Annex A: Glossari d'organitzacions polítiques

BOC (Bloc Obrer i Camperol). Organització sorgida de la Federació Comunista Catalano-Balear, per divergències amb el sector més estalinista. Tingué una gran importància durant els anys 30, fins que l'any 1936 donà origen al POUM. L’any 1934, durant els Fets d'octubre, va ser dels convocants de la vaga general i dels principals protagonistes de la lluita al carrer.

CCC (Col·lectiu Comunista Català). Petit cercle d'intel·lectuals, sorgits d'organitzacions comunistes tradicionals, com el PSUC o Bandera Roja. La seva única activitat consistia en la redacció de documents polítics, sense cap mena de treball de base real. A partir del mes de setembre de 1979 van iniciar la publicació d'una revista, anomenada K. 0., de la qual només van sortir dos números. D'una manera o altra, alguns dels integrants del CCC han anat a formar part del Col·lectiu Independentista la Nova Falç.

CCI (Comunistes Catalans Independents). Reencarnació comunista dels Grups pro-lndependència de Catalunya (GIC) que havien existit els anys 1974 i 1975. L'any 1977, la gent del GIC, amb la pretensió de reconstruir el BOC, constitueixen en un primer pas els CCI com a grups de discussió. Els CCI desapareixen el 1979 i alguns dels seus integrants entren a formar part d'IPC.

Crida (Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes). Creada el març de 1981, en resposta al «Manifiesto de los 2.300». Era una plataforma d'entitats cíviques, culturals i polítiques, més de 1.300, però a partir del juliol de 1982, moltes entitats se'n retiren, i continua com a plataforma de mobilització amb vista a objectius fàcilment assumibles (retolacions en català, campanya per a l'etiquetatge dels productes en català, campanya de reforestació, etc.), que aconsegueixen una gran acceptació popular. Dintre de la Crida juga un paper fonamental el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals), organització relacionada amb els monjos benedictins de Montserrat i de Sant Miquel de Cuixà, a través del seu secretari general Aureli Argemí, que en alguna ocasió ha estat acusat per la premsa groga de collaborar amb Terra Lliure.

CSPC (Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans). Organisme unitari antirepressiu de l'independentisme català des de 1979. Organitzat sobre una base territorial de comitès de barri i de poble o comarca, el seu organisme dinamitzador és la Coordinadora, que es reuneix un cop la setmana, i on són representats, a més dels comitès locals, les comissions de treball de premsa i propaganda, advocats, economia, i altres d'específiques. La seva funció principal és la defensa política de tots els patriotes morts, empresonats o refugiats en la lluita per la Independència dels Països Catalans. El seu òrgan d'expressió és la revista Clam, d'aparició bimensual.

EIA(Euskal Iraultzarako Alderdi) (Partit de la Revolució Basca). Partit sorgit del desdoblament, l'any 1976, d'ETA-pm, en què aquesta organització continuà com a purament militar i EIA recollí el front polític.

EE (Euzkadiko Ezkerra) (Esquerra d'Euzkadi). Coalició electoral formada pensant en les eleccions del juny de 1977 entre EIA, EMK (Moviment Comunista d'Euskadi) i independents. En l'actualitat EMK no hi és, i EE és purament la plataforma de masses d'EIA.

EN (Esquerra Nacional). Grupuscle d'ideologia poc definida format entorn de la persona del seu líder, Jordi Gil. Fonamentalment tingué alguna mena de presència els anys 1977 i 1978. En aquest darrer formà part del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola.

Època (Exèrcit Popular Català). Organització militar catalana que es comença a crear pels volts de l'any 1970. Es coneix la seva existència a partir de les accions Bultó i Viola i de la repressió consegüent. Desapareix definitivament com a tal a finals de 1980, i alguns dels seus militants s'incorporen a Terra Lliure.

ETA-m (Euzkadi ta Askatasuna-militarra) (Euzkadi i Llibertat-militar). Organització militar basca sorgida de l'any 1974 d'ETA-V Assemblea. Capdavantera de la lluita per la independència d'Euzkadi juntament amb HB (Herri Batasuna, Unitat Popular), organització de masses. Reivindica com a condició prèvia a l'alto el foc, el reconeixement dels punts de l'alternativa KAS (Koordinadora Abertzale Sozialista}, que constitueixen una plataforma de ruptura democràtica àmplia.

ETA-pm (Euzkadi ta Askatasuna-político-militar). Organització sorgida l'any 1974 de l'escissió d'ETA-V Assemblea, d'on s'originà també ETA-m. De tendència autonomista, genera, l'any 1976, EIA, com a partit polític. Per la mateixa època, gran part dels escamots especials (Berezis) surten d'ETA-pm i ingressen a ETA-m. Actualment és pràcticament desapareguda, i queda només un petit nucli de militants sota la denominació d'ETA-pm VIII Assemblea.

FAC (Front d'Alliberament Català). Organització militar catalana sorgida l'any 1970 de les Joventuts d'Estat Català, encara que posteriorment canvià la seva definició política. Desapareguda l'any 1975.

FNC (Front Nacional de Catalunya). Organització creada al final de la darrera guerra civil per fusió de diverses organitzacions nacionalistes. En un principi organització de caire político-militar, passa més endavant a ser només de caire polític. L'any 1969 sofreix una escissió, que dona lloc al PSAN. Del FNC van sortir els primer militats d'Època.

GDL (Grups de Defensa de la Llengua). Organització àmplia de lluita contra les agressions en matèria lingüística i cultural. Creada l'any 1982, la seva resposta és més coherent i compromesa que la que ofereix la Crida. Alguns dels seus membres van redactar l'any 1979 un manifest anomenat Una nació sense estat, un poble sense llengua, conegut també per manifest d'Els Marges, que era un crit d'alerta davant la política lingüística imperant i els perills de desaparició del català.

IPC (lndependentistes dels Països Catalans). Partit sorgit l'any 1979 de la fusió del PSAN-P amb l'OSAN de Catalunya del Nord. D'orientació socialista revolucionària, treballa fonamentalment a nivell de base a CSPC, GDL, TAE. Ha estat acusat en diverses ocasions per la policia de trobar-se a l'origen de TL, cosa la qualli ha comportat una important repressió. És una de les organitzacions impulsores de l’MDT.

JSAN (Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional). Organització juvenil lligada al PSAN, en els moments actuals desapareguda.

JRC (Joventuts Revolucionàries Catalanes). Organització juvenil lligada al PSAN i posteriorment a l'IPC, en els moments actuals desapareguda.

MUM (Moviment d'Unificació Marxista). Resultat de la fusió del Col·lectiu Combat, sorgit del FNC l'any 1976, i del Col·lectiu Comunista d'Alliberament, sorgit del PSAN el mateix any. Posteriorment es fusionà amb el Partit del Treball de Catalunya, formant el Bloc Català de Treballadors, avui desaparegut.

MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Grup anarquista conegut sobretot perquè un dels seus militants, Salvador Puig i Antich, fou condemnat a mort i executat l'any 1974. Alguns dels seus militants són actualment membres d'Acció Directa, a l'Estat francès.

MDT (Moviment de Defensa de la Terra). Moviment de masses que intenta ser l'organització unitària de l'independentisme català, objectiu que encara no ha aconseguit. Té una important implantació en algunes comarques del Principat de Catalunya i del País Valencià. Està organitzat d'acord amb la representació territorial.

NE (Nacionalistes d'Esquerra). Plataforma electoral sorgida l'any 1979 d'un sector escindit del PSAN, d'un altre escindint del FNC, i diversos col·lectius i persones independents. No va aconseguir cap resultat electoral, i l'intent de reconvertir-lo.en organisme de masses tampoc no ha funcionat gaire bé. Ara s'ha dividit entre un sector de plantejaments més radicals, denominat Moviment d'Esquerra Nacionalista, i un sector moderat, integrat a una altra plataforma electoral, l'Entesa de l'Esquerra Catalana, que igualment no ha aconseguit cap resultat electoral en cap ocasió.

Olla (Organització de Lluita Armada). Nom inventat per la policia per denominar un grup armat desarticulat l'any 1974 en dues caigudes successives. Format per alguns militants procedents del PSAN i d'altres de tendència anarquista.

OSAN (Organització Socialista d'Alliberament Nacional). Sorgida l'any 1977 a Perpinyà de l’escissió de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) organització també nord-catalana.

SC (Socors Català). Organització unitària antirepressiva de l’independentisme català els anys 1977 i 1978. Formada arran de les detencions de quatre patriotes catalans acusats d'atemptar contra l'industrial Bultó, desenvolupà una important tasca de defensa política. Desaparegué l'any 1978, en no existir una dinàmica armada que requerís l'existència d'un organisme de suport específic. De fet, es pot considerar que CSPC són els hereus de SC, canviant l'estructura més centralitzada de SC per una altra de base territorial.

TAE (Taula Antinuclear i Ecologista). Sorgida per evolució de la Coordinadora Contra l'Augment de les Tarifes Elèctriques, i amb important presència independentista i també llibertària.

UN (Unitat Nacionalista). Moviment ampli nacionalista de Catalunya del Nord, amb important implantació en algunes zones. Pràcticament hegemònic, tenint en compte la poca implantació de la secció nord-catalana del Col·lectiu la Nova Falç.

 

torna a dalt

Annex B: Cronologia comparada

1975

4 març
En un ple de l'Ajuntament de Barcelona, 18 regidors voten en contra d'un pressupost de 50 milions de pessetes per ajudar a l'ensenyament del català a les escoles. S'engega una important mobilització popular en defensa de la llengua.

7 març
En darrer terme es vota un pressupost de 47 milions per a aquesta finalitat.

1 maig
Declaració conjunta d'ETA-pm, PSAN-P i UPG per ajudar-se mútuament en les respectives lluites d'alliberament.
Declaració de l'estat d'excepció a Guipúscoa, Biscaia i Àlaba.
Detenció d'una militant d'ETA-pm a Espinavell, en intentar travessar la muga. Els seus companys aconsegueixen fugir a l'altre costat.

20 maig
Detenció a Barcelona d'Anton Molas i de Joaquim Auladell, aquest militant del PSAN-P, relacionats amb els pisos on s'havia amagat la noia d'ETA-pm. Pas a la clandestinitat dels principals dirigents del PSAN-P.

Juny
Atracament al Banc de Santander del carrer de Casp de Barcelona. L'acció, realitzada per un escamot d'ETApm, se salda amb un policia mort i un militant d'ETA ferit que, malgrat tot, els seus companys aconsegueixen d'emportar-se i guarir-lo.

