Hezbol·lah, l’Iran i els petroeuros

Alizia Stürtze

[Publicat a Gara]

Mentre des de la «esquerra adormida» occidental assistim des del sofà al genocidi palestí i a la brutal i indiscriminada invasió d'un país sobirà com el Líban per part d'Israel... Mentre els mitjans de comunicació, fervorosos defensors del sionisme i l’imperialisme, continuen presentant Israel com a víctima principal, alhora que culpabilitzen dels horrors de la «nova guerra» els «terroristes» de Hezbol·lah i Hamàs, i demostren, una vegada més, que milers de vides àrabs innocents valen infinitament menys que un mercenari sionista o un “marine” ianqui violador i assassí... Mentre Washington acusa Síria i, sobretot, l’Iran d'estar al darrere de la captura de dos soldats israelians que suposadament és a l'origen de la destrucció sistemàtica del Líban i d'un gravíssim aprofundiment de la desestabilització a l’Orient Mitjà, de conseqüències imprevisibles... Mentre el fonamentalista «cristià renascut» Bush (alcohòlic penedit) amenaça amb «paradissos» semblants qualsevol país que no es plegui als seus «democràtics» designis... Mentre ens narcotitzen la consciència i el cor, repetint-nos que els milers de nens, dones i ancians destrossats per les bombes són una mena de tribut a pagar en defensa de la «civilització» i contra el fonamentalisme terrorista... Mentrestant, després d'aquesta cortina sagnant i aparentment inextricable, l'imperialisme/sionisme ens fa oblidar, entre d’altres coses, que l'economia determina en darrera instància el fonamental de la seva geoestratègia i que podríem trobar-nos en una fase d'una guerra econòmica de llarg abast que podria desencadenar una tercera guerra mundial.

No cal ser endevina. N'hi ha prou d’interpretar entre línies el que diuen i escriuen per percebre que, en aquests moments, a l’Orient Mitjà, l’Iran és el seu principal punt de mira, però no pas perquè el seu president sigui un nou Hitler que ajuda els «terroristes» de Hezbol·lah; ni tampoc només perquè vulguin desenvolupar un programa nuclear que podria amenaçar l'hegemonia militar israeliana a la zona. L'agressivitat ianqui contra l’Iran obeeix en gran part al fet que, anant fins i tot més enllà de l’«ofensa» de Sadam Hussein el 2000 de convertir les seves reserves i començar a cobrar el petroli en euros (fet que, per a certs analistes, va ser la causa principal de la invasió de l'Iraq), Teheran pretenia engegar ja la seva pròpia borsa del petroli, la Iranian Oil Bourse (IOB), la qual cosa tindria unes fortes implicacions macroeconòmiques; per exemple, suposaria l'establiment d'un sistema de petroeuros per al comerç del cru i la pèrdua del monopoli del dòlar com a divisa en el mercat internacional del cru: petroeuros contra petrodòlars.

Els Estats Units són, de molt, el país més endeutat del món i s’ho pot permetre precisament perquè, des de la seva situació dominant, duu anys imprimint muntanyes de petrodòlars que els diferents estats necessiten per a comprar cru i energia als països productors. D'aquesta manera, gràcies al paper que fabrica sense cap suport, els Estats Units posseeixen el petroli del món de franc, en controlen el flux i, a més, manegen l'economia internacional: a la fi dels 90 més de les quatre cinquenes parts de les transaccions en moneda estrangera i la meitat de totes les exportacions mundials es van fer en dòlars. Avui dia, el 70% de les reserves internacionals es guarden en aquesta moneda. Però, què passaria si l’OPEP negociés el petroli en euros i alguns dels grans estats com el Japó, la Xina, l’Índia o Rússia venguessin les reserves de dòlars dels seus bancs centrals i les reemplacessin per euros? Què suposaria que la Unió Europea passés a pagar en la seva moneda, el petroeuro comencés a desafiar seriosament el petrodòlar i l'euro s'anés convertint en la moneda estàndard per al món?

Conscient de la importància de la imatge fins i tot en temes tan òbviament materials com la moneda, la revista Time, en el seu número del 31 de juliol, ens «ensenya la poteta» i inicia una campanya d’«embrutiment» de l'euro, relacionant-lo amb el crim organitzat i «demostrant» que és la divisa ideal per als delinqüents del planeta, incloent-hi, és clar, l’Orient Mitjà i els països del Golf. Tanmateix, l'articulista no pot ocultar l'obvi: l'euro és ja la segona divisa del món. Per primera vegada, ha sobrepassat el pes internacional del dòlar fora de les fronteres ianquis; i són ja nombrosos els analistes que consideren que aquesta pèrdua de supremacia del dòlar seria gravíssima per a l'economia i el domini imperial nord-americans. Raó per la qual és una cosa que Washington no pot permetre que ocorri i contra la qual disposa ja de tota una bateria d'estratègies. La primera va ser destruir l'Iraq en el que alguns anomenen «la primera guerra del petrodòlar». Ara, en aquesta «segona guerra del petrodòlar» estan centrats, entre d’altres coses, a impedir que l’Iran desenvolupi la seva borsa del petroli, que compta ja amb importants suports, com ara el de Veneçuela o el de Rússia. Per a això estan exercint tota mena de pressions internacionals, intentant que el Consell de Seguretat imposi sancions a Teheran amb el conte del seu suposat programa d'armes nuclears, preparant el terreny per a un possible cop d'estat que enderroqui al règim actual; i, per descomptat, afavorint la divisió entre sunnites i xiïtes i donant suport a Israel en la seva criminal invasió de Líban per a, de passada, afeblir l’Iran (i a Síria).

El poble àrab és a l'ull de l'huracà, enfrontat al sanguinari imperialisme ianqui, que no dubta a matar i destruir per tal de continuar dominant el món amb la supremacia del seu dòlar. Nosaltres, des de l'esquerra occidental, alguna cosa hauríem de fer per a assolir que el segle XXI sigui el de la fi de l'hegemonia nord-americana. Aquest alguna cosa inclou, entre altres elements, intentar comprendre què és el que ocorre i per què, encara que per a això ens hàgim d'enfrontar a temes àrids com aquest de la pugna entre petrodòlars i petroeuros i al perill que per als EEUU comportaria que els petroeuros en sortissin vencedors. Les guerres no només ocorren al camp de batalla.