Preparatius de cop d'Estat a Bolívia

Heinz Dieterich

[Publicat a Rebelión]

Per a Sandra Mirna

Fa unes poques setmanes, uns oficials de la policia boliviana es van posar en contacte amb alguns generals de les Forces Armades de Bolívia (FAB) amb la intenció d’investigar la seva disposició a fer un cop d'estat entre ambdues forces. Un dels militars claus per a l'èxit del cop es va negar a participar-hi i va informar-ne el President. Continuen els preparatius sense ell. I continuen els anuncis a la ràdio que elogien el "exèrcit patriòtic que va matar al Che Guevara i la subversió".

”Els militars mai no donen un cop d'estat en l'aire”, em va dir fa set anys el meu amic Alberto Mueller Rojas, un general que avui dia és membre de l'Estat Major Presidencial d'Hugo Chávez. És aquesta lògica la que s'observa que s’està desenvolupant actualment a Bolívia. Tot un bloc conspiratiu format per diferents forces socials i estatals treballa acceleradament per acabar amb el President Evo Morales.

Els prefectes (governadors) dels Estats energètics i separatistes Beni, Pando, Santa Cruz de la Serra i Tarija, promouen la formació dels anomenats "Comitès Civils", que són la punta de llança de la subversió política visible. Tant els prefectes com els comitès cívics han iniciat una rebel•lió oberta contra el govern constitucional d’Evo Morales en declarar que "no acataran la Constitució Política de l'Estat emergent de l'Assemblea Constituent, en cas que aquesta no sigui aprovada en tots els seus articles pels dos terços de vots" dels constituents. Adverteixen que avançaran en les "autonomies departamentals" si no es compleix aquesta condició seva.

Compten, per descomptat, amb el suport de la Cort Suprema de Justícia de la Nació -tan reaccionària i corrupta com les seves altres homòlogues burgeses arreu del món- que proporciona a la insubordinació planejada l'apologia del delicte.

Davant la recent declaració de l'Assemblea Constituent de considerar-se "originària, plenipotenciaria i funcional", és a dir, no restringida en la seva construcció del nou Estat per la normativa existent, els magistrats sostenen la posició dels prefectes facciosos. Dictaminen que, segons el dret constitucional, el poder de l'Assemblea Constituent no és "originari-fundacional" sinó "derivat-reformador" i, per tant, sotmès a la legislació vigent que exigeix els terços dels vots.

Els comitès civils compten amb el finançament de sectors empresarials i la col•laboració d’oficials d’alt rang de la policia, com ara coronels. Els seus actes són inflats i escampats pels mitjans de comunicació privats, moltes vegades amb els patrons de la propaganda feixista. Alguns dels més importants mitjans estan a les mans de magnats capitalistes amb fortes inversions agrícoles a les províncies separatistes i que temen la reforma agrícola del govern.

En l’àmbit social, les associacions de pares de família -generalment reaccionàries i controlades per l'Església-, aliades amb sectors del magisteri i els col•legis i universitats privades promouen aturs, bloquejos i manifestacions contra el govern. Per la seva banda, sectors energètics tracten de generar escassesa de dièsel i benzina, per tal de produir malestar entre la població.

Com a Xile, els transportistes tenen la funció de trencar l'economia i la pau pública amb un atur nacional, convocat per a començament de la pròxima setmana, amb la intenció de fer confluir tots els sectors antigovernamentals en un gran front desestabilitzador. Fa dos dies, referint-se explícitament a l'atur subversiu dels transportistes xilens contra Salvador Allende (1972), finançat per la CIA nord-americana, Evo Morales va qualificar l'atur bolivià com un atur "ideològic": "És la lluita del poder", va dir el líder popular i va deixar clar el que hi ha en joc: "o els grups gamonals (elit, H.D.) , o els moviments populars".

Hi ha l’amença que a aquest front desestabilitzador s’hi associï la Central Obrera Boliviana (COB), que -aprofitant l'enfrontament armat entre cooperativistes i assalariats miners en Huanuni, Departament de Potosí, que ha deixat al voltant de quinze morts i seixanta ferits- està prenent una posició antagònica davant del govern.

El conflicte de Huanuni és d'origen econòmic. Es va produir per l'intent d'uns quatre mil cooperativistes miners, propers al Ministre de Mineria Walter Villarroel, de quedar-se amb l'explotació de la més rica mina d'estany de Bolívia, Possokoni, expulsant de manera violenta uns mil miners assalariats de l'empresa estatal COMIBOL. La situació va agafar l'Estat per sorpresa. Davant la disjuntiva de matar miners amb les Forces Armades, d'una banda, o de ser acusat de "negligència i absència de l'Estat", per una altra, van passar 36 hores que es van convertir en una mina d'or propagandística i política per a la dreta. Aquesta va aprofitar al màxim la seva hegemonia en els mitjans de comunicació i, d’una manera semblant a la manipulació mediàtica durant els dies del cop d'estat a Veneçuela, ha copejat incessantment el govern.

A Bolívia se segueix minuciosament el manual de la subversió nord-americà. La màquina facciosa és lubricada amb diners, patrons propagandístics i programació política per l'imperialisme nord-americà que després del 11 de setembre de 2001 va posar Evo Morales a la llista de possibles terroristes que usen les forces de seguretat d'Estats Units per a rastrejar els terroristes.

Els còmplices de la Unió Europea i les transnacionals energètiques complementen la falange subversiva. "BP-Tony", Primer Ministre britànic i agent polític de la British Petroleum, ha suggerit a les empreses energètiques del Regne Unit que no inverteixin en el gas de Bolívia.

Aquesta és la política que ja practica Petrobràs, la transnacional brasilera-internacional, que amb la seva l'actitud depredadora i neocolonial davant de Bolívia i els altres països llatinoamericans, fa empal•lidir el comportament d'algunes altres transnacionals occidentals. Aquesta política neocolonial necessita urgentment l'organització d'un boicot de tots els seus productes a tota l’Amèrica Llatina, per trencar a la seva parasitària tecnocràcia xovinista, igual a la de PdVSA abans del govern bolivarià.

Tots volen fer fora l’"indi" Evo, que pertorba els negocis, com el "negre" Chávez a Veneçuela. Per a Chávez, després del cop militar fracassat, el mitjà per a la "destitució" seleccionat és el verí o l'accident. A Bolívia, els gamonals i els seus padrins imperials coincideixen que un cop militar podria ser el mitjà adequat. Solament que un cop militar, com diu l'amic Mueller Rojas, no es pot donar en el "buit". El que veiem a Bolívia és l'intent de la dreta mundial d'omplir aquest buit.

Avui, més que mai, la Revolució boliviana necessita la nostra solidaritat mundial.