Breu balanç històric de l'MDT (1982-2002)

En aquest moment, en què cal continuar lluitant amb una força renovada per aconseguir els objectius estratègics de l'independentisme, convé situar de manera clara la funció que correspon a l'MDT en el present. Per això, farem un breu repàs històric que permeti realitzar un balanç de les diferents tasques i funcions de la nostra organització des del moment de la seva fundació fins al moment actual.

El nostre objectiu en aquesta revisió del passat recent no pretén de cap manera de caure en un record nostàlgic; i també volem defugir qualsevol mena de visió derrotista d'un període que cal que sigui valorat fonamentalment com un important esforç de lluita col·lectiva, un esforç realitzat per una part remarcable de l'independentisme dels nostres temps que s'ha anat desenvolupant al llarg de tots aquests anys. Dividirem la nostra exposició en diferents etapes en cadascuna de les quals han prevalgut uns aspectes determinats que procurarem de ressaltar en cada cas.

Com neix i es configura el Moviment de Defensa de la Terra

El Moviment de Defensa de la Terra es constitueix oficialment l'estiu de 1984. Però la seva configuració real en el moviment que va actuar posteriorment, té lloc en un extens període que es perllonga des de l'estiu de 1982 al 1985. És a la Trobada Independentista de 1982, que tingué lloc a la població de Ribes (comarca del Garraf) l'estiu d'aquell any, on es presenta ja el primer projecte de creació d'uns anomenats Grups de Defensa de la Terra amb l'objectiu d'anar quallant la unitat de l'independentisme combatiu d'aquells moments al voltant d'un programa de lluita en defensa de la identitat nacional i dels interessos populars. I al llarg de del 1982 i sobretot el 1983 es realitzen diferents reunions preparatòries que arriben a coordinar un bon nombre de nuclis comarcals d'arreu del país i les dues organitzacions polítiques precedents l'IPC i el PSAN. El procés es clou oficialment amb la constitució de l'MDT l'estiu de 1984. Però la veritable unitat no té lloc fins als primers mesos de 1985. Després de la detenció de militants destacats de Terra Lliure el gener del 1985, el moviment de solidaritat desvetllat accelera un procés de col·laboració entre les diferents organitzacions independentistes que fa que l'MDT assoleixi vers el març de 1985 un caràcter realment unitari de tots els independentistes que entronca amb el procés iniciat el 1982.

El naixement del Moviment de Defensa de la Terra representa un important pas endavant especialment en el sentit que permet d'agrupar en una sola organització la gran majoria de la militància independentista del moment. Aquest fet és celebrat per tot el món independentista de l'època, un moviment que s'havia desplegat sobretot a partir de 1981 amb la creació de nombrosos nuclis als barris i les comarques més dinàmics del país. Les causes d'aquest naixement i creixement ja han estat prou vegades explicades. De manera sintetitzada podem dir que el desencís d'importants sectors socials (principalment de la joventut de les classes populars) davant els enganys de la transició política que donà naixement a l'Estat paralamentarimonàrquic espanyol, trobà en el nou moviment que es distanciava clarament de les opcions polítiques de l'espanyolisme i l'autonomisme vigents, una perspectiva de ruptura i alliberament. L'actuació de Terra Lliure apareixia com un símbol clar de voluntat rupturista i de fermesa combativa en la defensa dels interessos del poble català. I la lluita de solidaritat contra la repressió, impulsada pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans ajudà a desplegar el moviment polític de suport i preparà el terreny per a l'aparició del moviment polític independentista. La unitat de les organitzacions polítiques preexistents (IPC i PSAN) era el corol·lari lògic d'aquest procés d'agrupació al voltant d'una nova línia política emergent.

Es important d'analitzar amb el màxim d'objectivitat els veritables fonaments d'aquesta nova línia al voltant de la qual s'articula el nou moviment:

-Es tracta en primer lloc d'una línia política de resistència, que es defineix fonamentalment sobre la base del rebuig a les conxorxes i opressions de la política sucursalista i capitalista oficial.

-Es fonamenta bàsicament en una dinàmica d'agitació i mobilització. D'agitació entorn d'uns eslògans nous, rupturistes, de reivindicació d'unes noves bases de sobirania popular (nascudes de la nació catalana) i de rebuig de l'ocupació (política i militar) per part dels aparells d'uns Estats aliens i opressors. I de mobilització en suport de les diferents lluites populars.

