Inici>>Documents>>La Constitució espanyola: les raons del no (III)
La Constitució espanyola: les raons del no (III)
Josep Anton Sànchez Carreté/ Humbert Roma
2. El text aprovat al Congrés espanyol
2.1 Monarquia, exèrcit i Estat
2.2 Drets i llibertats fonamentals
3. Conclusions: el no per l'alliberament de classe i nacional
4. Annex I: Les competències segons l'Estatut de Núria de 1931
5. Annex II: Les competències segons la proposta del Congrés de Cultura Catalana
3. Conclusions: el «no» per l’alliberament de classe i nacional
Davant el referèndum constitucional, en el qual solament hi caben les opcions del «Sí», «No», o bé l’abstenció. cal fer-se la següent pregunta: «¿És acceptable aquest text constitucional des d'un punt de vista de classe i nacional? És a dir, ¿és acceptable per a la classe obrera i els altres sectors oprimits? ¿És acceptable per a Catalunya, per als Països Catalans com a nació?
Hem fet una anàlisi tant sobre el paper que juga aquest text constitucional en el moment concret de la lluita de classes a l’Estat espanyol, com sobre el contingut de l’articulat del projecte que ha aprovat el Congrés de Diputats. Al llarg d'aquestes planes hem denunciat la funció ideològica d'aquesta Constitució, que té com a objectiu configurar entre les classes oprimides una voluntat conformadora amb l’Estat capitalista espanyol. Per aquesta raó, la crítica a la Constitució és també ideològica.
Però això, com ja hem explicat, no vol dir que considerem que el dilema actual sigui una Constitució capitalista o socialista, sinó si serveix per a consolidar i enfortir l’Estat burgès o bé per a debilitar-lo i fer-lo inestable, afavorint per tant la classe obrera i altres sectors oprimits en la seva lluita per l’alliberament de classe i nacional. És entorn a aquest dilema que cal analitzar el text constitucional que se'ns planteja a votació.
En canvi, els partits participants de la política de consens constitucional, per tal d'aconseguir la participació del poble en el referèndum i obtenir un «Sí» massiu a la Constitució, no centren en general el debat sobre el contingut i el significat de la Constitució, sinó que pretenen situar el poble davant el dilema d'aprovar la Constitució o el retorn a l’antic règim el franquisme. S'evita la discussió sobre el contingut de la Constitució, però es repeteix sistemàticament: «La Constitució representa la ruptura legal amb el franquisme», «L'objectiu principal d'aquesta Constitució és trencar definitivament amb el franquisme», «El referèndum sobre la Constitució serà també un referèndum contra el franquisme». Fins i tot, el Comitè Executiu del PSUC ha llençat una campanya d'agitació amb el lema: «Sí a la Constitució. No al terrorisme.» [1]
No es pot admetre el xantatge dels partits que pretenen imposar el sí amb l’argument que un vot negatiu és fer el joc a la ultradreta. Aquest plantejament simplista, que identifica la Constitució amb la democràcia en abstracte com antítesi del franquisme, amaga la realitat. Caldria preguntar-se on estan els franquistes. El procés de canvi polític a l’Estat espanyol si ha produït amb la transformació de la majoria dels franquistes. Així, els franquistes d'ahir són els «demòcrates» d'avui. El partit màxim responsable de l’elaboració de la Constitució, UCD, és presidit per un ex-ministre «Secretario General del Movimiento», Adolfo Suárez. I un dels set membres de la ponència constitucional ha estat Fraga Iribarne. La majoria dels exfranquistes són els qui avui dirigeixen el procés constitucional amb l’objectiu de legitimar les noves formes polítiques de dominació capitalista. Perquè al cap i a la fi el franquisme, com tot règim totalitari, no és més que la forma política que adopta el capitalisme quan veu en perill la seva dominació.
