Els treballadors catalans i les treballadores catalanes constituïm un poble, que reclama el dret a existir i a viure amb dignitat. Per això necessitem la independència, per constituir una entitat política catalana que planifiqui una transformació socialista de l'economia, l'ús racional i respectuós amb el medi dels recursos naturals i normalitzi la nostra identitat lingüística i cultural.

La Unió Europea (UE) nega la nostra existència i perpetua el paper opressor dels Estats espanyol i francès. L'enquadrament dels Països Catalans dins de l'actual UE exigeix la nostra submissió als designis econòmics de la Globalització neoliberal, fixats pels organismes del capital transnacional (Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç, Fons Monetari Internacional...), els quals ens reserven un paper marginal com a àrea de lleure i de serveis de la Mediterrània Occidental: nuclears, turisme massificat, bases de l'OTAN, etc.

Tot plegat comporta una sagnant destrucció del teixits productius i socials autòctons.

• Tancament d'indústries que són traslladades a països empobrits, on la mà d'obra és més barata i on no hi ha legislació ambiental de cap mena (cas de la factoria Lear de Cervera). Abandonament del sector primari (pagesia, ramaderia i pesca) i la liberalització dels sectors estratègics com l'energètic (gas i electricitat).
• Increment de la precarietat laboral, que afecta molt particularment al jovent i que en el cas de les dones treballadores s'agreuja perquè la desregulació de drets laborals i cobertures socials, té el masclisme com a element ideològic que reclama la seva reclusió dins l'espai domèstic-privat per afrontar les constants retallades de la despesa pública (assistència a la gent gran, educació infantil...). Després de la intergació monetària, no és casual que a la Cimera de Barcelona el governs populistes de Blair, Berlusconi i Aznar defensin un augment de les mesures liberalitzadores del món del treball, fent recaure el cost de la construcció europea a les esquenes de la classe treballadora.
• Privatitzacions i retallades socials, que tenen la seva màxima expressió en la situació de desballestament que pateix la sanitat pública, les pensions i l'ensenyament públic que amb "revàlides" i LOU esdevé cada cop més selectiu, elitista i ajustat als interessos empresarials.
• Mercantilització, burocratització o bé desaparició de les entitats, organitzacions, sindicats...que han articulat el teixit cívic associatiu català.

La imposició horitzontal dels valors del capitalisme neoliberal, a través dels mitjans de comunicació de masses, és el plat fort de la globalització. La imposició del pensament únic, la uniformitat cultural, el desemparament i la insolidaritat, afavoreixen i agreugen la injustícia social en què vivim:

• Més guerres i més pobresa, més deute extern i més dependència als països de la "perifèria" capitalista, que es veuen abocats a l'esclat social, com ha passat a l'Argentina, o bé a exportar mà d'obra en condicions indignes per a la persona humana. Els caps d'Estat de la UE només es plantegen concedir caritat (el 0'33% del PIB) per descarregar les consciències intranquil·les dels capitalistes, però sense deixar de lucrar-se amb la misèria dels països del Margib amb la creació d'un Banc Euromediterrani que fiscalitzi tots els "plans de desenvolupament".
• Creixement il·limitat de les ciutats difuses, especialització i fragmentació dels usos econòmics del territori, fet que despersonalitza els seus habitants i els predisposa a acceptar la destrucció dels ecosistemes naturals i culturals i l'individualisme com a norma de relació social, cosa que explica l'augment d'expressions xenòfobes arreu dels Països Catalans i d'Europa.

Per tot plegat, l'MDT i Maulets, fem una crida a la mobilització i a la denúncia social.

Hem d'aprofitar la cimera de caps d'Estat de la UE per globalitzar la lluita del poble català fent-la present arreu d'Europa i del Món, i deixant clar als gestors del capital que el futur encara no està escrit.

VISCA LA TERRA!

Països Catalans, març 2002