Sobre les tasques del proletariat en la revolució actual (Tesis d'abril)

Vladimir Lenin (*)

Com que no vaig arribar a Petrograd fins a la nit del 3 d'abril, a la reunió de l’endemà només vaig poder presentar, naturalment sota la meva única responsabilitat, un informe sobre les tasques del proletariat revolucionari tot fent-hi constar les meves reserves perquè la preparació d’aquest text havia estat insuficient.

L'única cosa que podia fer per facilitar la meva feina, i també la dels oponents de bona fe, era preparar les tesis per escrit. Les vaig llegir i vaig lliurar el text al camarada Tsereteli. Les vaig llegir dues vegades molt a poc a poc: primer en una reunió dels bolxevics i després en una dels bolxevics i menxevics.

Publico aquestes tesis personals amb només notes explicatives molt breus, que en el meu informe vaig desenvolupar molt més àmpliament.

Tesi

1. En la nostra actitud respecte a la guerra, que, pel que fa al Rússia, fins i tot sota el nou govern de Lvov i companyia, continua sent indubtablement una guerra imperialista de pillatge, a causa del caràcter capitalista d'aquest govern, no es pot permetre cap concessió, per molt petita que sigui, al "defensisme revolucionari".

El proletariat amb consciència de classe només pot donar el seu assentiment a una guerra revolucionària que justifiqui realment el defensisme revolucionari sota les condicions següents:

Tenint en compte la innegable bona fe d’amplis sectors de les masses que creuen en el defensisme revolucionari, que admeten la guerra únicament com una necessitat i no pas com a guerra de conquesta, i tenint en compte que han estat enganyats per la burgesia, cal explicar-los el seu error amb una cura, paciència i perseverança ben particulars, explicar-los el lligam indissoluble que existeix entre el capital i la guerra imperialista, i demostrar-los que sense abatre el capital és impossible posar fi a la guerra amb una pau veritablement democràtica i no pas imposada per la força.

Cal organitzar la difusió més àmplia possible d'aquestes idees en l'exèrcit combatent.

Confraternització.

2. El que té d’original la situació actual a Rússia és el pas de la primera etapa de la revolució, que ha donat el poder a la burgesia a causa del grau insuficient de consciència i d'organització del proletariat, a la segona etapa, que ha de donar el poder al proletariat i a les capes pobres de la pagesia.

Aquest pas es caracteritza, d'una banda, per un màxim de drets legalment reconeguts (de tots els països bel·ligerants, Rússia és actualment el més lliure del món); per altra banda, per l’absència de repressió sobre les masses; i finalment, per la confiança irreflexiva d'aquestes en el govern dels capitalistes, els pitjors enemics de la pau i del socialisme.

Aquesta situació peculiar exigeix que sapiguem adaptar-nos a les condicions especials del treball del Partit al si de les grans masses proletàries -mai vistes fins ara- que acaben de despertar a la vida política.

3. Cap mena de suport al Govern provisional; cal demostrar la falsedat absoluta de totes les seves promeses, especialment les que es refereixen a la renúncia a les annexions. Cal desemmascarar-lo en comptes d'”exigir” -cosa inadmissible i que no fa sinó alimentar il·lusions- que aquest govern, un govern de capitalistes, deixi de ser imperialista.

4. Reconèixer que en la majoria dels soviets dels diputats obrers, el nostre partit està en minoria i, per ara, no constitueix sinó una minoria petita, davant del bloc de tots els elements petitburgesos oportunistes, influenciats per la burgesia i que escampen aquesta influència en el proletariat. Aquets elements van des dels socialistes populars i els socialistes revolucionaris fins al Comitè d'Organització (Chjeídze, Tsereteli, etc.), Steklov, etc., etc.

Cal explicar a les masses que els soviets dels diputats obrers són l'única forma possible de govern revolucionari i que, per tant, mentre aquest govern es deixi influenciar per la burgesia, la nostra tasca és explicar-los d’una manera pacient, sistemàtica i pertinaç els errors de la seva tàctica, una explicació que ha d’estar especialment adaptada a les necessitats pràctiques de les masses.

Mentre estiguem en minoria, la nostra tasca serà criticar i assenyalar els errors, propugnant, al mateix temps, la necessitat de transferir tot el poder de l'Estat als soviets de diputats obrers per tal que, sobre la base de l'experiència, les masses superin els seus errors.

5. No pas una república parlamentària —tornar-hi des dels soviets de diputats obrers seria fer un pas enrere—, sinó una república dels soviets de diputats obrers, treballadors agrícoles i pagesos, arreu del país, de baix a dalt.

Supressió de la policia, de l'exèrcit i de la burocràcia. [1]

Els salaris dels funcionaris, tots els quals són elegibles i revocables en qualsevol moment, no hauran de superar el salari mitjà d'un obrer qualificat.

6. En el programa agrari, cal traslladar tota l'atenció als soviets dels diputats dels treballadors agrícoles.

Confiscació de totes les terres dels terratinents.

