Crema el Kurdistan

Txente Rekondo

[Gabinet Basc d'Anàlisi Internacional (GAIN)]

El Kurdistan està assistint les darreres setmanes a uns moviments polítics interessants que poden alterar-ne la situació en un futur a mitjà termini. Les mobilitzacions, la conjunció de diversos grups en plataformes comunes, la capacitat operativa d'algunes organitzacions armades i la voluntat indestructible del poble kurd per arribar a els seus objectius apunten en aquesta direcció.

A més, feia molt temps que el Kurdistan en el seu conjunt no assistia a aquest tipus d'esdeveniments. La celebració de la festa nacional kurda, el Newroz, ha estat el punt d'inflexió davant l'inici d'una nova era. Les poblacions kurdes que viuen l'ocupació a Turquia, l'Iraq, Iran o Síria han mostrat al món la seva determinació perquè aquest reconegui d'una vegada per sempre el dret que tenen com a poble de disposar del seu futur tal com el poble kurd decideixi. Tantes vegades apallissats, oblidats o traïts, pot ser que les flames de la revolta que s'està estenent per Kurdistan puguin encaminar-los a aquest futur tan desitjat i anhelat.

Mentre milers de kurds sortien als carrers del nord, sud-oest i est del Kurdistan, així com les comunitats kurdes d'Europa, per celebrar el Newroz i assenyalar al món sencer que l’anomenada "qüestió kurda" pot i ha de resoldre's democràticament, en el sud de Kurdistan la població també hi sortia per denunciar el règim corrupte impulsat pel PUK i el PDK en aquesta zona.

Els dirigents kurds han assenyalat la importància històrica d'aquest Newroz i l’han equiparat amb el dels anys vuitanta, en què un líder del PKK, Mazlum Dogan, va denunciar públicament les tortures sofertes a la presó de Diyarbakir. Des d'aleshores la celebració del Newroz s'ha convertit en un dia de "protesta, llibertat, unitat i germanor".

Nord

A la regió del nord de Kurdistan, ocupada per Turquia, s’han produït aixecaments populars contra la presència turca, i les protestes s'estan estenent per tota la regió, fins a arribar a Istanbul. Durant tot el mes de març les manifestacions i els enfrontaments armats s'han succeït, però a partir de la darrera setmana han arribat a una intensitat que fa que alguns observadors a la zona la comparin amb les impressionants protestes de juliol de 1991, després de la mort del dirigent kurd Vedat Aymin, a les mans de les forces turques.

Una de les característiques de les mobilitzacions rau en la seva organització, ja que encara que compten amb el suport del PKK, han estat les poblacions locals les que les han impulsades, i el PKK s'hi ha sumat posteriorment. La mort de diversos guerrillers kurds i els seus posteriors enterraments han desembocat en un augment de la tensió i la violència. El govern turc s'ha vist tan desbordat que ha promulgat una sèrie de mesures que han atiat més el foc. Turquia pretén que els cossos dels guerrillers morts no es lliurin a les famílies, sinó que quedin a les mans dels militars, que seran qui els enterraran en tombes anònimes; a més, les autòpsies seran declarades secretes i no es permetran ritus funeraris islàmics per als morts.

Així doncs, malgrat les lleugeres reformes promogudes després de la pressió europea, el govern turc, continua mostrant-se incapaç de solucionar amb mètodes democràtics la situació, i menys encara de respectar la voluntat del poble kurd.

Est i sud-oest

La zona de l'est de Kurdistan, ocupada per Iran, també assisteix a importants canvis en l'escena política. D'una banda, la capacitat militar del PJAK (Kurdistan Free Life Party), que l'any passat va causar més de cent morts entre les files militars i policials iranians, unida a les protestes organitzades a les ciutats de l'est kurd, i d'altra banda els intents de diversos grups (PDKI, Komala, Partico Comunista...) de crear un front unit en defensa dels interessos del seu poble, són circumstàncies que permeten valorar amb optimisme el futur kurd, malgrat l'increment de la repressió del govern de Teheran.

Síria manté l'ocupació del sud-oest kurd, i tal com passa a les altres zones ocupades per altres estats, la resposta dels kurds és semblant durant aquests dies. Històricament, el mes de març es commemoren diversos aniversaris que recullen moments tràgics per al poble kurd a Síria. El març de 1993 es va produir la massacre de desenes de kurds en una presó sirian; fa dos anys, desenes de kurds van morir en els enfrontaments amb àrabs i després de l'actuació de les forces sirianes; i finalment hi ha la celebració del Newroz.

Aquest any, entorn de tots aquests esdeveniments, milers de persones han sortit als carrers d’Aleppo i les principals ciutats sirianes i la resposta de les autoritats d’aquest país ha estat augmentar la repressió. Centenars de detinguts després de les protestes, la condemna d'un important defensor kurd dels drets humans i sobretot l'existència de més de cent cinquanta mil kurds als quals no es reconeix la ciutadania, juntament amb el manteniment de la discriminació contra la població kurda a Síria, és la fotografia que podem veure en aquesta zona.

Paral•lelament, algunes organitzacions kurdes han convocat una conferència per elaborar una llista unificada de demandes per defensar els drets de la població kurda, alhora que ofereixen una sortida negociada al govern sirià. De moment la seva resposta es semblant a la dels governs veïns: repressió i punt.

Sud

El nord de l'Iraq conforma el sud kurd, i malgrat la situació tan especial que es viu en aquesta part del país, per primera vegada en molt temps la població local ha sortit al carrer per denunciar el règim policial que mantenen els dos principals grups polítics, el PDK i el PUK. Aprofitant l'aniversari de la massacre d’Halabja, els kurds han sortit als carrers acusant als seus governants de corruptes, al mateix temps que han denunciat que l'ajuda internacional acaba a les butxaques dels dirigents del PDK i PUK.

En les darreres setmanes, aquesta mostra de rebuig "a la corrupció i la tirania" d'aquestes organitzacions ha anat en augment. La seva resposta ha estat més repressió, detencions massives, i coaccions i arrests de periodistes. Algunes fonts assenyalen que alguns detinguts poden enfrontar-se a la pena de mort. Organismes internacionals, com aea AI, han denunciat les amenaces contra la llibertat d'expressió que s'hi estan produint i també el monopoli de poder que exerceixen aquests partits, tot qualificant la situació d’"estat policial", en què l’Asayeesh (seguretat militar) i la Parastin (policia secreta) exerceixen el seu poder, unit a un sistema judicial totalment polititzat i a les mans del PDK i PUK.

L'esperança oberta a Euskal Herria davant l'oportunitat d'obrir un procés de pau ha tingut eco a Kurdistan, des d'on alguns dirigents kurds apunten que "la via basca" podria ser un model que s’hi podria seguir, com anteriorment ho va ser l'experiència de Sud-àfrica a Irlanda, i la d'aquesta a Euskal Herria.

El Kurdistan crema, i el seu poble demana a la comunitat internacional el suport necessari per buscar sortides negociades i democràtiques a les seves demandes. En cas que la situació no canviï i els governs de la regió mantinguin les seves polítiques repressives, les veus que s'alcen al Kurdistan han deixat clar que estan disposats a defensar per sobre de tot els seus drets, fins i tot estenent, si cal, el foc kurd per tota la regió.