En el capitalisme, la burgesia es dota d'un conjunt de valors concrets que permeten allargar en el temps la contradicció Capital-Treball, l'explotació salarial, la dominació sexo-econòmica de les dones i l'opressió dels pobles. Aquest conjunt de valors burgesos constitueixen una immensa màquina de dominació de la classe treballadora.

Són múltiples els mecanismes d’ alienació i control social que empra el capitalisme per  inocular al poble treballador una seguit de comportaments, hàbits i actituds que, en primer lloc, permeten a la burgesia explotar la força de treball i extreure la plusvàlua d’una manera summament subtil.

En segon lloc, aquests valors burgesos afavoreixen la jerarquització de la força de treball, fenomen que divideix la classe treballadora, augmentant la possibilitat de derrota les lluites obreres i la pèrdua de drets que anteriorment havia guanyat en les victòries.

I en tercer lloc, justifiquen en l'imaginari col·lectiu de les masses oprimides i alienades, les atrocitats i els crims contra els pobles i les dones, i la misèria i la pauperització de la immensa majoria social de què és responsable la burgesia.
En contraposició a aquest conjunt de valors burgesos, podem parlar de l’existència d’una ètica revolucionària. Ambdues formen una unitat d’oposats irreconciliables.

Aquesta ètica revolucionària és imprescindible per aconseguir el nostre objectiu estratègic: la construcció d’una Galícia Independent, Socialista i Antipatriarcal. Si la nostra praxi revolucionària no parteix, ni està amarada de l’ètica revolucionària, serà molt més difícil transformar la societat actual cap a una altra societat veritablement lliure, democràtica i justa socialment i econòmica. Per tant, és indispensable interioritzar que un/a revolucionària ho és les 24 hores del dia i que tenim la responsabilitat i el deure com a comunistes d’actuar, tant a la nostra vida pública com a la privada, d’una forma coherent amb el nostre pensament i objectius.

Les nostres accions quotidianes han d’estar basades en l’ètica revolucionària per diverses raons.

Perquè mitjançant la pedagogia de l’exemple, sumem classe treballadora al nostre projecte emancipador, i guanyem prestigi en el moviment obrer i popular.

Perquè és la garantia de no defallir en el combat contra l’alienació burgesa.

Perquè és el catalitzador de la presa de consciència del paper en la lluita de classes de la classe treballadora, i és un important mecanisme de lluita ideològica contra la falsa  consciència necessària.

I, finalment, i no menys important, perquè amarar de moral revolucionària totes i cadascuna de les nostres accions és una injecció d’energia física i psicològica, que  permet a cada revolucionari i revolucionària continuar en la lluita per molt grans i greus que siguin els contratemps i els obstacles.

El desenvolupament polític d’un/a revolucionària ha de ser integral, compaginant la formació teòrica i ideològica, amb el desenvolupament conscient en la nostra actuació diària d’aquelles actituds i comportaments que trenquin amb els valors burgesos i que fomentin la transformació radical d’aquesta societat capitalista corrupta, injusta, repressora i egoista. En aquest punt adquireix una importància especial el paper de la crítica i l’autocrítica, el sacrifici, el compromís i la disciplina militant, que també són valors revolucionaris.

La moral revolucionària es basa en la democràcia socialista, en la llibertat plena davant la falsa llibertat burgesa i les seves democràcies repressores, la cooperació, la camaraderia, la companyonia i la solidaritat davant l’individualisme, que impossibilita la unitat dels diferents segments del PTG (poble treballador gallec, la cursiva és nostra), i en especial de les dones i la joventut treballadora, i dels i les treballadores a les fàbriques, la sinceritat i l’honestedat davant la mentida i la manipulació, l’altruisme davant l’egoisme i la competitivitat irracional, i la generositat davant l’ambició i el benefici exclusivament personal.

[1] Aquest text és el pun 1.6 del Programa Tàctic de Primeira Linha aprovat el novembre de 2010. Es pot trobar complet en gallec a http://primeiralinha.org/home/?p=9861