Com opera la CIA (o com està actuant la CIA a Veneçuela)

-Quan la CIA redissenya un diari per utilitzar-lo en les seves campanyes desestabilitzadores, la seva primera mesura és promoure el propietari del diari afectat perquè integri la Junta de la Societat Interamericana de Premsa (SIP). El New York Times va citar (26-12-1977) un alt funcionari de la CIA, segons el qual la SIP seria "una font d'accions encobertes" de l'Agència. En un segon pas la SIP col·loca el país afectat per la intervenció en la llista de règims que amenacen la Llibertat de Premsa.

-L'estil de la primera pàgina canvia dràsticament i adopta fórmules sensacionalistes amb grans fotos i titulars. En una Media Operation de la CIA les notícies locals passaran a un primer pla. De la resta del món només s’infprmarà de catàstrofes, cosa que convertirà el planeta en lloc fosc i amenaçador.

-En un diari sota aquesta influència de la CIA els titulars seran sempre de naturalesa negativa i culparan el govern progressista, nacionalista, antineoliberal, democràtic i social de tots els mals que de sobte s'abaten sobre el país.

-El primer tema d'aquests mitjans és el Caos Econòmic: perquè aquest és el més fàcil de crear pels Estats Units. Se suspèn l'ajuda econòmica; es neguen els recanvis; la maquinària de fabricació nord-americana; el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i la banca privada nord-americana tallen els crèdits; s'incentiva els empresaris nadius a no invertir i a generar més atur fent acomiadaments massius.

-El següent tema és el Caos Social i Polític: Els diaris, la ràdio i la televisió omplen la primera plana, els telenotícies, programes d'opinió i programació amb violència, crisi permanent, mort, vaticinis, esdeveniments sobrenaturals, un gos que assassina la seva propietària, etc. Després que s’ha creat el clima de tensió, el govern serà assenyalat com el culpable.

Primer s'acusarà la ideologia (bolivarisme) que el govern representa; després ho serà el règim mateix, per insinuació o explícitament; amb humor primer i amb terror després, destruint la imatge pública i assassinant després la persona mateixa.

-La propaganda subliminal: Els atacs indirectes empren la juxtaposició o relació de fotos amb títols d'altre article, la propaganda subliminal i les associacions de paraules. En la secció dedicada a la preparació d'impresos per a la guerra psicològica, el Field Manual of Psychological Operations (FM-33-5) de l'exèrcit nord-americà considera que la insinuació pictòrica és més eficaç que l'atac directe als líders, ja que la població local pot reaccionar adversament i rebutjar-lo. La propaganda és presentada com a notícia perquè les campanyes psicològiques tinguin major èxit. La primera plana sembla un cartell o un full volant de guerra psicològica, precisament perquè és un arma de guerra psicològica.

Durant la Segona Guerra Mundial el Batalló de Propaganda de l'Exèrcit nord-americà produïa pamflets que atacaven els líders enemics per insinuació pictòrica. Després els pamflets van assumir l'estil i format dels diaris enemics. Avui en dia la CIA es fa simplement amb el control amb el diari.

-La desinformació: és un tipus especial de propaganda "negra" (informació falsa en l'argot de la CIA) que generalment es difon amb el suport de documents apòcrifs o falsificats, adulterats o atribuïts indegudament. Ralph McGehee, un agent veterà amb 25 anys d'experiència a la CIA, va escriure al setmanari liberal nord-americà The Nation (11-4-1981): "On no es disposa de les circumstàncies o proves necessàries per donar suport a la intervenció nord-americana la CIA crea les situacions apropiades o les inventa i les distribueix mundialment a través de la seva media operations. D'acord amb el seu propòsit, les operacions de guerra psicològica poden classificar-se en estabilitzadores i desestabilitzadores. Si es tracta d'un govern amic, la propaganda de la CIA intenta crear una imatge positiva del règim per ajudar a la seva estabilitat. La desestabilització és un terme que es va tornar famós quan l'exdirector de la CIA William Colby el va emprar per descriure el que la CIA havia fet a Xile. Després d'haver estudiat el ciment que manté unida la societat, aquest coneixement s'usa per desunir-la. El Manual d'Operacions Psicològiques recomana: "estimular discrepàncies entre els estaments militars i polítics; soscavar la confiança en els dirigents; estimular les friccions d'elements religiosos, ètnics, polítics i econòmics entre si i contra el govern; enfortir els líders amics i afeblir els enemics". El missatge subliminal també s'estableix per contrast.

