Ponencia

Davant les noves agressions a les classes populars catalanes

L’estiu del 2008 esclatava la bombolla especulativa mundial i s’iniciava, oficialment, l’actual període de crisi econòmica. Dos anys més tard, després de promeses de “refundació del capitalisme”, d’un major control públic de l’activitat financera i de la recuperació del paper de l’estat com a agent econòmic i social, la crua realitat, especialment en el marc de la Unió Europea, és que, de nou, la classe treballadora acabarà pagant els plats trencats pel capital especulatiu.

Les directrius europees i les mesures dels governs estatals i autonòmics de retallada de la despesa social, d’abaratiment dels salaris i de precarització del mercat laboral suposen una agressió a les condicions de vida de la majoria del nostre poble que no pot quedar sense resposta.

En aquest context, des de l’MDT,

Reiterem la nostra denúncia que la crisi econòmica és provocada de manera intrínseca per un sistema d’explotació (el capitalisme) que tendeix a concentrar la riquesa i estendre la precarietat. Un sistema que en els darrers decennis tan sols ha estat capaç de subsistir a través de la combinació d’una voràgine consumista amb la retallada continuada del salari mitjà, que ha condemnat bona part de la classe treballadora a viure del crèdit, sotmetent-la així als interessos del capital especulatiu.

Denunciem de nou que les preteses mesures anticrisi no són res més que un nou xec en blanc als especuladors que, lluny de fixar les bases per a una reconstrucció equilibrada del teixit productiu i una millora general de les condicions de vida, l’únic que fan es garantir els guanys a curt termini del capital financer a costa de sacrificar salaris i serveis socials.

Denunciem un cop més el paper desmobilitzador dels sindicats grocs i espanyolistes (CCOO i UGT) i la tasca anestesiant dels partits del règim autoanomenats d’esquerres, còmplices necessaris d’aquestes noves agressions als drets dels treballadors i les classes populars. Uns i altres ens han mostrat un cop més que no són res més que eines al servei del capital per imposar les polítiques que li són més favorables.

Proclamem que una sortida perdurable a la crisi passa necessàriament per la transformació del sistema econòmic, i, en una primera fase,

1. Per un sistema fiscal realment redistributiu que penalitzi l’especulació financera i l’acumulació patrimonial i afavoreixi les rendes del treball,

2. Per la reinversió de les plusvàlues en la millora tant de les condicions de vida dels treballadors (sanitat, educació, habitatge, serveis socials) com de l’eficiència del territori (formació, infrastructures), i

3. Per mesures adreçades a recuperar el control democràtic de l’economia, com la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics (energia, aigua, telecomunicacions).
Constatem que, per al poble català, la superació de la crisi passa necessàriament per la fi de l’espoli fiscal i per la capacitat de decidir sobre els aspectes estratègics del nostre territori, especialment les infrastructures, l’orientació de l’activitat productiva, la capacitació laboral, etc.

Per tot això, fem una crida al poble català i, especialment a la classe treballadora, al conjunt de les organitzacions i col·lectius de base i a totes i tos aquells que lluitem dia a dia per un futur de justícia social a agrupar forces a l’entorn d’un projecte realment transformador. Cal preparar el terreny per a la ruptura!

Cal intensificar les lluites socials, recuperar els carrers i apropiar-se dels llocs de treball. Cal defensar els serveis públics i la nacionalització dels serveis essencials. Cal fer front a l’ofensiva ideològica del capitalisme que assenyala els més febles com a responsables de les desgràcies provocades pels poderosos. Cal deixar de fer el ploricó amb reformes estatutàries i concerts econòmics i avançar decididament cap a la plena independència nacional!

Cal, en definitiva, articular una Unitat Popular Catalana basada sobre els principis de l’autoorganització i la lluita reivindicativa a l’entorn d’un programa de ruptura fonamentat sobre dos pilars: la transformació econòmica i social i la independència política.

Contra l’atur, l’explotació i les agressions als drets socials...
Avancem cap a la Ruptura, construïm la Unitat Popular!

22 de maigr 2010