Garanties per als detinguts incomunicats?

Benitó Morentín [Publicat al diari El Correo el 28 de juny de 2003)

Amb el supòsit objectiu de reforçar les garanties legals dels detinguts sota la legislació antiterrorista i enfortir d’aquesta manera els mecanismes en la lluita contra la tortura, als detinguts incomunicats per l'Ertzaina se'ls aplicaran les mesures contemplades en un protocol engegat recentment pel govern basc. Aquest protocol regula les mesures següents: a) control mèdic de l'estat físic i psicològic del detingut (per mitjà de reconeixements mèdic forenses diaris), incloent-hi la possibilitat d'anàlisi d'orina; b) supervisió per l'autoritat judicial responsable del cas; i c) informació als familiars (pel que sembla per mitjà telefònic). Segons la informació traslladada a la premsa, es tracta d'unes mesures que l'Ertzaintza és pionera a posar en pràctica a l'Estat i que haurien de ser adoptades per tots els cossos policials.

Per començar la meva valoració sobre l'efectivitat de l’esmentat protocol plantejo dues reflexions inicials. Primera: ¿les mesures assenyalades al protocol són innovadores i aporten una millora substancial en la protecció dels drets contra els maltractaments/tortures en el cas dels detinguts incomunicats? La meva opinió és que no; que es tracta de mesures que en la seva globalitat ja estaven instaurades amb anterioritat i que ja han estat considerades insuficients pels experts internacionals en drets humans (Comitè contra la Tortura de l'ONU; Comitè per a la Prevenció de la Tortura -CPT- del Consell d'Europa, Amnistia Internacional, etcètera). Per tant, aquest protocol no introdueix novetats que desvirtuïn l'asseveració feta per aquests organismes que la detenció incomunicada facilita la comissió d'actes de tortura i maltractaments.

La segona reflexió és la següent: ¿s'ajusten aquestes mesures a les recomanacions reiteradament fetes pels esmentats experts? La resposta és que no; les mesures de salvaguarda contemplades pels experts internacionals són molt més àmplies i efectives que les assenyalades al protocol del Govern basc.

¿Quines novetats ofereix el protocol en relació amb la salvaguarda dels drets dels detinguts incomunicats des d'un punt de vista mèdic? En primer lloc, m'agradaria aclarir que els metges forenses d'aquesta comunitat autònoma són treballadors del Departament de Justícia. La nostra no dependència del Departament d'Interior hauria de ser valorada de forma positiva en la salvaguarda dels drets humans dels detinguts, ja que confereix al nostre treball un àmbit de neutralitat i imparcialitat que seria menys creïble si depenguéssim de la Policia. Així com la intervenció dels mèdics forenses de l'Audiència Nacional ha estat considerada deficient pels experts internacionals, els metges del País Basc no hem rebut crítiques d’aquesta mena.

Tornant al protocol de l'Ertzaintza, segons el meu parer, les seves novetats són molt escasses en el camp mèdic. Plantejo les preguntes següents, a les quals dono resposta:

¿Són els reconeixements forenses diaris una aportació nova inclosa en el protocol? ¿S'apliquen només als detinguts incomunicats per l'Ertzaintza? Respostes: no. Els reconeixements mèdico-forenses diaris a les persones detingudes en règim d'incomunicació fa molts anys que estan instaurats i també s'apliquen als detinguts per altres cossos policials, sent ordenats per l'autoritat judicial competent de l'Audiència Nacional.

Fins a l'entrada en vigor del protocol no era possible realitzar anàlisi d'orina? Resposta: en els reconeixements dels detinguts, tant incomunicats com per delictes comuns i amb independència del cos policial que hi intervingui, el criteri mèdico-forense és el que és (o almenys hauria de ser) decisiu a l'hora de sol·licitar aquesta prova diagnòstica, com qualsevol altra (anàlisi de sang, radiografies, etcètera). De tota manera, el fet que s’hi esmenti expressament podria ser considerada positivament.

¿Quines novetats ofereix el protocol en relació amb la salvaguarda dels drets dels detinguts incomunicats en la supervisió judicial? Resposta: cap. Aquesta supervisió està regulada en la Llei d'Enjudiciament Criminal i des d'un punt de vista teòric seria d'aplicació als detinguts de tots els cossos policials.

¿Quines novetats ofereix el protocol en relació amb la salvaguarda dels drets dels detinguts incomunicats en la informació als familiars? En primer lloc, desconec quina és la informació que se'ls facilitarà i qui els la facilitarà. Pel que fa a l'entrevista mèdico-forense ha (o hauria) d’efectuar-se en un àmbit de privacitat i confidencialitat entre el metge i el detingut i fora de l'abast dels agents policials. La informació obtinguda pel metge forense sobre les al·legacions de tortura, els símptomes que presenta el detingut i les lesions que s'observen es consignaran en un informe que aniran directament al jutge competent del cas, sense que o devent tenir accés al seu contingut la Policia. ¿Qui té, per tant, la competència d'informar la família sobre aquests aspectes? D'altra banda, ¿seria fiable per a la família la informació que ve directament de la Policia, que està duent a terme la incomunicació?

¿Disposa la Medicina Forense d'instruments diagnòstics específics i sensibles per al diagnòstic de tots els mètodes de tortura física i psicològica? Resposta: no. La intervenció mèdico-forense no és capaç de demostrar les tècniques d'asfíxia com la bossa, la banyera; no és capaç de provar els cops "ben donats" que no deixin hematoma; no és capaç d'evidenciar l'obligació de realitzar activitats físiques fins a l'esgotament, el manteniment en postures fixes no naturals durant llargs períodes de temps; no és capaç de diagnosticar la privació d'aigua, de menjar, de llum, de son; no és capaç d'objectivar la nuesa forçada, l'assetjament sexual, la tortura psicològica, les amenaces, les humiliacions, els simulacres d'execució, les intimidacions, etcètera. Per a la medicina forense l'absència de lesions físiques objectives no exclou la pràctica de la tortura. Així com l'absència de lesions físiques en una víctima de violació no exclou que la violació no hagi ocorregut.

¿Si veritablement es volen instaurar garanties per als detinguts incomunicats, per què no s'apliquen les recomanacions dels experts internacionals?

En el seu darrer informe, en l'any 2001, els experts del CPT assenyalen que igual que en informes previs la delegació va obtenir evidències, fins i tot de naturalesa mèdica, consistents en al·legacions de maltractament en detinguts en règim d'incomunicació. En aquest informe tornen a insistir en una sèrie de recomanacions per a la salvaguarda dels drets dels detinguts incomunicats: 1) accés a un advocat des de l'inici de la detenció; 2) notificació de la custòdia i el lloc on es troben a un familiar o a una altra persona en un període inferior a les 48 hores; i 3) l'examen conjunt d'un metge forense i un metge de confiança del detingut. Recomanacions semblants han estat fetes pel Comitè contra la Tortura de l'ONU i per Amnistia Internacional, els quals afegeixen l'enregistrament en vídeo dels interrogatoris policials.

¿Volem rotundament veritables garanties per als detinguts incomunicats? Solució: derogació o en defecte d'això no aplicació de la detenció incomunicada.