El Ministeri de l’Interior espanyol ens espia

Jesús Prieto

[Extret de Rebelión]

Mitjançant els fitxers informàtics de la Direcció General de la Policia, el Ministeri de l'Interior espanyol arxiva dades sobre els costums sexuals, salut, aficions, forma de vida, afiliació a associacions, sindicats i partits polítics de milions de ciutadans. Fins i tot la raça a què pertanyem, la llengua en què parlem o el nostre mateix codi genètic figuren als seus arxius

Aquesta informació sobre la vida íntima dels investigats no es limita a persones condemnades per la comissió de delictes, sinó a qualsevol que en algun moment de la seva vida hagi estat detingut, investigat o, simplement, s'hagi vist involucrat en algun tipus d'atestat

Per a més inri, la Llei de Regulació del Tractament Automatitzat de Dades de Caràcter Personal no permet la cancel·lació dels dossiers que s'acumulen als ordinadors policials.

161 bancs de dades al servei del Gran Germà

Totes les persones amb Document Nacional d'Identitat, alguns menors de 14 anys i gairebé tots els estrangers que resideixen a l'Estat espanyol o l’han visitat alguna vegada, apareixen, més o menys detalladament, en algun dels 49 fitxers de la Policia i dels 9 que usa la Guàrdia Civil

A més, hi ha uns altres 103 bancs de dades controlades per empreses, institucions i organismes depenents de l'Administració, que són utilitzats normalment pels diferents cossos policials

De tots aquests bancs de dades, destaca el fitxer PERPOL, que guarda les dades personals -incloent-hi origen racial, vida sexual i historials- de tota qualsevol física de nacionalitat espanyola o estrangera que hagi tingut o tingui alguna ordre de recerca o requeriment

També hi són arxivades les dades de qualsevol persona que hagi estat detinguda o, simplement, considerada sospitosa de participar en la comissió de delictes o s'hagi vist implicada en algun sumari judicial

Però hi ha molts més fitxers. Així, ARXIVO recull tots les dades que fan referència a les persones jurídiques i físiques sospitoses de posar en perill la seguretat pública, i INTELIGENCIA s'ocupa de les persones investigades per delictes contra la salut pública

Només aquests dos acumulen més de 60 dades confidencials de cada fitxat, entre altres, l'adscripció a associacions i clubs, l'afiliació a sindicats o partits polítics, les subscripcions a revistes i diaris i, per descomptat, els ingressos econòmics, assegurances, hipoteques, targetes de crèdit, inversions, rendes, etc.

Per la seva banda, el fitxer batejat com a ADN arxiva el codi genètic d'aquells individus suposadament implicats en delictes de qualsevol mena. L'ambigüitat d'aquesta classificació, així com l'opacitat pel que fa a l'obtenció d'aquestes dades fisiològiques, fa de l’ADN un calaix de sastre policial en què qualsevol pot estar inclòs. ¿Com deuen aconseguir les mostres?

GRUMEN guarda tota la informació referent a "menors d'edat d'interès policial” i als seus amics i familiars. PIS 13 acumula fitxes de persones que han signat algun contracte de lloguer, tant els propietaris com els llogaters.

PROPIE s'encarrega dels propietaris de vehicles de tota mena i dels titulars de permisos de conduir de totes les categories

A BELINF hi figuren totes les persones que tenen contractat algun tipus de servei telefònic amb qualsevol de les companyies existents

DNIFIL recull les dades de tots aquells ciutadans que han sol·licitat l'expedició o renovació del Document Nacional d'Identitat, és a dir, de pràcticament tota la població.

Al PASPOR hi ha totes aquelles persones de nacionalitat espanyola que disposen de passaport i, en cas d'usar-lo, consten també els països de destinació.

TRANSPORTES té fitxats tots els titulars de targetes de transports; BARCOS, els propietaris i usuaris d'embarcacions; ESTRECHO, propietaris i usuaris de vehicles que han estat embarcats alguna vegada en qualsevol dels transbordadors que creuen l'Estret de Gibraltar amb destinació a Melilla, Ceuta o Tànger

Etcètera

De Berta a Clara

La multimilionària quantitat de fitxes i antecedents està en lloc segur en un edifici de la població madrilenya d’El Escorial que no presenta cap senyal extern.

Des que a mitjan any passat es jubilés l'ordinador Berta, una nova i potentísima computadora, anomenada Clara, ha ocupat el seu lloc. La temible i famosa Berta, que serà desballestada pròximament, era un ordinador Siemens H-90 i H-100 de tercera generació que necessitava l'espai de 13 armaris per guardar-lo.

Clara, tanmateix, és un nou Sun Microsystem que només ocupa dos mobles de 1,80 metres d'alçada, cadascun dels quals té una una capacitat de memòria de tres terabytes (tres bilions d'unitats bàsiques d'informació d'un ordinador).

