Canvi d’agulles: autodeterminació!

La celebració de la diada del País Valencià, el 9 d’octubre, es converteix una vegada més en l’ocasió d’afirmar que allò que celebrem és la incorporació des de l’any 1238 de les nostres comarques a la nació catalana, als Països Catalans. És el moment de recordar i insistir que dir-nos valencians/nes, alcoians/nes o alacantins/nes són formes particulars de dir-nos catalans, que la catalanitat del País Valencià és per a l’MDT indestriable de la lluita pel socialisme i l’equiparació de gènere.

El 9 d’octubre és també un bon moment per analitzar el darrer any recorregut i projectar el futur. Des del 9 d’octubre passat s’ha anat deteriorant la vida política i social al País Valencià, entre altres raons pels escàndols de corrupció político-empresarial, consubstancials al sistema capitalista, i que han esclatat a diferents ajuntaments i a la mateixa Generalitat. Els cas Fabra a Castelló, el de Terra Mítica (que afecta l’anterior President de la Generalitat), els de l’alcalde d’Oriola, de Torrevella (afegint-hi, a més a més, les tortures a immigrants) i d’altres més que afecten al PP. Ara bé, també en ajuntaments governats pel PSOE i d’altres forces dites d’esquerra es produeixen casos d’urbanitzacions salvatges, on es poden presumir corrupteles, tal com ha passat recentment a Sagunt amb la privatització del subministrament de l’aigua potable.

La corrupció, que tothom presumeix generalitzada, no és sinó la punta de l’iceberg tant d’una política basada en l’explotació de persones i del medi, en l’especulació sobre el territori i en la construcció desmesurada, com de l’economia criminal i submergida.

A tot això hem d’afegir-hi una política sistemàtica i planificada de destrucció nacional mitjançant un procés de espanyolització continuat i sense descans. A la televisió valenciana, a les hores de màxima audiència, tot es fa en espanyol; les intervencions públiques dels governants són sempre en espanyol, així com la propaganda oficial. L’espanyol hi és presentat com la llengua dels assumptes seriosos i de l’expressió d’idees, etc. També les manifestacions populars (festes, etc.), amb la "justificació" del seu interès turístic, es fan en espanyol o fins i tot en anglès, però mai en català. La nostra llengua no estarà garantida fins que, d'una banda, no siga obligatòria en el sistema educatiu i en les administracions i, per l’altra, estiga garantida com a llengua vehicular de la relació social. Estes garanties no les atorgaren per la seva voluntat els polítics professionals, sinó que haurem d'imposar-les per mitjà de la pressió popular.

La manipulació de la història, per a demostrar la no catalanitat del nostre poble, forma part de l’estratègia permanent de l’Estat espanyol que té com a objectiu garantir “Espanya” com a marc territorial i simbòlic d’explotació capitalista i d’opressió nacional i de gènere. Molt sovint, aquesta estratègia compta amb el silenci còmplice de forces polítiques socials i persones que en altres qüestions afirmen el seu tarannà demòcrata o d’esquerres.

El pròxim any seran les eleccions autonòmiques i municipals. Tant els grups de l’esquerra social-liberal i socialdemòcrata com els nacionalistes estan encara de festeig, disputant-se la pell de l’ós (quants diputats tindran cadascú?), però els problemes reals del nostre poble no els posen damunt la taula. El PSOE ja ha deixà clar que de moratòria urbanística res de res. Quant a “l’estatutet”, el van pactar amb el PP al seu moment, per no haver de fer-ho amb forces polítiques més incòmodes i així assegurar-se un escenari on no es canvie res de l’estatus actual, és a dir, un escenari de subordinació als interessos de l’ Estat Espanyol i de les classes dominants, especialment el capital financer-especulador.

Es vol vendre la idea que la sola existència d’un govern tripartit (PSOE, EU i Bloc), amb el possible afegitó d’ ERC, serà la solució als greus problemes que té el País Valencià. Tothom som conscients de la necessitat de fer fora el PP del govern de la Generalitat, ja que aquesta força ultraconservadora i ultraespanyola està empobrint-nos i malversant els nostre recursos en funció d’interessos aliens. Ara bé, no es tracta només de canviar els uns pels altres si les polítiques fonamentals no canvien. Novament es decebrà al poble i això el portarà a les mans de la dreta.

No es tracta només de gestionar millor, cosa relativament fàcil ja que és impossible fer-ho pitjor que el PP. Es tracta de tindre un projecte de futur per al nostre poble i per a la classe treballadora, projecte que passa pel reconeixement del dret d’autodeterminació i a la nostra integritat nacional catalana i per posar en marxa projectes de canvis econòmics fonamentals en què els i les treballadores sigam els protagonistes i es puguen portar a terme polítiques a favor de l’alliberament de gènere.

Per engegar tot això cal, inevitablement, acabar amb el delegacionisme i potenciar l’autoorganització i mobilització popular. I ens cal una força política en la qual el mateix poble participi en la seua elaboració, gestió i control. És a dir ens cal organitzar la lluita i que l’expressió d’eixa lluita tinga el seus propis referents polítics. Cal que treballem en la construcció de la necessària UNITAT POPULAR.

Països Catalans, 9 d’octubre de 2006