2. Ponència d’Estratègia: Els Països Catalans que volem

Partim de l’existència i la defensa del fet nacional català. D’una banda perquè la seva defensa és un dret inalienable de totes les persones que ens considerem catalanes; i, alhora, perquè enfront de les imposicions uniformadores dels imperialismes de tota mena, la nostra alternativa de futur passa per voler formar part d’una humanitat diversa i solidària.

El fet nacional català té unes arrels històriques, socials i culturals innegables; però la seva existència, desenvolupament i concreció de futur, lluny de plantejaments essencialistes i/o historicistes, s’ha de basar en la voluntat política dels qui lliurement s’hi sentin partícips. Ningú no s’ha de veure forçat a adoptar la nacionalitat catalana; però de la mateixa manera, cap persona que es consideri catalana ha de veure negat el seu dret a ser-ho amb totes les seves conseqüències.

El poble català, com la resta de pobles i nacions del món, tenim el dret a ser considerats com a nació, que se’ns reconegui, doncs, la nostra nacionalitat, i a poder conseqüentment exercir el dret a la lliure autodeterminació, és a dir, a poder determinar lliurement la nostra entitat política, en una relació independent, igual i solidària amb la resta de nacions.

Aquest reconeixement implica també el dret a un territori nacional propi, que cal establir sobre la base de l’extensió geogràfica del fet nacional català (els Països Catalans), sempre d’acord amb la lliure voluntat del poble. En aquest sentit caldrà lluitar especialment contra les alienacions i divisions desnacionalitzadores imposades per l’imperialisme i l’ocupació espanyola i francesa. En el nostre cas, la lluita pels drets nacionals és alhora una lluita per la conscienciació nacional i per la unitat nacional. Aquesta lluita assumeix la rica diversitat comarcal i regional de la nostra nació, lluny de plantejaments centralistes o uniformistes.

L’establiment d’una entitat política plenament sobirana en el territori nacional català és la base necessària per a la defensa i desenvolupament de la identitat nacional. Des de la nostra perspectiva, la defensa d’aquest dret a un territori propi no ha de comportar, per ell mateix, la implantació de fronteres-barreres contra els pobles veïns, amb els quals aspirem a establir relacions pacífiques i profitoses de convivència. Igualment, la necessària cohesió cultural i nacional interior ha de ser compatible amb l’existència d’expressions de les diverses cultures provinents de la immigració d’orígens nacionals diversos al nostre país.

La nostra concepció popular i solidària de la nació catalana ens fa ser totalment contraris a qualsevol mena de discriminació i persecució per raons d’ètnia o d’origen nacional. L’administració catalana democràtica protegirà la igualtat de drets de tots els ciutadans i ciutadanes sense exclusions ni discriminacions de cap mena.

Es tracta, com ja s’ha dit, d’establir una entitat política catalana democràtica no només formalment, sinó també amb uns continguts de transformació alliberadora que avanci cap a una democratització de profunda arrel social, cap a una societat basada en la lliure associació de persones lliures. Una societat solidària i alliberada de tota mena de dominació, explotació, opressió i discriminació, i en un marc d’equilibri i respecte amb la natura de la que formem part. En definitiva, una democràcia real, amb un clar contingut socialista de transformació.

Aquest contingut socialista implica construir una nova societat en lluita contra tots els sistemes, estructures i modes de dominació i explotació.

En lluita contra el capitalisme, en la seva actual fase imperialista, perquè el control i l’apropiació del procés social i econòmic de producció-consum per part de les classes dominants capitalistes-monopolistes és el condicionant bàsic actual de les formes i condicions de vida de la immensa majoria de la població, així com el factor clau en la invalidació de les possibilitats d’exercici real dels drets fonamentals de les persones i els pobles. El capitalisme és, per tant, el principal obstacle al desenvolupament d’una veritable democràcia política i social. El control capitalista de l’economia i la societat és la causa de l’explotació, opressió i misèria de la majoria de la humanitat i també de l’espoli i la destrucció del medi natural.

En lluita contra el més antic nucli de dominació, el patriarcat, que subsisteix encara dins l’actual sistema de dominació capitalista, perquè en definitiva es troba en la base de tots els sistemes de dominació de classe. Per a la nova societat caldrà posar els mitjans que assegurin la participació democràtica de les dones en el govern efectiu i la direcció del país així com en tots els estaments de la vida pública.

