A banda del caràcter positiu d’aquesta sentència, volem aportar una sèrie de consideracions i reflexions sobre la ràtzia repressiva del 1992 i sobre el paper que juga la tortura com a arma de dominació política:

• Cal que recordem el context polític en què es van produir aquests fets: durant les detencions la pràctica totalitat dels partits parlamentaris del Principat i el País Valencià van silenciar aquests fets escandalosos i només hi va haver alguns tímids gestos de denúncia a títol personal. L’elit política no ha fet fins al dia d’avui cap moviment que afavorís tant la investigació del que va ocórrer aleshores com l’eradicació de la tortura. No podem oblidar tampoc que es va aprofitar l’avinentesa per treure’n beneficis polítics: davant d’una ferotge repressió l’objectiu de la qual era destruir les estructures estratègiques de l’Esquerra Independentista, els principals dirigents de l’autoanomenat “pal de paller” de l’independentisme no van mostrar gaire interès a denunciar els casos de tortura i sí a fer passar alguns detinguts pel procés de reinserció, amb la intenció-obsessió gens amagada d’acabar amb qualsevol espai polític que hi pogués competir.
• La tortura, usada per destruir el detingut per motius polítics, no és una pràctica excepcional o aleatòria, sinó que és premeditada i està estudiada “científicament”. No és tampoc una novetat per a l’independentisme català: des de la mort física del dictador Franco s’ha torturat sistemàticament els i les independentistes detinguts/des sota legislacions especials i, tot i l’elevat nombre denúncies acumulades, fins al dia d’avui ningú no ha estat condemnat per aquesta pràctica, ja que les denúncies han estat reiteradament arxivades per un poder judicial submís a l’executiu.
• La tortura compta amb el consens silenciós i una legitimació de polítics, magistrats, periodistes, càrrecs policíacs i metges forenses, que en garanteixen la invisibilitat i l’opacitat. Cal tenir ben clar, doncs, que els agents torturadors són només l’esglaó més baix d’una estructura de dominació, per la qual cosa els esglaons més alts han de ser l’objecte preferent de la nostra denúncia i crítica política.
• La lluita contra la tortura ha de ser un element fonamental de la tasca política de l’Esquerra Independentista, però tenint en compte que la seva finalitat és destruir les conviccions dels i les militants i els projectes col·lectius, cal tenir present que la nostra resposta ha de ser necessàriament col·lectiva.

  L’única lluita que es perd és la que s’abandona.

Moviment de Defensa de la Terra
Països Catalans, 2 de novembre de 2004