30 juliol
En un tiroteig a Barcelona, a la plaça Llucmajor, són detinguts José Ignacio Pérez Beotegui «Wilson», i Juan Paredes Manot «Txiqui», ambdós militants d'ETA-pm. Al mateix temps, a Madrid són detinguts Félix Eguía «Papi», i un altre militant, resultant un tercer mort. Es descobreix la preparació d’una fuga, a la presó de Segòvia, dels presos bascos.

Setembre
Detenció de diversos militants d'ETA-pm a Madrid i Barcelona. Entre els detinguts de Madrid hi ha Múgica Arregui «Ezquerra», i entre els de Barcelona José Ramón de la Fuente «Guàrdia Civil», i Francisco Javier Ruiz de Apodaca. Resulten morts Andoni Campillo Alkorta a Barcelona, i un anomenat Montxo a Madrid. La caiguda es produeix per la delació d'un infiltrat, Gorka o «El Lobo», que desapareix, després d'haver cobrat 50 milions de pessetes del Govern.

27 setembre
Afusellament de Txiqui i d'Otaegui, i tres militants del FRAP. Indult per a Garmendia i altres cinc militants del FRAP. Campanya internacional de protestes i aïllament del règim franquista. Mentrestant, forta repressió contra els sectors nacionalistes catalans que havien collaborat amb ETA-pm.

1 octubre
Concentració franquista a la plaça de Oriente de Madrid, demostració de força davant de les protestes internacionals pels afusellaments. Els GRAPO fan la seva aparició pública amb la mort de quatre policies armats.

20 octubre
Primeres notícies de la malaltia de Franco. Comença la tensa espera, i la recomposició del poder.

20 novembre
Mort de Franco.
Coronació de Juan Carlos com a rei d'Espanya.
Primer indult d'abast limitat.

Desembre
Surten de les presons els primer presos polítics indultats i tornen alguns dels refugiats i exiliats.

1976

Gener
Recitals de Lluís Llach al Palau d'Esports de Barcelona; a la sortida s'organitzen marxes cap a la presó Model en petició de l'Amnistia.

1 i 8 febrer
Manifestacions massives a Barcelona i altres poblacions de Catalunya en petició d'Amnistia, convocades per l'Assemblea de Catalunya. Es produeixen importants enfrontaments amb la policia.

3 març
Enmig d'una situació de vaga a Vitòria, la policia assassina cinc treballadors a la sortida d'una assemblea a l'església. Vaga general a Euzkadi. Fraga Iribarne, ministre de l'Interior, declara: «La calle es mía».

23 abril
Gran jornada de mobilització en reivindicació de l'Estatut. Surt per primer cop el diari Avui.

1 maig
Les manifestacions convocades per celebrar el primer de maig, per primer cop des de la mort de Franco, són durament reprimides.

Juliol
Nomenament d'Adolfo Suárez com a president del govern espanyol.

Onze de setembre
Celebració de la Diada a Sant Boi, on assisteixen 100.000 persones.

13 desembre
Comença a emetre Ràdio-4, emissora en català dependent de Radio «Nacional» de España.

15 desembre
Referèndum per la «Reforma» Política. A Catalunya i a Euzkadi el grau d'abstenció és molt superior al de la resta de l'Estat.

1977

16 gener
L’Assemblea de Catalunya llança la campaya reivindicativa «Volem l'Estatut».
Assassinat d'advocats laboralistes en un despatx del carrer d'Atocha, a Madrid, per part de l'extrema dreta. Els GRAPO segresten el tinent general Villaescusa, quan ja feia dies que mantenien segrestat el financer Oriol. Mesures d'excepció a tot l'Estat.

Febrer
Detenció a Barcelona de les germanes Eva i Blanca Serra, aquesta darrera militant del PSAN-P i que havia tornat mesos abans de l'exili. Al cap de tres dies són posades en llibertat sense càrrecs.

23 abril
Sant Jordi. Concentració d'unes 100.000 persones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en reivindicació de l'Estatut.

9 maig
José María Bultó Marquès, president de la SA CROS, resulta mort en explotar-li un artefacte col·locat al pit per un escamot en exigència del pagament de l'impost revolucionari.
Mobilitzacions a Euzkadi en exigència de l'Amnistia, en plena fase pre-electoral. Es produeixen diversos morts per l'acció brutal de les forces d'ocupació.

Juny
Surt la totalitat dels presos bascos de les presons. Deu d'aquests, amb acusacions més greus, són deportats a Dinamarca, però tornen a aparèixer en un míting prelectoral.

15 juny
Primeres eleccions generals a l'Estat espanyol després de 40 anys de franquisme.

28 juny
Viatge sorpresa d'en Tarradellas a Madrid per negociar directament amb Suárez i Juan Carlos la reinstauració de la Generalitat. El viatge havia estat gestionat pel franquista Carles Sentís i es va realitzar en l'avió particular del financer Olarra.

Juliol
Detenció a Barcelona d'Àlvar Valls, Josep Lluís Pérez, Carles Sastre i Montserrat Tarragó, acusats de ser els autors de la mort de l'industrial Bultó.

Onze de setembre
Concentració de 30.000 persones al Fossar de les Moreres, sota la convocatòria dels grups independentistes. A la tarda, manifestació d'un milió i mig de persones en reivindicació de l'Estatut.

22 setembre
El financer Carles Ferrer Salat és elegit president de la patronal, CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales).

Octubre
Mobilitzacions en reivindicació d'Amnistia sense exclusions.

8 i 9 octubre
Signatura dels Pactes de la Moncloa, entre les principals forces polítiques parlamentàries.

14 octubre
S'aprova la darrera Amnistia de la transició.

23 octubre
Retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat provisional.
Surten en llibertat Àlvar Valls, Josep Lluís Pérez, Carles Sastre i Montserrat Tarragó. El ministre de l'Interior, Martín Villa, recorre contra l'aplicació de l'Amnistia i tots quatre han de passar a la clandestinitat.

Novembre
Se celebra a Barcelona la Conferència d'Organitzacions d'Esquerra Independentista.

Desembre
Els partits reformistes abandonen l'Assemblea de Catalunya, que a partir d'aquest moment anirà desapareixent.

1978

16 gener
Incendi a Barcelona de la sala de festes Scala, on moren quatre treballadors. La policia fa un seguit de detencions de militants de la CNT, a la qual acusa de ser-ne la responsable. Tot forma part d'un muntatge policial per tal de frenar l'ascens de la CNT enfront dels sindicats reformistes en un moment en què calia aplicar els Pactes de la Moncloa.

25 gener
L'ex-batlle franquista de Barcelona, Joaquín Viola Sauret resulta mort en circumstàncies similars a les de Bultó. La policia acusa als patriotes que havien estat amnistiats de ser els autors del fet.

Abril
Viatge de Tarradellas a Madrid, per negociar els primers traspassos. El viatge dura quinze dies.

23 abril
La diada de Sant Jordi és, un cop més, jornada de rn0bilització per l'Estatut. Per primer cop, grups independentistes criden consignes contra Tarradellas i l'autonomisme, i s'enfronten als serveis d'ordre dels partits parlamentaris.

1 maig
Manifestació conjunta de CCOO, UGT, SOC, CSUT i SU. Nous incidents amb els independentistes, que denuncien la política reformista dels «pactes socials».

Juny
Jornades pro-Amnistia organitzades pel PSAN-P, PCE(i), Socors Català, i Socorro Rojo. Manifestacions, davant de la Model de Barcelona i al carrer Gran de Gràcia, durament reprimides.

Juliol
ETA-m atempta mortalment contra dos militars a Madrid. Per tot l'Estat proliferen els controls de carreteres, i es promulga el Decret-Llei Antiterrorista.

Agost
Detenció a Barcelona de Dolors Serra i Kiel, militant del PSAN-P, acusada de col·laboració amb ETA. És posada en llibertat a finals de setembre, un cop demostrar que totes les acusacions feien referència a actuacions amnistiades. Es produeixen algunes mobilitzacions, prou importants per ser època de vacances.

Onze de setembre
Celebració de la Diada. AI Fossar de les Moreres, concentració independentista de 5.000 persones. A la tarda, manifestació pro-Estatut de 400.000 persones.

10 novembre
Manifestacions a tot l'Estat espanyol contra el «terrorisme», després d'una intensa campanya d'accions armades d'ETA-m. A Barcelona, es manifesten 100.000 persones, convocades pels partits polítics reformistes. Paral·lelament, els independentistes, aplegats al Comitè Català Contra la Constitució Espanyola, organitzen una contramanifestació, contra el terrorisme d'Estat, que reuneix més d'un miler de persones. Un cotxe ocupat per feixistes es llança contra els manifestants, i acaba incendiat i destruït pel servei de protecció.

6 desembre
Referèndum sobre la Constitució espanyola. Al Principat de Catalunya es produeix una abstenció del 32 per cent, mentre que a Euzkadi assoleix més del 50 per cent, fet que significa el rebuig decidit a aquesta Constitució.

20 desembre
A Anglet, Euzkadi del Nord, és assassinat José Miguel Beñaran Ordeñana «Argala», dirigent d'ETA-m, pels serveis parapolicials espanyols. Era la culminació previsible de les manifestacions del 10 de novembre i dels resultats del Referèndum constitucional. Amb tota una simbologia, es complia el 5é aniversari de la mort de Carrero Blanco, de la qual s'acusava Argala de ser l'autor material. La «nova democràcia espanyola» mostrava a tothom quins serien els seus mètodes.

1979

26 gener
Mort de Martí Marcó i Bardella, membre d'un escamot independentista, en un control policial als carrers de Barcelona. Els seus companys aconsegueixen fer-se escàpols.

29 gener
Es posa en vigor el Decret-Llei de Seguretat Ciutadana.

1 març
Segones eleccions generals al Parlament espanyol, i primeres no constituents.

2 març
Detenció de Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Teresa Sol i Cifuentes, i Joan Mateu, acusats de pertànyer a Època.

3 març
El PSAN-P i l'OSAN es fusionen en un sol partit al nord i al sud de l'Albera: Independentistes dels Països Catalans (IPC).

4 març
Neixen els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, amb el suport únicament d'IPC.

4 abril
Primeres eleccions municipals del postfranquisme, 38 per cent d'abstenció.
Apareix el manifest d'Els Marges, que denuncia el procés d'extinció de la llengua catalana per manca 'de poder polític propi.

23 abril
Concentració sota el lema «L’Estatut Sense Retallar», amb assistència de 250.000 persones. Per la seva banda, els CSPC organitzen una tancada de familiars de patriotes empresonats a l'interior del Palau de la Generalitat de Barcelona, que és durament reprimida pels mossos d'esquadra. Manifestació a la Rambla per la Llibertat dels patriotes.

