Inici>>Organització>>Debat VIII Assemblea: Construïm la Unitat Popular
| Construïm la Unitat
Popular |
| Resum de la ponència presentada a la VIII Assemblea Nacional de l'MDT |
L’actual context polític als Països Catalans ve marcat per la forta ofensiva dretana i espanyolista, que es reflecteix en la retallada de les ja minses llibertats democràtiques, la desregularització social, la instauració del pensament únic capitalista i la imposició del model nacional espanyol hostil vers el nostre poble.
A nivell social, aquestes polítiques, tant del PP com dels governs “autònoms” del Principat i el País Valencià, estan produint un efecte dualitzador de la societat en dos sentits: a nivell sòcio-econòmic entre una classe benestant i acomodada i unes classes populars que veuen com es retallen i privatitzen drets i serveis bàsics. A nivell cultural i nacional, es viu un procés de banalització que crea autèntics ghettos de població captiva dels subproductes comercials del mercat cultural i dels usos, símbols i litúrgies de l’espanyolisme més ranci.
La incapacitat dels partits reformistes de plantar cara a aquesta situació i de plantejar alternatives alliberadores d’acord amb els drets i necessitats del poble català es fa palesa dia a dia, cosa que provoca un progressiu divorci entre la ciutadania i les i els polítics professionals que redueixen la seva acció a garantir la seva pròpia manutenció.
En aquest context, l’Esquerra Independentista té la possibilitat i el deure històric d’articular un ampli moviment polític de caire popular, democràtic i socialment transformador en defensa dels drets i llibertats del nostre poble: la Unitat Popular Catalana. L’independentisme té l’oportunitat i l’obligació de sortir del ghetto tirant endavant un projecte polític i social a l’alçada dels anhels i necessitats d’importants sectors de la societat catalana.
Aquest moviment, la Unitat Popular, cal construir-lo sobre uns principis polítics clars i irrenunciables: la lluita pels drets socials, la qualitat de vida i la cohesió de les classes populars catalanes, la defensa de la llengua i la identitat nacional, la defensa de la terra i d’un model de desenvolupament econòmic a escala humana i respectuós amb el territori, la reivindicació de la independència política per al poble català i la solidaritat amb els oprimits per l’imperi i la mundialització capitalista.
Entenem la Unitat Popular com a l’agrupament de totes les forces transformadores de la nostra societat per a l’acció, per a la lluita en defensa d’un programa polític de reivindicacions concretes, amb una expressió política de masses capaç d’incidir també en les institucions, començant pels ajuntaments, per tal de transformar-les i posar-les al servei de les revindicacions populars.
En la situació actual, de necessària resistència, la construcció d’aquest moviment passa per diverses línies de treball:
-El reforçament d’un pol social transformador. És a dir, l’articulació de tota una xarxa sòcio-política formada pel conjunt d’entitats i agrupacions populars (culturals, sindicals, ecologistes, veïnals, juvenils, educatives, etc.) de caràcter transformador amb el doble objectiu d’ampliar la seva base i incidència social, tot dotant-se dels mecanismes i les infrastructures econòmiques, mediàtiques, etc. necessàries per combatre el pensament únic actualment hegemònic i donar sortida a les reivindicacions populars. En una demo-dictadura mediàtica com la nostra, l’impuls de les lluites socials transformadores tan sols és possible amb una xarxa fortament arrelada a la realitat social, amb mecanismes propis d’expressió de masses i amb total claredat i transparència en els continguts reivindicatius-La unitat en la lluita reivindicativa. L’esquerra independentista ha de ser capaç de promoure, liderar i omplir de continguts les diferents mobilitzacions populars en defensa dels drets democràtics, socials, culturals, ambientals, etc. del nostre poble, tot promovent la unitat d’acció i guanyant-se els sectors desencantats amb el reformisme. La manca de credibilitat dels partits, sindicats i associacions reformistes obliga l’esquerra independentista a saber treballar en un marc més ampli, per conduir progressivament cap a les nostres posicions sectors fins ara segrestats per les “esquerres” oficials catalana i espanyola. En aquest sentit és fonamental que les i els independentistes abandonin pràctiques individualistes, aventuristes i liberals en la seva militància i actuïn organitzadament d’acord amb la realitat social i política del poble que pretenem alliberar: els Països Catalans.- El desplegament de la lluita municipal com a primera fase en la necessària obertura d’un front de lluita institucional. Podem tenir un ampli entramat associatiu, un alt nivell de mobilitació popular... però sense un referent polític de masses que capitalitzi aquestes lluites i aquest treball social i que les dugui a les institucions fent paleses les contradiccions del sistema, mai no suposarem una alternativa política creïble per al conjunt del nostre poble. L’impuls de l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI) i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) és, doncs, una qüestió clau, tant pel que fa a la unitat des de la base de l’esquerra independentista, com pel que fa a la construcció d’un referent polític de masses per al conjunt de les classes populars.
El desplegament d’aquestes 3 línies de treball, unit als avenços en el procés de confluència de l’esquerra independentista que caldria veure concretats com a mínim en:
-L’aposta del conjunt d’organitzacions polítiques per l’impuls de les CUPs i l’AMEI
-L’impuls d’una organització unitària a nivell juvenil (Maulets), que assumint els principis genèrics d’independència i socialisme, dinamitzés aquest front de lluita
-La dinamització d’un fòrum de debat i formació política de caràcter estratègic en la perspectiva de dotar l’esquerra independentista de direcció política vàlida i legitimada
hauria de fer possible a mig termini l’elaboració d’un programa polític de reivindicacions concretes, amb un moviment al darrere d’ampli suport popular i un referent de masses que capitalitzés aquestes lluites i les catapultés al centre del debat polític. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir, a més llarg termini, una hegemonia social i política per a un projecte de transformació al servei dels drets i llibertats del poble català que permeti la ruptura amb els estats ocupants.
Països Catalans, octubre de 2002
 |
torna a dalt |  |