En lluita contra tots els elements ideològics imposats i/o propiciats per les classes dominants (masclisme, militarisme, xenofòbia, racisme, individualisme insolidari, consumisme i productivisme, conservadorisme, conformisme i passotisme, etc.), que constitueixen la base ideologicocultural de pervivència dels modes de dominació. En lluita, doncs, contra totes les estructures i organismes polítics, econòmics, militars i socials que s’oposen a l’alliberament social i nacional del nostre poble.

El capitalisme genera formes de cultura que contenen elements que actuen com a camuflatge opressor i que utilitzen uns mitjans d’informació totalment parcials que operen com a instruments de rentat de cervell a gran escala. De fet, la pseudodemocràcia capitalista tan sols pot sustentar-se sobre uns nivells altíssims de manipulació informativa i confusió cultural i ideològica. Cal, doncs, anar creant noves estructures capaces d’enfrontar-se a aquesta funcionalitat intoxicadora i abusiva des d’un línia de dinamització d’una nova cultura popular, plural i participativa.

En una primera fase del nostre procés d’alliberament, com a entitat política que garanteixi unes condicions mínimes de partida, propugnem la implantació de la república catalana federativa i democràtica, amb un contingut socialista de transformació, com a instrument polític del poble per a la seva autoorganització i autogovern en la gestió dels afers públics i en el procés d’alliberament.

Haurà de ser federativa, basada en els principis de subsidarietat i descentralització. La base de l’administració pública serà la local (municipal), amb competències polítiques tan sols limitades per condicionants de falta de recursos, equilibri territorial, etc. Els ens locals es podran federar constituint comarques, vegueries, etc.

L’administració nacional serà també descentralitzada i formada com a federació de territoris. Les seves competències, tot i respectar el principi de subsidarietat, es centraran en la gestió de recursos escassos, l’equilibri territorial i la coordinació i el govern dels afers de caire nacional i internacional (medi ambient, política econòmica, defensa, relacions internacionals, etc.), sempre d’acord amb la lliure voluntat constituent del poble català.

Democràtica, perquè es basarà en el reconeixement de l’exercici dels drets fonamentals de les persones i els pobles. Perquè s’estructurarà sota el principi de la divisió de poders (legislatiu, judicial i executiu) en tots els nivells de l’administració (local, territorial, nacional). Perquè els representants i els càrrecs públics de tots tres poders seran elegits per sufragi universal, directe i proporcional en eleccions lliures i obertes a totes les candidatures per igual (exceptuant les que propugnin posicions contràries als drets fonamentals de les persones i els pobles). I, especialment, perquè s’establiran mecanismes de participació i control democràtic directes: referèndums, iniciativa popular, llistes obertes, revocació de càrrecs, etc.

Amb un contingut socialista, perquè es reconeixerà de manera efectiva el dret a la propietat col·lectiva social, local, nacional i mundial pel que fa a la natura, els recursos escassos i els bens culturals. Perquè es reconeixerà el caràcter social de l’activitat econòmica i, en conseqüència, els drets que per als treballadors i les classes populars se’n deriven. Considerarà com a fonament bàsic el caràcter ecològic de l’activitat humana i defensarà per tant la conservació del medi natural, la utilització d’energies i recursos renovables, la salut pública i la qualitat de vida.

Es comprometrà en el manteniment i desenvolupament d’un sector econòmic de caràcter públic en els tres nivells de l’administració, amb la finalitat de garantir un control democràtic dels factors bàsics i estratègics de l’economia (medi ambient, matèries primeres, aigua i energies renovables, finances, recerca i inversions, comerç internacional…). Assegurarà l’existència d’uns serveis públics de qualitat i possibilitarà el desenvolupament d’una política econòmica nacionalment sobirana i concordant amb les necessitats de la majoria de la població.

Fomentarà el reequilibri territorial i una política socioeconòmica solidària, amb suport a l’economia social i a la petita i mitjana empresa. Haurà de garantir el dret al treball i a la formació, a la seguretat social i a una vida digna i saludable.

Establirà un sistema educatiu-formatiu-cultural permanent, democràtic, innovador, avançat tecnològicament i ideològica, participatiu i no-sexista, que potenciï la normalització dels col·lectius històricament discriminats (joves, dones, gent gran, persones amb discapacitats, homosexuals…).

