-Considerem vergonyosa la campanya institucional i mediàtica que, lluny de donar a conèixer els continguts del Tractat i afavorir la participació, s’ha reduït a una propaganda barroera, descarada i obscurantista a favor de Sí. És igualment vergonyós per a la cultura democràtica el fet que el referèndum tingués només caràcter consultiu, factor que ha afavorit, sens dubte, l’altíssim nivell d’abstenció.

-Considerem preocupant la complaença expressada per l’elit política davant el baix nivell de participació (la qual és perfectament coherent, d’altra banda, amb el secretisme que ha acompanyat el procés d’elaboració, discussió i ratificació del Tractat). Cal recordar que, abans del referèndum, aquesta elit ja fixava el llistó “acceptable” en el 40% de participació. Per això, i contràriament a algunes tendències pseudoanarquitzants, no creiem que l’alta abstenció sigui una bona notícia per a ningú, ja que, com ja passa als EUA, societat de referència de la nova UE, el sistema de dominació capitalista ha demostrat que pot funcionar (fins i tot amb menys entrebancs) sota la direcció de les classes dominants amb un mínim nivell de sufragis i en una relació autista respecte al conjunt de les classes populars.

-Pel que fa als resultats, permeten confirmar que els Països Catalans (22% de vots negatius) són una comunitat nacional i una realitat política diferenciada respecte d’Espanya. D’altra banda, cal remarcar que el NO ha estat un vot majoritàriàment conscient i preocupat per transformar la realitat política del seu poble, com ho demostra, per exemple, el seu major coneixement del contingut del Tractat en comparació amb els/les partidari/es del Sí.

-Respecte a la campanya duta a terme des de l’Esquerra Independentista, cal valorar ben positivament els nombrosos actes organitzats per les CUP durant el darrer any i la participació amb veu pròpia en debats públics arreu del Principat i del País Valencià. Sens dubte, la campanya de les Europees del 2004 va obrir una escletxa que caldrà anar eixamplant en la configuració del projecte CUP.

-En aquest sentit, cal ser també ben conscients de dos efectes importantíssims de la intensa campanya de propaganda política duta a terme per la CUP a les europees del 2004: d’una banda, va col·locar a l’escenari polític el debat sobre la mal anomenada Constitució europea i va fixar un posicionament polític sòlid de rebuig que ha quallat en importants sectors socials; d’altra banda, aquest posicionament va ajudar a forçar les direccions d’ERC i el Bloc a posicionar-se finalment pel NO davant la pressió de les seves bases.

-Un altre aspecte que cal valorar positivament és l’aposta del nostre moviment per un model de comunicació política horitzontal, basat en el debat i l’opinió de la gent, davant el model vertical dels partidaris de Sí. Sense aquest model horitzontal és impossible construir una democràcia realment participativa.

-La campanya i els resultats del referèndum ens han demostrat en el pla general l’existència d’uns sectors socials mobilitzables des d’un discurs polític de ruptura democràtica i defensa dels drets nacionals i socials, mentre que ens ha reiterat la necessitat que l’Esquerra Independentista concentri els seus esforços en la construcció d’un referent polític unitari que li permeti donar contingut i sentit a les lluites socials.

-Per aquesta raó, i tenint en compte que el Tractat ha legalitzat el capitalisme, la desigualtat de gènere i l’enfortiment dels Estats, fem una crida a continuar la lluita contra l’Europa del capital i dels estats des d’una Esquerra Independentista unida, que té la responsabilitat històrica de construir una alternativa política global per a les classes populars dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra
Països Catalans, 22 de febrer de 2005