Sobre el resultat de les darreres eleccions gregues

Malgrat les contradiccions inherents a qualsevol procés històric, els resultats de les passades eleccions gregues permeten albirar un bri d'esperança per a les classes populars gregues, que han pagat molt cruentament la devastadora crisi del capitalisme.

En primer lloc, cal subratllar el retrocés tant del PASOK com de Nova Democràcia, els principals responsables tant de la gestió política com d'haver-se plegat de braços davant les exigències de la burgesia europea. El poble grec els ha identificat clarament com a part del problema, i no pas de la solució. Així, tots dos partits han perdut més de 3 milions de vots, pèrdua que en el cas de Nova Democràcia ha quedat maquillada per la llei electoral grega, que atorga al partit amb més vots 50 electes més. Si no existís aquesta norma, en tindria 33 menys que a les darreres eleccions.

En segon lloc, cal considerar com a reflex d'una certa maduració col·lectiva el resultat de Syriza (coalició que agrupa sectors de l'esquerra verda, del Partit d'Esquerra Europeu, escissions del PASOK per l'esquerra, entre d'altres), que amb 1.061.265 de vots (uns 100 mil menys que Nova Democràcia) n'augmenta 700.000 respecte a les eleccions del 2009. Aquesta formació s'oposa al memoràndum d'austeritat dictaminat per la UE i el FMI i propugnen la cancel·lació de qualsevol mesura del memoràndum i de les lleis que redueixen sous i pensions i esborren els drets laborals. Així mateix, afegeixen que el sistema bancari grec hauria d'estar sota control estatal, però sense concretar-ne la proposta. Finalment, reclamen una moratòria del pagament del deute legítim grec i un impagament de la fracció del deute que es pugui considera il·legítima per part de les normes internacionals.

En tercer lloc, cal esmentar el moderat creixement del KKE (Partit Comunista Grec), que reprenta de ben segur la part més conscient de la classe treballadora grega. El KKE no ha participat en la coalició Syriza perquè la considera "una falsa opció per als interessos dels treballadors" i perquè serà el nucli de la socialdemocràcia que actuarà de fre a l'augment del corrent que lluita pel canvi. El KKE planteja un programa de transició vers la construcció d'un poder popular al marge de la UE, fet que el distancia de Syriza. Així mateix ha deixat clar que no participarà en un govern de coalició, atès que no saben quina és la postura de Syriza respecte a totes les polítiques regressives, retallades i privatitzacions prèvies a l'aplicació del memoràndum i com pensen restablir les retallades postmemoràndum.

En quart lloc, no s'ha de menystenir l'augment de vots de la formació nazi "Aurora Daurada", que ha aconseguit 21 parlamentaris, mentre que el 2009 no n'havia obtingut cap. Es tracta d'un resultat previsible en situació de crisi del capitalisme, atès que aquestes formacions sorgeixen en connivència amb la burgesia per tal d'exercir al carrer el poder sobre les classes populars. Són també el reflex de la frustració de sectors de la petita burgesia i dels sectors menys conscients de la classe treballadora, permeables a un discurs xenòfob que busca d'amagar els veritables responsables de la crisi.

Sens dubte, a Grècia es desenvolupa una batalla important per fer front davant la involució democràtica i en drets socials que la Unió (econòmica) Europea està imposant a tots els pobles d'Europa. El capitalisme està mostrant la seva autèntica cara i ha deixat sense cap opció real les opcions socialdemòcrates.

Països Catalans, 8 de maig de 2012