Es dotarà d’un sistema judicial entès com a instrument de defensa dels drets individuals i col·lectius, de resolució de conflictes i d’adopció de mesures preventives i reparadores.

La defensa i la seguretat de la població, bens i territori s’estructurarà sota la forma d’autodefensa popular, lluny de continguts militaristes, armamentistes o agressius, i es basarà en la combinació de les diverses formes de resistència popular, de caràcter bàsicament dissuassori enfront l’eventual agressor i/o ocupant.

torna a dalt

3. Ponència de Lluita Política

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) és una organització política que té com a finalitats la reconstrucció, la reunificació i l’alliberament de la nació catalana (Països Catalans), amb l’objectiu d’assolir la república catalana, federativa, independent, democràtica i socialista.

L’actual situació mundial es caracteritza per la superació de l’anterior fase imperialista/colonial del capitalisme

En resum, aquesta fase s’ha caracteritzat per l’hegemonia d’un capitalisme de caire oligàrquic instal·lat a la metròpoli (Europa i Nord-Amèrica), i un àmbit colonial, totalment supeditat, del qual poder extreure matèries primeres a baix cost. Aquest model, provinent del segle xix, pateix fortes contradiccions –que arriben a la màxima intensitat al llarg del segle XX–: d’una banda la forta competència entre potències –expressió de la qual han estat les anomenades guerres mundials–, i d’altra banda el conflicte entre metròpolis i colònies (lluites i guerres antiimperialistes i d’alliberament nacional).

Com a conseqüència d’aquestes contradiccions, algunes de les potències secundàries entren en fortes crisis internes, en el marc de les quals es produeixen les primeres revolucions socialistes i/o nacional-populars triomfants –que seran la base per a la posterior consolidació de l’anomenat bloc socialista–; i s’acceleren les transformacions socials i polítiques en els països sotmesos al règim colonial –amb l’aparició, en primer lloc, de les burocràcies colonials i les burgesies nacionals supeditades i la consolidació, a continuació, de blocs nacional-populars– que donen lloc als processos descolonitzadors –ja sigui des d’una perspectiva socialista, o d’una de burgesa prooccidental.

Amb tot, les potències capitalistes han aconseguit resoldre aquestes contradiccions a favor seu, i superar així aquesta fase imperialista/colonial, destruint el bloc socialista i assimilant la desaparició –quasi total– del sistema colonial, i englobant tot plegat en un renovat procés d’implantació generalitzada del sistema capitalista arreu del món. Aquesta nova fase capitalista sembla caracteritzar-se per la consolidació d’una complexa xarxa de relació, dependències i/o dominis entre pols o zones de poder capitalista –amb una gran varietat i versatilitat de formes i continguts econòmics, socials i polítics. Tot aquest desenvolupament es porta a terme sota la batuta dels Eua, amb la seva hegemonia encara més reforçada pel fet de ser l’única potència que, actualment, té capacitat per a combinar amb eficàcia els seus recursos i poders econòmics, polítics i sobre tot militars.

En l’actual procés de recomposició capitalista, els Països Catalans ocupats pels estats espanyol i francès, es troben immersos en el procés de formació d’una nova zona de poder capitalista –la Ue– que, ara per ara, s’està estructurant com una zona monetària i de mercat comú –amb una forta hegemonia alemanya–, però amb uns aparells polític i militar encara molt febles i plens de contradiccions (d’una banda per la resistència als canvis per part de les oligarquies estatals, i d’altra banda per les relacions i dependències d’algunes oligarquies respecte als Eua). Aquesta situació fa que el conjunt de la Ue resti encara fortament supeditada sota l’hegemonia ianqui, amb una capacitat d’incidència política i militar pròpia molt baixa, tal com es pot comprovar en les situacions conflictives que es donen en el seu entorn geopolític pròxim (l’Est europeu, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica, etc.).

L’especial evolució de la Ue i de la conflictivitat política i social en el seu àmbit geopolític pròxim, condiciona alguns dels aspectes bàsics de la conjuntura política del nostre país:

Més en concret, i pel que fa a les representacions polítiques en els àmbits institucionals, es manté una dinàmica fortament dependent, o fins i tot mimètica, de les dinàmiques estatals. Al Principat, on fins fa uns anys encara es podia parlar de certes dinàmiques pròpies, també s’ha entrat en un procés de dependència creixent (sobretot a partir dels pactes PP-CiU, i de les escissions ERC/PI i IC/EUiA). De fet, tan sols a nivell de representació al Parlament Europeu es dóna una coalició de caire ´nacionalª, la de CiU, PSM i BNV.