Els partits participants del consens desqualifiquen aquells que es mostren oposats a l’actual text constitucional afirmant -com digué Jordi Solé Tura- que «la lucha contra la Constitución es, pues, la lucha contra la consolidación del sistema democrático en España». [2] Per tant, se'ns considera aliats de les forces involucionistes, dels franquistes, se'ns desqualifica dient: «Votar no, és votar com els franquistes.» El que passa -com digué Vicent Ventura- és que «cuando se está instalado en el poder -y no solamente está en el poder el que tiene el gobierno en sus manos sinó también aquel sin el cual el gobierno no parecería lo que quiere parecer-, suele molestar que otros, testimoniales, minoritarios, vayan enredando». [3]
D'altres vegades, l’oposició al text constitucional és qualificada de «testimonial» i «ideologista», dient que es defensen posicions de grup però que no representen les posicions de la majoria. Perquè aquesta oposició planteja per exemple que la Constitució no reconeix el dret a l’autodeterminació o bé estableix la monarquia. Els qui ens atorguen aquests qualificatius amaguen, però, que la renúncia que ells fan del dret a l’autodeterminació va lligada a admetre el no reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat espanyol i a l’acceptació d'unes «autonomies» que no deixen d'ésser una descentralització administrativa de l’Estat i no permeten ni tan sols recuperar les competències de l’Estatut de 1932. Amaguen també que la imposició de la monarquia, obra pòstuma del general Franco, vulnera el principi de la sobirania del poble -en el qual ells posen tant d'èmfasi- i que el projecte de Constitució dóna al Rei, com ja hem demostrat, atribucions que converteixen el Parlament en una institució de segon ordre.
Amb la seva desqualificació dels qui critiquen la constitució, els partits de l’esquerra reformista pretenen tergiversar les opcions radicals que poden desemmascarar les seves pròpies contradiccions ideològiques, les seves renúncies. I per això utilitzen tan sovint aquest argument tronat que «a veces la extrema izquierda y la extrema derecha terminan siendo la misma cosa».
Caldria preguntar a aquests polítics de l’esquerra reformista que diuen que «aquesta és una Constitució progressiva, innovadora en molts aspectes, que no tanca les portes a l’avenç cap al socialisme a través de la consolidació i l’aprofundiment de la democràcia», [4] si aquest text no hipoteca en realitat el seu propi programa. En les seves posicions es produeix una contradicció: la seva política de «consolidació de la democràcia com a via d'accés cap al socialisme», que representa el nucli central de la seva argumentació política, es converteix de fet en una política de reforçament de l’Estat burgès i, per tant, els allunya dels seus teòrics objectius socialistes. Caldria preguntar-los, més en concret, si aquesta Constitució -que entre d'altres coses constitucionalitza l’economia de mercat- permet la realització del programa que anomenen «de democràcia política i social». Aplicant aquesta Constitució seria declarada anticonstitucional la major part d'aquest programa.
Davant d'aquest projecte de Constitució solament es pot mantenir una posició global que tingui en compte tant el seu significat com el seu contingut total. No es tracta de veure si reconeix o no un dret de més o de menys -que la pròpia Constitució després limita o bé permet la seva suspensió en alguns casos-, sinó d'analitzar què significa la seva aprovació i quins són els seus elements fonamentals. Aquesta és, com hem vist, la Constitució de les classes dominants, de la dreta. La seva aprovació hipoteca la futura vida política, enforteix i consolida l’Estat capitalista espanyol, limita la participació política i l’organització de la classe obrera i altres sectors oprimits, i manté l’opressió nacional. En definitiva, l’aprovació d'aquesta Constitució ens allunya del socialisme i l’alliberament nacional.
¿Com expressar l’oposició al text constitucional que se'ns presenta a aprovació? És necessari, en primer lloc, que els partits de l’esquerra revolucionària i els moviments de masses oposats a aquesta Constitució es posin d'acord per a plantejar conjuntament la darrera fase de la batalla constitucional, potenciant el debat públic i, fins i tot, la mobilització de masses. I concretant-la en una única alternativa davant el referèndum constitucional.
Defensem el vot negatiu abans que l’abstenció perquè aquesta no és sufícientment combativa i és una alternativa confusa, ja que no delimita l’abstenció per motivacions polítiques de la produïda per mera indiferència.
La importància d'aconseguir un significatiu vot negatiu, únic políticament quantificable, a aquesta Constitució, almenys a les zones amb més consciència de classe i nacional com Euzkadi i Catalunya, representaria una important escletxa a les pretensions de la classe dominant, amb la col·laboració de l’esquerra reformista, de presentar aquesta constitució com la de tots i la que dóna solució al fet nacional. Un important nombre de vots negatius -i fins i tot d'abstencions representaria una posició favorable per a les classes i nacions oprimides de l’Estat de cara a l’elaboració i aprovació dels estatuts d'autonomia i el propi desenvolupament de la Constitució en normes complementàries.
Però, sobretot, aquest combat contra la Constitució ha de ser un pas important per a recuperar la iniciativa política la classe obrera i els sectors oprimits, que han estat totalment marginats, desarmats políticament i ideològicament per la política de consens.
[1] Resolucions de la reunió del Comitè Executiu del PSUC celebrada el 21-VII-1978, publicades en el seu òrgan Treball núm. 539.
[2] Mundo Diario, 19-VII-1978.
[3] Vicent Ventura: Descalifica, que algo queda, El País, 23-VII-1978.