-Té els seus referents principals en l'actuació incisiva d'una nova organització clandestina, Terra Lliure, que es proposa d'arribar amb les seves actuacions més enllà de les possibilitats de les organitzacions socials i polítiques populars, sempre limitades dins els estrets marges de la legalitat vigent.

-S'havia anat construint al compàs d'una actuació defensiva de lluita contra la repressió articulada pels CSPC.

L'orientació política d'aquesta nova organització (MDT) serà, doncs, el resultat del fet de ser "la casa comuna" de totes i tots els militants partidaris de la independència i el socialisme, polaritzats sobretot al voltant de la referència política oberta per l'actuació i la presència de Terra Lliure. L'MDT és, per tant, en aquest moment el resultat d'aplegar les experiències de la lluita independentista iniciada a finals dels anys setanta. I de fet l'MDT ve a substituir els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans com a referent unitari d'organització militant.

Si fem un balanç global d'aquest primer període de començament del nou moviment polític que és l'MDT, podem dir que l'independentisme s'haurà, situat, en aquests procés inicial, de manera clara com a instància política enfrontada a l'Estat defensora dels interessos populars (algunes velles organitzacions nacionalistes com el Front Nacional de Catalunya o Estat Català, hauran perdut molta força i se situaran en d'altres coordenades socialment i políticament més dretanes i integrades). L'independentisme realment existent, amb la construcció de l'MDT haurà, doncs, aconseguit mantenir la seva coherència política tot superant la fortíssima pressió repressiva que s'abat damunt seu des dels primer moment i que pretenia la seva extinció (persecució de la defensa dels objectius independentistes, prohibició d'actes antirepressius, prohibició dels símbols, dels eslògans etc. i aplicació de la llei antiterrorista en un nombre important de casos). Les onades repressives més importants representen, en canvi, al llarg d'aquests primers anys augments successius en l'extensió del nou moviment. D'una manera especial les detencions del desembre de 1981 i del gener de 1985 dinamitzen les bases del que serà la militància de l'MDT.

Aquestes característiques de l'MDT en el seu naixement marquen la seva evolució futura. El nou moviment polític és, d'una banda, pels seus continguts una organització d'avantguarda que agrupa tots els independentistes revolucionaris, cosa que li dóna una gran eficàcia d'actuació immediata en el terreny de l'agitació, la propaganda i la mobilització. Però també, aquesta mateixa definició política de tipus estratègic, en limita l'abast i la penetració social per la manca d'un desenvolupament tàctic que permetés d'agrupar sectors importants de les classes populars. D'altra banda, el moviment també ve marcat pel fet de no desenvolupar una política concreta en àmbits d'actuació quotidians; ve marcat igualment per un arrelament escàs al si dels moviments socials; i per la politització insuficient de la militància, és a dir, per un conjunt de limitacions que més endavant hauran de pesar forçosament.

El desplegament de l'MDT com a moviment d'agitació i de mobilització

Entre el 1985 i el 1988 l'MDT porta a termes un nombre molt important de mobilitzacions. Són els anys de l'agitació política per mitjà de pintades, i la propaganda al carrer i la convocatòria de manifestacions. Les reivindicacions ecologistes, antirepressives i contra l'espanyolització troben un important ressò al si del Moviment de Defensa de la Terra i aquest fet comporta l'extensió de la consciència independentista al si de la societat catalana.

Un gran nombre de reivindicacions populars són recollides i impulsades per l'MDT, des de les agressions ecologistes a les actuacions repressives, des de les lluites obreres populars per objectius socials i econòmics, fins a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. I sempre a partir d'unes coordenades molt clares de denúncia de l'opressió del sistema polític i econòmic i de rebuig a tot pacte o concessió amb les forces polítiques i institucions del poder. Tot plegat crea un marc polític coherent on es van enfortint les referències bàsiques del nou independentisme.

Les mancances apuntades més amunt comencen, però, a mostrar els seus primers efectes ja en aquesta època. D'una banda, la feble politització de la militància comporta que l'MDT es posicioni de manera clarament incorrecta en algunes mobilitzacions polítiques importants com quan es proclama des de les instàncies de direcció de l'MDT l'abstencionisme en les mobilitzacions contra l'OTAN (11 de novembre del 85) i en la vaga general del 20 de juny del mateix any, argumentant que són mobilitzacions "espanyoles" i que, per tant, no concernien els catalans.