1 maig
Concentració de treballadors independentistes al Fossar de les Moreres.

3 maig
Acte -prohibit- al Col·legi d'Advocats de Barcelona per la llibertat dels patriotes.

9 maig
Judici contra el patriota català Manuel Viusà, detingut a París en virtut d'una petició d'extradició, en què se'l relacionava amb Època. Els CSPC organitzen quatre autocars per anar a la vista, però són retinguts a la frontera per la policia francesa.

10 maig
Concentració, davant del consolat francès de Barcelona, convocada pels CSPC.

2 juny
Mort de Fèlix Goñi i Roura, membre d'un escamot independentista, en explotar-li la bomba que portava. En resulta greument ferit Quim Pelegrí i Pinyes, que és detingut, així com Frederic Bentanax i Chalaux i Griselda Pineda i Just. Acusació policial a IPC que el grup desarticulat és el seu braç armat. IPC es defineix com a organització política i nega les acusacions.

6 juny
Enterrament de Fèlix Goñi al Prat de Llobregat, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Assistència de 150 persones.

19 juliol
Acte dels CSPC a l'Escola d'Estiu de Barcelona.
Més de 1.000 persones es manifesten a Barcelona, convocades pels CSPC, reclamant la llibertat dels patriotes catalans.

Agost
II Trobada Independentista al Montsant. Es valora l'aparició de formes de lluita independentista als Països Catalans. Debats sobre partits i sindicalisme. Acte dels CSPC.

9 setembre
Concentració al Fossar de les Moreres contra l'autonomisme i per la llibertat dels patriotes. Actuació brutal de la policia i dels grups feixistes parapolicials. Prohibició d'un acte similar a Girona. Manifestació a Vilanova i la Geltrú de 200 persones. Concentració a Granollers.

Onze de setembre
Manifestació dels partits sucursalistes.

27 setembre
Homenatge a Txiqui. Al matí, concentració a Cerdanyola. A la tarda, acte a l'Orfeó de Sants contra l'Estatut. Es fa l'elaboració de l'Alternativa Nacional-Popular.

7 octubre
Aplec del País Valencià a la plaça de Bous de València amb assistència de 30.000 persones.

19 i 23 octubre
Actes per la llibertat dels patriotes i entorn de l'Estatut a Sant Boi, Sant Andreu, Berga, l’Hospitalet de l'Infant i Vilanova i la Geltrú.

25 octubre
Referèndum per l'aprovació de l'Estatut del Principat de Catalunya.
Campanya dels ajuntaments: més de 20 ajuntaments catalans demanen la llibertat dels independentistes empresonats.

11 novembre
Acte dels CSPC a Fondarella (Urgell), poble nadiu de Lluís Montserrat, amb assistència de 700 persones.

15 novembre
Tancada a la Conselleria d'Educació de la Generalitat del País Valencià de 500 professionals de l'ensenyament. Vaga a les universitats contra el Decreto de Bilingüismo. Acte a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) en solidaritat amb Jaume Martínez i Vendrell, amb assistència de 200 persones.

27 novembre
Asseguda de 5.000 batxillers davant de la Delegació del Ministerio de Educación y Ciencia a València, per protestar contra el Decreto de Bilingüismo i la Ley de Centros Docentes. Fortes càrregues policials.

29 novembre
Vaga general a la Universitat de València contra la LAU.

5 i 12 desembre
Mobilitzacions importants d'estudiants contra el Decreto de Bilingüismo al País Valencià.

8 al 15 desembre
«Setmana per la Llibertat dels Patriotes Catalans». Actes a Sabadell, Bellaterra, Esplugues, Gràcia, Vilanova. Exposició de pintors catalans en solidaritat amb els patriotes.

14 desembre
Manifestació organitzada pels CSPC a Barcelona. Ocupació policial al lloc d'inici d'aquesta. Assistència de 500 persones.

31 desembre
A València, acte organitzat pel Comitè de Vaga de la Universitat, denominat «Reconstrucció Nacional País Valencià-Països Catalans». L'acte fou sabotejat pels feixistes «blaveros» que incendiaren l'Aula Magna de Medicina.

1980

Gener
La UGT i la CEOE signen l'AMI (Acord Marc Interconfederal), s'hi limiten les reivindicacions obreres per a l'any 1980 i es fixen els augments salarials en una banda entre el 12 per cent i el 15 per cent.

17 gener
Mobilitzacions a les universitats catalanes contra la LAU.

26 gener
Homenatge a Martí Marcó en el primer aniversari de la seva mort.

27 gener
Manifestació antinuclear a Tarragona.

Febrer
Detenció a Barcelona dels militants de la RCAN (Resistència Catalana d'Alliberament Nacional), grup sortit del PCE(i).

23 febrer
Constitució de l'AEIU (Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat).

2 març
Assemblea Nacional dels CSPC, primera part. S'aprova la Declaració de Principis.

4 març
Promulgació de l'Estatut dels Treballadors, que institucionalitza, gairebé, el lliure acomiadament.

8 març
Dia Internacional de la Dona Treballadora. Manifestació a Barcelona de 5.000 persones. Naixement de les Dones Independentistes.

20 març
Eleccions al Parlament de Catalunya, amb el triomf de la coalició Convergència i Unió.

Abril
Segrestament del financer Jesús Serra i Santamans per ETA-pm. El segrestament durarà 65 dies i finalitzarà amb el pagament d'un important rescat.

10 abril
Constitució del Parlament de Catalunya. En l'elecció de la mesa provisional resulta elegit president del Parlament Heribert Barrera. Els CSPC es concentren davant l'edifici.

19 abril
Reunió dels ensenyants dels Països Catalans al País Valencià.

130

23 abril
Manifestació organitzada pels CSPC a Barcelona, amb assistència de més de 1.000 persones, per la llibertat dels patriotes.

25 abril
Commemoració a Alacant de la derrota d'Almansa, amb assistència d'unes 40.000 persones.

1 maig
Es manifesten 150.000 persones, en un clima d'enfrontament entre els sindicats reformistes, per la signatura de l'AMI per UGT. Els independentistes convoquen un míting al Fossar de les Moreres, amb el lema: «Per un Sindicat Nacional i de Classe».

8 maig
Amenaces de mort a independentistes per part del Batallón Catalano-Español, que intenta aturar les mobilitzacions pels propers judicis.

22 maig
Elecció de Jordi Pujol com a president de la Generalitat de Catalunya.

2 juny
Homenatge a Fèlix Goñi. Col·locació d'una placa commemorativa al Prat de Llobregat, el seu poble.

5 juny
Roda de premsa dels CSPC.

10 juny
Recital de Lluís Llach organitzat pels CSPC.

11 juny
Judici a l'Audiència Nacional contra Jaume Martínez i Vendrell i Lluís Montserrat i Sangrà. A Barcelona, els CSPC es manifesten contra el judici, mentre que 200 independentistes hi assisteixen. La sentència els és favorable i ambdós surten en llibertat.

21 juny
Festes de rebuda als patriotes, a Sants i a Sant Boi de Llobregat.

30 juny
Judici del cas ERAT (Exèrcit Revolucionari Armat dels Treballadors).

10 juliol
Detenció a Barcelona de les germanes Eva i Blanca Serra, totes dues militants d'IPC, i de Ramon Martínez i Planas. Traslladats a la DGS de Madrid, són brutalment torturats. Són posats en llibertat al cap de cinc dies.

25 juliol
A les dues de la matinada, esclaten dos artefactes a les oficines de FECSA del carrer de Mallorca, a Barcelona, i de Calella, al Maresme. Durant el dia, les accions són reivindicades per l'organització Terra Lliure. El mateix dia s'inicia a diversos indrets dels Països Catalans la Marxa Antinuclear sobre Ascó.

Agost
III Trobada Independentista al Conflent (Catalunya del Nord).
Acte d'homenatge a Batista i Roca a la Universitat Catalana d'Estiu (Prada de Conflent).
Mor el patriota, llibreter i editor Joan Ballester i Canals.

10 setembre
Accions de Terra Lliure contra les oficines del Ministerio de Educación al carrer d'Aragó de Barcelona, i a les oficines de l'empresa elèctrica ENHER, al passeig de Gràcia de Barcelona.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres, sota el lema «Defensem la Nostra Terra». NE es retira de l'acte.

27 setembre
Acte d'homenatge a Txiqui. Ofrena floral al cementiri de Cerdanyola i acte dels CSPC als Lluïsos de Gràcia.

12 octubre
XXI Aplec del País Valencià a la plaça de Bous de València. Aparició i extensió de l’eslògan «Els Valencians No Som Espanyols».

14 octubre
Detenció a Barcelona de deu persones, entre les quals Antoni Masseguer i Mas, Xavier Barberà i Chamorro, Dolors Tubau, Abel Rebollo i Ferran Jabardo, que resten empresonats sota l'acusació de formar part d'Època.

17 octubre
Nomenament de Josep Melià com a governador general de Catalunya.

29 octubre
Aparició de la Ley Orgánica Antiterrorista.

8 i 9 novembre
Segona part de l’ Assemblea Nacional dels CSPC. Aprovació dels estatuts i del pla de treball.

15 novembre
ETA-pm assalta la caserna de Berga, amb l'ajut d'independentistes catalans.

17 novembre
Detencions per l'assalt de la caserna de Berga. El català Jordi Puig és detingut i acusat de participar a l'assalt. Per la mateixa raó marxen a l'exili Miquel Cura i Robert Ara.

9 desembre
El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transferència de les Diputacions a la Generalitat.

30 desembre
Un escamot de Terra Lliure assalta el cobrador que porta la recaptació de l'hipermercat Supeco, de Manresa, i s'enduu dos milions i mig de pessetes.

2 gener
Artefacte explosiu contra el transformador de FECSA a l'escorxador de Barcelona. Artefacte explosiu contra un transformador en un polígon industrial a Lleida (Segrià). Intent de voladura d'una pilona d'alta tensió al Prat (Baix Llobregat).

10 gener
Manifestació convocada per la Coordinadora contra l'Augment de les Tarifes Elèctriques. Terra Lliure reivindica els atemptats.

23 gener
Manifestació dels CSPC arran de la vaga de fam dels presos del cas ERAT.

26 gener
II Aniversari de la mort de Martí Marcó. Acte dels CSPC.

18 febrer
Judici a l'Audiència Nacional dels detinguts el juny de 1979. Condemna de 4 anys i 2 mesos per a Joaquim Pelegrí i Pinyes; i any i 2 mesos per a Griselda Pineda i Just; 4 anys i 2 mesos per a Frederic Bentanax i Chalaux, i 10 mesos per a Josep Figuerola.