A nivell sociopolític, i en aquests darrers anys, al País Valencià, a les Illes, i també a la Catalunya Nord (encara que a la seva escala), s’han desenvolupat importants moviments en defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacionals (Acpv, Ocb, Bloc Jaume I). Aquests moviments, que majoritàriament connectarien amb posicionaments polítics d’esquerra nacional, no troben però una expressió política clara i prou organitzada. Al Principat, en canvi, tot i disposar d’organitzacions polítiques nacionals (o pretesament nacionals) en tot l’arc dreta/esquerra, és la zona on tenim comparativament nivells més baixos de mobilització/organització sociopolítiques.

Amb la crisi de l’AUP es dóna per acabat un dels darrers intents de bastir una organització política unitària de l’independentisme radical d’esquerres.

En l’actualitat, a banda de l’MDT, existeixen un seguit d’organitzacions i entitats independentistes que es plantegen objectius polítics prou similars, i amb les quals ja hem establert relacions. Amb aquestes mateixes organitzacions s’han portat a terme algunes accions conjuntes (en concret, les del 23/25 d’abril i del 1r. de maig d’enguany).

Existeixen també altres organitzacions independentistes amb les quals –tot i que resulti imprescindible establir processos de debat polític que portin a superar vells posicionaments sectaris i/o prepolítics– hauria de ser possible arribar a acords (si més no pel que fa a alguns actes i actuacions concretes).

En definitiva, i malgrat totes les crisis, desfetes i errors, continua existint l’àmbit de lluita política de l’independentisme revolucionari d’esquerres. Aquest àmbit apareix en l’actualitat molt atomitzat, però la seva pròpia persistència és un indici clar de la seva necessitat i inevitabilitat; i de les seves possibilitats de renovació, d’organització i de creixement.

L’MDT és actualment tan sols una de les parts d’aquest àmbit atomitzat, però és també un compromís ferm i enraonat amb un projecte polític obert al futur. Fins ara, aquest compromís ha fet possible l’edició regular de La Veu, la promoció i la participació en diverses iniciatives unitàries, i que s’hagi portat a terme un intens debat polític al voltant d’aquesta VI Assemblea Nacional. Amb tot, som conscients que els objectius de la lluita política que ens volem plantejar –i que cal que ens responsabilitzem a tirar endavant– s’han de correspondre amb la nostra realitat actual, amb unes previsions realistes de futur i sobretot amb una renovada voluntat i capacitat de proposta i de treball polític unitari.

La renovació de l’independentisme d’esquerres ha de començar per nosaltres mateixos/es. En primer lloc –i pel que fa a la teoria i la metodologia d’anàlisi de la realitat social– continuarem considerant de manera prioritària, però no dogmàtica, les aportacions marxistes. També continuarem considerant les aportacions d’altres pensadors/es i lluitadors/es per l’emancipació social i nacional dels pobles.

Amb aquestes consideracions caldrà establir una renovada metodologia de treball polític basada en la formació permanent; en la captació i el tractament de la informació i la seva anàlisi; en la consideració d’altres casos i situacions similars; en l’elaboració de propostes i el seu debat i estudi col·lectius; en l’adopció –també col·lectiva– de resolucions, d’acords de treball i de repartiment de tasques; i en l’establiment de procediments de seguiment i avaluació de les actuacions i els resultats, de mètodes de crítica/autocrítica i –quan sigui necessari– de modificació i correcció d’acords i d’actuacions.

Per a fer efectiva aquesta renovació cal que defugim tot un seguit de posicionaments i actituds (massa freqüents en el nostre passat), com el verbalisme esquerranista que vol dissimular la falta de formació; el voluntarisme idealista que vol amagar les mancances de recursos i de capacitat organitzativa; el maniqueisme que vol estalviar-se l’anàlisi més acurada de la realitat; les pràctiques sectàries que miren d’evitar el debat i la lliure expressió substituint-les per la conspiració, el secretisme, la rumorologia i l’atac personal; el liberalisme i el fals assemblearisme que miren de justificar la irresponsabilitat i la falta de compromís; etc.