En aquesta indeterminació amb connotacions patrioteres és on va creixent entre alguns sectors el projecte de creació d'un Front Patriòtic que serà la causa dels conflictes interns dels anys següents i que acabarà dividint tot l'independentisme combatiu. I també, d'altra banda, existeix una greu mancança derivada d'una concepció monolítica del moviment nacional i popular segons la qual l'MDT ha d'absorbir i integrar tots els moviments socials en lloc de convertir-se en el seu motor dinamitzador. Així l'MDT acaba ofegant la dinàmica antirepressiva dels CSPC i obstaculitzant l'expansió dels Grups de Defensa de la Llengua, àmbits que haurien permès una ràpida extensió de la base social més enllà dels cercles més polititzats o ideologitzats.

Malgrat tot, la immensa tasca desenvolupada per l'MDT haurà servit per estendre l'independentisme com a referent polític de ruptura i haurà permès d'arrelar experiències concretes de lluita política com les experiències d'acció municipal coordinades per l'AMEI (Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista). La presència de Terra Lliure i la tasca de l'MDT aconsegueixen d'estendre la sensibilitat independentista al si de la societat catalana de tal manera que diferents organitzacions com la Crida a la Solidaritat (1986) i, posteriorment, ERC (1991-92) acaben situant-se sota aquest referent polític de l'independentisme. D'altra banda, aquesta etapa d'intensa agitació i mobilització es reflecteix en la conquesta del carrer per part de l'independentisme en les mobilitzacions de caire nacional. Els partits espanyolistes o sucursalistes (PSOE, IC-IU, CiU, etc.) acaben perdent el protagonisme mobilitzador en benefici de l' independentisme.

I, d'una manera general, la forta activitat d'agitació i de mobilització desplegada al llarg de quatre anys continuats estén al si del moviment independentista un nou clima de dinamisme i de combativitat que restarà com a element distintiu d'amplis sectors independentistes.

Els conflictes en la perspectiva d'un projecte polític

A partir de 1987, l'extensió social de la consciència i de la sensibilització de tipus independentista (que abasta percentatges importants de la població, especialment al Principat) posa en evidència la necessitat urgent de forjar un referent polític de masses capaç d'aglutinar aquest fenomen emergent.

És en aquesta conjuntura que un sector de l'MDT vinculat principalment al PSAN proposa la creació d'un Front Patriòtic que hauria d'unir tots els independentistes al voltant d'una fita patriòtica, simplificant els continguts socials i accentuant els eslògans excessivament simplificadors. La majoria de la militància de l'MDT s'oposa a aquesta proposta, que és considerada errònia ja que encara podria agreujar més l'escàs arrelament social de l'independentisme polític. Així es produeix una escissió que es traduiria en la creació de Catalunya Lliure l'any 1989. Aquest conflicte cal que sigui, però, analitzat amb un cert deteniment perquè fóra un error tant reduir-lo a enfrontaments personalistes, com presentar-lo com un simple debat ideològic.

És imprescindible, almenys, considerar que si bé realment cal valorar com un element positiu la capacitat de la majoria de la militància de l'MDT d'evitar l'error de la línia del Front Patriòtic, cal criticar durament els mitjans com s'expressà aquest debat, amb enfrontaments continuats i fins en alguns casos amb enfrontaments de tipus personal al llarg del 1987 i 1988. La manca de maduresa política s'expressava així de manera crua en aquesta mena de greus errors. És cert que des del sector majoritari i crític envers el sector promotor de la línia de "Front Patriòtic" es va fer un esforç de reflexió al voltant d'una ponència ("Per una política independentista de combat" - PIC) elaborada conjuntament pels presos i per la majoria d'assemblees locals, però aquesta maduresa en la ideologia no es trobà en l'actuació pràctica.

