11 de setembre >> Pels nostres drets socials i nacionals, Independència!

“Som una nació”, “Som escola”... som un poble que s’entesta a existir; un poble que continua aspirant a organitzar-se en una societat cohesionada, justa, lliure i democràtica, que ens permeti, a totes i a tots, realitzar-nos materialment i culturalment com a persones i viure sense complexos la nostra identitat.

Però diguem-ho clarament: som una nació ocupada, que ha hagut de resistir durant més de 350 anys les constants ofensives d’uns estats hostils a la nostra existència. I tant hi fa el vernís que aquests estats (Espanya i França) hagin utilitzat en cada moment històric: la realitat és tossuda, i ni la república francesa, ni la monarquia espanyola han estat, són, ni podran ser mai, marcs democràtics per al poble català.

Espanya és irreformable... si més no, en positiu! L’evolució de la política espanyola, de l’acció de l’aparell de l’Estat contra el nostre poble en els darrers 30 anys, les dràstiques retallades socials i la recent reforma constitucional aprovada al més pur estil de república bananera ens demostren que la seva única possible evolució no és cap altra que la involució en termes nacionals i socials, que la liquidació fins i tot d’aquesta enganyifa anomenada “estat de les autonomies”.

Fa més de 30 anys que l’independentisme denunciava la via morta que suposava l’autonomisme... i el temps ens ha donat definitivament la raó! L’esperpèntic procés de reforma estatutària, el continu espoli econòmic, les renovades agressions a la nostra llengua, la cohesió social i la identitat nacional i el foment sistemàtic de la catalanofòbia com a ideologia hegemònica a l’Estat espanyol certifiquen una sentència de claredat diàfana: No serem res sense un Estat propi!

Sense independència no hi haurà democràcia, ja que dia rere dia, els polítics espanyols continuen negant el poble català com a font de sobirania. Sense independència no hi pot haver ni polítiques socials ni sortida a la crisi, ja que el poble català és robat per partida doble (per mitjà de l’explotació i l’espoli). I sense independència serà impossible definir un model social integrador que faci de la nostra llengua una eina de cohesió i convivència.

Però un projecte de ruptura amb els estats ocupants no serà secundat mai per l’oligarquia i els seus lacais polítics (CiU, PP, PSOE) i només podrà ser protagonitzat per les classes populars, sempre que aquest projecte tingui uns continguts socials que facin albirar una millora de les condicions de vida per als sectors populars. Avui, més que mai, la lluita per les llibertats nacionals està intrínsecament lligada a la defensa d’un model de societat radicalment democràtica, també (o especialment) en el vessant econòmic.

Ara bé, per caminar amb pas ferm cap a la ruptura, cal articular un marc nacional de lluita sindical, laboral i de defensa dels drets socials, cal elaborar un programa per a la transformació del model econòmic i social i cal enfortir la Candidatura d’Unitat Popular com a referent de les classes populars i eina d’intervenció política i mobilització.

11 de setembre de 2011