Tot plegat implica la necessitat de proveir-se dels recursos adients per a desenvolupar aquest treball polític en les millors condicions possibles, l’obtenció dels quals s’ha de basar en l’actitud responsable de la militància pel que fa als compromisos econòmics lliurement i equitativament assumits.

Hem de reconstruir l’MDT com a partit per a la lluita política que basi el seu correcte funcionament en l’organització (estructura, recursos i procediments) i no en el voluntarisme i el personalisme. Aquesta reconstrucció, a curt termini, haurà de garantir de forma prioritària:

A mitjà termini ens hem de plantejar com ens impliquem en el necessari procés d’articulació i confluència de l’independentisme d’esquerres. La unitat de l’esquerra independentista ha estat, fins ara, tan sols un eslògan simplista que, si bé mostra una voluntat de superar els sectarismes que han caracteritzat el nostre àmbit polític, no ha aportat, fins el moment, una proposta reeixida d’articulació. Cal, doncs, com a primer pas, una definició clara al respecte.

Com ja s’ha exposat en altres documents de l’MDT, considerem que l’independentisme es troba en una situació d’estancament, i que una de les condicions necessàries per avançar en la nostra lluita d’alliberament és la construcció d’una sòlida organització política de caràcter estratègic que, agrupant persones amb voluntat de compromís i de formació política, pugui garantir les funcions dinamitzadores pròpies d’un partit revolucionari. Ara bé, en la fase actual es fan també necessaris dos nivells d’actuació política en el nostre entorn més immediat:

Pel que fa a la construcció d’una sòlida organització política, objectiu i tasca prioritàries de l’actual MDT, cal ser conscients de les nostres limitacions i de la necessitat d’incorporar el màxim de persones polititzades i compromeses amb el projecte d’uns Països Catalans lliures i socialistes, superant tota desviació sectària.

En aquest sentit es fa necessària –en funció de l’evolució de les experiències d’acció unitàries, del desplegament de la lluita municipal i de les relacions amb altres forces polítiques– l’estructuració d’un àmbit general de debat polític que podria derivar en una futura Conferència Nacional de l’Independentisme d’Esquerres on s’adoptessin formes més avançades i cohesionades d’organització.

L’MDT assumeix, per tant, que com a conseqüència del seu compromís amb el procés d’articulació i confluència de l’independentisme d’esquerres pot veure’s en la necessitat de modificar les seves estructures com a resultat de possibles processos de fusió o d’integració en marcs polítics més amplis, però sense renunciar al fet que –d’una forma o altra– es mantingui la continuïtat de la necessària organització política de caire estratègic per a la revolució socialista dels Països Catalans.

Quant a l’estructuració d’un marc d’acció unitària cal, com a primer pas, continuar amb la promoció de la unitat d’acció al voltant d’actuacions concretes (actes, concentracions, manifestos…) amb el conjunt d’organitzacions amb un major grau d’afinitat.

Aquesta fase d’unitat d’acció no es pot considerar com un procés mecànic que duu directament a un nivell superior d’unitat. Al voltant de les actuacions, de la seva preparació, d’incidències i resultats, cal promoure debats polítics, practicar la crítica i l’autocrítica, extreure’n conclusions, corregir errors, millorar els continguts i les formes i –progressivament– ampliar l’oferta unitària a més organitzacions i persones.

Una unitat d’acció entesa d’aquesta forma sí que pot esdevenir un procés enriquidor cara al reforçament de la xarxa independentista i a la renovació del nostre moviment, i sí que podria facilitar una confluència basada en una unitat política real.

Una evolució correcta d’aquest procés de confluència s’hauria de veure plasmada en l’ampliació de la pràctica unitària a nous sectors de l’independentisme d’esquerres i en l’aparició i consolidació d’àmbits organitzatius unitaris de caràcter sectorial (sociosindical, municipal, cultural, juvenil, antirepressiu, de solidaritat, etc.).

Finalment, i pel que fa a la lluita institucional en l’àmbit municipal, l’MDT es compromet en la dinamització de la coordinació dels col·lectius i assemblees d’Unitat Popular, com a marc unitari per a l’esquerra independentista en aquest camp; i en dues línies de treball:

Cal continuar, intensificar i ampliar la lluita contra l’ocupació, i per la reconstrucció, la reunificació i l’alliberament de la nació catalana.