Aquesta ponència és la base de les resolucions de l'Assemblea Extraordinària de l'MDT del febrer de 1987 en la qual s'aproven els eixos principals de l'actuació de l'MDT en els anys següents, orientada a la construcció de la Unitat Popular tot seguint una línia de continuïtat amb les referències polítiques adoptades des des del moment de la seva fundació, és a dir: constatació del caràcter de classe de la lluita independentista (classes favorables i classes oposades), concepció oposada a la que plantejava la proposta de Front Patriòtic, articulada en funció de l'origen "ètnic" o antropològic; diferenciació necessària ideològica i de símbols de l'independentisme envers el catalanisme conservador; política d'aliances d'acord amb aquests principis; i voluntat de maduració política, tant en els plantejaments com en les propostes l'MDT en la Campanya Unitària per l'Amnistia; i, d'altra banda, participant també en activitats conjuntes antirepressives de solidaritat envers aquelles preses i aquells presos pròxims a Catalunya Lliure, encara que no s'haguessin incorporat a l'esmentada campanya unitària. Aquesta tasca de pacient treball antirepressiu unitari en totes les direccions, dura dos anys llargs al final dels quals podem dir que s'aconsegueix de modificar el clima de divisió en el camp antirepressiu existent.

L'MDT continua impulsat les mobilitzacions populars al llarg dels anys vuitanta, tot posant-se com a objectiu la construcció de la Unitat Popular i per a això era imprescindible desenvolupar els terrenys unitaris, malgrat les dificultats heretades dels conflictes recents.

En aquesta confluència progressiva de tots els sectors que són objecte de repressió hi ha tingut sens dubte un paper important el posicionament envers les maniobres d'ERC protagonitzades per Àngel Colom, en aquest àmbit. En un primer moment tots els sectors del moviment antirepressiu de l'independentisme es posicionen enfront de l'operació de liquidació i criminalització de l'independentisme combatiu dirigida per Àngel Colom i Pere Bascompte l'any 1991, de resultes de la qual tots els independentistes que no estaven d'acord amb l'operació de liquidació de la resistència independentista són doblement objecte de criminalització i repressió (tal com es veurà en les onades repressives posteriors). L'MDT va saber situar-se adequadament en aquesta conjuntura tot combatent les tesis ingènues (o cíniques) de Colom-Bascompte segons les quals l'accés a la independència es faria per mitjans electorals i sense intervenció violenta per part de l'Estat espanyol. Les posicions clares de l'MDT i dels CSPC i de la gran majoria dels presos, juntament amb les d'organitzacions com Catalunya Lliure, ajuden a crear una important base d'entesa.

En un segon moment (després de les actuacions de reinserció i delació promogudes per Àngel Colom, Jordi Vera i d'altres persones de la direcció d'ERC, a finals de 1992) el posicionament conjunt contra la reinserció i la delació estén encara més aquesta base unitària. L'important acte contra la reinserció del 12 de març de 1993 a Barcelona n'és una expressió clara. I el desacord per part de Pere Bascompte amb la política antirepressiva d'ERC, i el seu posterior abandonament d'aquesta organització, mostra un altre nivell de clarificació.

La fundació de l'AUP i la conjuntura de 1994

L'aspecte fonamental del treball unitari en què es va comprometre l'MDT en aquesta època, seguint la seva línia tàctica d'Unitat Popular, va ser el procés de construcció de l'Assemblea d'Unitat Popular que es va perllongar al llarg de quatre anys. Primer es tractava d'uns contactes establerts en les mobilitzacions per l'autodeterminació del febrer de 1990, i continuats fins a la convocatòria d'un manifest unitari el maig de 1991. A partir d'aquesta data es tracta ja d'un treball molt més ampli i profund de construcció d'un nou moviment fins a la constitució de l'Assemblea d'Unitat Popular el març de 1993. A partir d'aquesta data el treball unitari no sols no s'atura, sinó que adquireix més pes i exigeix una més gran responsabilitat per part de totes i tots els participants.

D'una manera més concreta cal recordar encara que, en l'àmbit de l'Assemblea, s'hi continuen articulant propostes unitàries com l'AMEI i les tasques en diferents àmbits com el de lluita per la llengua i d'altres propostes de treball unitari ampli que donaran lloc uns anys després al Tercer Congrés de Cultura Catalana. És important de puntualitzar que en tots els casos l'enfocament unitari de les propostes i l'interès de l'MDT per crear estructures àmplies han estat factors importants per al seu desplegament.

