Crònica dels actes de l'MDT a Barcelona durant la Diada

Homenatge als Morts en Combat per una Terra Lliure

A un quant d’una del migdia es va dur a terme al Fossar de les Moreres l’Homenatge als morts en combat per una Terra Lliure. Mentre desenes de persones sostenien estelades i una pancarta amb els retrats de Martí Marcó, Fèlix Goñi, Toni Villescusa, Quim Sànchez i Julià Babia, l’ex-pres polític català David Martínez va fer un parlament, el contingut del qual es va repartir entre les més de tres-centes persones de totes les edats que hi havia al Fossar. En aquest parlament es va constatar la necessitat que l’Esquerra Independentista tingui una Memòria Històrica particular, de la qual formarien part d’una manera destacada els cinc homenatjats.

D’altra banda, es va insistir que no calia recordar-los “com una mena de guerrillers més o menys valents, més o menys audaços”, sinó com uns revolucionaris que posseïen “les qualitats comunes de les revolucionàries i revolucionaris de tots els temps (arrelament al social, conviccions ideològiques profundes, disciplina, compromís...)”. Per acabar, es va instar a emular aquestes qualitats i a homenatjar-los diàriament continuant la lluita per aconseguir els objectius estratègics (Independència, el Socialisme i l’Alliberament de gènere).

Dinar i acte polític

A tres quarts de tres de la tarda, va començar el dinar convocat per l’MDT al carrer d’Esparteria, al qual van assistir unes cent vint persones.

En acabar el dinar, Martí Majoral, en representació d’Alerta Solidària, va obrir l’acte polític. Majoral va constatar l’augment de la repressió tant arreu del món com també als Països Catalans, on afecta especialment el jovent. Va exposar les diferents formes que pren la repressió en el moment actual, incloent-hi la tortura i insistint en les formes de repressió “de baixa intensitat”, com ara la repressió econòmica, que són més difícils de combatre perquè tendeixen a passar més desapercebudes.

Tot seguit van intervenir els representants de l’àmbit sindical, Gonçal Bravo (COS) i Roger Gili (Intersindical-CSC). Gonçal Bravo va analitzar la reforma laboral i la de les pensions i va instar a enfortir el sindicalisme nacional, de classe i de gènere.

Per la seva banda, Roger Gili va criticar durament les polítiques industrials i laborals de les Generalitats i va dir que la CSC planteja el marc català de relacions laborals com una qüestió estratègica i que, conseqüents amb aquesta aposta, havien obert nucli a la Catalunya Nord.

Adrià Castellví, representant de el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), va començar la seva intervenció valorant positivament el procés d’unificació entre la l’Alternativa Estel i la CEPC. A continuació va criticar la política educativa oficial i el procés de Bolonya, que afecta sobretot els estudiants de les classes populars, la defensa dels quals és un dels objectius principals del SEPC.

El representant de la CUP, Jordi Llauradó, va centrar la seva intervenció a demanar una implicació encara més gran de l’MDT en la CUP.

Finalment, en representació de l’MDT, va intervenir Toni Infante, que començar la seva al·locució solidaritzant-se amb el pres polític basc Iñaki de Juana Chaos, que es troba en vaga de fam des de fa 41 dies per protestar pel seu manteniment a la presó tot i que ja ha complert la condemna i n’hauria d’haver sortit fa més d’un any.

Tot seguit va analitzar la situació en el pla internacional, caracteritzada per l’existència d’un imperialisme cada cop més agressiu i desbocat, però també per la resistència que aquestes contínues agressions estan generant, com ho demostren el casos de Cuba, Veneçuela, Bolívia, Palestina, Iraq o el Líban. Va afegir que aquesta resistència també es produeix a Europa, com ho palesen els pobles en lluita, entre els quals cal comptar els Països Catalans. Per cloure aquest apartat, va traçar tres línies de treball en l’àmbit internacionalista: la xarxa de pobles en lluita per l’autodeterminació, el combat de l’imperialisme de les multinacionals espanyoles i franceses mitjançant la solidaritat amb la lluita dels pobles d’Amèrica del Sud i l’Àfrica i la creació d’eines per afavorir la integració del nouvinguts.

Pel que fa a la situació política i social en el pla nacional, va començar dient que l’autonomisme estava derrotat ideològicament, encara que no pas políticament ni electoralment, i que el federalisme havia fracassat abans de néixer. Va insistir que des de sempre el projecte imperialista espanyol s’havia basat en quatre eixos: l’esquarterament del territori, l’espoli fiscal i social, la negació del català i el fet que històricament cada agressió de l’Estat havia comptat amb uns aliats interns, els botiflers, que en aquests moments són tant les cúpules de les grans empreses (la Caixa, Agbar, Repsol, etc.) i de les organitzacions polítiques autonomistes com també les cúpules dels partits que pretenen reformar o federalitzar l’Estat espanyol.

Les característiques socials d’aquests botiflers van portar Infante a concloure que objectivament només la classe treballadora pot estar interessada en la lluita nacional i que no hi ha lluita nacional fora de la lluita de classes. Després va analitzar la situació en què es troba aquesta classe treballadora (un alt índex de temporalitat, augment de la fiscalitat, pensions de misèria i salaris per sota de la mitjana europea), una situació que s’agreuja en el cas de les dones, que pateixen, a més, la doble jornada laboral i la violència de gènere.

En la part final de la seva intervenció el representant de l’MDT va dir que calia fer convergir totes les lluites i va constatar que juntament amb el fracàs de l’autonomisme s’havia produït el fracàs del delegacionisme, raó per la qual a les classes populars només ens restava la via de l’autoorganització. Va remarcar que no hi ha excuses per la manca de formació o de mitjans, ja que sovint les classes populars no podem triar el moment de la lluita i, a més, la formació és un procés que es produeix en la lluita, raó per la qual cal continuar el combat tot i les mancances.