23 febrer
El tinent coronel de la guàrdia civil, Antonio Tejero, juntament amb 200 guàrdies civils, assalta el Palau de les Corts espanyoles, on reté els parlamentaris i el govern, mentre que a València, el general Milans del Bosch ocupa la ciutat amb els seus carros blindats, i algunes unitats de la divisió cuirassada Brunete ocupen les instal·lacions de TVE a Prado del Rey. Unes hores més tard, el rei espanyol surt a la televisió i dóna seguretats que el moviment és controlat. Al cap de vint hores de setge, els ocupants del Congrés dels Diputats es rendeixen.

27 febrer
Manifestacions a favor de la democràcia i contra el «colpisme» per tot l'Estat, que van ser manipulades contra el «terrorisme», car es responsabilitzà els moviments d'alliberament, especialment el basc, de l'existència d'intents colpistes; els principals partits parlamentaris ofereixen el seu suport incondicional al rei, i s'arriba a acords secrets per acontentar els poders fàctics, que es concreten en els mesos següents.

Març
Es forma el MULA (Mando Único para la Lucha Antiterrorista).

8 març
Dia Internacional de la Dona Treballadora, presència de les Dones Independentistes a la Manifestació de Barcelona, crits de «Llibertat Patriotes Catalans».

12 març
El madrileny Diario 16 publica un document, elaborat per funcionaris espanyols residents al Principat de Catalunya, en el qual es denuncia una pretesa discriminació dels castellanoparlants per la política oficial de normalització del català empresa per la Generalitat. En teoria, el document està signat per 2.300 pretesos «intel·lectuals» castellanoparlants.

13 març
El Consejo de Ministros tramet a les Corts la necessitat d'elaborar una llei que harmonitzi les diferents autonomies existents, i rebaixar, si cal, el contingut d'algunes per equiparar-les a les altres. Comença així el periple de la Lohpa.

18 març
En un acte celebrat al Paranimf de la Universitat Central de Barcelona, neix la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Dimiteix Josep Melià del càrrec de delegat del Govern en què s'havia convertit el càrrec inicial de governador General.

26 març
El Congrés dels Diputats aprova la necessitat de la Llei d'Harmonització de les Autonomies.

31 març
El Senat aprova també la necessitat d'una Llei d'Harmonització de les Autonomies.

11 abril
Esclaten artefactes explosius a les oficines de FECSA a Terrassa, i en un magatzem de Pirelli a Vilanova i la Geltrú, reivindicats per Terra Lliure.

23 abril
Els CSPC organitzen mobilitzacions per la llibertat dels patriotes.

24 abril
Per al càrrec de delegat del Govern, és elegit Juan Rovira Tarazona.

26 abril
Manifestació a Xàtiva en commemoració de la batalla d'Almansa, amb forta presència independentista.

1 maig
Manifestació dels sindicats reformistes, que aplega aquest any 50.000 persones. Els independentistes convoquen, juntament amb sectors llibertaris i autònoms, un acte als locals de l'AISS de Barcelona.

21 maig
Un escamot de Terra Lliure segresta el professor Federico Jiménez Losantos, un dels redactors del «Manifiesto de los 2.300», i el deixa abandonat en un camp obert amb un tret al genoll.

23 maig
Assalt al Banc Central de Barcelona per un grup que es fa passar per ultradretà, i que resulta format per delinqüents comuns, alguns amb passat llibertari.

30 maig
Un escamot de Terra Lliure destrueix completament el repetidor de TVE a Sant Jeroni, Montserrat, amb destrosses per valor de més de sis milions de pessetes. Es deixa el Bages, el Berguedà i el Solsonès sense imatges televisives.

31 maig
Celebració a Barcelona del Día de las Fuerzas Armadas sota la presidència del rei d'Espanya. La desfilada és transmesa per TVE.

2 juny
Aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi. Concentració de CSPC al lloc on va morir.

14 juny
Diada Antinuclear de Catalunya, a Barcelona, amb presència independentista i crits de « Visca Terra Lliure».

23 juny
Terra Lliure fa esclatar artefactes explosius a les oficines de FECSA a Girona, Salou i Reus, i en un transformador de FECSA a Altafulla.

24 juny
La Crida organitza un acte anomenat «Som una Nació» al Camp Nou de Barcelona, amb assistència de més de 100.000 persones. L'acte és un esclat d'independentisme; els CSPC hi fan una intensa propaganda i Terra Lliure distribueix en fulls volants la «Crida» de Terra Lliure, primer document públic programàtic de l'organització.

30 juny
Un escamot de Terra Lliure intenta, sense èxit, realitzar un escarment de Juan Noguera, director-propietari de Carbones del Pedraforca, responsable de la destrucció ecològica del massís del Pedraforca.

19 juliol
Concentració al Pi de les Tres Branques, amb important presència independentista.

31 juliol
IV Trobada Independentista a Tàrbena (Marina Baixa), amb enfrontaments amb la guàrdia civil, que impedia la concentració, i detencions de militants del PSAN.

1 setembre
Expedients als CSPC i a l'IPC per les intervencions al Pi de les Tres Branques.

9 setembre
Neix l'Associació Arrels a Catalunya del Nord.
Terra Lliure realitza una cadena d'atemptats a tot el llarg dels Països Catalans. Aquests van adreçats a dependències oficials del govern espanyol en territori català, concretament a les Delegacions d'Hisenda de Barcelona (Central), Barcelona (Eixample), Tarragona, Magistratura del Treball de Barcelona, i els Governs Civils de València i Alacant.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres, on milers de persones criden eslògans a favor de Terra Lliure. Enfrontaments a la manifestació de la tarda amb els sucursalistes. A conseqüència de l'acte del Fossar, alguns membres dels CSPC seran expedientats pel govern civil.

24 setembre
En ocasió de les Festes de la Mercè de Barcelona, agitació i mobilitzacions organitzades pels CSPC a favor de la llibertat dels patriotes empresonats.

28 setembre
Acte d'homenatge a Txiqui organitzat pels CSPC juntament amb les Gestores pro-Amnistia d'Euzkadi.

Octubre
Neix la TAE (Taula Antinuclear i Ecologista). Realització de la campanya «Ascó, Paralització».

3 octubre
Homenatge a Joan Fuster, al País Valencià, amb presència independentista.

9 octubre
Un escamot de Terra Lliure destrueix una excavadora de l'empresa EXMOP, SA, filial de Carbones del Pedraforca SA. Al mateix temps, Terra Lliure col·loca artefactes explosius a la Delegació del Ministerio de Educación i al Palau de Justícia de València.

18 octubre
Acte al Fossar de la Pedrera en homenatge a Lluís Companys.

25 octubre
El XXII Aplec del Puig (independentista) és prohibit.

29 octubre
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a la Diputació de Lleida, a la seu dels Montepíos Laborales de Barcelona, i al Palau de Justícia de Barcelona.

30 octubre
Malgrat la prohibició, els independentistes s'apleguen al Puig. Terra Lliure hi distribueix la seva «Crida».

5 novembre
La guàrdia civil desallotja violentament els treballadors en lluita de l'empresa Estampaciones Sabadell SA, de Polinyà. Un dels treballadors perd un ull d'un cop de fusell.

9 novembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil de Terrassa.

Desembre
Cremada d'estanqueres al Baix Camp. Es produeixen detencions. Es comença a elaborar la Lohpa.

3 desembre
Espectacular agafada de la policia als Països Catalans. Són detinguts Carles Castellanos i Llorens, Teresa Lecha i Vergés, Eva Serra i Puig, Blanca Serra i Puig, Maite Carrasco. Maria Lluïsa López, i Maria Teresa Aragonès i Perales a Barcelona; Marcel Casellas i Navines, a Esplugues de Llobregat; Josep Mariner -fins aquest, tots de l'lPC-, Lluís Font de Rubinat i Pere Anguera, a Reus; Pere Bascompte i Carbonell (TL), Clara Galobart i Jounou, Josep Oliveras, Pilar Sala i Jaume Llussà i Llorens (TL), a Manresa, i Daniel Pérez (IPC), Josep Vicent Just (IPC), Simó Aguilar, Francesc Tortosa, Eduard Aleu i Maria Alícia Corachan (IPC), a València.

7 desembre
Es consuma l'escissió dels sectors pro-soviètics del PSUC.

9 desembre
Tancada de botigues a Esplugues exigint la llibertat de Marcel Casellas. 380 professors d'institut signen una declaració de protesta per les detencions.

11 desembre
Jornada de lluita per la llibertat dels independentistes detinguts, amb manifestació a Barcelona i les universitats en vaga.

12 desembre
Els detinguts són portats a l'Audiència Nacional, excepte els de València, que són posats a disposició del jutge de Guàrdia de la ciutat de València. L'Audiència Nacional decreta l’ingrés a la presó de Pere Bascompte i de Jaume Llussà, i posa en llibertat la resta, que retornen a Barcelona.

13 desembre
Rebuda a l'estació de Sants dels independentistes alliberats, per part d'una gentada convocada pels CSPC.

1982

8 gener
Recital de Lluís Llach a la Nau del Clot, organitzat pels CSPC. Cloenda de la campanya de mobilització pel judici dels militants d'Època. Hi assisteixen 2.000 persones, amb crits freqüents de «Visca Terra Lliure!».

12 gener
Judici dels militants d'Època. Antoní Masseguer i Xavier Barberà són condemnats a 36 anys de presó, Ferran Jabardo a 12 anys, Abel Rebollo a 2 anys i tres mesos, i Dolors Tubau a 2 anys i tres mesos. L’Audiència rebutja aplicar l'Amnistia de 1977 als condemnats, argüint el caràcter independentista d'Època.

23 gener
Terra Lliure fa esclatar artefactes contra les oficines de FECSA a Cornellà (Baix Llobregat) i Sant Cugat (Vallès Occidental).

26 gener
III Aniversari de la mort de Martí Marcó. Acte d'homenatge dels CSPC.

25 febrer
Terra Lliure fa esclatar un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil a Alcover.

6 març
Festival organitzat per la TAE a Montjuïc, amb assistència de 5.000 persones.

14 març
Manifestació a Barcelona contra la Lohpa. Hi assisteixen 300.000 persones. El bloc independentista anava presidit per una pancarta única amb el lema «Independència».

18 març
La policia deté sis militants d'IPC, entre ells alguns coneguts dirigents, sota l'acusació de ser els portadors de la pancarta independentista a la manifestació antiLohpa, fet que qualifiquen de delicte de rebel·lió. Els detinguts ingressen a les presons de la Model i la Trinitat, de Barcelona.

27 i 28 març
Concentració contra la nuclear d'Ascó, convocada per la TAE.

