els mateixos polítics que no només no han estat capaços de posar al damunt de la taula l'epicentre del conflicte polític entre el poble català i l'Estat espanyol, l'exercici del Dret d'Autodeterminació, sinó que ni tan sols han simulat posar la defensa dels seus propis acords parlamentaris per davant dels interessos partidistes. [Continuació] |
|||
|
|||
| Nota de premsa del SEPC: Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, arran de la fusió de CEPC i Alternativa Estel | |||
|
|||
| Desprès de
dos anys treballant-hi, el proppassat 1 de maig, dia dels i les treballadores,
les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora
d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), hem culminat un procés
de confluència orgànica reunits en Assemblea Constituent
a la població de Sueca (Ribera Baixa).
D’aquesta assemblea, n’ha sorgit el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que recull el bagatge d’ambdues organitzacions i disposa de centenars de militants arreu de la nostra geografia. L’objectiu d'aquest nou projecte és esdevenir una eina capaç d'encapçalar els nous reptes que se'ns plantegen a nivell català i europeu, apostant per un salt qualitatiu del moviment estudiantil als Països Catalans. [Continuació] |
|||
|
|||
| Pensament materialista o guerra infinita? | |||
|
|||
 Davant
la crida de Bush a la “Justícia Infinita”, inspirada
en el xoc de civilitzacions, l'estiu del 2004 La Veu va publicar
l'article titulat "Pensament Materialista o Guerra Infinita".
Aquesta afirmació és encara certa davant els enfrontaments a què han donat lloc les caricatures daneses de Mahoma. No hi haurà pau al món fins que no hàgim arraconat a escala universal les ideologies alienadores, mentre la laïcitat no surti victoriosa dins la vida pública arreu de la terra. I per a això és imprescindible que un canvi social en profunditat s’operi en el conjunt de les societats orientals i occidentals. El canvi necessari és difícil, però imprescindible, i es pot convertir –s’ha de convertir– en un dels motors més poderosos d’acceleració de la transformació política i social. Reproduïm, ara, aquelles anàlisis que, en els termes més generals, continuen essent vàlides. [Continuació] |
|||
|
|||
| Dos comentaris sobre el llibre Nosaltres ex-exvalencians (Toni Estruch) | ... |
||
|
|||
Durant el darerr mes van aparèixer a la revista L'Avanç dos articles de toni Estruch sobre el llibre Nosaltres exvalencians: |
|||
|
|||
| Ponències de la IX Assemblea Nacional | ... |
||
|
|||
Publiquem tot seguit el redactat definitiu de tres de les ponències que es van debatre a la darrera Assemblea Nacional de l'MDT. Properament publicarem també les resolucions temàtiques que s'hi van aprovar. |
|||
|
|||
| Campanya Unitària per l'Autodeterminació | |||
|
|||
 |
|||
|
|||
| Plataforma pel Dret a Decidir | |||
|
|||
 |
|||
Els
passats 28 i 29 de juliol, es varen produir a l’aeroport del
Prat una sèrie de fets que convé que analitzem des
d’una perspectiva de classe.
SUMARI
Per
al PP, la culpa sempre és de la classe treballadora