-Els símbols manipulats són aquells que susciten o causen fortes associacions emocionals en el públic a qual es vol arribar. A Xile, durant tres anys van ser inusuals les vegades que El Mercurio va publicar fotos del President Allende a la primera plana, però cada vegada que ho va fer el retrat apareixia a prop de titulars que incloïen les paraules soviètic, comunista, marxista, violència, mort, atur, caos polític, caos econòmic, corrupció, violacions, tragèdies, malalties, etc. Amb la simple juxtaposició o relació de fotos i titulars els líders revolucionaris i la ideologia que representen són associats amb la violència, mort, corrupció, malalties, plagues, violacions, etc. Aquesta tècnica és coneguda també amb el nom de Bomba psicològica, el qual fa referència a la capacitat de generar sismes submarins i terratrèmols polítics. La bomba psicològica que la CIA va fer explotar a Indonèsia va matar més gent que la bomba atòmica a Hiroshima ja que va despertar en la població local odis racials, feixisme que va acabar amb l'assassinat de tots els comunistes d'aquest país.

-La manipulació de la religió: El Manual d'Operacions Psicològiques de l'exèrcit nord-americà explica que "entre els cristians la creu és efectiva com a símbol perquè representa gràficament el sofriment i la mort de Crist pels homes". Si bé es pot arribar a extrems ridículs, la CIA no fa broma amb la seva manipulació dels diaris, la ràdio i la televisió. La campanya de propaganda interna és part d'una ofensiva coordinada, amb aspectes econòmics, diplomàtics i paramilitars. El caos econòmic que pronostica la propaganda pot arribar a ser real. El desproveïment intern i la vaga general també. Les comunicacions i el transport són sabotejades; ressorgeixen vells conflictes ètnics, racials i fronterers.

-Fabricació de notícies, relació enganyosa de titulars, articles i fotografies, correlació d'editorials i avisos (o propaganda) polítics d'acord amb la guia política bisetmanal de la CIA, sèries de titulars que fan una escalada de càrrecs o casos de corrupció falsos, la manipulació de pors subconscients.

-Regla d'exageració i simplificació: L'elecció de les notícies interessades i la seva desfiguració és molt habitual a la ràdio, la televisió i als diaris al servei de la CIA.

El mateix passa amb l'ús de cites desvinculades del seu context original. Així aquests mitjans feixistes de comunicació presenten el President Constitucional Hugo Rafael Chávez com el diable i la font de tots els horrors i errors.

-Regla d’orquestració de les idees fonamentals: En el fons és una tècnica de repetició, ja que s'insisteix sobre un tema fonamental a la ràdio, als diaris i a la televisió.

Les variacions giren entorn de diferents aspectes del mateix tema. D'acord amb els diferents públics s'adapta el missatge central.

-Regla de Transfusió: Es basa en el principi que és més fàcil reforçar una idea que canviar-la. Per a això es recorre a motivacions i formes d'actuar que es troben en el substrat mes o menys inconscient de la població. El racisme, el feixisme, els estereotips classistes operen amb aquesta tècnica.

-La repetició sistemàtica i persistent d'unes poques qüestions i idees és molt efectiva quan es tracta de promoure desitjos o reforçar conductes.

-Les insinuacions, la implicació i les formes indirectes que penetren dissimuladament i afecten l'inconscient són les més utilitzades pels diaris, la ràdio i la televisió.

-Les proposicions sempre són simplificades perquè puguin ser absorbides veloçment sense necessitat d'una reelaboració.

-Les incitacions fonamentals apunten als desitjos emocionals, mitjançant promeses i la seva corresponent satisfacció.