1. Sabent que una persona està en error, no s'hi manté una discussió de principi i es deixen passar les coses amb la intenció de preservar la pau i l'amistat, perquè es tracta d'un conegut, paisà, condeixeble, amic íntim, ésser estimat, vell col·lega o vell subordinat. O bé, buscant tenir bones relacions amb aquesta persona, amb prou feines es toca l'assumpte, en comptes d'anar-hi fins al fons. Així, tant la col·lectivitat com l'individu resulten perjudicats.

2. Es fan crítiques irresponsables en privat en comptes de plantejar activament suggerències a l'organització. No es diu res als altres en la seva presència, sinó que es xafardeja al seu darrere; o es calla a les reunions, però es murmura després. No es no té gens en consideració els principis de la vida col·lectiva, sinó que hom es deixa portar per les inclinacions personals.

3. Es deixa passar tot allò hom no l'afecta personalment; es diu el menys possible encara que es tingui consciència que alguna cosa és incorrecta; s'és hàbil a mantenir-se a recer i hom es preocupa únicament d'evitar retrets.

4. Es desobeeixen les ordres i es situen les opinions personals en primer lloc; s'exigeixen consideracions especials de l'organització, però se'n rebutja la disciplina.

5. Hom es lliura a atacs personals, s'armen embolics, es desfoguen rancors personals o es busca venjança, en comptes de debatre els punts de vista erronis i lluitar-hi per afavorir la unitat, el progrés i el bon compliment de les tasques.

6. S'escolten opinions incorrectes i no es refuten. I fins i tot s'escolten expressions contrarevolucionàries i no se n'informa, ja que hom les pren tranquil·lament, com si res hagués passat.

7. En trobar-se entre les masses, no es fa propaganda ni agitació, no es parla a les seves reunions, no s'investiga ni se'ls fa preguntes, sinó que s'hi roman indiferent, sense mostrar la més mínima preocupació pel seu benestar, tot oblidant que s'és comunista i tot comportant-se com una persona qualsevol.

8. Hom no s'indigna en veure que algú perjudica els interessos de les masses, ni l'en dissuadeix, ni n'impedeix l'acció, ni s'hi raona, sinó que se'l deixa actuar.

9. Es treballa sense cura, sense cap pla ni cap orientació definits; es compleix només amb les formalitats i es passen els dies vegetant: "Mentre sigui monjo, tocaré la campana".

10. Es considera que s'han prestat grans serveis a la revolució i es fa ufana de ser veterà; es menyspreen les tasques petites però no s'està a l'altura de les grans; s'és negligent en la feina i fluix en l'estudi.

11. Es té consciència dels propis errors però no s'intenta esmenar-los, amb la qual cosa s'adopta una actitud liberal amb un mateix.