Les revoltes provocades per la fam s'han multiplicat arreu del món en resposta a l’explosió dels preus de les matèries primeres alimentàries i s'han revelat particularment mortífers. Les poblacions del Tercer Món, aixafades per un sistema econòmic irracional i insostenible, han expressat la seva còlera arreu dels continents, ja sia a Haití, on el Primer Ministre ha dimitit de les seves funcions, ja sia les Filipines o ja sia a Egipte. un Un total de 89 milions de persones de més de 37 països de l'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica Llatina estan directament afectades per la crisi alimentària [1]. Malauradament, però, aquestes revoltes només són el començament.

Jacques Diouf, director general del Programa alimentari mundial de les Nacions Unides, ha exposat els factors que han conduït a aquesta pujada sobtada de preus, és a dir una baixada de la producció deguda al canvi climàtic, uns nivells d'estocs extremadament baixos, un consum més gran en economies emergents com la Xina i l'Índia, l’elevadíssim cost de l'energia i del transport i sobretot l’increment de la demanda per a la producció de biocarburants [2].

Els Estats Units, juntament amb el Brasil, han estat els principals promotors de la política dels biocarburants per fer front a la pujada del preu del petroli, negligint les conseqüències dramàtiques i previsibles d’aquesta producció. Així, per satisfer les seves necessitats energètiques, Washington promou una estratègia que conduirà una gran part de la humanitat al desastre. No hi ha cap dubte sobre aquesta qüestió i les grans institucions internacionals són unànimes, incloent-hi el Fons Monetari Internacional (FMI) [3].

La FAO, l'organització de les Nacions Unides per a l'alimentació i l'agricultura, ha subratllat que l'augment mundial de la producció de biocarburants amenaça d’impedir l'accés als productes alimentaris als pobres del Tercer Món. «A curt termini, és molt probable que la ràpida expansió dels carburants verds a nivell mundial tindrà efectes importants sobre l'agricultura d'Amèrica Llatina», ha afirmat la FAO [4].

En efecte, la producció d’hidrocarburants es fa en detriment de les cultures alimentàries, consumint reserves d'aigua i desviant les terres i els capitals, la qual cosa comporta un augment de preus dels productes alimentaris i «posarà en perill l'accés als aliments dels elements més desfavorits», conclou la FAO en un informe presentat al Brasil [5]. Les conseqüències socials desastroses d'aquesta política són fàcilment previsibles i la inseguretat alimentària afecta ja 854 milions de personnes [6].

El Brasil, que s'esforça a propagar la producció dels biocarburants a l’Amèrica Llatina i a l'Àfrica, ha negat que aquesta política sigui la responsable de la pujada dels preus dels productes alimentaris arreu del món. El ministre de les Finances, Guido Mantega, hi ha mostrat públicament el seu desacord : «Això posa en perill la producció alimentària [...] als Estats Units, però no pas al Brasil, no pas als països africans, no pas als països de l'Amèrica Llatina, que tenen prou terres per produir aliments i biocarburants [7]».

El president brasiler Luis Inacio Lula da Silva ha rebutjat igualment aquesta tesi. «No em digui, per l’amor de Déu, que els aliments són cars a causa del biodièsel. Els aliments són cars perquè el món no estava preparat per veure menjar milions de xinesos, d'indis, d'africans, de brasilers i de llatinoamericans», ha afirmat. Lula ha defensat la producció de biocarburants ja que el Brasil n'és el segon productor mundial darrere els Etats-Unis [8].

Però l’evolució de les matèries primeres contradiu de manera punyent les paraules de Mantega i del president brasiler. La producció de biocarburants substitueix les cultures alimentàries i estimula la forta pujada dels preus. Així, el preu de l'arròs ha augmentat de 75% entre el febrer de 2008 i l’abril de 2008, mentre que el preu del blat s’ha apujat un 120% en el mateix période [9]. Passa el mateix amb els productes de base com la soia, el blat de moro, l’oli, però també la llet, la carn i d’altres [10].

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha reclamat mesures d'urgència per posar fi a la crisi alimentària [11]. El Banc mundial ha invitat els governs dels països membres a intervenir ràpidament per evitar la propagació del cataclisme alimentari i ha remarcat que el fet que el preu dels productes de base s’hagi duplicat en el transcurs dels tres últims anys «podria provocar encara més la misèria 100 milions de persones que viuen als països pobres». El preu del blat, per exemple, ha augmentat de 181% en tres anys. L’FMI ha alertat de la possibilitat d’una hecatombe anunciada: «Si els preus dels aliments, continuen augmentant com ho fan ara [...] les conseqüències seran terribles. Com ens ha ensenyat la història, aquest tipus de situacions porta de vegades a la guerra [12]».

