1. De la perplexitat ingènua a la consciència política

Un dels efectes més remarcables que aquest projecte de Constitució ha causat a la societat catalana ha estat la perplexitat amb què aquest text ha estat rebut. Una perplexitat que ha generat des de planys de despit per un suposat amor amb Europa no correspost, a crítiques d’una duresa variable

Aquesta perplexitat es deu que la ideologia del catalanisme polític respecte a Europa s’ha basat en una idealització desenvolupada durant el règim franquista, segons la qual Europa representava el progrés i la democràcia enfront d'una dictadura. Aquesta idealització va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lògica democràtica... La decepció ha estat molt gran entre alguns sectors a causa de la manca d'anàlisi de les forces realment dominants al continent i de la incapacitat d’entendre que qualsevol estructura política és el resultat de l'equilibri d’aquestes forces.

Per tant, davant aquesta nova agressió jurídico-política, un dels primers objectius de l’Esquerra Independentista és fer evolucionar les espurnes de rebuig crític en una flama estable i consistent de consciència política.

2. Una Constitució en el marc de la reestructuració de l’espai capitalista europeu

Aquesta presa consciència política i estable passa, en primer lloc, per copsar que l’Europa que s’està acabant de configurar ha estat des del primer moment un projecte econòmic que ha calgut anar revestint posteriorment d'estructures polítiques. Per tant, la Constitució europea no és fruit d’una casualitat, sinó que és l’expressió de la culminació d’un procés que abasta des de fa anys el conjunt del continent. Encara que fins i tot alguns sectors dominants no ho sàpiguen o no ho vulguin reconèixer, ens trobem des de fa anys en ple procés de reestructuració de l’espai capitalista europeu amb l’objectiu de consolidar i estendre la seva influència. Però per a assolir aquest objectiu, el capitalisme europeu ha d’intentar “endreçar la casa”, la qual cosa vol dir:

La reestructuració intercapitalista de l’espai europeu en una situació internacional de mundialització té lloc dins una dinàmica de pugna en un doble front: a nivell interior (d’Europa), en què les diferents burgesies rivalitzen per l’hegemonia; i a nivell exterior, en què el conjunt de les burgesies europees s’enfronten al poder dels EUA per tal d’intentar disputar-li el màxim de quotes de dominació internacional.

En aquesta dinàmica de reestructuració interna dels poders de les burgesies locals al si d’Europa s’està produint una certa polarització entre un nucli central, format per Alemanya i França, que preconitza una diferenciació respecte del model americà en qüestions significatives políticament com el posicionament contra la guerra d’Iraq; i una altre eix, constituït fonamentalment per Gran Bretanya, Itàlia i Espanya, que s’han subordinat més clarament, en qüestions de política internacional, als designis del capitost de referència.

Alguns analistes polítics han volgut veure, en aquesta divisió, una prova taxativa d’una crisi de la unitat europea. No creiem que aquesta divergència es pugui analitzar d’aquesta manera pel fet que cada Estat ha abraçat l’aliança amb Bush per raons diferents i també perquè aquest aspecte de geoestratègia militar no pressuposa pas un comportament paral·lel en els aspectes econòmics.

En aquest sentit podem observar que, per exemple, la burgesia italiana prossegueix la seva expansió europea (especialment per l’est d’Europa) i els capitalistes britànics mantenen el seu mercat mundial reforçant les xarxes establertes pel seu antic imperi, sense subordinar-se directament als interessos americans. I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de l’Estat espanyol, és força clar que els interessos dominants són essencialment europeistes.

I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de l’Estat espanyol, els interessos dominants defensen el projecte europeu actual, tot i que una anàlisi més aprofundida ha de tenir en compte que una fracció de la burgesia espanyola aposta per un projecte transatlàntic, del qual formen part tant l'intent de crear un eix d'infrastructures de transport i relacions econòmiques Madrid-Lisboa com les inversions a Sud-amèrica.

Les preses de posició en aspectes de geoestratègia militar són degudes fonamentalment a “qüestions d’Estat” en sentit estricte, és a dir, a la manera com l’aparell d’Estat pot mantenir el seu estatuts en un context marcat per dos factors: les incerteses que desvetllava el desenvolupament del procés d’unitat europea i l’ascens dels moviments d’alliberament nacional (si més no en els casos dels Països Catalans, Euskal Herria i Irlanda). Aquests interessos de la burocràcia burgesa d’Estat només coincideixen amb les altres fraccions de la burgesia en la mesura que els Estats són els organismes encarregats de mantenir el clima d’estabilitat social tan recercat per al bon funcionament dels seus negocis.

Al si de l’Estat espanyol, per exemple, podem dir que el PP s’identifica més clarament amb els interessos de la burocràcia burgesa d’Estat i estatalista, mentre que les burgesies i fraccions burgeses més il·lustrades i perifèriques es mouen amb una certa independència d’aquest pol de poder, tot cercant principalment un “encaix dins Europa”. De fet tota l’elit política de l’Estat espanyol (i amb més força encara a l’Estat francès), com a expressió de la “petita burgesia burocràtica”, tendeix a percebre l’estructura de l’Estat com a necessària per tal de mantenir el seu estatus polític i social.