Abril
Es funda el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) que agrupa els prosoviètics escindits del PSUC.

23 abril
Manifestació convocada pels CSPC per la llibertat dels independentistes empresonats.

24 abril
Surten en llibertat els detinguts per la manifestació antiLohpa.

25 abril
Celebració a Castelló dels actes commemoratius de la derrota d'Almansa, amb presència independentista dels CSPC.

30 abril
Judici dels acusats de col·laboració en l'assalt de la caserna de Berga. Els acusats d'intervenir-hi seran jutjats molt més tard en consell de guerra.

22 maig
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil de Vallvidrera (Barcelona), que en explotar en fereix lleument dos números.

30 maig
Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius, un contra l'oficina de l'INEM de Sant Feliu de Llobregat, i l'altre contra la Magistratura del Treball de Girona.

Juny
Naixement del primer nucli dels GDL (Grups de Defensa de la Llengua).

Juliol
Aprovació de la Lohpa al Congrés i al Senat espanyols. Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines d'ENHER, al carrer Joan Güell de Barcelona.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA, a Mollet del Vallès.

6 juliol
Gravíssims incendis forestals arreu dels Països Catalans. Campanya independentista en favor dels boscos. Quim Pelegrí surt de la presó en complir la condemna. Rebuda dels CSPC.

19 juliol
Aplec del Pi de les Tres Branques. Els CSPC hi realitzen una important agitació.
V Trobada Independentista a Sant Pere de Ribes (Garraf).
Primera crida per crear el Moviment de Defensa de la Terra.

1 agost
Els Parlaments basc i català presenten recurs d'inconstitucionalitat contra la Lohpa, davant el Tribunal Constitucional.

Setembre
Amenaces a independentistes: amenaça de bomba al local d'IPC. Aparició de pintades a les cases dels militants acusant-los de «terroristes».

2 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la Delegació d'Icona, a Barcelona.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres organitzada pels CSPC. Intervencions centrades en lluites sectorials, entre les quals la TAE i els GDL. Assistència d'unes 8.000 persones.

20 setembre
Judici dels militants de la RCAN (Resistència Catalana d'Alliberament Nacional).
Sortida de la presó de Frederic Bentanax i Dolors Tubau. Actes de rebuda dels CSPC.
La Pantanà: greus inundacions al País Valencià per causa del rebentament de la presa de Tous.
Campanya electoral per les eleccions generals espanyoles.

16 i 17 setembre
Es realitza la primera part de la I Assemblea de Terra Lliure.

28 setembre
Eleccions generals. Àmplia victòria del PSOE amb 10 milions de vots.

13 i 14 novembre
Es realitza la segona part de la I Assemblea de Terra Lliure.

14 novembre
Manifestació antinuclear a Barcelona, convocada per la TAE.

16 novembre
Detencions d'independentistes. Carles Benítez i Baudés (TL), i Xavier Monton i Canals (TL), a Sant Just Desvern; Ramon Lagé i Alé (IPC), a Molins de Rei; Aureli Solsona i Martínez (IPC), a Sant Andreu (Barcelona), juntament amb Guillem Berengueras i Bonaventura Subielas i Arqué, i Carles Soler i Esteve a Vilanova i la Geltrú. Importants mobilitzacions de suport organitzades pels CSPC. A Madrid, el jutge de l'Audiència Nacional ordena que Carles, Xavier, Ramon i Aureli ingressin a la presó, i posa en llibertat la resta. Els dos darrers, en Ramon i l'Aureli, sortiran de la presó al cap d'un mes.

Desembre
Constitució del govern socialista.

5 desembre
Mort del dirigent dels GRAPO, Martín Luna, a Barcelona, a mans de la policia. El recentment estrenat ministre de l'Interior, José Barrionuevo, declara cínicament que més val que mori un terrorista que un policia.

19 desembre
Manifestació a Barcelona organitzada pels CSPC, per la llibertat dels patriotes empresonats i contra la Llei Antiterrorista.

1983

12 gener
Actes a Sant Just Desvern per la llibertat d'en Carles i en Xavier.

17 gener
Manifestació, a Barcelona, organitzada pels CSPC per la llibertat dels patriotes empresonats.

25 gener
Detenció de Josep Digon i Balaguer, antic militant del FAC, en relació amb un grup anarquista. La policia l'acusa de tenir vinculacions amb Terra Lliure.

31 gener
Detenció de Josep M. Cervelló i Torrellas, Isabel Herrero i Ignasi Fariñas, tots ells militants d'IPC, acusats de pertànyer a TL. Al cap de cinc dies d'incomunicació i tortures són posats en llibertat sense càrrecs. Josep M. presenta denúncia per tortures al jutjat.

6 febrer
Manifestació a Barcelona organitzada pels CSPC per protestar contra les darreres detencions i la Llei Antiterrorista.

Març
Miquel Roca i Junyent llança l'operació «reformista», tendent a propiciar una opció de centre a nivell d'Estat.

5 març
A Catalunya del Nord es fa una pintada general de les senyalitzacions en francès.

8 març
Eleccions municipals a tot l'Estat espanyol.
Dia Internacional de la Dona Treballadora. Manifestació a Barcelona amb presència independentista.

12 març
Es consoliden els GDL com a organització. S'aprova la seva Declaració de Principis.

20 abril
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil de Sitges.

23 abril
Manifestació, a Barcelona, en defensa de la llengua. Detencions per la cremada d'una parada del PSOE.

24 abril
Actes a Gandia en commemoració de la derrota d'Almansa, amb assistència de 10.000 persones i presència predominantment independentista.

1 maig
Manifestació, a Barcelona, convocada pels COL (Col·lectius d'Obrers en Lluita), FACC (Federació Anarquista Comunista de Catalunya) i CT (Col·lectius de Treballadors). Col·locació d'una placa commemorativa en homenatge al Noi del Sucre, en Salvador Seguí.

8 maig
Eleccions municipals a tot l'Estat espanyol. Victòria socialista a les principals poblacions.

25 maig
Els CSPC organitzen a Valls un acte arran de la detenció de Joan Palau pels fets de Sant Jordi.

2 juny
Aniversari de la mort de Fèlix Goñi. Acte d'homenatge dels CSPC.

5 juny
Concentració a Reus contra la nuclear d'Ascó amb presència independentista.

8 juny
Acte a Barcelona amb el lema «És Delicte Ser Independentista?».

24 juny
Celebració de la Festa Nacional dels Països Catalans a Castelló, amb assistència de 12.000 persones i forta presència independentista.

27 juny
Concentració davant de la seu de la Delegació del Govern de Barcelona contra la nuclear d'Ascó.

30 juny
Judici a l'Audiència Nacional de Madrid contra Pere Bascompte i Jaume Llussà. Pere Bascompte declara ser membre de Terra Lliure i autor de l'acció contra Jiménez Losantos. Es produeixen mobilitzacions de suport a Manresa, Monistrol i Barcelona.
És posada en marxa la Central nuclear d'Ascó.

Juliol
Continua el judici contra Pere Bascompte i Jaume Llussà. Sentència del judici: 9 anys de presó per a Pere Bascompte i una condemna simbòlica per a Jaume Llussà, que surt en llibertat.

15 juliol
Manifestació, a Barcelona, contra la Llei Antiterrorista, amb important presència independentista.

Agost
Es coneix la sentència del Tribunal Constitucional sobre la VI Trobada Independentista a Artés (Bages). Debats sobre la formació del Moviment de Defensa de la Terra.

17 al 27 agost
Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Actes independentistes i presentació dels GDL.

7 setembre
Terra Lliure col·loca dos morters de llançament retardat a les casernes de la policia nacional de Casaramona, a Barcelona, i a la de la guàrdia civil de Martorell.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres, amb important participació. TV-3 emet la primera emissió pilot. Els partits sucursalistes no convoquen cap manifestació. Es fa la crida a la formació de l’MDT. En els incidents de la jornada són detinguts l'independentista Joan Ridaura i d'altres.

15 setembre
Cercavila per la llengua a Gràcia.

16 setembre
1 Sopar en Català, a Barcelona, organitzat pels GDL.

21 octubre
Manifestació antiOTAN, a Barcelona. Presència dels CSPC denunciant l'imminent Consell de guerra contra Jordi Puig, per l'assalt a la caserna de Berga.

25 octubre
Consell de guerra per l'assalt a la caserna de Berga. Jordi Puig es declara independentista.
XXIV Aplec del Puig al País Valencià.

Novembre
Terra Lliure col·loca un morter amb llançament retardat contra la caserna de la policia nacional de Casaramona, que llança el seu projectil i esclata damunt de la caserna. Un altre morter dirigit a la seu de la Delegació del Govern, al carrer de Mallorca de Barcelona, no arriba a funcionar.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu al quart pis dels Jutjats de València, produint importants destrosses materials.

15 novembre
Judici a l'Audiència Nacional contra Carles Benítez. És absolt i continua a la presó pendent d’altres judicis. Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines d'Hidroelèctrica Española, a València.

17 novembre
Processament dels advocats defensors dels acusats en l'assalt a la caserna de Berga.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA al carrer Gran de Sarrià (Barcelona).

1984

Gener
Accions de Terra Lliure, amb col·locació d'artefactes explosius a la comissaria de policia de Gràcia (Barcelona) i a delegacions d'Hisenda del centre de Barcelona.

26 gener
Els CSPC organitzen unes jornades de reflexió. El collectiu de refugiats de Terra Lliure hi participa amb una ponència sobre la vida dels refugiats.
Se celebra la 2.a Assemblea de Terra Lliure, i s'aproven els Estatuts i la Declaració de Principis.

29 gener
Assemblea de la TAE i aprovació de la seva Declaració de Principis.

23 febrer
Surt el núm. 0 de la revista quinzenal El Llamp «Al Servei de la Nació Catalana».
Aparició del núm. 1 de la revista Alerta, portaveu de Terra Lliure, i publicació en edició fotocopiada de la Declaració de Principis de Terra Lliure.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA, al barri de Sant Andreu de Barcelona.

27 febrer
Manifestació dels Grups de Defensa de la Llengua, a Barcelona, amb càrregues policials i 27 detencions.

1 març
Judici a l'Audiència Nacional de Carles Benítez i de Xavier Monton, els quals surten en llibertat pocs dies més tard.

2 març
10è. aniversari de l'execució de Salvador Puig i Antich. Manifestació de 500 persones a Barcelona. Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu sota d'un autobús de la policia nacional, que resulta amb importants destrosses, així com un cotxe patrulla aparcat al davant. Ambdós estaven situats al costat de la comissaria de policia de les Drassanes de Barcelona.