Finalment cal recordar també la tasca paral·lela de caràcter unitari i articulador que va comptar amb el suport decidit i determinant de l'MDT (conjuntament amb d'altres sectors de l'àmbit polític i ideològic de l'Assemblea) que ha estat la creació i impulsió de la Comissió de Portaveus per mitjà de la qual es va vehicular la defensa política dels presos i encausats i encausades independentistes, per tal que aquesta defensa serveixi per aconseguir que la manipulació exercida a través de la reinserció promoguda per l'Estat amb la col·laboració d'ERC, no representés una desligitimació de la lluita independentista.

El comportament, de la majoria dels nombrosos detinguts del 92 (que cal considerar heroic pel fet de no van voler acceptar la reinserció que proposava la judicatura espanyola), té un sentit ple en aquesta perspectiva de llegat de resistència al conjunt d'un moviment. La lluita sorgida de la repressió del 92 no sols va ser una lluita individual digna, sinó que va ser una lluita de resistència col·lectiva i mirant al futur. La tasca de l'MDT va fer possible aleshores que, per mitjà de la defensa de la dignitat personal i política dels presos, es defensés la legitimitat política de l'independentisme de manera que la desfeta de Terra Lliure que portaria a la seva dissolució l'any 1995, no comportés un retrocés de l'independentisme, sinó que anés acompanyada de la legitimació de la lluita independentista i de la seva voluntat d'enfrontament.

Pel que fa als canvis en la conjuntura política que es produeixen l'any 1994, segons les anàlisis de l'MDT, era aconsellable l'establiment d'una política d'aliances apropiada. L'ofensiva espanyolista del PP va comportar que es pensés a desenvolupar un espai d'aliances dins l'àmbit més ampli de l'esquerra nacional. La proposta d'una línia política d'Esquerra Nacional era un desenvolupament de tipus tàctic desplegat per l'AUP per tal de fer front a l'ofensiva de la dreta espanyolista. L'espai d'Esquerra Nacional (com a espai políticament i ideològicament més extens i que abraça tots aquells sectors de la població favorables als interessos de les classes populars i a la identitat cultural catalana) encara existeix i serà sens dubte un espai en el qual la Unitat Popular hi haurà de poder desenvolupar la seva actuació.

De fet, si observem les activitats desplegades des de finals dels anys noranta comprovarem que han sorgit diverses iniciatives gestades dins l'àmbit polític de l'esquerra nacional: ha tingut lloc el Tercer Congrés de Cultura Catalana (1999-2000), s'han estès organitzacions de defensa de la llengua (Plataforma per la Llengua, CAL, diferents organitzacions de debat i d'argumentació lingüística), la coordinació d'Entitats per la defensa de la llengua i la identitat catalana "la Xarxa", etc. A través del Tercer Congrés de Cultura Catalana, s'han impulsat propostes noves de coordinació i d'infrastructures com la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA), el Centre de Recerca i Documentació de les Terres de Llengua Catalana, etc. El treball en aquest àmbit polític ampli s'ha mostrat, doncs, productiu. Cal deixar clar, però, que la proposta d'Esquerra Nacional no ha estat mai feta com una forma d'Unitat Popular i no s'hi hauria de confondre.

Cal advertir, tanmateix, que la línia política tàctica d'Esquerra Nacional no va ser tan fructífera a nivell intern de l'AUP ja que va tenir dues expressions diferents al si d'aquesta organització. Mentre oficialment es preparava una política d'aliances (que fins i tot podia fer recomanable l'establiment d'alguna mena d'aliança amb ERC), un altre sector es va posar a preparar simplement la seva integració a ERC.

Mentre que el protocol de col·laboració que es va signar amb ERC no va tenir conseqüències pràctiques, el sector partidari de la integració a què hem fet referència, va desenvolupar al si de l'AUP una línia teòrica anomenada RIS (República, Independència i Socialisme) que ben aviat es va veure que era un simple subterfugi per a una incorporació pura i simple a ERC, fet que té lloc a finals de l'any 1997. Aquest sector justificava el seu ingrés com la creació d'una tendència "socialista" al si d'ERC, però ben aviat es dilueix a la pràctica.

La dissolució de l'AUP i l'evolució de l'MDT

La proposta d'Unitat Popular sota la forma de l'AUP (Assemblea d'Unitat Popular) no arribà a quallar, però, per diverses raons:

-En primer lloc, perquè era molt difícil que tingués èxit una proposta tàctica com la Unitat Popular sense una unitat prèvia de l'Esquerra Independentista. En descàrrec de l'MDT, cal dir que, a més de l'àmbit antirepressiu, la nostra organització havia buscar reiteradament espais de col·laboració tàctica en el camp municipal amb Catalunya Lliure, però aquestes propostes van rebre el silenci per resposta.

