Ara que s’acosten les eleccions europees, i en un moment en què s’aprovarà una Constitució europea que ni tan sols podrem votar, és bo que analitzem les diferents posicions que es tenen davant aquest text legal i, de manera general, davant el projecte europeu tal com s’està configurant.

En primer lloc, és obligat de demanar-nos, quina mena d’Europa s’ha anat imposant al llarg dels darrers decennis, perquè, de fet, el projecte de Constitució que es vol aprovar no és altra cosa que la culminació política de tot un llarg procés.

Per als sectors més idealistes, Europa és una mena de símbol angelical de la democràcia, i seguint aquesta creença il•lusòria gestada en la nit del franquisme, molts catalans i catalanes hem anat creient que el fet d’entrar a Europa havia de comportar automàticament la nostra llibertat dins un continent de nacions lliures. La realitat, però, no és aquesta i la nostra llibertat no l’aconseguirem sense lluita; la nostra llibertat com a poble l’haurem d’aconseguir contra el model d’Europa avui dominant. L’Europa de les Nacions serà el resultat del rebuig del projecte actual europeu, d’un projecte contra la nostra llibertat que volen construir amb la Constitució actual.

La primera cosa que hem de fer, doncs, les catalanes i els catalans, és superar aquest idealisme que no ens permet de veure-hi més enllà del nas.

Des d’un punt de vista general el procés d’unificació europea la Constitució és la darrera fase d’un període prolongat de remodelació de l’espai continental, encapçalada per les burgesies dominants. Els intents de remodelació europea no han estat gens plàcids: han travessat dues guerres mundials i actualment intenten estructurar el seu poder per mitjà de la simple articulació de l’Europa dels Estats.

D’altra banda, cal analitzar amb el màxim d’objectivitat els aspectes més remarcables del projecte de Constitució Europea que es vol aprovar. Un cop d’ull al text permet comprovar que aquesta Constitució vulnera els drets de la nació catalana i d’altres nacions europees tot considerant els Estats les úniques entitats nacionals possibles i amb unes fronteres immutables, discrimina la llengua catalana ja que només reconeix les que són oficials dels Estats o presenta uns continguts en el camp militar i en el camp econòmic que no pemeten pensar en el descens del militarisme, ni en un grau suficient d’igualtat i protecció socials, ni de defensa ecològica.

Aquest text constitucional és, fins i tot, sarcàstic en la seva formulació ja que es proposa de respectar la “identitat nacional”, però una identitat nacional que només reconeix en els Estats existents!! D’altra banda cal afegir encara que només reconeix la vintena de llengües oficials dels Estats membres (la meitat de les quals, cal remarcar-ho, tenen menys parlants que el català...).

Si ens hi fixem bé, la Constitució europea és plena de grans paraules (o de “bones intencions”) que no precisen res quan fan referència a drets socials o a protecció ecològica i que en canvi concreten amb força precisió tot allò que fa referència a finances, banca i seguretat militar.

Per aquestes raons la Constitució europea ha estat qualificada també d’ademocràtica (per la poca participació amb què ha estat discutida, per la manca d’un veritable procés constituent, per la manca de cap perspectiva de democràcia participativa en les seves estructures futures i per la primacia que es dóna al poder executiu per damunt del legislatiu); de desigualitària (socialment) i depredadora (des del punt de vista ecològic); i també d’excloent (amb relació tant a les nacions al si d’Europa i també pel que fa als territoris veïns).

Entre aquest projecte de la Constitució Europea i l’Europa de les Nacions que permetria la nostra llibertat, les diferents posicions existents representen també actituds i posicions diverses amb relació a la Constitució europea. Podem distingir entre els estatalistes jacobins, els europeistes acrítics i els independentistes

Els primers posen a un primer pla la integritat de les fronteres estatals. Votarien sí a la Constitució europea (i això tant si són partidaris d’unes aliances més europeistes - PSOE- com si són favorables a una aliança preferent amb els EUA -com el PP).

Els segons són una versió edulcorada dels anteriors, perquè votarien igualment a favor de la Constitució europea, però potser matisant-ho amb posicions tímides d’abstenció, perquè de fet s’identifiquen amb el poder europeu dels Estats (tot i presentar-se alguns com a nacionalistes catalans) pel fet que no poden concebre un món sense els poders actuals i tampoc sense una hegemonia europea i eurocentrista a nivell internacional.

Els independentistes, portadors d’una altra Europa, l’Europa de les Nacions, es troben en les millors condicions per a superar, tant l’estatalisme jacobí com l’europeisme acrític i babau, que tant de mal ens han fet i ens poden fer encara.

L’Esquerra Independentista s’expressa de manera clara a través de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) que proclama inequívocament un NO a la Constitució europea i un SÍ als Països Catalans.

La Constitució europea no hauria de rebre el suport de cap persona conscient dels drets del poble català. Les eleccions europees han de ser l’ocasió per a fer passes endavant vers el nostre alliberament, ja que han d’ajudar al reforçament de l’independentisme i han de mostrar el nostre rebuig del projecte europeu actual, que és excloent per a nosaltres, i han de mostrar la voluntat d’alliberament del poble català per mitjà del nostre vot, estès arreu dels Països Catalans.