Inici>>Hemeroteca>>Raons que poden explicar el progrés de la dreta
|
Raons que poden explicar el progrés de
la dreta
|
| Manuel Parès Maicas (Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) |
| El Punt (26-6-2002) |
La crisi ideològica i identitària dels partits polítics és angoixant. Són cada vegada més aparells electorals i només els obsessiona la conquesta del poder, la qual cosa no vol dir que després sàpiguen gestionar correctament les polítiques públiques
Ens trobem en
un moment molt preocupant de la política en nombrosos estats
europeus: Àustria, Itàlia, França, Dinamarca i
Portugal. Holanda i de manera molt evident Espanya estan plenament immersos
en un procés clar de dretanització amb totes les conseqüències
negatives que pot comportar als seus respectius sistemes democràtics,
al respecte de les llibertats públiques i als drets humans. I
cal tenir present el paper dels Estats Units i el govern de Bush.
El cas italià
és singularment inquietant. Com és possible que un home
de passat tèrbol, que ha esdevingut un dels més rics d'Itàlia,
sobre el qual pesen múltiples processos judicials pugui governar
Itàlia amb majoria absoluta i en controli la televisió,
tant la mal anomenada pública com la privada, que és propietat
seva?
I què
es pot dir de França? Com es pot concebre que Le Pen, sobre el
qual pesen tots els indicis que fou un torturador durant la guerra d'Algèria,
que fa pública professió de racisme i xenofòbia,
pugui haver assolit més de sis milions de vots una part dels
quals eren de joves, d'obrers i d'antics militants comunistes en les
darreres eleccions presidencials franceses? Aquest fet va significar
l'exclusió de Jospin, que segons opinions autoritzades franceses
podia esdevenir un president de la República en qui es podia
confiar. Com es pot concebre que Chirac, implicat en nombrosos casos
de corrupció i que els tribunals francesos varen decidir que
no el processarien mentre fos president, pugui governar amb majoria
absoluta avui?
Aquests fets
m'inclinen vers el pessimisme sobre el rol actual de l'opinió
pública, com és controlada i dirigida. Voldria analitzar
algunes causes que poden explicar aquesta tendència:
1) La societat capitalista avançada tendeix a privilegiar l'accés a la propietat d'una part àmplia de la població, que podem anomenar la classe mitjana, que en termes econòmics sovint s'inclina cap al consumisme, en termes sociològics prioritza l'oci i en termes polítics forma
el nucli central del centrisme ideològic.2) El poder real en aquesta societat és el de naturalesa econòmica, representat per les empreses i, principalment per les multinacionals i els grups de pressió, en un món cada vegada més interrelacionat. El poder econòmic està present en tots els camps, i també en la societat de la comunicació, amb una penetració cada vegada més gran en els mitjans de comunicació i en les noves tecnologies de la comunicació. Per tant, cada vegada podem parlar menys d'informació en un sentit estricte, i sí de propaganda, desinformació, relacions públiques... Òbviament, aquest control mediàtic té uns objectius i unes conseqüències favorables a la dretanització de la societat, que són evidents.
3) Tinc els meus grans dubtes que el sistema educatiu tendeixi a formar ciutadans lliures amb capacitat de pensar. Es dóna cada vegada més importància que siguin subjectes del desenvolupament econòmic.
4) La crisi ideològica i identitària dels partits polítics és angoixant. Són cada vegada més simples aparells electorals i només els obsessiona la conquesta del poder, la qual cosa no vol dir que després sàpiguen gestionar correctament les polítiques públiques, que hauria d'ésser la seva funció principal, una vegada ocupen el govern. Això explica la proliferació dels moviments socials i de les organitzacions no governamentals, que no poden participar en el procés electoral, per tant la seva influència es pràcticament menor en aquest sentit.
5) Si hi afegim que la pobresa que domina en molts països en procés de desenvolupament impulsa els seus ciutadans a emigrar cap a Europa, ens trobem davant una situació paradoxal: per raons de desenvolupament econòmic i de la baixa natalitat, necessitem els immigrats, però alhora la seva vinguda genera cada vegada més situacions de racisme i xenofòbia. Per exemple, el govern espanyol vol endurir encara més la llei d'estrangeria, com si la immigració fos un problema bàsicament policial.
6) Ens caldria esperar que els intel·lectuals, com a líders d'opinió que són, s'adonin que han d'assumir la seva responsabilitat per tal de fer observar a l'opinió pública els perills que implica la inquietant dretanització de la societat. En aquest sentit hem de contemplar amb simpatia els moviments a favor de la globalització alternativa, i distingir clarament entre els que actuen amb bona fe i en la defensa d'ideals democràtics i els que fan recurs a la violència com a forma d'expressió política. Dissortadament els mitjans només remarquen les accions dels darrers. Els fets de l'11 de setembre ens haurien d'haver conscienciat dels problemes amb els quals ens enfrontem. Crec que no ha estat així.
 |
torna a dalt |  |