La persistent ocupació de la nostra nació per part dels estats francès i espanyol; la consolidació de la monarquia espanyola; i el reforçament agressiu dels nacionalismes d’estat en l’actual conjuntura de la Ue, comporten un seguit d’efectes molt negatius:

Davant d’aquesta situació s’imposa el rellançament de la lluita per la reconstrucció i la reunificació nacionals. Aquesta lluita s’ha de continuar i estendre des dels àmbits associatius culturals, literaris, artístics, universitaris i esportius, als àmbits professionals, sindicals, econòmics i polítics. Cal treballar per a l’extensió i consolidació d’una xarxa d’entitats, associacions i institucions que es defineixin com a catalanes, és a dir com a pertanyents a la nació catalana, als Països Catalans. Aquesta xarxa haurà d’exigir que se la reconegui com a entitat nacional diferenciada, i pot ser la base de la constitució d’un futur Consell Nacional del Poble Català.

En aquest sentit, i de cara a facilitar iniciatives associatives i la seva coordinació, donarem suport als moviments que reclamen la realització d’un nou Congrés de Cultura Catalana, que hauríem de potenciar com a Congrés dels Països Catalans. També cal potenciar les iniciatives associatives nacionals (com és el cas de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, l’Associació Catalana de Professionals, la selecció catalana de rugbi, etc.).

Com a iniciativa a mitjà termini –i en tant que expressió d’aquest moviment associatiu nacional–, proposarem (partint del Manifest de les Noves Bases de Manresa) l’elaboració, aprovació i difusió d’una Declaració (o Carta) Nacional unitàri-a, definitòria de la identitat i drets nacionals dels Països Catalans.

A nivell institucional, i a l’àmbit de la Ue, tot aprofitant les minses possibilitats d’agrupació de regions i municipis europeus –i des de càrrecs institucionals i representants d’entitats i institucions– defensarem la constitució d’una Comissió Europea de Territoris (regions, departaments, províncies, i comarques) i Municipis Catalans, que pugui assumir la defensa i la lluita pel reconeixement internacional de la llengua, cultura, identitat i drets nacionals catalans.

Contra l’hegemonia de les dretes, construïm, des d’una perspectiva nacional, alternatives i propostes d’esquerres en defensa dels drets de les classes populars catalanes.

En els àmbits locals (com ja s’ha dit més amunt) cal estendre i consolidar la presència i l’acció de col·lectius d’unitat popular (organitzacions municipals unitàries de l’esquerra independentista). Cal que donem suport a aquests col·lectius de cara a promoure la seva incidència de forma permanent, i no tan sols en els períodes electorals o només quan tenen representació institucional.

També donarem suport als Cup, perquè mantinguin els seus programes i propostes de política municipal basades en la democràcia participativa, la descentralització i la defensa dels interessos i drets socials i nacionals de les classes populars catalanes.

Treballarem per millorar la coordinació d’aquests col·lectius, i per promoure la seva constitució i presència en les ciutats grans i les àrees metropolitanes.

En l’àmbit de les lluites socials, treballarem per un sindicalisme de classe i nacional, en defensa del marc nacional de negociació i de lluita, per l’organització de les treballadores i treballadors en atur i autònoms, per l’organització dels/les professionals, per la promoció de formes organitzatives i de lluita de caire local, i per la constitució i desenvolupament de fòrums nacionals de debat i de coordinació per la renovació i la unitat de la lluita de les classes treballadores catalanes.

Finalment, a les conteses electorals de caire regional, estatal i europeu, promourem la realització d’iniciatives per a potenciar la presència de l’independentisme d’esquerres, encara que tan sols sigui per la via de l’emplaçament a altres forces polítiques –i més en concret a les que es proclamin nacionals i/o d’esquerres– en la defensa de propostes i alternatives nacionals d’esquerres, conseqüents amb els interessos i drets de les classes populars catalanes. (Pels drets civils, per la igualtat i contra l’exclusió social, contra la tortura i els abusos de poder, pels drets socials –treball, habitatge, salut, educació i seguretat social, etc.–, pels drets nacionals –llengua, unitat nacional, autodeterminació, etc.–, en defensa de l’associacionisme i la democràcia participativa, per la solidaritat internacionalista…).