Actualitat de la lluita independentista

Malgrat el que han anat predicant els ideòlegs conservadors del capitalisme i del tàndem espanyolisme-jacobinisme, la història no ha mort i els Països Catalans han esdevingut un projecte, decididament, de futur. Tot i que ens han pres la llibertat, han intentat alienar-nos com a poble, han fragmentat el territori i la llengua, han destruït els nostres ecosistemes, el poble català ha reeixit i ha continuat tirant endavant.

Estretament lligada a la història dels Països Catalans hi ha la història de l’independentisme, que és cada cop més necessari: els avanços del capitalisme imperialista arreu del món (és a dir la forma de mundialització que s’està estenent) configuren un marc econòmic i polític en què la defensa de la identitat nacional i dels interessos populars es fa més i més necessària.

No es tracta de fer una valoració simplement negativa de la situació mundial car partim de la convicció que les condicions polítiques han de canviar i que aquest canvi és possible, tant com ho han estat d’altres canvis que el nostre poble ha possibilitat. Cal reconèixer, encara, sense deixar-nos influir per les propagandes conservadores, que, a més de possible, aquest canvi és imprescindible per al nostre futur com a poble i, també, per al futur de la humanitat.

Les condicions per a aquest canvi al nostre país cada vegada són més madures. Cada dia hi ha més persones que creuen que es pot avançar cap a un nou marc polític i rebutgen l’actual. La ruptura independentista s’erigeix, doncs, com a l’alternativa política del moment, amb el repte ineludible de convertir-se en el motor del moviment transformador i emancipador de les classes populars catalanes.

Ara bé, perquè la realitat canviï cal fer alguna cosa més que observar-la i plànyer-se’n. Cal treballar de manera permanent i organitzada per modificar-la econòmicament i social; cal preparar a fons la perspectiva d’una ruptura independentista amb les armes de l’anàlisi, la reflexió i l’organització per portar-la a la pràctica. El combat de les idees i el compromís en la lluita ens esperen.

Diferents maneres de treballar per la llibertat nacional i social

Les reivindicacions de l’independentisme són defensades avui dia per un nombre important d’iniciatives i propostes organitzatives. El moviment per la llibertat nacional i social del nostre poble s’ha anat desenvolupant des de fa més d’una trentena d’anys. Després dels precedents del PSAN i d’IPC, va aconseguir el seu primer moment d’expansió amb la creació dels CSPC i Terra lliure i amb la fundació de l’organització política unitària, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a mitjan anys 80 del segle proppassat.

No descriurem ara en detall l’evolució d’aquesta primera experiència unitària, que va ser estroncada, entre d’altres raons, pels debats interns mal conduïts i per la repressió, que entre finals dels 80 i principis dels 90 va acabar amb aquella experiència de masses. Però l’independentisme no es va pas acabar aleshores, com els seus enemics haurien volgut, i el moment present ha estat testimoni de noves organitzacions nascudes o desenvolupades durant la dècada dels 90: Maulets, l’organització Endavant, les CUP, els casals i ateneus independentistes, etc., han estat noves experiències que s’han afegit a les preexistents com el PSAN, el mateix MDT, que des de 1998 s’ha definit com a organització estratègica. Fins i tot ERC, que d’ençà de 1991 s’havia anat definint com a independentista i que malgrat els seus posicionaments erronis en la repressió de 1992 i el seu plantejament reformista, ha mantingut almenys formalment aquesta adscripció independentista nominal.

Totes les organitzacions de l’esquerra independentista representen experiències diverses, vàlides en la mesura que mantenen una important combativitat i una coherència amb els seus referents polítics. O bé són organitzacions sectorials (Maulets al si del moviment juvenil, les CUP a l‘àmbit municipal, la COS i la I-CSC a l’àmbit sindical, Alerta Solidària en l’àmbit antirepressiu, l’Alternativa Estel o la CEPC al si del moviment estudiantil, etc.), o bé locals (els casals, les CUP mateixes, etc.) o bé són organitzacions d’enquadrament polític. Les organitzacions sectorials i locals de tota mena ofereixen maneres diverses de fer avançar l’independentisme a partir de reivindicacions concretes. Els i les independentistes enquadrats en els diferents sectors (lluita juvenil, feminista, ecologista, cultural i lingüística, sindicalista, estudiant, etc.) participen activament arreu del país en les mobilitzacions populars i representen avui en dia un dels sectors més compactes que dinamitzen el moviment popular als Països Catalans.

