25 d’abril: Algunes consideracions per superar els estatuts

Què són les lleis? D’una manera simplificada, podem afirmar que són la regulació del funcionament de la societat en un determinat moment històric. Així, els catalans i les catalanes sabem molt bé el seu significat si mirem el resultat del «decret de Nova Planta», a partir de la derrota del 25 d’abril del 1707, al País Valencià, o l’11 de setembre del 1714 més al nord. Aquest decret és la regulació de la colonització castellana sobre les nostres terres.

Fa molts anys que la societat es conforma en classes amb interessos enfrontats, amb sistemes econòmics que han anat canviant en el temps. Amb molt poca gent que té la propietat de la major part dels mitjans de producció i dels beneficis obtinguts del treball i una majoria, els i les qui produïm, que en tenim ben poc. Tot això ho venim a dir perquè volem palesar dues qüestions: 1) que la societat no sempre s’organitza de la mateixa manera (el sistema econòmic no sempre ha estat el mateix) i 2) que les lleis han respost als interessos d’aquesta minoria per mantenir el seu status quo, des del naixement dels Estats.

Una vegada establerta aquesta petita i esquemàtica introducció parlem ara sobre el moment actual i les perspectives de futur. Què tenim? Uns estatuts d’autonomia que es reformaran, una constitució espanyola i un tractat europeu. Aquestes normes no fan sinó perpetuar el sistema sòcio-econòmic que tenim actualment. Ens fixarem només en els estatuts d’autonomia perquè és el «tema» més «fresc».

Al País València, hi haurà una reforma feta per uns quants, d’esquenes al poble i que compta amb el vist-i-plau de la minoria que té el poder econòmic. A les Illes passa tres quarts del mateix. A Catalunya, tot i que el resultat és semblant, almenys s’han guardat les formes i els han passejat perquè els poguera veure el poble abans d’aprovar-se. I pitjor ho tenen a la Franja de Ponent o a la Catalunya Nord. Però analitzem el fons de la qüestió. Realment, aquesta reforma, aquests o d’altres estatuts beneficien a la majoria, a la classe treballadora?

La resposta és que no. Per què? Doncs perquè no alteren per a res el funcionament global del sistema, les bases són les mateixes. Es recolzen sobre la constitució espanyola, que al seu torn serà reformada per quadrar amb el tractat europeu, que, com ja hem explicat en altres llocs, reforça l’extracció de beneficis d’una minoria, les grans transnacionals, en detriment de la gran majoria. Com a corol•lari d’això, tenim que amb l'horitzó del 2007 la possibilitat d’un govern del PSOE a la Generalitat Valenciana és un canvi per deixar les coses com estan.

Aleshores, si la situació pinta així, podem posar-hi remei? I, sobretot, per què volem fer això? La superació d’aquesta situació, en benefici de la majoria, en el nostre cas del poble treballador dels Països Catalans, passa, primerament per entendre que el funcionament de la societat no ha de ser sempre el mateix, que és possible modificar-lo. Malgrat els esforços, d’altra banda totalment comprensibles des del seu punt de vista (que no compartim, és clar), dels gestors del sistema actual en fer-nos veure a tota hora que no és possible (si no, penseu en els missatges televisius en què tot sembla mundialment inalterable).

Quin canvi proposem? Un nou sistema socioeconòmic, basat en la igualtat dels treballadors i les treballadores, en la desaparició de la propietat privada que permet l’explotació (la dels mitjans de producció). Aquesta idea no sent nova, es refresca dia a dia, s’adapta a la realitat canviant. Per això, cal fer-la en cada terra per, una vegada aconseguida, decidir com la continuarem arreu. És a dir, que el canvi implica una renovació constant.

Però concretem a la situació que ens du entre mans, tot i que amb les limitacions de la brevetat d’aquest text. Una part, petita però que va creixent, de la nostra societat, continuem amb la defensa d’aquest canvi i proposem uns Països Catalans socialistes, antipatriarcals i independents, tot i que solidaris amb la resta dels països del món en què s’haurà de donar aquest canvi (al qual ajudaríem). Aquesta part ens organitzem al voltant d’allò que hem anomenat l’esquerra independentista. Diem que ens organitzem perquè estem convençuts que sense aquesta organització seria molt difícil el canvi. La dificultat rau, entre d’altres coses, en el fet que qui té el poder socioeconòmic no voldrà deixar-lo perquè sí. Cal canviar aquest sistema perquè, entre d’altres raons, ens carregarem el planeta (feu una ullada sinó a les nostres muntanyes). El sistema capitalista es basa en la producció indiscriminada per traure cada vegada més beneficis i això implica explotar, cada vegada més, les persones i la natura.

Bé, una vegada organitzades i organitzats proposem a la resta de treballadores i treballadors que contribuisquen a aquest canvi en benefici propi i de totes i tots. Perquè el model de societat que proposem requereix de la participació activa de totes i tots. Com ho fem? Llancem propostes de lluita unitària, més enllà de les lluites parcials. Ara mateix treballem per cercar un referent unitari de l’esquerra independentista amb el qual arribar a la resta de la nostra societat.

Així, les immigrades i immigrats, constituïts com a nous catalans, veuran que aquesta nova situació acaba amb els problemes que tenen (tot i que el canvi també s’ha de produir al seu país perquè desaparega l’emigració tal i com es dóna ara). En especial, les treballadores castellanes i castellans (tant en la seua terra, com si vénen a formar part de la nostra) se n’adonaran que l’explotació feta per la seua classe dirigent sobre el nostre país no canvia el seu estat d’explotació (mireu si no on van a parar els fons de compensació interterritorial). Les dones veurem que aquest canvi fa desaparéixer la situació d’opressió, explotació i dominació que tenim ara per ara. Recuperarem l’entorn perquè siga saludable. I en general, totes les catalanes i catalans veurem millorar la nostra situació i albirarem el canvi en tant que l’anem construint.

Una manera d’ajudar a aquest canvi és la proposta de realitzar un procés constituent fet entre totes i tots els treballadors, des de la base, en assemblees per tot arreu, on s’arrepleguen les propostes treballades per totes i tots i s’elabore un redactat d’acords de com haurem de construir uns Països Catalans en aquest nou tipus d’organització social, que, per tant, hauria d’arreplegar el nostre dret a autodeterminar-nos. És a dir, un procés constituent totalment democràtic i participatiu en contraposició als que hem viscut fins ara. Però, penseu que això seria una part de la lluita, l’altra l’haurem de construir al dia, fins i tot després de guanyar, ja que la forma concreta d’aquest procés continuat la farem entre totes i tots i tindrà formes noves i enriquidores.

Què venim a dir! No volem transicions, ni reformes que deixen les coses iguals, lluitem per la ruptura democràtica que, des de la base, construïsca uns Països Catalans i un món lliure, socialista i antipatriarcal.

Moviment de Defensa de la Terra
Països Catalans, 25 d’abril de 2005