Davant la confusió generada dins d'alguns ambients de l'independentisme per l'avançament de la convocatòria del dia 9 d'octubre al dia 8 feta per la comissió unitària, per una banda i, la convocatòria unilateral feta per Endavant, que no participa en aquesta comissió, d'una manifestació per al dia 9, conscients de la necessitat de clarificar i que s'ha d'anteposar l'interès col·lectiu als interessos de tipus partidaris per legítims que puguen ser, volem fer les següents consideracions:

Compartim la crítica a la manca de previsió de la comissió unitària deixant-se arrabassar per qüestions de tipus legals el dia i l'itinerari per les tàctiques d'un advocat feixista. Però això, més enllà de la crítica, ha de fer-nos pensar en la feblesa del nacionalisme “ben pensant”, i en com corregir-la des de l'independentisme organitzat, que és incapaç de compensar aquestes deficiències.

Fer però, d'aquest canvi, motiu suficient per convocar una altra manifestació, frega la inconsciència, perquè la feblesa organitzativa i la manca d'arrel social de l'esquerra independentista és fidel reflex de la situació d'emergència nacional i social que patim al País Valencià. Aquesta situació ens obliga a anteposar allò que és unitari, a proposar i treballar amb un programa de mínims i garantir l'existència d'un matalàs social el suficientment ample on l'independentisme puga arrelar. Una convocatòria minoritària alternativa, que no complementària (el conjunt de l'EI podria haver convocat un acte unitari simbòlic) sols pot servir per afeblir la presencia de la catalanitat als carrers de València. A canvi algú podrà omplir-se d'ego.

Aquest problema no es dóna en el buit. L'interès que l'espanyolisme mostra pel País Valencià, sembla inversament proporcional a la implicació que el poble valencià ha mostrat davant la tramitació de la reforma estatutària. Hem de ser, però, conscients, que açò no és una mera casualitat ni és expressió de cap meninfotisme, ans al contrari respon a una clara estratègia de manipulació sostinguda en el temps.

Per una banda, els grans representants actuals de les essències espanyoles, el PP i el PSOE, s'afanyen a fer de la política quelcom allunyat del poble. La negociació del nou estatut feta a corre cuita, sense debat al si de la societat i sense que el poble tinguem la possibilitat de votar en referèndum n'és un exemple. No s'han esforçar gaire més la resta de partits amb cultura de poder: Esquerra Unida, el Bloc i ERPV no han anat més enllà d'un rebuig formal, sense implicar ni a les seues organitzacions ni als sectors socials que els són afins. On són els centenars de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses d'aquestes formacions? No es podria haver escenificat el rebuig popular mitjançant la protesta pública dels càrrecs electes i amb ells d'un ample sector popular? No es pot o no es vol?

D'un temps ençà, les sigles del PSPV han desaparegut fins i tot de les tanques publicitàries deixant el seu lloc a un espanyolista PSOE pur i dur; el PP no parla ni tan sols de ciutadans valencians si no que prefereix anomenar-nos habitants de la comunitat valenciana. La ciutat de València és de fet la seu de la selecció espanyola de futbol i amb diners públics valencians és finança, mitjançant la publicitat, a la selecció espanyola de bàsquet... de canal 9 i de la seua preferència per l'espanyolíssima festa taurina i la resta de folklore ranci no cal que en parlem. Bancaixa, sant i senya de l'empresariat autòcton ha deixat pas a una Bancaja que nodrint-se dels estalvis valencians prefereix fer negocis amb l'espanyolista llengua de Castella. Per si tot això no fos suficient els feixistes d'España 2000 convoquen a València per a fer demostracions de força espanyola (on si no tindrien el vist-i-plau del delegat de govern?) i la feixista Coalición Valenciana es permet instrumentalitzar i convertir el 9 d'Octubre, diada de la incorporació a la catalanitat del País Valencià, en una festa anticatalana.

Fins ací tot normal, ja que estem parlant dels hereus de les tropes borbòniques a la batalla d'Almansa i de les hordes feixistes de Franco, així com dels botiflers que donaren suport a uns i als altres. Una cosa més preocupant és quan des de les organitzacions d'esquerres no es té en compte que darrere d'aquestes postures hi ha ideologia al servei d'Espanya i al servei del la burgesia neoliberal, atès que Espanya és un marc territorial i simbòlic d'explotació capitalista, d'opressió nacional i patriarcal.

Per això ens preocupa que, entre d'altres qüestions, el rebrot d'entitats i plataformes republicanes espanyoles no tinguen en compte que el fet nacional, allà on els pobles no comptem amb estructures estatals pròpies, és una altra cara de la dominació de classe. Reivindicar la història de la 2a República Espanyola pot formar part de la praxi militant de qualsevol organització d'esquerres o tant sols democràtica. Però la dialèctica hauria de servir-nos als i les revolucionaris per a situar que l'objectiu avui no pot passar per reivindicar la 3a república burgesa espanyola. I si li llevem allò de burgesa, també li podem llevar allò d'espanyola i tots i totes coincidirem que, ara per ara, la postura coherent del republicanisme al País Valencià hauria de ser treballar per la república federal... dels Països Catalans.

Una altra qüestió és com s'ha enfocat la resposta des de l'esquerra a la convocatòria feixista de caràcter espanyol a València per al 12 d'octubre. Creiem que hauria de ser contestada amb un rebuig contundent i popular de masses i amb contingut de caràcter nacional dels Països Catalans. L'organització de la resposta ha tingut uns alts i baixos que convé que reflexionem. 1er: l'expulsió, corregida posteriorment, del PCPE, de la plataforma antifeixista pel fet de ser un partit i no un col·lectiu, a banda del sense sentit, aposta, des del nostre punt de vista, per una estratègia d'antipoder legítima però que no podem compartir, ja que l'enfrontament al poder estructurat des de l'antipoder ha estat demostrat per la història que és un avanç del fracàs. 2on: no valorar el contingut clarament imperialista espanyol de la convocatòria feixista, és restar en l'epidermis del problema: els feixistes convoquen la manifestació a València i el govern l'autoritza, per refermar l'espanyolitat front la catalanitat. Avui més que mai la praxi antifeixista i esquerrana a casa nostra passa per la reconstrucció nacional dels Països Catalans.

Ateses totes aquestes consideracions, L'MDT resol recolzar la manifestació unitària del dia 8 d'octubre a les 19 h a la Plaça de Sant Agustí de València i fa una crida a tot l'independentisme perquè siga present acompanyant al major nombre de valencians i valencianes.

L'MDT recolza la manifestació antifeixista del 12 d'octubre a les 18h a la plaça del Temple de València i crida a tothom i totadona a treballar per enllestir el contrapoder popular als Països Catalans.

MDT de l'Horta, octubre de 2005.