[4] Editorial de l’òrgan del PSUC Treball
núm. 539.
4. Annex I: Les competències segons l'estatut de Núria de 1931
Atribucions del Poder de la República i de la Generalitat de Catalunya
Article 10. Correspon al Poder de la República la legislació exclusiva i l’execució directa en les funcions següents:
a) Les relacions internacionals i amb l’Església.
b) El Règim aranzelari i les duanes.
c) L'Exèrcit, la Marina de guerra, l’Aviació militar i la defensa del país.
d) La declaració de guerra, el restabliment de la pau i la fixació de les fronteres de la República.
e) La fixació dels drets constitucionals i de les condicions per a ésser espanyol.
f) Les finances de la República.
g) L'abanderament de la marina mercant i la il·luminació de costes.
h) El sistema monetari i la circulació fiduciària.
i) Els Correus, els Telègrafs, els Cables i les Ràdio-comunicacions.
j) Les colònies i protectorats.
k) La Sanitat exterior.
l) La Immigració i l’Emigració, els passaports i l’extradició.
Article 11. Correspon al Poder de la República la legislació i a la Generalitat l’execució, en les funcions següents:
a) Legislació penal, mercantil, obrera i processal. Quant a la legislació civil, les formes legals del matrimoni i l’ordenació del Registre Civil;
b) Ferrocarrils, canals i altres obres públiques d'interès general. Seran considerats d'interès general els ferrocarrils, els canals i les obres públiques que s'estenguin més enllà del territori de Catalunya. Podran, no obstant, ésser considerats d'interès local els que, radicant principalment en el territori de Catalunya, no penetrin més enllà d'una província limítrofa.
c) Règim i concessió d'aprofitaments hidràulics del riu Ebre que afectin l’interès general.
d) Establiment de les línies de transmissió d'electricitat d'interès general, entès aquest en el sentit fixat en la lletra b).
e) Assegurances generals i socials.
f) Recaptació de tributs i monopolis de la República.
g) Legislació minera d'aigües, caça i pesca.
h) Propietat literària, industrial i artística.
i) Règim de premsa, d'associacions i reunions i tota mena d'espectacles públics.
j) Dret d'expropiació.
k) Pesos i mesures i contrastació de metalls preciosos.
Article 12. La Generalitat de Catalunya podrà dictar lleis i reglaments de vigència transitòria sobre les matèries enumerades en l’article anterior, mentre el Poder de la República no ho faci, els quals quedaran sense efecte quan, d'acord amb les facultats constitucionals, legisli el Poder de la República.
Article 13. Correspondrà a la Generalitat de Catalunya la legislació exclusiva i l’execució directa en les funcions següents:
a) L'ensenyament en tots els seus graus i ordres, i els serveis d'Instrucció pública, Belles Arts, Museus i Arxius, Biblioteques i Conservació de monuments. Per a la concessió de títols professionals que hagin de tenir validesa en tot el territori de la República, els programes i ensenyaments escolars hauran de satisfer uns mínimums assenyalats per la legislació general.
b) El règim municipal i la divisió territorial de Catalunya. La llei de règim local reconeixerà als organismes locals plena autonomia per al govern i direcció de llurs interessos peculiars, i els concedirà recursos propis per a atendre els serveis que siguin de llur competència.
c) La regulació del Dret civil i la legislació hipotecària, amb l’excepció assenyalada a l’apartat a), de l’article 11.
d) L’organització dels Tribunals que administraran justícia en el territori de Catalunya.
Els Tribunals de Catalunya resoldran totes les instàncies en els assumptes civils i mercantils, i en els recursos contencioso-administratius contra actes de l’administració de la Generalitat executats en ús de les funcions que li són totalment atribuïdes per aquest Estatut.
Els Tribunals de Catalunya també administraran justícia en matèria penal i entendran en els recursos contencioso-administratius contra actes de l’administració de la Generalitat realitzats en l’exercici de les funcions que li atribueix l’article 11 d'aquest Estatut. Però contra les sentències que dictaran els Tribunals de Catalunya en aquests assumptes, es podrà interposar el recurs de cassació o aquell que permetin les lleis de la República.
e) L'ordenació de l’exercici de la fe pública i els nomenaments de Registradors de la propietat i dels notaris en el territori de Catalunya.
f) La legislació i execució de ferrocarrils, camins, canals, ports i altres obres públiques de Catalunya, llevat, quant a la legislació, les d'interès general, d'acord amb la lletra b) de l’article 11.
g) Els serveis forestals i els agronòmics i pecuaris, sindicats i cooperatives agrícoles, política i acció social agrària.
