VIII Assemblea Nacional (Resolucions)

Moviment de Defensa de la Terra

1. Valoració de l’evolució i la situació actual de l’Esquerra Independentista

Si fem un balanç de l’evolució i la situació de l’Esquerra Independentista en els darrers quatre anys, cal tenir en compte els elements positius següents:

a) L’assoliment de la unitat orgànica entre els i les Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR) i Maulets, que cal valorar positivament.

b) Evolució d’alguns sectors de la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) cap a posicionaments molt més propers a la confluència de l’Esquerra Independentista (EI), que cristal·litzen en la constitució d’Endavant (OSAN) i la seva defensa de la línia d’Unitat Popular.

c) Proposta inicial i posterior posada en marxa del Procés de Vinaròs, que va servir per trencar certes dinàmiques sectàries i obrir o reforçar espais conjunts d’acció política, com Alerta Solidària (AS) o les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI).

d) Assumpció majoritària dins l’Esquerra Independentista del desplegament tàctic d’Unitat Popular.

e) Intensificació i sistematització d’algunes lluites que prenen un caire realment unitari. En aquest sentit sobresurt la dinamització de la política municipal i l’enfortiment de l’AMEI.

f) Creació d’espais físics i infrastructures noves, o renovades, i unitàries: els casals independentistes.

g) S’ha concretat la proposta de creació d’un Fòrum (Fòrum Manuel Gonzàlez i Alba) permanent, espai comú de l’Esquerra Independentista, per al debat, reflexió i formació ideològiques i polítiques.

h) Finalment, més enllà de l’àmbit propi de l’Esquerra Independentista, cal destacar el recentment celebrat III Congrés de Cultura Catalana (III CCC) i les iniciatives que n’han sorgit (Fòrum per l’Autodeterminació, el Centre d’Estudis Pau Vila ...).

Tot i aquests avenços, cal constatar les mancances següents:

a) El Procés de Vinaròs ha assolit uns objectius positius però limitats.

b) L’absència d’un referent i una direcció política del conjunt de l’Esquerra Independentista ha fet que l’actuació política en els seus diferents nivells (tàctics, estratègics, organitzatius...) s’hagi desenvolupat de forma inconnexa i no jerarquitzada o proporcionada. Es tracta, sens dubte, de la problemàtica que el conjunt del moviment haurà d’encarar en els propers anys.

2. El desplegament de la Unitat Popular Catalana

2.1 Context sòcio-polític i responsabilitat històrica

L’actual context polític als Països Catalans ve marcat per la forta ofensiva dretana i espanyolista que es reflecteix en la retallada de les ja minses llibertats democràtiques, la desregularització social, la instauració del pensament únic capitalista i la imposició dels models nacionals espanyol i francès hostils al nostre poble.

Des del punt de vista social, aquestes polítiques, tant del PP com dels governs “autònoms” del Principat i el País Valencià, estan produint un efecte dualitzador de la societat a doble escala: a nivell sòcio-econòmic entre una classe benestant i unes classes populars que veuen com es retallen i privatitzen drets i serveis bàsics, com es desregula el mercat laboral, com es dispara l’especulació immobiliària, etc. Aquest procés de desregularització social no fa sinó afavorir la sensació d’inseguretat de la classe treballadora, abandonada per les esquerres del règim. A nivell cultural i nacional, es viu un procés de banalització i manipulació que crea autèntics ghettos de població captiva dels subproductes comercials del mercat cultural i dels usos, símbols i litúrgies de l’espanyolisme més ranci.

La superposició d’aquests dos fenòmens deixa el terreny llaurat per a l’expansió, impulsada pel mateix sistema, del feixisme, el totalitarisme, la intolerància i l’odi vers el que s’aprecia com a diferent o com a amenaça desestabilitzadora (la immigració, l’independentisme, els moviments contestataris...). Paral·lelament, però, els sectors més conscients tant a nivell social com nacional, en veure dia rere dia reduït el seu marge de maniobra dins les regles de joc del sistema (mèdia, partits del règim, legislacions repressives, etc.), es veuen abocats a un procés de compactació (que no sempre de cohesió, donada la manca de direcció i reflexió política) que pot permetre a mitjà termini la consolidació d’un bloc transformador.

En aquest context, l’Esquerra Independentista té la possibilitat i el deure històric d’articular un ampli moviment polític de caire popular, democràtic i socialment transformador en defensa dels drets i llibertats del nostre poble: la Unitat Popular Catalana.

2.2 Què entenem per Unitat Popular?

Entenem la Unitat Popular com a l’agrupament de totes les forces transformadores de la nostra societat per a l’acció, per a la lluita en defensa d’un programa polític de reivindicacions concretes, amb una expressió política de masses capaç d’incidir també en les institucions, començant pels ajuntaments, per tal de transformar-les i posar-les al servei de les reivindicacions populars.

Aquest moviment, la Unitat Popular, cal construir-lo sobre uns principis polítics clars i irrenunciables: la lluita pels drets socials, la qualitat de vida i la cohesió de les classes populars catalanes, la defensa de la llengua i la identitat nacional, la defensa de la terra i d’un model de desenvolupament econòmic a escala humana i respectuós amb el territori, la reivindicació de la independència política per al poble català i la solidaritat amb els oprimits per l’imperi i la mundialització capitalista.