11 març
Es constitueix el Moviment de Defensa de la Terra en una assemblea que se celebra a Reus. L’IPC i els CSPC abandonen l'assemblea.

20 març
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les instal·lacions d'esbarjo de la Comandancia Militar de Marina, a Castelldefels.

23 abril
Manifestació per la Llengua organitzada pels GDL, a Barcelona.

27 abril
Commemoració de la batalla d'Almansa a Xàtiva.

29 abril
Eleccions al Parlament autonòmic del Principat, amb victòria de la coalició Convergència i Unió. Jordi Pujol és reelegit president de la Generalitat, i Miquel Coll i Alentorn és elegit president del Parlament de Catalunya.

9 maig
Acció de Terra Lliure contra les oficines de l'INEM, a València.

11 maig
Terra Lliure col·loca artefactes explosius als bars «El Jardín» i «Primar» de Barcelona, per distribució d'heroïna, i als Jutjats de Barcelona.

12 maig
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l'empresa Hidroelèctrica Española, a Sueca (Ribera Baixa).
Acte de solidaritat amb Euzkadi a Vilanova i la Geltrú, amb intervencions dels CSPC i HB (Herri Batasuna).

20 maig
Es realitza una cadena humana contra l'OTAN a Barcelona.

21 maig
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu al despatx del professor Lapeña, a la Universitat de València. El professor Sánchez Lapeña era el secretari de l'Asociación de Escritores en Lengua Castellana de València, responsables d'un intent de maniobra lerrouxista similar al «Manifiesto de los 2.300». Com a conseqüència d'aquest fet, la revista El Temps es permet de posar en dubte la claredat dels interessos que mouen TL, fet que motiva una polèmica.

28 maig
Apareix el primer núm. de la revista El Temps.

30 maig
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a l'oficina de recaptació d'impostos de la Diputació de València.

15 juny
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de FECSA del carrer d'Olzinelles, al barri de Sants, a Barcelona.

26 juny
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines del Ministerio de Obras Públicas, a València.

27 juny
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l'INEM, a València.

30 juny
Assemblea dels Grups de Defensa de la Llengua, a Cervera.

1 juliol
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l'empresa elèctrica ENHER, del barri de la Verneda, a Barcelona.

10 juliol
Terra Lliure col·loca sis artefactes explosius a diverses instal·lacions i oficines de companyies elèctriques. A les 2,55 de la matinada, explosió a les oficines de FECSA a Sabadell; a les 3,05, explosió en un transformador de FECSA a Sabadell; a les 3,10, explosió a les oficines de FECSA a Terrassa; a les 3,16, explosió a les oficines de FECSA a Sant Cugat; a les 3,25, explosió a les oficines d'Hidroelèctrica del Segre, a Martorell. Finalment, un artefacte col·locat a les oficines de FECSA, de Rubí, va ser desactivat per la policia. A les 19,47 de la tarda, esclata un setè artefacte explosiu col·locat per Terra Lliure a les oficines de l'empresa constructora COPISA, filial de FECSA, a l'avinguda Infanta Carlota de Barcelona.

16 juliol
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a les oficines de l'INEM, i a les oficines d'Hidroelèctrica Española, a Torrent (l’Horta); i a les del Ministerio de Trabajo a Barcelona.

18 juliol
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a l’«Ayudantia de Marina» de Tortosa (Baix Ebre) i a les oficines de l'INEM, a Quart de Poblet (l’Horta).
Aplec del Pi de les Tres Branques, amb assistència de 13.000 persones.

Mort en acció Josep Antoni Villaescusa i Martín, militant de Terra Lliure, en anar a col·locar un artefacte explosiu a les oficines de l'INEM, a Alzira. Detenció de la seva companya, Antònia Flores, i dels militants del PSAN Núria Codina, Jordi Moners, Jordi Solé i Caterina Castillo.

21 juliol
Enterrament de Toni Villaescusa, amb assistència d'un centenar llarg de persones, malgrat la forta presència policial.

Agost
Es carrega el reactor de la central nuclear de Cofrents. Homenatge a Toni Villaescusa a la Universitat Catalana d'Estiu, amb parlaments de CSPC, MDT, IPC i PSAN.

8 setembre
Terra Lliure col·loca dos morters d'accionament retardat contra el Govern Civil de Barcelona i contra la caserna de la policia nacional de la plaça d'Espanya, a Barcelona. Terra Lliure col·loca, també, un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil a Santa Bàrbara (Baix Ebre).

9 setembre
Acte d'homenatge al general Moragues a la plaça del Palau de Barcelona. Presència dels CSPC amb una pancarta: «Moragues avui seria un terrorista». Crits de suport a Terra Lliure.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres, organitzada per l’MDT, i-amb el suport d'altres organitzacions independentistes. Presideix l'acte la imatge de Toni Villaescusa. Presència hegemònica independentista a la manifestació de la tarda. Detenció de 20 persones.

12 al 14 setembre
Mobilitzacions per la llibertat dels detinguts l'Onze de setembre en les diverses manifestacions independentistes.

16 setembre
Acció de catalanització a la RENFE de Sitges, organitzada pels Grups de Defensa de la Llengua.

26 setembre
Concentració contra les extradicions dels militants bascos, a Barcelona, davant del Consolat francès.

27 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil, a Sant Jaume d'Enveja (Baix Ebre).

4 octubre
Acte a Barcelona contra les extradicions de militants bascos i per la llibertat dels patriotes catalans.

6 octubre
50è. aniversari dels fets del 6 d'octubre de 1934. Ofrena floral davant del CADCI, a la Rambla de Barcelona. Actes pel mateix motiu a Valls i a Sant Just Desvern.

19 octubre
Concentració, davant del Palau de Pedralbes (Barcelona), convocada pels independentistes per protestar contra la presència dels representants dels estats espanyol i francès, que hi celebraven una cimera.

24 octubre
La Central nuclear de Cofrents és connectada a la xarxa elèctrica.

28 octubre
XXV Aplec Independentista al Puig (l’Horta). Homenatge a Toni Villaescusa. A la tarda manifestació de més d'un miler de persones a València.

1 novembre
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a les oficines de l’INEM de la plaça Lafarga i de la plaça de Castella, ambdues a Barcelona.

1 al 7 novembre
Actes arreu de Catalunya del Nord en commemoració del tractat dels Pirineus. Manifestació de mil persones a Perpinyà.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la caserna de la guàrdia civil del Perelló (Baix Ebre).

28 novembre
Manifestació, davant de la Delegació del Govern, a Barcelona, per protestar per l'assassinat de Santi Brouard pels GAL.

14 desembre
Es constitueix Unitat Nacionalista (a Catalunya del Nord).

19 desembre
Manifestació per la llibertat dels detinguts de l'Onze de setembre.

1985

1 gener
Assassinat a Barcelona de David Guberna per un policia embriac.

2 gener
Manifestació de protesta per la mort de David Guberna.

19 gener
Detenció, a Puigcerdà, de Jaume Fernàndez i Calvet, Carles Sastre i Benlliure i Montserrat Tarragó i Domènech, tots tres refugiats des d'anys enrera a Catalunya del Nord.

20 gener
Detenció, a Barcelona, d'Enric Pascual i Cubeles. Detenció, a Alcanar (Montsià), de Josep Lluís Rovira i Navarro. Detenció, a Perpinyà, de Maria Teresa Aragonès i Perales, per la policia francesa.

22 gener
Alliberament de Maria Teresa Aragonès i detenció de Pere Bascompte, Clara Galobart i Lluís Deixonne, a Perpinyà. Altres refugiats seran retinguts algunes hores i interrogats també per la policia francesa. Diverses mobilitzacions a Barcelona, Alcanar i Reus, per la llibertat i la integritat física dels detinguts.

24 gener
Alliberament de Clara Galobart i Lluís Deixonne, a Perpinyà. Pere Bascompte ingressa a la presó de Tolosa (Occitània).

25 gener
Més de 2.000 persones es manifesten a Barcelona, seguint la convocatòria dels CSPC, per la llibertat dels detinguts i en suport de Terra Lliure. Es produeixen detencions. Vaga general a Alcanar (Montsià) en protesta per la detenció de Josep Lluís Rovira.

26 gener
Homenatge a Martí Marcó en el sisè aniversari de la seva mort, enmig del clima de mobilització pels detinguts, que encara romanen a les dependències policials, arran de l'aplicació de la Llei Antiterrorista. Manifestacions de suport a Reus i a Perpinyà.

29 gener
Els cinc detinguts són portats a Madrid, a disposició de l'Audiència Nacional, que per manca de temps per prendre declaracions els fa ingressar incomunicats a la presó.

30 gener
Finalment, passen davant l’ Audiència Nacional els cinc detinguts. Surt a llum l’existència de tortures. Enric Pascual és posat en llibertat sense càrrecs, i els altres quatre ingressen a la presó; Montserrat a Yeserías i Carles, Jaume i Josep Lluís a Carabanchel.

13 febrer
Surt en llibertat provisional (sense fermança) de la presó de Carabanchel, Josep Lluís Rovira. Posteriorment el seu cas serà arxivat.

14 febrer
Terra Lliure atempta contra l’oficina de recaptació d'impostos d’Hisenda, a Ripoll.

15 febrer
Manifestació a Barcelona contra la tortura, convocada per la Crida a la Solidaritat, amb important presència independentista, que forma un bloc encapçalat pels detinguts ja alliberats, Enric Pascual i Josep Lluís Rovira. El bloc independentista va imposar una dinàmica més combativa que no pretenien mantenir els dirigents de la Crida. Hi assisteixen unes 10.000 persones.

17 febrer
Gran rebuda popular, a Alcanar, de Josep Lluís Rovira, amb manifestació per tot el poble.

23 febrer
Primer aniversari de la revista independentista El Llamp.

24 febrer
Manifestació, a Barcelona, convocada per la Comissió Permanent Contra la Llei Antiterrorista. Hi assisteixen unes 10.000 persones, amb predomini independentista.

2 març
Terra Lliure atempta contra la delegació de l'empresa Citroen de la Travessera de Dalt, a Barcelona, en protesta per la col·laboració policial franco-espanyola.

5 març
Pere Bascompte surt en llibertat de la presó de Tolosa de Llenguadoc.
Trenta advocats de Barcelona inicien l'acció popular i es constitueixen en part en la denúncia formulada per tortures per Josep Lluís Rovira, Carles Sastre i Jaume Fernàndez.

15 març
Manifestació antimilitarista a Barcelona amb assistència de 1.000 persones.

Abril
Els CSPC inicien una campanya pel retorn dels presos independentistes catalans a les presons situades als Països Catalans.