Nacionalització de totes les terres del país, de les quals disposaran els soviets locals de diputats treballadors agrícoles i pagesos. Creació de soviets de diputats dels pagesos pobres. Transformació de totes les grans propietats (amb una extensió de 100 a 300 desiatines**, d’acord amb les condicions locals i d’altres i amb les decisions dels organismes locals) en granges model que estiguin sota el control dels soviets dels diputats de treballadors agrícoles i funcionin per compte de la comunitat.

7. Fusió immediata de tots els bancs del país en un banc nacional únic, sotmès al control dels soviets de diputats obrers.

8. La nostra tasca immediata no és pas ‘introduir’ el socialisme, sinó només posar de seguida la producció social i la distribució de productes sota el control dels soviets dels diputats obrers.

9. Tasques del partit:

10. Renovar la Internacional.

Cal prendre la iniciativa per crear una Internacional revolucionària, una Internacional contra els socialxovinistes i contra el "centre". [4]

Per tal que el lector compregui per què he hagut de remarcar com una rara excepció el «cas» dels oponents de bona fe, el convido a comparar aquestes tesis amb la objecció següent del senyor Goldenberg: Lenin «ha hissat la bandera de la guerra civil al si de la la democràcia revolucionària» (citat al número 5 del diari Iedintsvo del senyor Plekhanov).

Oi que és una perla?

Escric, declaro i repeteixo sense parar: «Tenint en compte la innegable bona fe d’amplis sectors de les masses que creuen en el defensisme revolucionari... i que han estat enganyats per la burgesia, cal explicar-los el seu error amb una cura, paciència i perseverança ben particulars...».

Però els senyors de la burgesia, que s'anomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a als amplis sectors, ni a la massa representants defensistes de les masses, presenten impertubablement la meva posició així: «Ha hissat (!) la bandera (!) de la guerra civil» (de la qual no he dit res ni a les tesis ni a l’informe) «al si (!) de la democràcia revolucionària…».

Què vol dir això? En què es diferencia de la propaganda incitadora de progroms? De la «Russkaja Volja»?

Escric, declaro i repeteixo sense parar: «Els soviets dels diputats obrers són l'única forma possible de govern revolucionari i, per tant, la nostra tasca no pot ser sinó explicar a les masses d’una manera pacient, sistemàtica i pertinaç els errors de la seva tàctica, una explicació que ha d’estar especialment adaptada a les necessitats pràctiques de les masses...».

Però els oponents d'un cert tarannà presenten les meves idees com una crida a «la guerra civil al si de la democràcia revolucionària»!!

He atacat el govern provisional per no haver fixat cap data, ni propera ni llunyana, per a la convocatòria de l'Assemblea Constituent i per haver-se limitat a llançar promeses. M’he aplicat a demostrar que sense els soviets de diputats obrers i soldats la convocatòria de l'Assemblea no està garantida i el seu èxit és impossible.

I se m'atribueix que sóc contrari a una convocatòria tan prompta com sigui possible de l'Assemblea!!!

Això ho anomenaria «bogeria» si dècades de lluita política no m'haguessin ensenyat a considerar la bona fe dels oponents com una qualitat excepcional.

En el seu diari el senyor Plekhanov ha qualificat el meu discurs de «delirant». Molt bé, senyor Plekhanov! Però vegi com és de matusser, barroer i poc perpicaç en la seva polèmica. Si durant dues hores he pronunciat un discurs delirant, com és que centenars d’asssistents han tolerat aquest «deliri»? Més encara, com és que el vostre diari dedica tota una columna a aquest «deliri»? Inconsistent, absolutament inconsistent.

Certament és molt més senzill cridar, injuriar i esgargamellar-se que no pas provar d'exposar, explicar, recordar com Marx i Engels van analitzar el 1871, 1872, 1875 l'experiència de la Comuna de París i què van dir respecter a quina mena d’Estat necessita el proletariat.

L'exmarxista Plekhanov no vol probablement recordar-se del marxisme.

He citat les paraules de Rosa Luxemburg, que el 4 d'agost del 1914 va qualificar la socialdemocràcia alemanya de «cadàver pudent». I els Plekhanov, Goldenberg i companyia «es van sentir ofesos»... Per què? A causa dels xovinistes alemanys, perquè van ser qualificats de xovinistes!

Vet aquí que els pobres socialxovinistes russos, socialistes de paraula, xovinistes a la pràctica, tenen un bon embull.

(*) Tesis presentades per Lenin a la Conferència del Partit Bolxevic celebrada l'abril de 1917
(**) Mesura russa equivalent a una 1, 09 hectàrees.

[1] És a dir, armar el poble per substituir l’exèrcit permanent.

[2] És a dir, un Estat el prototip del qual va ser la Comuna de París.

[3] En lloc de ‘socialdemocràcia’, els dirigents oficials de la qual han traït el socialisme arreu del món i s'han passat a la burgesia (els ‘defensistes’ i els ‘kautskistae’ vacil·lants), hem d’anomenar-nos Partit Comunista.

[4] En la la socialdemocràcia internacional, s’anomena ‘centre’ a la tendència que oscil·la entre els xovinistes (‘defensistes’) i els internacionalistes, és a dir Kautsky i companyia a Alemanya, Louguet i companyia a França, Chjeídze i companyia a Rússia, Turati i companyia a Itàlia, MacDonald i companyia a Anglaterra, etc.