3. Un projecte antidemocràtic del Capital i dels Estats

El primer que es pot dir del projecte actual de Constitució europea és que, malgrat que és una exigència en aquesta mena d’esdeveniments, no hi ha hagut cap mena de procés constituent que encaminés de manera conscient un debat adequat. Es tracta d’un document elaborat més aviat amb secretisme per un nombre molt reduït de notables encapçalat per Valéry Giscard d’Estaing. Per tant, el procediment és clarament antidemocràtic.

Pel que fa als continguts, cal tenir en compte que un projecte d’aquesta mena, que ha necessitat l’acord dels diferents sectors de les elits econòmiques i polítiques, és en gran part un text ple de generalitats. Si l’examinem globalment, veurem que només s’hi defineixen de manera sòlida els aspectes econòmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat són els terrenys més minuciosament elaborats i es veu clarament que són les qüestions que interessen més els prohoms europeus, en la mesura que són indispensables per a la reestructuració de l’espai capitalista europeu. En canvi, l’apartat dedicat a les polítiques socials, molt reduït en comparació al dedicat, per exemple, al mercat interior, constitueix, en el millor dels casos, un catàleg d’intencions sense explicitar-hi els instruments adequats per dur-les a terme.

Un examen més detallat de l’articulat del projecte, que caldrà aprofundir quan disposem del text definitiu, permet copsar més clarament les raons per rebutjar aquesta Constitució:

4. El NO a la Constitució en el camí de la Ruptura Democràtica Nacional i Popular

Sens dubte, els diferents sectors de la classe dominant als estats espanyol i francès (des de la burgesia industrial a l’especulativa; i des de la burgesia burocràtica a la majoria de l’elit política) promouran la defensa de la Constitució Europea en la seva formulació actual de simple confluència dels poders dels Estats preexistents, perquè fora d’aquesta Constitució, només hi poden veure el “caos” (és a dir, unes condicions socials poc favorables per al manteniment dels seus interessos).

D’altra banda, entre els sectors populars contraris als Estats capitalistes i a la seva política interna i internacional, s’estan desenvolupant processos importants de conscienciació i de mobilització que poden fins i tot arrossegar amb el poble treballador català sectors de la petita i mitjana burgesia, crítics amb la situació actual per raons de consciència política o de rebuig ètic.

La defensa de la Constitució Europea dels Estats i del Capital es portarà a terme (ja s’està fent) amb un gran aparellatge ideològic i mediàtic i amb el desplegament sistemes d’aliances polítiques que portin a una mena de “consens de l’adhesió”. Cal que la resistència a aquesta allau de propaganda i de coacció psicològica compti amb una activitat de debat i de lluita ideològica de gran abast, capaç de frenar i contrarestar les tècniques d’intoxicació de masses que es desplegaran.

Cal desenvolupar una sòlida consciència política que aporti a la lluita de les classes populars catalanes diferents elements com els següents:

Ara bé, el no a aquesta Constitució europea no s’acaba amb el posicionament massiu en el moment del Referèndum (si arriba a convocar-se). Des del nostre punt de vista, és un pas més en la presa de consciència nacional i un primer avanç cap el reconeixement dels nostres drets col·lectius.

Un rebuig massiu a la Constitució Europea pot constituir un pas important cap al nostre alliberament nacional i social que hem de procurar que no es quedi en una simple presa de posició, sinó que es tradueixi en avanços polítics.

Un avanç s’ha de produir en la conquesta d’un espai polític de masses per a l’Esquerra Independentista. Les condicions en què es desplegarà el debat entorn de la Constitució Europea forçarà sectors molt amplis de l’esquerra nacional parlamentària actual a mantenir posicions ambigües i indecises, de manera que l’Esquerra Independentista pot tenir l’oportunitat de recuperar uns espais polítics de masses que no hauria d’haver perdut mai. Això vol dir consolidar i estendre la seva presència a nivell ideològic i cultural, mediàtic, institucional, etc.

Un altre tipus d’avanç a aconseguir s’hauria de reflectir a nivell de l’alternativa política, posant unes primeres pedres de la Ruptura Nacional i Popular, és a dir, d’aquella alternativa política que es fonamenta en el rebuig de la dominació espanyola i francesa i en el respecte dels drets col·lectius de la Nació Catalana reconeguda com a font de sobirania política.

Totes aquestes iniciatives i activitats han de representar un avanç importantíssim per a la lluita per la independència i el socialisme. D’altra banda, deixar passar aquesta conjuntura sense intentar una incidència política en profunditat com la que proposem podria representar relegar la lluita independentista en la marginalitat.

Moviment de Defensa de la Terra, gener de 2004