Un cop passades les eleccions europees del 13 de juny, en què l’MDT donava suport a la proposta de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), en fem la valoració següent:

1. La primera consideració que cal fer és que, en la seva intervenció, la CUP ha acomplert els objectius fonamentals que s’havia fixat: realitzar una intensa campanya de propaganda política i escampar el projecte de les CUP, en tant que són actualment la manifestació organitzativa més visible de la Unitat Popular. Per mitjà d’aquesta campanya electoral, sense cap mena de dubte la campanya de propaganda política més gran que ha dut a terme l’Esquerra Independentista en les darreres dues dècades, s’ha afermat i difós el discurs de l’Esquerra Independentista, especialment contra el projecte de Constitució europea, i s’ha avançat en l’expansió de les CUP. L’organització d’un centenar d’actes arreu del país, amb la perspectiva de creació de CUPs noves, donen testimoni d’aquest acompliment.

2. Pel que fa als resultats de la CUP, tot i que en aquest sentit no hi havia cap objectiu pre-establert, sens dubte han estat inferiors a les modestes expectatives creades durant la campanya, especialment al Principat. Entre d’altres, hi han influït factors com el fet que era el primer cop que la sigla compareixia en una contesa electoral de caire general, el fet d’haver realitzat d’una campanya que no s’ha centrat en la recerca intensa del vot o, fins i tot, el fet que el mateix discurs de la CUP, que denunciava la inutilitat del Parlament europeu, ha alimentat el desinterès per aquesta institució europea i se sap que l’abstenció afecta d’una manera inversament proporcional al nombre de vots consolidats. Tenint en compte aquestes i d’altres circumstàncies i que els vots no donen el poder sinó a l’inrevés, cal considerar aquests milers de sufragis com el nucli dur del vot ideològic a l’Esquerra Independentista, una part del qual és susceptible de ser organitzat en diferents instàncies (CUP, casal, sindicat, associació per la llengua, etc.).

3. Des d’un punt de vista general, l’alt índex d’abstenció ha mostrat el fracàs d’un model model de construcció europea, la dels Estats i el capital, que s’oposa als interessos de les classes populars.

4. Cal assenyalar que a l’Estat espanyol la circumscripció d’àmbit estatal ha reflectit la continuació de la pugna PSOE-PP, de manera que la campanya ha esdevingut una prolongació de les eleccions espanyoles. La victòria del PSOE ha acabat confirmant l’hegemonia política de l’“espanyolisme d’assimilació” (promogut pel PSOE, política que es proposa de dissoldre de manera “indolora” la catalanitat dins l’espanyolitat), per damunt l’“espanyolisme de negació” (propi del PP, de caràcter més estrident).

5. L’experiència del tripartit al Principat de Catalunya s’ha projectat en aquestes eleccions per mitjà d’un increment de la legitimació catalanista del PSOE a causa del seu pacte amb ERC, seguint un procés paral·lel al que va exercir CIU en el sentit favorable a la legitimació del PP.

6. Al País Valencià cal remarcar sobretot l’avanç d’ERPV, que ha igualat els resultats als del BNV. ERPV està recollint el vot útil nacional i independentista cansat de la política erràtica del BNV, però de moment no sembla que aquest avanç hagi de representar un canvi substancial en la pràctica política concreta. Per aquesta raó, i des d’un punt de vista estratègic, era imprescindible i urgent la campanya de la CUP en aquesta part del territori, en la perspectiva de superar l’estadi d’agitació independentista dispersa i avançar-hi organitzativament.

7. A les Illes, com a contrast al manteniment de l’hegemonia del PP, cal remarcar la l’augment de vot d’ERC i resistència del vot de l’Entesa, que en aquesta ocasió ha comparegut en forma de candidatures separades.

8. A Catalunya Nord els resultats han confirmat també una consolidació del Partit Socialista i han estat, semblantment, una mena de prolongació de les tendències de les convocatòries electorals precedents. Cal assenyalar també, com a dada rellevant, la consolidació de l’extrema dreta estatalista.

9. Considerem que la situació d’hegemonia política de les forces estatalistes i partidàries de l’Europa del capital i dels Estats al nostre país, reclama una intensificació de les tasques de propaganda i de lluita ideològica envers un model polític contrari als interessos populars, i de manera concreta, la continuació del treball de consolidació del projecte de les CUP.

10. Finalment, felicitem tota la militància independentista que ha participat en la campanya per la tasca feta i per l’entusiasme que hi ha mostrat i l’animem a continuar la lluita d’una manera organitzada i constant.

Països Catalans, 19 de juny del 2004