Clara, que ha costat 490 milions de pessetes, compleix tots els requisits de seguretat. Així, guarda les dades per duplicat i està programada perquè, en cas que un dels mobles fallés, funcioni l’altre automàticament

Clara es troba sota la custòdia d'un comissari del Cos de Policia Nacional anomenat Mauricio Pastor, responsable del centre informàtic d’El Escorial i que, a propòsit de la nova computadora, va declarar recentment: "Li hem posat un nom de dona perquè són més treballadores, més constants, més silencioses i no es queixen". Sense comentaris.

Una fortalesa de pel·lícula

El lloc triat per la Direcció General de la Policia per amagar aquesta gran superfície de la informació ha estat un antic seminari reformat al començament de la dècada dels vuitanta.

En entrar en l'edifici, a mesura que hom s’acosta a la sala dels ordinadors, les mesures de seguretat es van incrementant paral·lelament fins a l'extrem de ser impossible accedir al lloc on es troba Clara si no es dispoasa de la pertinent i restringida autorització.

Les zones contigües estan protegides per policies d'elit que intercepten qualsevol persona que pretengui apropar-s’hi. L'antiga escola religiosa està envoltada per tanques electrificades. A més, aquest centre compta amb tres sistemes de seguretat independents i, davant el més petit senyal d'atac extern, la sala de màquines es tanca hermèticament

Per accedir a la sala d'ordinadors cal entrar en un muntacàrregues especial que s'activa amb una targeta de banda magnètica i una clau secreta que canvia constantment. Una cop al soterrani cal travessar un passadís amb dues portes, la segona de les quals no s'obre fins que s'ha tancat la primera. Tot el recorregut està protegit per un sistema de vídeovigilància que grava qualsevol moviment.

Després de tornar a introduir la targeta de seguretat s'arriba a altra nau de grans dimensions, construïda amb formigó armat, que és il·luminada per potents focus i que impedeix el pas de qualsevol ona electromagnètica, incloent-hi les que emeten els telèfons cel·lulars.

Mitja dotzena de tècnics de màxima confiança desenvolupen la seva tasca en tres relleus permanents i són els responsables que no es hi hagi incidents mentre els ordinadors treballen sense parar.

Si algú aconseguís un permís per visitar les instal·lacions hauria de passar primer el control d’empremtes, conegut tècnicament com a SAID -sistema d'anàlisi i identificació digital-, que té emmagatzemats en la seva memòria 1.143 milions d’empremtes dels dits de les mans dels detinguts en tot l'Estat. A més, s'hi arxiven unes altres 90.000 empremtes recollides pels diferents cossos policials en llocs on s'ha comès algun delicte. Encara que algunes pertanyen a persones ja mortes, totes les empremtes es guarden per a consultes posteriors, per si es necessiten per a la investigació de casos no tancats

La següent dependència que veu l'imaginari visitant és la destinada al Document Nacional d'Identitat. S’hi emmagatzemen totes les fotografies, la signatura i l’empremta, juntament amb les dades personals de tots els posseïdors del DNI, passaport o targeta de residència, a més dels visats expedits. En aquesta sala es guarden també tots les dades internes del Cos Nacional de Policia (nòmines, fitxes de servei, etc.) i poden ser consultats on line des de qualsevol de les gairebé 500 comissaries de policia que hi ha a l'Estat, així com des de les més de 100 de Policia Local -dependents dels ajuntaments-, que hi tenen autoritzat l'accés.

L'Ertzaintza, els Mossos d'Esquadra i la incipient Policia Autonòmica de la Junta d'Andalusia, a més d'altres organismes públics estatals com el Ministeri de Treball o el d'Administracions Públiques, disposen també d’una clau que els permet consultar part de la base de dades.

Curiosament, la Guàrdia Civil no té accés directe a Clara ja que no comparteix informació amb el Cuerpo Nacional de Policia. L'institut armat disposa d'un ordinador central propi que duu per nom el títol nobiliari del seu fundador, "Duque de Ahumada".

Tanmateix, hi ha un espai comú. Es tracta de l’anomenat BSDN -Base de Dades Nacional-, que poden consultar tant la Policia com la Guàrdia Civil, a més de tots els cossos i forces de seguretat que van signar l'Acord de Schengen, el qual va suposar l'abolició de les fronteres per a persones i mercaderies entre els estats holandès, luxemburguès, belga, alemany, austríac, grec, francès, portuguès i espanyol.

El fitxer Baseter

Dintre de l'ordinador central "Duque de Ahumada", la Direcció General de la Guàrdia Civil disposa, d'un fitxer automatitzat anomenat BASETER, la finalitat del qual és "la gestió d'informació relativa a persones relacionades amb el terrorisme per a la investigació policial pròpia de la Guàrdia Civil".