Cal deixar ben clar que el subjecte social potencial de la Unitat Popular són el conjunt de les classes populars catalanes, incloent-hi òbviament aquelles que avui resten encara segrestades per la ideologia i els usos del capitalisme imperant. El moviment és iniciat, això sí, per aquells sectors diàriament compromesos en les lluites socials i moviments populars i adreça la seva acció a la conscienciació i mobilització dels segments de població castigats per la política del capital, l’espanyolisme i l’imperi.

2.3 Línies de treball

En la situació actual, de necessària resistència i agrupament de forces, la construcció d’aquest moviment passa per desplegar relacions amb moviments populars i polítics que no assumeixen en un principi la reivindicació de la independència com a una prioritat, però que, en la mesura que es configuri un pol social transformador, seran susceptibles d’assumir l’alliberament nacional i l’exercici del dret a l’autodeterminació com a factor ineludible en la lluita per la transformació social i la ruptura democràtica.

Cal doncs engegar diverses línies de treball:

2.3.1 El reforçament d’un pol social transformador. És a dir, l’articulació de tota una xarxa sòcio-política formada pel conjunt d’entitats i agrupacions populars (culturals, sindicals, ecologistes, veïnals, juvenils, educatives, etc.) de caràcter transformador amb el doble objectiu d’ampliar la seva base i incidència social, tot dotant-se dels mecanismes i infrastructures econòmiques, mediàtiques, etc. necessàries per combatre el pensament únic actualment hegemònic i donar sortida a les reivindicacions populars.

2.3.2 La unitat en la lluita reivindicativa. L’Esquerra Independentista ha de ser capaç de promoure, liderar i omplir de continguts les diferents mobilitzacions populars en defensa dels drets democràtics, socials, culturals, ambientals, etc. del nostre poble.

2.3.3 El desplegament de la lluita municipal com a primera fase en la necessària obertura d’un front de lluita institucional. Sense un referent polític de masses que capitalitzi aquestes lluites i aquest treball social i que les dugui a les institucions tot fent paleses les contradiccions del sistema, mai no serem una alternativa política creïble per al conjunt del nostre poble.

Compartim el fet que les CUP i l’AMEI es fixin com a objectiu a mitjà termini esdevenir el referent polític unitari a nivell municipal del conjunt de l’esquerra independentista i de tots aquells sectors de la classe treballadora i les classes populars conscients i necessaris de la necessitat d’una transformació socialista de la nostra societat i de la instauració d’un nou marc polític que garanteixi els drets socials, la democràcia i les llibertats nacionals per al nostre poble.

2.4. Confluència ideològica i organitzativa de l’Esquerra Independentista

El desplegament d’aquestes tres línies de treball va indestriablement unit als avenços en el procés de confluència de l’Esquerra Independentista, ja que sense una cohesió ideològica, una coincidència tàctica i estratègica i una direcció polític compartides, el moviment es veuria ineludiblement abocat a l’atomització, la desorientació i la dispersió, amb la qual cosa esdevindria inútil per a les finalitats estratègiques.

Concretament, en els propers anys caldria veure concretats aquests avenços en qüestions claus com:

-L’aposta del conjunt de l’independentisme (polític i social) per l’impuls de les CUP i l’AMEI.

-L’impuls d’una línia de treball unitària en l’àmbit juvenil assumida pel conjunt de l’independentisme. Segons nostre parer, aquesta passaria per l’impuls de l’organització unitària a nivell juvenil (Maulets).

-La dinamització d’un fòrum de debat i formació política de caràcter estratègic en la perspectiva de dotar l’Esquerra Independentista de direcció política vàlida i legitimada.

La configuració d’una direcció político-estratègica de l’Esquerra Indpendentista és la qüestió cabdal per garantir que els esforços desplegats en els moviments populars, en la xarxa associativa, en la lluita municipal, etc. acabin resultant fructífers per avançar vers els nostres objectius. Per això, caldrà que després de les eleccions municipals del 2003 l’MDT prioritzi “la renovació i reagrupament de l’EI”. La nostra feina prioritària haurà de ser, doncs, la d’aconseguir obrir i desenvolupar el procés de relacions, intercanvis, debats i acords entre persones, organitzacions polítiques nacionals i altres sectors locals o sectorials políticament responsables que possibiliti treballar conjuntament en la construcció paulatina d’eines de direcció estratègica del conjunt del moviment. Evidentment, l’MDT mantindrà el seu suport a l’AMEI, les CUP i la seva política municipal.

Els avenços en aquestes tres qüestions haurien de fer possible a mitjà termini l’elaboració d’un programa polític de reivindicacions concretes, amb un moviment al darrere d’ampli suport popular i un referent de masses que capitalitzi aquestes lluites i les catapulti al centre del debat polític. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir, a més llarg termini, una hegemonia social i política per a un projecte de transformació al servei dels drets i llibertats del poble català que permeti la ruptura amb els estats ocupants.