Inici>>Internacional>>Informe de l'Associació Americana de Juristes (AAJ) sobre el desenvolupament del referèndum veneçolà
| Informe
de l'Associació Americana de Juristes (AAJ) sobre el desenvolupament
del referèndum veneçolà |
| Associació Americana de Juristes |
| [Publicat a argenpress.info] |
L’AAJ assisteix en qualitat d'Observadora Internacional al procés del Referèndum revocatori del mandat presidencial d'Hugo Chávez Fredes, President Constitucional de Veneçuela.
1. Invitació
L’AAJ va ser convidada per participar com a Observadora Internacional pel consell Nacional Electoral, òrgan superior d'administració electoral i que d'acord a l'article numero 52 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela, constitueix el 5è Poder de l'Estat, per acompanyar i avaluar el procés revocatori del mandat del president de la República de Veneçuela, Hugo Chávez Fredes.
2. Delegació
La delegació de l’AAJ estava formada per quatre integrants: Dra. Clea Carpi da Rocha, del Brasil; els doctors Carlos Alberti i Ernesto Moreau, de la República d'Argentina; i el Dr. Alfonso Torres Ulloa, de la República Dominicana.
La delegació va arribar-hi en diversos vols. Per raons tècniques de l'òrgan convocant no van poder estar presents des de la data inicial fixada pel consell Nacional Electoral als Observadors.
3. Desenvolupament de l’activitat prèvia al dia 15 d'agost, dia del Referèndum: les principals activitats
a) Reunió amb la Coordinadora Democràtica i el Comando Maisanta, exponents de les dues propostes electorals.b) Reunió amb el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela.c) Reunió amb els representants dels mitjans de comunicació, tant els privats com els de l'Estat.d) Reunió amb el Consell Nacional Electoral.i) Reunió amb el personal tècnic dels programes de Caçaempremtes i Vot Electrònic.f) Vam mantenir una reunió de treball i intercanvi amb el Dr. Edwin Zambrano, de la l’AAJ de Veneçuela.
4. Procés electoral
Els observadors de l’AAJ es van desplaçar a diferents punts del territori nacional per complir-hi la seva missió d'observació:
La doctora Clea Carpi da Rocha, ho va fer a la ciutat de Caracas, mentre que el doctor Ernesto Moreau va fer el mateix a Ansuati. Per la seva banda, els doctors Carlos Alberto i Alfonso Torres Ulloa ho van fer a l'Estat de Carabobo.
a) Observacions:
1. Constatem que els col·legis electorals, en general, es van instal·lar en el temps previst.
2. Constatem un gran interès dels electors i, per tant, una assistència massiva als centres de votació.
3. Constatem que la seguretat i el procediment de captació d’empremtes van ser molt precisos.4. Constatem la presència molt atenta de funcionaris de suport de la institució electoral.
5. Constatem la presència de les dues opcions implicades en tots els col·legis electorals, la qual cosa s'ajustava a la forma de l'acte electoral que s'estava desenvolupant.6. Constatem que el personal militar es limitava a l'ordre public, en la participació dels ciutadans, sense interferir en l'acte d'expressió de la voluntat popular, i no es van registrar conflictes entre el personal militar i els electors.
7. Observem que els membres de les Taules mantenien una direcció i el control del procés, donant orientació a aquells participants que ho necessitaven.
8. Constatem que es va atorgar preferència als adults, a les dones amb nens i a les persones amb necessitats especials.9. Constatem un ambient de molta tranquil·litat i llibertat de la població al voltant dels centres de votació, esperant-hi amb paciència, sense que es registrés activitat proselitistes en els col·legis electorals.
10. Els Comicis es van celebrar en tots els casos en edificis escolars, les infraestructures dels quals permeten l'ingrés adequat dels electors i la ubicació apropiada de les autoritats de les Meses.11. Destaquem que el sistema electoral i la ubicació de les urnes i equips electrònics van permetre garantir el caràcter secret del vot.
b) Algunes Dificultats:
1. Observem la formació de cues molt llargues amb lentitud en la seva fluïdesa. A primera vista, la seva causa semblava ser la insuficient quantitat de meses, augmentades per la concurrència sense precedents de votants, dintre d'un sistema en què el sufragi no és obligatori.
5. Apreciacions finals
Destaquem que la singular forma de participació dels mitjans de comunicació masiva, que han intentat substituir els partits polítics i s’han erigit en part activa de la confrontació.
Veneçuela constitueix el primer precedent d'utilització del mecanisme del referèndum revocatori en les democràcies del món.
En el seu primer informe posterior a l'escrutini, el Consell Nacional Electoral de Veneçuela va donar a conèixer que el No (no revocació del mandat) arribava a el 58% de les voluntats, un cop escrutats el 94% dels vots emesos, aproximadament.
Malgrat l'ostensible negativa de l'oposició (SÍ) de reconèixer aquest resultats en el moment d'emetre's aquest informe, la totalitat dels Observadors Internacionals , incloent-hi els de l’OEA i el Centre Carter, han reconegut públicament la validesa i legitimitat dels resultats oferts pel CNE.
Ressaltem la participació compromesa del poble veneçolà amb el sistema democràtic, aportant amb el seu exemple al creixement i millorament de l'estat social de dret. L'aplicació de l'article 72 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela constitueix el primer precedent exemplar d'utilització del mecanisme del referèndum revocatori en les democràcies del món.
A la ciutat de Caracas, de la República Bolivariana de Veneçuela,
a les 14:00 pm, del dia setze (16) de l'any dos mil quatre (2004).
PER L’AJJ
Doctora CLEA CARPI DA ROCHA (BRASIL)
Doctor CARLOS ALBERTI (ARGENTINA)
Doctor ERNESTO MOREAU (ARGENTINA)
Doctor ALFONSO TORRES ULLOA (REPÚBLICA
DOMINICANA)
 |
torna a dalt |  |