Homenatge als morts en combat per una Terra Lliure

Al llarg de la segona meitat del segle XX, hi ha haver moltes treballadors i treballadores que van patir la repressió o va morir perquè les catalanes i els catalans fossin una mica més lliures. Ara que es parla tant de memòria històrica cal denunciar ben alt que totes aquestes dones i homes no han rebut el reconeixement que es mereixien perquè l’anomenada Transició va ser un pacte vergonyós amb els franquistes. Aquest pacte va comportar que els botxins es passegessin lliurement pels carrers i que les víctimes fossin oblidades i amagades, sovint, pels seus mateixos companys, els que van pactar amb els franquistes.

L’Esquerra Independentista no oblida tota aquesta gent i en reconeix la lluita. Ara bé, cada moviment polític té la seva història i els seus senyals d’identitat. Té, per dir-ho breument, la seva memòria històrica particular, que la diferencia d’altres moviments i projectes polítics.

Avui volem recordar en Martí Marcó, en Fèlix Goñi, en Toni Villaescusa, en Quim Sànchez i Julià Babia, perquè són, sens dubte, uns dels senyals d’identitat més importants de l’Esquerra Independentista. Cap membre del nostre moviment no pot ni ignorar ni oblidar el compromís d’aquests quatre independentistes amb el seu país i amb un projecte polític. Els hem de recordar perquè l’independentisme no es pot comportar com una persona amnèsica, que no sap qui és i pot arribar a esdevenir una persona totalment diferent. Els hem de recordar perquè només cap moviment polític pot construir-se el seu futur si no sap d’on ve.

Tots quatre s’hi van deixar la vida en la defensa d’aquest projecte. L'independentisme d’alehores, el del finals del anys setanta i començament del vuitanta, estava a punt de conèixer el seu creixement organitzatiu i sociològic. Aquest creixement, però, no va sorgir del no-res, sinó que va ser el resultat del compromís decidit i ferm d'un petit col·lectiu de militants compromesos en diferents instàncies organitzatives. No cal dir que en Martí, en Fèlix, en Toni i en Quim formaven part d’aquest petit col·lectiu.

L'independentisme d'aquells anys va haver d'enfrontar-se a un panorama molt advers de marginació política i de repressió. Caldria recordar-ho tot sovint per no oblidar que la lluita que van emprendre els companys avui recordats, així com tants i tantes altres militants, no va ser un recurs gratuït, una "temptació”. La forma de lluita que van escollir en un moment determinat de la seva vida va esdevenir en aquells anys l'única via possible per aconseguir superar la negació jurídica i política que no només perseguia i marginava les propostes independentistes, sinó que condemnava la identitat nacional, els recursos naturals, els drets i les llibertats de les catalanes i catalans a la mort lenta.

Ara bé, hauríem d’evitar de caure en el parany de recordar els quatre companys avui homenatjats com una mena de guerrillers més o menys valents, més o menys audaços, uns valors masclistes que hauríem de rebutjar. Ni tampoc eren uns idealistes. Aquestes imatges no ajuden gens a copsar quin és el significat del seu exemple. No, en Martí, en Fèlix, en Toni, en Quim i en Julià no eren ni valents, ni audaços ni idealistes. En Martí, en Fèlix, en Toni, en Quim i en Julià eren uns revolucionaris, és a dir, uns agents de la transformació política i social. I posseïen les qualitats comunes de les revolucionàries i revolucionaris de tots els temps (arrelament al social, conviccions ideològiques profundes, disciplina, compromís...), unes qualitats que contrastaven i contrasten amb algunes actituds cada dia més establertes a la nostra societat i, de vegades, dins del nostre moviment: individualisme, hedonisme superficial, consumisme, etc.

Aquestes són, doncs, les qualitats que totes i tots els membres actuals de l’Esquerra Independentista hem d’emular. No cal emmirallar-nos en altres realitats, perquè aquests són els nostres Che Guevara.

Per això, el millor homenatge que els podem fer, la millor manera de preservar la seva memòria, és comprometre’ns d’una manera quotidiana, organitzada, disciplinada i arrelada socialment en la lluita per la Independència, el Socialisme i l’Alliberament de gènere.

Visca la Terra!

Quim, Toni, Martí, Fèlix, Julià, la lluita continua!

Països Catalans, 11 de setembre de 2006