-En segon lloc, per la manca d'una dinàmica de base popular prou sòlida que marqués l'orientació de la pràctica política. Els sectors socials que es van sumar a l'MDT en la formació de l'AUP eren, en general, mancats d'arrelament social. L'afebliment resultant del trencament del 1987 i del cop repressiu del 1992 van desproveir, aquesta suposada agrupació de forces, de la incidència social necessària mínima per a dinamitzar el projecte.

-I en tercer lloc, a causa de la constitució -a l'AUP- d'una direcció política de manera artificiosa i desvinculada de les lluites socials. Aquesta direcció, amb una visió gairebé exclusivament propagandista de la incidència política, no posseïa capacitat de dinamització de les lluites populars ni de connexió amb els seus interessos.

L'MDT ha criticat en diversos documents la seva manca de capacitat política per a redreçar aquests errors i per a impedir el fracàs d'aquest primer intent de creació d'una Unitat Popular a nivell nacional. Només uns certs embrions de la Unitat Popular es van poder mantenir a nivell local (les CUPs i algunes formes d'incidència semblants com les línies d'actuació en el camp sindical o en el camp de la cultura, línies que no eren, però, clarament separades de la pràctica genèrica dins l'àmbit de l'esquerra nacional).

Aquesta valoració essencialment negativa de l'experiència de l'AUP, dissolta consensuadament el desembre de 1987, va demanar una reformulació de les qüestions organitzatives i a partir d'aquesta crítica, l'MDT decideix a la seva VI Assemblea Nacional (Barcelona-Sabadell, 6-7 juny 1998) la seva "descongelació".

L'MDT reorienta la seva línia en aquesta VI Assemblea i a la VII Assemblea (Salt-Giroina, 3 juny 2000) on es constitueix com a partit polític, embrió del futur partit revolucionari, i es proposa de desplegar una activitat en dues perspectives principals: en el desplegament d'una xarxa sociopolítica nacional i popular; i en la recomposició de l'esquerra independentista. L'avanç vers aquests dos objectius s'havia de produir per mitjà del desplegament d'unes línies de treball en els camps següents:

1.- En la política municipal.

2.- En la defensa de la llengua i la cultura i la promoció i enfortiment d'una xarxa sociocultural.

3.- En la defensa del territori i dels drets socials de les classes populars.

4.- En la renovació i el reagrupament de l'independentisme d'esquerra.

5. En el foment del debat, la formació i la reflexió al si de l'Esquerra Independentista.

La primera d'aquestes línies de treball s'ha desenvolupat a través de la promoció de l'AMEI (Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista) que impulsa el desplegament de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i del seu programa.

La segona s'ha vehiculat fonamentalment a través de la impulsió del Tercer Congrés de Cultura Catalana i dels projectes que han sorgit d'aquesta iniciativa o d'àmbits pròxims.

La tercera ha constituït la directriu d'actuació de tots els nuclis d'acció de l'MDT i dels diferents àmbits d'incidència de la seva militància (casals independentistes, lluita sindical, moviments socials diversos, etc.).

Pel que fa a la quarta línia d'acció, l'MDT ha treballat per plasmar-la al si de l'anomenat Procés de Vinaròs.

Finlment, la cinquena línia ha estat vehiculada a través de les seves publicacions (La Veu, l'Estelada Roja i els quaderns de debat) i, recentment, el seu web, en què la nostra organització s'ha esforçat per aportar anàlisis i reflexions al conjunt del moviment

En aquestes diverses activitats, l'MDT s'ha esforçat per crear al si de l'esquerra independentista, i al si de les organitzacions populars en general, un clima de diàleg i de debat obert, intentant de portar al terreny de l'anàlisi política objectiva els diversos elements de discussió necessaris. La seva actuació l'ha entesa com la col·laboració en la impulsió de les lluites i l'oferiment de propostes polítiques, defugint qualsevol pràctica dirigista, forma d'actuació que l'MDT sempre ha considerat negativa per al lliure desplegament i maduració de l'independentisme.