Ponencia

8 de març: La dona catalana i treballadora en una lluita global

De nou, arribem a una jornada que tots els estrats socials del nostre país i amb més o menys incidència de la resta del món dediquen a la dona i que serveix per denunciar el nombre de víctimes que al llarg del darrer any han mort a mans dels homes i a subratllar-ne l’evolució. Una cosa que es repeteix el 25 de novembre en el dia contra la violència masclista. I potser també quan mor assassinada una altra dona més. I prou. Ni s’analitzen les causes ni s’ataquen els problemes. Avui en dia, la lluita a favor de la plenitud de drets de la dona en tots els àmbits de la vida i per l’eradicació de qualsevol forma de violència masclista no és una prioritat.

L’MDT considera que la violència desapareixerà quan la lluita feminista sigui una prioritat i sigui inclosa com un front més d’una lluita comuna contra l’opressió masclista, imperialista i burgesa. Si bé és cert que les desigualtats de gènere són vistes, i potser denunciades, per cada cop sectors més amplis de la població, és una denúncia mancada d’estratègia política de lluita global. Una denúncia que es dedica a condemnar les problemàtiques com si de canyissos surant a una bassa d’aigua estancada es tractessin però que no fa res per regenerar l’aigua bruta i podrida que amaguen. És per això que creiem que:

La classe obrera dels Països Catalans ha d’incloure, sense més dilacions, la lluita feminista com a eix prioritari de la seva estratègia. La catalana treballadora pateix, a més de les conseqüències de la crisi fruit de l’explotació obrera i les conseqüències de l’imperialisme francès i espanyol, l’opressió de gènere. Com a víctima d’una triple opressió, i per tot el que això suposa, se l’ha de situar al centre de la lluita.
No tindria sentit que el moviment independentista prioritzés una lluita sobre l’altra, ja que d’actuar així estaria contribuint a aguditzar l’opressió minoritzada i per tant oprimint en si mateix, fet més propi de moviments enganyosos que s’escuden en la urgència per prioritzar un o altre front. Això únicament beneficiaria el sector que ostenta el monopoli de la violència en cada moment.
La lluita per la igualtat de la dona ha de ser una lluita de masses impulsada per la classe obrera d’aquest país i s’ha de basar en una ruptura profunda que alliberi la dona de la seva triple opressió. No tindria sentit deslligar-ne una de l’altra ja que s’alimenten mútuament per afavorir un sistema de producció capitalista, espanyol/francès i patriarcal.

L’MDT defensa que perquè aquesta lluita pugui esdevenir influent, els sectors majoritaris de la societat s’han de sentir identificats amb el projecte polític que ho defensi i per tant aquesta proposta ha de tenir la voluntat d’aconseguir ser hegemònica i no simplement grupuscular. Per això cal bastir un moviment de base estrictament popular que sigui madur, ampli i que tingui com a primera i única prioritat transformar la realitat més enllà de les paraules. Per aconseguir la ruptura cal que una majoria social secundi la proposta del Moviment d’Alliberament Nacional Català (MANC), actualment distret i mancat de capacitat d’incidència real arreu del territori. És per això que l’MDT sosté:

Que és imprescindible dotar el MANC d’una eina que defensi la dona catalana i treballadora i que tingui voluntat real de transformació de la realitat, fet que passa per voler abraçar la majoria social. Ha de ser, per tant, una eina única que aspiri a ser capdavantera. Per aconseguir-ho, aquesta eina ha de servir-se de petits esmoladors que li desembardissin el camí en cada terreny. En termes polítics, l’MDT defensa que el terreny feminista l’hauria de treballar una organització de dones de l’Esquerra Independentista i el sindical un sindicat nacional i de classe. Amb l’activitat adobadora d’aquestes organitzacions a partir de treballar ideològica i agitativament, l’eina principal podria aconseguir ser referencial.

Que és imprescindible apostar d’una vegada per totes per fer que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) sigui l’organització que aglutini totes les lluites. Cada sectorial, amb el seu paper especificat, haurà de contribuir a aplanar el camí per enfortir la CUP com a única eina capaç d’aconseguir que la dona catalana i treballadora s’alliberi pas a pas de la seva triple opressió. Cal doncs pugnar per sumar un nombre cada cop més alt d’actors socials al voltant de la CUP perquè aconsegueixi consolidar-se com el que ha de ser; el motor del canvi.

Moviment de Defensa de la Terra

8 de març de 2011