21 abril
Setmana de Mobilització per la Llengua, organitzada pels GDL; accions de catalanització a diferents comarques.
Terra Lliure atempta contra les instal·lacions de TVE a Miramar (Barcelona).

23 abril
Diada de Sant Jordi. Manifestació organitzada per l’MDT a la Rambla de Barcelona, en defensa de la llengua, que és fortament reprimida per les forces d'ocupació, de manera indiscriminada. Els fets són tan greus que molts estaments ciutadans demanen la dimissió del governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal. Les imatges de la brutal repressió són difoses per TV-3. Alguns policies són també apallissats pels manifestants, i un d'ells perd la pistola. Es produeixen detencions.

28 abril
Celebració, al país Valencià, de l’aniversari de la derrota d'Almansa. A les 11 del matí, al monument als Maulets, a Xàtiva, es produeix la requisa dels aparells fotogràfics d'uns policies que fotografiaven els assistents. A les 13 hores, concentració homenatge a Toni Villaescusa, a Alzira, on morí. A la vesprada, són detinguts alguns membres del PSAN i de l’MDT, a València, entre ells Josep Guia, pels fets del matí a Xàtiva. Manifestació a València convocada per l’MDT i Esquerra Unida.

17 maig
Visita del rei Juan Carlos a Barcelona. Alguns militants de l’MDT són detinguts mentre enganxaven cartells en contra de la visita, i posteriorment és escorcollat el local del PSAN.

2 juny
Sisè aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi. Acte d'homenatge organitzat pels CSPC.

11 juny
Quim Tell, militant de l’MDT de Girona, detingut per la guàrdia civil acusat de catalanitzar rètols de carreteres catalanes.

20 juny
Vaga general a tot l'Estat espanyol contra la retallada de les pensions. Important ressò a Barcelona i València, amb manifestacions i enfrontaments amb les forces d'ocupació, i significativa presència independentista.

28 juny
Es publica una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya segons la qual la meitat dels joves està d'acord amb la independència, i una quarta part es considera independentista «radical».

2 juliol
Actuació de la Companyia Elèctrica Dharma al Teatre Grec de Barcelona, amb un clamor de crits independentistes i visques a Terra Lliure.

5 juliol
Terra Lliure amenaça de mort a l'advocat Esteban Gómez Rovira, defensor dels mestres espanyolistes en contra de la catalanització de l'ensenyament, i l’exigeix abandonar els Països Catalans.

7 juliol
Recital de Lluís Llach al camp del Barça, amb assistència de 100.000 persones, i crits predominants de suport a Terra Lliure i desplegament de senyeres independentistes.

14 juliol
Els GDL organitzen una mobilització contra les fronteres interiors, a la Sènia, amb important participació i fort desplegament per part de la guàrdia civil.

20 juliol
Homenatge a Josep Antoni Villaescusa, en el 1r aniversari de la seva mort en combat. L’acte se celebra al cementiri de Quart de Poblet (l’Horta).

21 juliol
Aplec del Pi de les Tres Branques a Berga, amb assistència de prop de 14.000 persones i crits independentistes
i de suport a Terra Lliure.

23 juliol
Recital de Raimon a Banyoles, on llegeix un comunicat en favor dels patriotes catalans empresonats i en record de Toni Villaescusa. Cremada de dues banderes espanyoles.

27 juliol
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a dues oficines de FECSA a Barcelona, concretament a la plaça Garrig6 i al carrer Olzinelles.

3 agost
VIII Trobada Independentista a Alcanar (Montsià).

15 agost
El Tribunal Internacional dels Drets Humans anuncia que revisarà la sentència contra Antoni Messeguer, Xavier Barberà i Ferran Jabardo, a petició d'aquests.
Coll i Alentorn afirma que Terra Lliure i l’MDT «no tenen futur».

16 agost
L’MDT respon en roda de premsa no tenir relacions orgàniques amb TL, encara que coincideix en els objectius. Així mateix, denuncia el paper de la Crida com a mur de contenció de l’independentisme.

21 agost
Coll i Alentorn és esbroncat a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, per les seves polèmiques declaracions sobre TL i l’MDT.

26 agost
El grup espanyolista i ultradretà Milícia Catalana fa esclatar un artefacte als locals de la Crida a Barcelona.

28 agost
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l'INEM de la plaça de Lesseps, a Barcelona.

31 agost
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l’INEM de Figueres (Alt Empordà).

2 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l’INEM del carrer Aragó, de Barcelona.

4 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a les oficines de l’INEM a Vilafranca (Alt Penedès).

6 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu contra la seu del Foment del Treball de Catalunya. Comissions Obreres emet un comunicat de protesta.

Onze de setembre
Concentració independentista al Fossar de les Moreres, convocada pel Moviment de Defensa de la Terra, amb el lema: «Els Catalans No Som Espanyols». Participació d'unes 15.000 persones. El mateix nombre assisteix a la manifestació de la tarda en el bloc independentista. Es produeixen 18 detencions. A Girona, manifestació de 500 persones.

12 setembre
En llibertat els detinguts de l'Onze a Barcelona.

14 setembre
Rebuda popular a l'aeroport del Prat dels expedicionaris catalans que han assolit el cim de l'Everest. Important presència independentista.

17 setembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu al despatx de l'advocat Esteban Gómez Rovira. Aquest declara que no abandonarà el nostre país ni mort.

21 setembre
Els CSPC aprofiten la inauguració de les festes de la Mercè per fer agitació entorn dels propers judicis contra independentistes del mes d'octubre.

1 octubre
Judici a l'Audiència Nacional de Madrid contra el militant de Terra Lliure, Jaume Fernàndez i Calvet, amb petició fiscal de 12 anys. Se'l condemna a sis anys i un dia per perteninça a banda armada, i resta pendent de quatre sumaris més.

10 octubre
En conèixer-se la sentència contra Jaume Fernàndez, els CSPC convoquen una manifestació de protesta a la Rambla de Barcelona.

12 octubre
Manifestació convocada per l’MDT contra l'espanyolització, amb motiu del Día de la Hispanidad.

20 octubre
Manifestació de 2.000 persones a Barcelona, convocades pels CSPC, en exigència de l'aplicació de l’amnistia de 1977 als patriotes Antoní Masseguer i Xavier Barberà, empresonats a Lleida, i Carles Sastre i Montserrat Tarragó, empresonats a Carabanchel i pendents d'un judici el dia 24, amb petició fiscal de 80 anys de presó. La policia municipal de Barcelona és l'encarregada de dur a terme la repressió.

24 octubre
Judici a l'Audiència Nacional de Madrid contra Carles Sastre i Montserrat Tarrag6, acusats de la mort de l'industrial Bultó. Carles Sastre es condemnat a trenta anys, i Montserrat Tarrag6 a quatre anys. Resten pendents de dos sumaris més.

27 octubre
XXVI Aplec del Puig del País Valencià amb assistència de 500 persones.

6 novembre
Concentració davant del Consolat francès en protesta per l'amenaça d'expulsió del refugiat català Miquel Cura, convocada pels CSPC.
Unes 5.000 persones es manifesten a València contra la decisió del Consell de Cultura de la Generalitat valenciana de suprimir les denominacions «català» i «País Valencià» dels estatuts de la Universitat.

9 novembre
Marxes antiOTAN a diferents barris de Barcelona i poblacions de la rodalia.

11 novembre
Unes 80.000 persones es manifesten a Barcelona i València contra l'OTAN.

23 novembre
Els CSPC organitzen una manifestació de protesta per l’intent d'expulsió del refugiat Miquel Cura, i en demanda d'aplicació de l'amnistia de 1977 pels patriotes empresonats pel cas Bultó El Govem Civil de Barcelona multa els CSPC i els obre un expedient.

29 novembre
Terra Lliure col·loca sengles artefactes explosius contra furgonetes de la policia nacional situades a Montjuïc (Barcelona).

6 desembre
Terra Lliure col·loca artefactes explosius a les oficines de l'INEM del carrer d'Arag6 i a la comissaria d'Universitat, ambdues a Barcelona.

8 desembre
Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius a Ripoll, a les oficines de l’INEM.

14 desembre
Manifestació a Alacant en defensa de la llengua, amb el suport de l’MDT i dels GDL.

16 desembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a la comissaria d'Universitat de Barcelona, per segon cop en deu dies.
Joaquim Sànchez, militant de Terra Lliure, mor en combat en esclatar-li l’artefacte que estava preparant. En relació amb aquest fet, és detingut Jordi Cort Hidalgo, acusat per la policia de pertànyer a Terra Lliure.

17 desembre
Joaquim Sánchez és enterrat al Prat de Llobregat amb l'assistència de 300 persones, que li dediquen un homenatge.
Terra Lliure col·loca un artefacte a les oficines de Telefònica a Vilafranca (Alt Penedès).

18 desembre
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu sota d'una furgoneta de la policia nacional a Barcelona, a la comissaria del carrer Doctor Dou.

20 desembre
Jordi Cort passa a disposició de l'Audiència Nacional i és ingressat a la presó de Carabanchel. Manifestació de protesta a Barcelona organitzada pels CSPC, amb assistència de 1.000 persones. Es produeixen 4 detencions.

21 desembre
Manifestació a Manresa (Bages), convocada pels CSPC, en record de Quim Sànchez i per la llibertat de Jordi Cort, amb assistència d'un centenar de persones. Per la seva banda, cinquanta persones guarden un minut de silenci davant el Govern Civil de Girona.

22 desembre
Manifestació de 3.000 persones a Barcelona, convocada pels CSPC, amb el suport de l’MDT, IPC, PSAN, FNC, EC, MEN, MCC, LCR, per exigir l'aplicació de l’amnistia de 1977 i la llibertat dels patriotes empresonats. Dotze detencions efectuades per la policia municipal. Tres dels detinguts són ingressats a la presó.

27 desembre
Comença la CONSEO (Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental) amb la participació de l’MDT, CSPC, IPC, PSAN i Unitat Nacionalista, malgrat el boicot manifest de la Crida a aquesta participació. Presentació del llibre de Josep Guia, editat per El Llamp Es molt senzill, digueu-li Catalunya.

28 desembre
Míting de l’MDT a Barcelona contra l'imperialisme espanyol i l'OTAN.

29 desembre
Manifestació convocada pels CSPC i l’MDT en protesta per l'empresonament de tres dels detinguts del dia 22.

1986

2 gener
L'MDT de Vilanova i la Geltrú organitza una mostra de poesia en homenatge dels patriotes empresonats i refugiats.

6 gener
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a l’oficina de recaptació d'impostos d'Arenys de Mar (Maresme).

