• Suprimeix els salaris de tramitació, cosa que representa un abaratiment dels costos de l'acomiadament per als empresaris i, per tant, una pèrdua de capacitat de negociació de les treballadores i treballadors que siguin acomiadats il·legalment.

• Limita la protecció de les treballadores discontinus d'activitat segura ja que s'elimina aquest tipus de contractació, que passa a considerar-se de temps parcial.

• Es fomenten els contractes precaris, especialment en el cas de les persones més grans de 52 anys i dels qui es beneficien de la Renda Activa d'Inserció.

• Endureix les condicions d'accés al subsidi ja que la indemnització per acomiadament i una renda sobre el patrimoni computaran com a renda, mesura que perjudica les persones de més 52 anys hagin patit un procés de regulació.

• Introdueix el concepte d'"oferta adequada d'ocupació", amb la intenció d'obligar la persona desocupada a acceptar la feina que els Servicios Públicos de Empleo (SPE) considerin escaient. Un dels objectius d'aquest canvi conceptual és introduir la mobilitat geogràfica.
• Fixa com a requisit per sol·licitar feina i accedir a les prestacions que es signi "un compromís d'activitat", la qual cosa implica un altre canvi conceptual ja que les prestacion no s'entenen com un dret davant d'una determinada situació, sinó com una ajuda administrativa que depèn precisament d'aquest compromís previ amb l'Administració.

Es tracta, doncs, d'unes mesures que s'inscriuen plenament en els postulats neoliberals que, d'una banda, criminalitzen la desocupació atribuint-la a un problema d'actituds i aptituds individivuals i no pas a la incapacitat del sistema capitalista per garantir una feina fixa i estable per a tothom, i, d'altra banda, plantegen la necessitat d'aprofundir en la precarietat de la força de treball i en la desprotecció com a solució als reptes d'una conjuntura de menor creixement.