Aquest fitxer recull tots les dades -incloent-hi les personals- referents a persones sospitoses de pertànyer a "grups terroristes i col·lectius afins". La informació es recull a partir de diligències, documents intervinguts i investigacions practicades per la Guàrdia Civil. Al BASETER s'hi acumulen, a més de les dades del DNI, unes altres sobre infraccions penals i administratives i qualssevol que siguin considerades d'interès policial.

La Unitat responsable del Servei Informàtic de la Guàrdia Civil es troba a Madrid, al carrer Guzmán el Bueno, 110.

L'obsessió de la seguretat

Per accedir a les bases de dades de la Direcció general de la Policia s'utilitzen bandes amples de comunicació, cosa que dota aquest sistema, dissenyat per combatre la pirateria informàtica, d'una gran celeritat.

Si un intrús pretengués sostreure informació emmagatzemada a Clara, hauria de salvar diferents obstacles. En primer lloc, cal esquivar un tallafocs central (firewall), que només admet l'entrada a persones perfectament identificades i que coneguin la contrasenya actualitzada.

Un cop salvat el tallafocs, cal entrar en una zona qualificada com a “desmilitarizada", que impedeix continuar el procés als internautes no autoritzats. La computadora descobriria l'intrús i es desconnectaria automàticament. La connexió telefònica seria desviada a un altre dels tres terminals existents, que l'entretindria en un sinuós embull ple de laberints informàtics mentre la trucada és localitzada. La Brigada d'Informació més pròxima a l'intrús el detindria tot seguit.

Tant Berta (abans) com Clara proporcionen la informació encriptada i codificada. A més, hi ha quatre còpies de seguretat de les dades emmagatzemades al complex informàtic d’El Escorial. Una és dins el mateix edifici, al costat dels ordinadors centrals. Les altres dues es troben ocultes a més de 40 metres sota terra, en dos búnkers del mateix centre molt separats entre si. De la quarta només se sap que és en algun lloc de Castella-la Manxa que molt poques persones coneixen.

Aquest centre de San Lorenzo d’El Escorial ha estat recentment qualificat per la LORTAD -Llei de Protecció de Dades- com d'alta seguretat. Ningú no que no estigui perfectament identificat pot accedir a la seva base de dades; qualsevol incidència, com ara la data, hora i si la consulta correspon al nivell permès, s’hi registra escrupolosament.

Els policies o tècnics amb permís per entrar dins Clara poden fer-ho solament fins a la base de dades que els correspongui. Així, un policia adscrit a l'oficina del DNI només podrà arribar fins a aquest nivell de l'ordinador. El mateix succeeix amb l'arxiu d’empremtes o amb qualsevol altre.

Per fer-se una idea de l'enorme tràfec d'informació que genera Clara, només l'any 1.999 es van produir gairebé 50 milions de consultes i en alguns moments es van arribar a comptabilitzar 3.000 usuaris alhora, la qual cosa va significar l’ocupació del 98% de la capacitat total de Berta. Per a Clara, tanmateix, aquest altíssim ritme de treball hauria suposat únicament el 12% del seu potencial.

A l'edifici d’El Escorial, amb 130.000 metres quadrats útils, hi treballen de forma permanent 218 persones que, en cas que sigui necessari, podrien subsistir-hi fins 120 dies sense sortir-ne. A la planta superior hi ha més de 20 apartaments, que disposen, a més, de rebosts refrigerats capaços d'emmagatzemar els aliments necessaris per als quatre mesos.

Amb tot, el sistema elèctric és el més protegit del complex. Al centre informàtic hi ha dos acumuladores, un gran proveïment de bateries i tres potents generadors dièsel amb 18 cilindres cadascun i amb el combustible necessari per a alimentar-los durant els quatre mesos esmentats.

El Gran Germà

L'imparable creixement de l'ús d'Internet està donant més feina de l'habitual els policies que treballen a El Escorial malgrat que tenen a la seva disposició els més moderns programes per controlar la població.

Així, des de fa uns mesos utilitzen l’anomenat SIG -Sistema Informàtic Geogràfic-, que representa a diferents escales tot l'Estat espanyol i en el qual es pot veure en temps real qualsevol incidència succeïda en una comunitat, una província, una població, un barri o, fins i tot, un carrer.

Entre la informació complementària que subministra aquest programa intel·ligent, l'usuari pot saber, a més, l'hora exacta del succés i, si escau, si s'han produït víctimes o detencions.

Les característiques d'aquest sistema permet discriminar els usuaris. Per exemple, un Cap Superior de Policia pot consultar tota la zona al seu càrrec, mentre que un comissari només accedirà a la localitat on hi ha la seva comissaria.

Per al futur immediat es preveu que els cotxes policials vagin proveïts d'ordinadors portàtils que connectaran amb Clara gràcies al sistema GSM, el mateix que s'empra en telefonia mòbil, cosa que facilitarà, sens dubte, la tasca del Gran Germà.