Seria un error reduir aquest fet a una simple reacció conjuntural, perquè si bé és veritat que el que ha mogut en part a sortir al carrer ha estat la combinació de les agressions de l’espanyolisme (PP i sectors importants del PSOE, judicatura i església espanyoles, etc.) i les maniobres i renúncies dels polítics parlamentaris (des del PSOE a CIU i IC-EUiA, etc.), representa, des del punt de vista polític, un avanç molt més profund.

Aquesta gran mobilització, és, de fet, una prova esclatant de la majoria d’edat política a què ha arribat la consciència col·lectiva de les classes populars catalanes. Vista amb perspectiva, és el resultat d’un procés que ja havia començat en nombroses mobilitzacions populars que han anat desbordant les limitacions dels partits parlamentaris al llarg de molts mesos (contra la guerra, contra el tractat europeu -anomenat constitució-, contra diferents agressions ecològiques, contra la repressió, en defensa de la llengua, etc.), un procés de mobilització que havia tingut pocs dies abans un esclat polític previ ben significatiu el dia 11 de febrer, en la contundent manifestació pel dret d’Autodeterminació organitzada per l’Esquerra Independentista, una acció que cal valorar d’una manera especial i en la seva justa mesura tenint en compte tant les limitacions organitzatives del moviment com el boicot que va patir per uns mitjans de comunicació descaradament hostils.

Pel que fa a les causes més immediates de la gran mobilització de dissabte, hem de considerar que l’avanç general de la consciència que expressa, té les seves arrels més profundes en la decepció experimentada per amplis sectors socials, que han constatat d’una manera decisiva que el sistema parlamentari espanyol és realment antidemocràtic i tancat a les aspiracions més elementals de la nació catalana. En els debats entorn dels Estatuts del País Valencià i del Principat, ha quedat en evidència:

• Que l’Estat espanyol és una presó per al nostre poble, que no es pot reformar.

• Que el miratge de l’Espanya federal que ha predicat un sector del PSOE ha resultat ser una simple enganyifa.

• I que, com a conseqüència de tot plegat, calia mobilitzar-se per a avançar en la defensa dels nostres drets col·lectius.

En aquest context, les manipulacions poc contingudes d’ERC d’aquesta manifestació mostren justament que no ha entès res de la importància de la mobilització popular ni el seu significat profund, ja que només l’ha considerada com una simple ocasió per a intentar perjudicar els seus contrincants electorals més immediats o bé per a sortir reforçada d’una conjuntura que havia demostrat el fracàs absolut de la seva estratègia de reformar l’Estat espanyol. Si no, com cal entendre que, en lloc d’abandonar definitivament aquesta estratègia inútil i començar a promoure el que ens cal com a poble, és a dir, tirar pel dret, Carod-Rovira declarés el mateix dissabte a la tarda que el "pròxim horitzó” d’ERC seria intentar reformar la Constitució espanyola. Encara no s’han adonat que aquest “gran” objectiu polític ens porta a un cul-de-sac?

Malgrat aquestes manipulacions barroeres, considerem un error que la majoria de l’Esquerra Independentista organitzada no s’adonés de la importància d’aquesta mobilització i de la profunditat de les aspiracions populars i nacionals que expressava. Si el conjunt de l’Esquerra Independentista hi hagués participat d’una manera organitzada i col·lectiva com ho va fer exitosament el passat 11 de febrer hauria augmentat notablement la seva incidència de masses, qüestió sobre la qual és urgent que el conjunt del moviment faci una reflexió serena i aprofundida.

Després d’aquesta gran demostració de consciència política de dissabte, fem una crida al conjunt de les entitats i persones que han participat en aquest esforç col·lectiu, i al conjunt del poble català, a continuar avançant en un triple sentit:

• A continuar la lluita pel dret d’Autodeterminació fins a fer-ne una reivindicació generalitzada arreu dels Països Catalans.

• A traduir la força mobilitzadora en formes d’organització i d’acció més estables i permanents.

• A treballar per a internacionalitzar la causa de la nació catalana, tot denunciant les agressions i les estructures i pràctiques antidemocràtiques de diferents estaments i instàncies de l’Estat espanyol.

Països Catalans, 20 de febrer del 2006