Jean Ziegler, relator especial de les Nacions Unides per al dret a l'alimentació, ha qualificat la producció massiva de biocarburants de «crim contra la humanitat» i ha advertit que el món es dirigeix «cap a un període perllongat de revoltes». N’ha assenyalat directament els culpables criticant durament la política desastrosa de l’FMI, el dúmping agrícola de la Unió Europea a l’Àfrica, l'especulació borsària internacional sobre les matèries primeres engendrada pels biocarburants, el govern dels Estats Units i l'Organització Mundial del Comerç [13].

L'advertiment de Fidel Castro

Fa més d'un any, exactament el 28 de març de 2007, l'antic president cubà Fidel Castro va alertar el món contra el perill dels biocarburants. En una llarga reflexió titulada «Més de 3.000 milions d'éssers humans condemnats a una mort de gana i de set prematura», va denunciar la idea sinistra de convertir els aliments en combustible» elaborada pel president Bush com a vessant econòmic de la política exterior dels Estats Units. L'inquilí de la Casa Blanca ha anunciat la seva intenció de produir 132.000 milions de litres de biocarburant d'aquí al 2017 [14].

Per a Fidel Castro, si aquesta mesura fos aplicada als països del Tercer Món, el nombre de persones afectades per la fam i la manca d'aigua adquiriria proporcions vertiginoses, sense parlar de les conseqüències ecològiques. «Ja no quedarà un sol arbre per defensar la humanitat del canvi climatic [16]».

L'antic president cubà havia criticat igualment la intenció de l'Europa d'utilitzar no només el blat de moro sinó igualment el blat, les llavors de gira-sol, de colza i d'altres aliments per a la producció de biocarburants. Això comportaria -escrivia- una expansió de la demanda, un augment colossal dels preus d'aquestes matèries primeres alimentàries i una crisi humanitària que tindria conseqüències tràgiques. Desgraciadament, Fidel Castro ha encertat plenament en les seves previsions [17].

El líder revolucionari cubà ha proposat una solució senzilla per estalviar energia:

Una moratòria immediata sobre els biocarburants és indispensable ja.

Lluny d’extreure les lliçons pertinents del drama social i humà que travessa el planeta, els Estats Units han reafirmat la seva voluntat de multiplicar per dos les enormes superfícies que dediquen ja als biocarburants. Europa ha anunciat igualment la seva intenció de desenvolupar aquests productes de substitució [19]. Les conseqüències seran tràgiques ja que el pitjor encara ha d’arribar.

La sobirania alimentària és un dret inalienable dels pobles. Sens dubte és el més important. La pobresa i la fam no són fatalitats sinó les conseqüències directes d'un sistema econòmic inhumà i destructor que viola el dret a la vida dels desheretats del planeta. Per aquesta raó, cal declarar immediatament una moratòria sobre els biocarburants ja que es corre el risc d’haver d’afrontar un veritable genocidi. Aquesta producció és insostenible des d'un punt de vista moral, polític i social. L'espècie humana cap a l’autodestrucció, raó per la qual és urgent més que mai posar fi a aquesta carrera boja cap a l'apocalipsi.

Notes
[1] The Associated Press, «La communauté internationale confrontée à une sérieuse crise alimentaire», 14 d’abril de 2008.
[2] Ibidem.
[3] Reuters, «Face aux émeutes de la faim, DSK s’interroge sur les biocarburants», 18 d’abril de 2008.
[4] Reuters, «La FAO met en garde contre les biocarburants», 15 d’abril de 2008.
[5] Ibidem.
[6] Organisation des Nations unies pour l’alimentation et l’agriculture, L’état de l’insécurité alimentaire dans le monde 2006 (Roma: FAO, 2006), p. 8.
[7] Reuters, «La FAO met en garde contre les biocarburants», op. cit.
[8] Le Monde, «Le président brésilien, Lula, plaide en faveur des biocarburants», 17 d’abril de 2008 ; Marco Sibaja, «Brazil: Biofuels are not at the root of hunger crisis», The Associated Press, 17 d’abril de 2008.
[9] Lesley Wroughton, «La crise alimentaire reconnue comme une priorité mondiale», Reuters, 14 d’abril de 2008
[10] Ibidem.
[11] The Associated Press, «Crise alimentaire: Ban Ki-moon réclame des mesures d’urgence», 14 avril 2008.
[12] Veronica Smith, «Crise alimentaire: la Banque mondiale sonne l’alarme», 14 d’abril de 2008.
[13] Agence France Presse, «Les biocarburants, ‘un crime contre l’humanité’ d’après le rapporteur de l’Onu», 14 avril 2008.
[14] Fidel Castro Ruz, «Condenados a muerte prematura por hambre y sed más de 3 mil millones de personas en el mundo», Granma, 29 de març de 2007.
[15] Ibidem.
[16] Ibidem.
[17] Ibidem.
[18] Ibidem.
[19] Le Monde, «Les tartuffes de la faim», 17 d’abril de 2008.