h) La Beneficència i la Sanitat interior.
i) La Policia i l’ordre interior. La Generalitat podrà requerir, per aquesta finalitat i en la forma legal, l’auxili de l’Exèrcit de la República. L'auxili cessarà quan la Generalitat ho acordi.
j) L’organització dels serveis d'aviació civil i de radiodifusió a Catalunya.
k) L'establiment i l’ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors.
l) Cooperatives i mutualitats i pòsits.
m) Emissió d'emprèstits i tresoreria de la Generalitat.
n) Les matèries concernents exclusivament a la vida interior de Catalunya, respecte a les quals no tingui reservades la legislació, o la legislació i execució, el Poder de la República.
Article 32. En l’aplicació de les lleis obreres generals de la República la Generalitat protegirà especialment el treball i garantirà la llibertat d'associació i sindicació per a la defensa i millorament de les condicions de treball i de la vida econòmica. Totes les convencions i mesures que tractin, de restringir o dificultar aquesta llibertat són contràries a dret.
Article 33. En les lleis socials particulars que promulgarà la Generalitat serà previst:
1. El dret de tots els obrers i assalariats, dependents del comerç i de la indústria, a disposa del temps necessari per a exercir llurs drets polítics i els càrrecs honorífics d'elecció popular.
2. La protecció a la maternitat, als vells, als malalts i als invàlids.
5. Annex II: Les competències segons la proposta del Congrés de Cultura Catalana
Base segona. - Competències
1. Quedaran reservades a la Generalitat de Catalunya la legislació exclusiva i l’execució en matèria de:
a) Ordenació institucional de la Generalitat.
b) Organització ~ les entitats territorials de Catalunya i en especial del règim municipal.
c) Regulació dels drets de la persona i del manteniment de l’ordre públic interior.
d) Dret Civil i Hipotecari, excepte les qüestions relatives al dret de nacionalitat i el Registre Civil.
L’exercici de la fe pública serà regulat per la Generalitat.e) Administració de justícia, excepte la jurisdicció militar.
f) Ensenyament en tots els seus graus, investigació, cultura i patrimoni artístic i monumental.
g) Informació, premsa, ràdio, televisió i espectacles.
h) Sanitat Pública i Política d'higiene.
i) Política i ordenació del Turisme dels esports i del lleure.
n Política del sòl, urbanística i d'habitatge, defensa del medi i, en general, política territorial.
k) Transports i obres públiques en el territori de Catalunya, excepte les d'interès general a escala de tot l’Estat.
l) Defensa i gestió dels recursos naturals: boscos i parcs, espai costaner, aigües, caça i pesca.
m) Política d'expansió i ordenació de l’agricultura, la indústria i els serveis; la creació, regulació i direcció del sector públic autònom dependent de la Generalitat. La Generalitat legislarà també en les matèries que facin referència a la funció social de la propietat.
n) Política d'ordenació de les institucions de crèdit i d'estalvi.
o) Política d'ocupació, de formació laboral, i de lluita contra l’atur, -així com l’organització de les pensions i subsidis de la Seguretat Social i règim de mutualitats, cooperatives i pòsits.
2. Les competències compartides entre l’Estat i la Generalitat s'ordenaran en dos nivell...
2.1. Correspondrà a l’Estat fixar per una 'llei de bases el marc general de l’acció política, i la Generalitat la legislació i l’execució en matèria de:
a) Planificació econòmica.
b) Ordenació financera i règim d'assegurances.
c) Ordenació fiscal.
d) Declaració de drets i regulació de les condicions mínimes del seu exercici.
2.2. Correspondrà la legislació a l’Estat i l'execució a la Generalitat en matèria de:
a) Eficàcia dels comunicats oficials i documents públics.
b) Pesos i mesures.
c) Transports, comunicacions i obres públiques d'interès general.
d) Política hidràulica i energètica quan afecti l’interès general.
e) Sanitat exterior.
f) Propietat intel·lectual i industrial.
g) Moneda i divises, canvi i convertibilitat.
h) Legislació penal, mercantil i processal: Registre Civil.
i) Legislació fiscal d'àmbit general.
3. L’Estat tindrà la competència exclusiva en matèria de:
a) Relacions entre Estats en la comunitat internacional, amb la representació diplomàtica i consular.
b) Exèrcits de terra, mar i aire i tot el que faci referència a defensa.
c) Declaració de guerra i pau.
d) Regulació del dret de nacionalitat.
e) Finances de l’Estat.
f) Immigració i emigració; passaports i extradició.
g) Règim aranzelari i de duanes.
3  |
torna a dalt |  |