11 gener
Concentració convocada pels CSPC i l’MDT davant la presó de la Trinitat, on resten empresonats els detinguts de la manifestació del dia 22 de desembre.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu davant una oficina de l’INEM a Mataró (Maresme).

12 gener
Concentració a la Rambla de Barcelona, convocada per els CSPC i l’MDT, per exigir la llibertat dels detinguts del 22 de desembre.

20 gener
Surten de la presó els detinguts del 22 de desembre.

23 gener
Vaga general a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) contra la reconversió de la línia blanca d'electrodomèstics (Corberó, Nova Bru), amb destacada participació de l’MDT.

28 gener
En un document, l’MDT exigeix la descolonització de Ceuta i Melilla.

1 febrer
Els CSPC i l’MDT havien convocat un acte d'homenatge nacional als patriotes morts en combat, però a darrera hora es retira el permís per celebrar-ho a les Cotxeres de Sants i es produeix una manifestació al barri de Sants, amb forts enfrontaments amb la policia. Es produeixen setze detencions.

9 febrer
Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius a la caserna de la guàrdia civil de Sant Vicenç de Castellet (Bages).

10 febrer
Accions de boicot als transports públics organitzades per l’MDT, després de l'augment de preus.

19 febrer
Jornada de lluita de l'ensenyament mitjà a Barcelona en contra de la privatització i per aconseguir millores, amb important participació dels Col·lectius Independentistes d'Institut.

22 febrer
Es constitueix a Barcelona la Coordinadora Unitària d'Ensenyants, Pares i Alumnes per a la Normalització

27 desembre
Comença la CONSEO (Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental) amb la participació de l’MDT, CSPC, IPC, PSAN i Unitat Nacionalista, malgrat el boicot manifest de la Crida a aquesta participació. Presentació del llibre de Josep Guia, editat per El Llamp Es molt senzill, digueu-li Catalunya.

28 desembre
Míting de l’MDT a Barcelona contra l'imperialisme espanyol i l'OTAN.

29 desembre
Manifestació convocada pels CSPC i l’MDT en protesta per l'empresonament de tres dels detinguts del dia 22.

1986

2 gener
L'MDT de Vilanova i la Geltrú organitza una mostra de poesia en homenatge dels patriotes empresonats i refugiats.

6 gener
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu a l’oficina de recaptació d'impostos d'Arenys de Mar (Maresme).

11 gener
Concentració convocada pels CSPC i l’MDT davant la presó de la Trinitat, on resten empresonats els detinguts de la manifestació del dia 22 de desembre.
Terra Lliure col·loca un artefacte explosiu davant una oficina de l'INEM a Mataró (Maresme).

12 gener
Concentració a la Rambla de Barcelona, convocada per els CSPC i l’MDT, per exigir la llibertat dels detinguts del 22 de desembre.

20 gener
Surten de la presó els detinguts del 22 de desembre.

23 gener
Vaga general a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) contra la reconversió de la línia blanca d'electrodomèstics (Corberó, Nova Bru), amb destacada participació de l’MDT.

28 gener
En un document, l’MDT exigeix la descolonització de Ceuta i Melilla.

1 febrer
Els CSPC i l’MDT havien convocat un acte d'homenatge nacional als patriotes morts en combat, però a darrera hora es retira el permís per celebrar-ho a les Cotxeres de Sants i es produeix una manifestació al barri de Sants, amb forts enfrontaments amb la policia. Es produeixen setze detencions.

9 febrer
Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Vicenç de Castellet (Bages).

10 febrer
Accions de boicot als transports públics organitzades per l’MDT, després de l'augment de preus.

19 febrer
Jornada de lluita de l'ensenyament mitjà a Barcelona en contra de la privatització i per aconseguir millores, amb important participació dels Col·lectius Independentistes d'Institut.

22 febrer
Es constitueix a Barcelona la Coordinadora Unitària d'Ensenyants, Pares i Alumnes per a la Normalització del Català, amb participació destacada dels GDL i de la CCII.

23 febrer
Segon aniversari de la revista El Llamp. Més de cinc-cents independentistes ho celebren amb vi i coca als locals de l'Artesà de Gràcia. Parlaments de Josep Guia, el senador gironí Francesc Ferrer, i de l'editor Enric Borràs, qui provoca deu minuts d'aplaudiments en recordar els patriotes empresonats.

28 febrer
Terra Lliure reivindica l’explosió d'un artefacte als 10cals de l'empresa Sanyo, promotora -entre d'altres dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Terra Lliure anuncia l'inici d'una campanya contra la celebració dels esmentats Jocs a Barcelona. Són detinguts, acusats de pertànyer a Terra Lliure, Joan Mateu i Rabella, de 26 anys i membre de la Unió de Pagesos de Castellbisbal, i Antoni Ribas i Sala, de 53 anys, treballador del siderúrgic en atur i veí de l’Hospitalet de Llobregat.

4 març
Els CSPC convoquen una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar la llibertat d'Antoni Ribas i de Joan Mateu.

5 març
Els detinguts són posats a disposició de l'Audiència Nacional a Madrid i ingressen a la presó de Carabanchel. Terra Lliure col·loca dos artefactes explosius al Centro Cultural de los Ejércitos de la plaça de Catalunya (Barcelona).

6 març
Actes de solidaritat amb els darrers detinguts a Castellbisbal i creació de comitès de solidaritat locals als seus llocs de residència.

12 març
Referèndum sobre la permanència a l’OTAN. Al Principat de Catalunya guanya el no, així com a Euzkadi i Canàries.

20 març
Surt de la presó en llibertat provisional l'independentista Joan Mateu. Posteriorment el seu cas serà arxivat definitivament.

22 i 23 març
Assemblea de l’AEIU (Assemblea d'Estudiants Independentistes de Universitat).

25 març
Moció de l'Ajuntament de Castellbisbal en contra de la Llei Antiterrorista, a petició del CSPC, i a la vista del cas de Joan Mateu.

11 abril
El Govern indulta els presos catalans Josep Digon i Josep Manuel Vieites. Aquest darrer havia estat condemnat per la seva pertenència a RCAN, i Josep Digon, per actuacions relacionades amb un grup anarquista, malgrat haver tingut alguna relació amb TL. Aquests indults s'inscriuen dins la campanya del Govern espanyol a favor de la reinserció social i del penediment.

16 abril
Manifestacions i enfrontaments a Barcelona en protesta per la brutal agressió ianqui a Líbia. Es produeixen desenes de detencions. Important presència independentista.

17 abril
Concentració de centenars de veïns de l’Hospitalet davant de l'Ajuntament per exigir la llibertat d'Anton Ribas. S'entreguen les signatures recollides.
Quim Tell és jutjat a Girona per haver catalanitzat els rètols de les carreteres. El fiscal demana quatre milions de pessetes de multa a en Quim. Unes tres-centes persones assisteixen al judici i es manifesten després per Girona, amb enfrontaments amb les forces d'ocupació.

19 abril
L’MDT convoca a la catalanització dels rètols espanyolitzats per les Juntas Españolas. Enfrontament amb un taxista que agredeix als independentistes. Fortes crítiques de la Crida a les actuacions de l’MDT descobrint així el seu veritable caràcter de fre de l'independentisme.

22 abril
Terra Lliure envia cartes als mestres espanyols que es neguen a aprendre el català recomanant-los la seva sortida del país.

23 abril
Diada de Sant Jordi. Unes 700 persones es manifesten a Girona, i unes 7.000 a Barcelona, sota el lema: «A Catalunya en Català», convocades pels GDL.

25 abril
La policia deté Albert Estivill, independentista relacionat amb una petita explosió en el pis que ocupava a Barcelona, quan es trobava a Camprodon. Dies més tard ingressa a la presó de la Trinitat, de Barcelona. Les primeres informacions de que es podia tractar d'un militant de Terra Lliure són desmentides.
Manifestació a València sota el lema «A Catalunya, en Català», que aplega unes 500 persones, en una convocatòria dels GDL.

1 maig
Manifestacions a Barcelona, Girona i Vinaròs convocades per l’MDT sota el lema «Contra l'Atur i la CEE» amb assistència d'alguns centenars de persones.

6 maig
Els presos de Terra Lliure a Carabanchel denuncien la deficient assistència mèdica prestada a Anton Ribas des de la seva detenció, amb importants problemes de glaucoma als ulls, que han pogut costar-li la vista.

10 maig
En el recital de cloenda del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana predominen els crits de « Visca Terra Lliure» i «Independència».

17 maig
Manifestació a Pons (Noguera) contra el pantà de Rialb, amb important presència independentista.

25 maig
Acció de protesta contra el projecte olímpic, coincidint amb la celebració d'una cursa atlètica a Barcelona, realitzada per l’MDT. Els portadors d'una pancarta agredits per la policia municipal de Barcelona.

30 maig
Manifestació antimilitarista, amb assistència de 2.000 persones. Important presència independentista i detenció d'un membre de l’MDT.

1 juny
Manifestació antinuclear a Barcelona, amb assistència de 2.500 persones i presència de l’MDT.

2 juny
Acte d'homenatge a Fèlix Goñi, organitzat pels CSPC, en el 7è. aniversari de la seva mort en combat. Manifestació de rebuig pels judicis del dia 3 referents als fets de Sant Jordi de l’any 1985. Assistència de 300 persones.

3 juny
Enfrontaments amb la guàrdia civil en el judici contra Jordi Carles Burillo i Carles Ricart, pels fets de Sant Jordi. Condemnes de sis mesos de presó.

12 juny
Manifestació a Barcelona pel dret lliure i gratuït a l’avortament, amb forta presència independentista.

13 juny
Manifestació a Barcelona en protesta per la mort de Joseba Asensio, militant d'ETA empresonat a Herrera de la Mancha; convoquen els CSPC i l’MDT.

16 juny
Intervenció dels CSPC en un míting del PSOE, amb entrega d'una carta a Narciso Serra, declarant-lo persona non grata i amb desplegament d'una pancarta amb el text: «Llibertat Patriotes Catalans». Intervenció violenta de la policia.

21 juny
Boicot al pregó de Festes a Valls, amb propaganda contra la Barcelona 0Iímpica que ens vol imposar el «pregoner» Pasqual Maragall.

22 juny
Eleccions generals a l'Estat espanyol, amb nova victòria del PSOE, encara que perdent un milió i mig de vots, i impressionant ascens de Herri Batasuna. Al Principat de Catalunya, ascens de CiU i resultats negatius per ERC i PSUC-EE. El projecte «reformista» de Roca Junyent no obté cap escó malgrat els més de tres mil milions invertits en propaganda.

[Continuació]

Annex C: Declaració de Principis de Terra Lliure