Això és la força de base de l’independentisme; tanmateix, no és tot l’independentisme. A l’independentisme li cal encara cobrir o culminar tres tasques fonamentals:

La funció del partit

Aquesta «organització marxista unitària dels sectors més polititzats que sigui capaç de portar a terme la lluita ideològica contra els Estats i els seus aliats i que tingui capacitat d’anàlisi i d’elaboració política i faci propostes al conjunt del moviment» és el que anomenem partit polític revolucionari.

Segons el nostre parer, l’independentisme necessita un partit revolucionari dinamitzador, és a dir, que es proposi fonamentalment la mobilització i l’organització social i es desenvolupi de manera dialèctica amb el conjunt moviment independentista, aportant-hi propostes i iniciatives. Considerem, doncs, inadequada la concepció dirigista del partit pel fet que no permet el desenvolupament adequat del moviment en la seva diversitat real.

El model de partit que des de l’MDT proposem de construir (i que ens esforcem per a portar a la pràctica en la nostra actuació quotidiana) és el d’una organització que ha de ser capaç de fixar uns objectius polítics a partir de l’anàlisi de la realitat i que es fonamenta en la voluntat d’assolir-los sense desviar-se’n per interessos electoralistes o per sectarisme de sigla o de grup. Aquest organització s’ha de basar en la lluita ideològica permanent, tot esforçant-se per a esdevenir l’«intel·lectual orgànic» de les classes populars (segons la concepció elaborada per Gramsci), i ha de tenir la seva força en la reflexió constant i el debat amb l’objectiu permanent d’oferir al conjunt del moviment propostes programàtiques i organitzatives adequades a les necessitats de la lluita en cada moment.

Evidentment, som conscients que l’MDT constitueix només una part d’aquesta futura organització marxista unitària, la qual hauria d’incloure l’aportació de diferents organitzacions o col·lectius existents actualment al si de l’Esquerra Independentista. Com que la construcció d’aquest partit revolucionari només es podrà dur a terme partint d’aquestes realitats organitzatives diferents, és urgent que s’abandonin els exclusivismes o els prejudicis que estan impedint que s’avanci en l’assoliment d’aquesta fita.

Afegeix-te a l’MDT

Seguint la concepció del partit descrita més amunt, l’MDT, una organització estratègica on militem més de tres generacions d’independentistes, ha treballat en la dinamització general de l’independentisme participant en les diferents iniciatives de lluita, s’ha esforçat en la construcció de les organitzacions unitàries de l’independentisme i ha ajudat a la unitat de l’esquerra independentista.

Així, en l’àmbit de dinamització general:

• Hem donat suport actiu a les lluites sindicals, ecologistes i lingüístiques.
• Hem ajudat a organitzar casals independentistes i ateneus populars
• Hem dinamitzat la lluita local preparant el terreny per a l’eclosió de les CUP.

En l’àmbit de construcció d’organitzacions i espais unitaris:

En l’àmbit de promoció de la unitat de l’esquerra independentista:

Aquesta tasca ha estat acompanyada per un treball permanent de reflexió i de debat polític a través dels nostres òrgans públics (La Veu i l’Estelada Roja), la informació col·locada al nostre web (defensadelaterra.org) i l’edició de quaderns de formació (actualment encara incipients i que caldrà anar ampliant i perfeccionant).

Ara que ja coneixes quines són les funcions d’un partit revolucionari i les tasques que des de fa cinc anys l’MDT desenvolupa, volem adreçar-te una darrera reflexió i consideració:

Esperem que treballis sempre (que continuïs treballant) per la defensa dels interessos populars i impulsant les lluites independentistes des de les diverses sectorials, amb totes les teves forces i aprofitant totes les teves possibilitats.

Però si vols fer alguna cosa més, si vols empènyer fort el nostre moviment fent-te artífex dels seus avanços, et caldrà fer una opció individual de consciència, una opció que té també un innegable valor col·lectiu. Pren ara una decisió important per a tu i per a l’independentisme: Pren partit, afegeix-te a l'MDT!

[Document ]