[...]

Motius de preocupació

8. El Comitè observa amb preocupació la dicotomia entre l'afirmació de l'Estat Part que a Espanya no es practica la tortura o maltractaments tret de casos molt aïllats (CAT/Cl/SS/Add.5, par, 10) i la informació rebuda de fonts no governamentals, que revela la persistència de casos de tortura i maltractaments per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

9. Són particularment preocupants les denúncies de maltractaments, incloent-hi abús sexual i violació, contra immigrants, suposadament per motivacions racistes o xenòfobes. El Comitè constata que Espanya s'ha convertit en una important via d'entrada a Europa de la immigració, la quel cosa ha suposat un augment significatiu de la població estrangera en el territori espanyol, En aquest context adquireix especial importància l'omissió en el text de l'article 174 del Codi Penal sobre la tipificació de la tortura basada en "qualsevol tipus de discriminació", deixant de banda que, d’acord amb el Codi Penal, el racisme és una circumstància agreujant.

10. El Comitè segueix profundament preocupat pel manteniment de la detenció incomunicada fins un màxim de 5 dies, per a determinades categories de delictes especialment greus, durant la qual el detingut no té accés ni a un advocat ni a un metge de la seva confiança ni a notificar-la a la seva família. Si bé l'Estat Part explica que aquesta incomunicació no implica l'aïllament absolut del detingut, ja que aquest compta amb l’assistència d'un advocat d'ofici i d'un metge forense, el Comitè considera que el règim de la incomunicació, independentment dels resguards*** legals per decretar-la, facilita la comissió d'actes de tortura i maltractaments.

11. El Comitè expressa igualment la seva preocupació pel següent:

a)La perllongada dilació de les investigacions judicials respecte a les denúncies de tortura, que pot donar lloc que els condemnats rebin indults o no arribin a complir condemna a causa del llarg temps transcorregut des que es va cometre el delicte. Aquesta dilació ajorna la satisfacció dels drets de les víctimes a una reparació moral i material.

b) El fet que, en certs casos, l’Administració s’abstingui d'iniciar procediments disciplinaris quan hi ha un procés penal en curs, a l'espera del resultat de l'acció penal, A causa dels retards dels processos judicials, aquesta situació pot donar lloc que una cop es resolgui el procés penal, l'acció per fer efectiva la responsabilitat disciplinària hagi prescrit.

c) Els casos de maltractaments en el transcurs d'execució d’ordres d'expulsió especialment quan es tracta de menors no acompanyats.

d) Les severes condicions de reclusió dels presos classificats en l’anomenat Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment. Segons s'ha informat al Comitè, els qui es troben en el primer grau del règim de control directe han de romandre a les seves cel·les la major part del dia, en alguns casos poden gaudir de només dues hores de pati, estan exclosos d'activitats col·lectives, esportives i laborals i subjectes a mesures extremes de seguretat, En general, sembla que les condicions materials de reclusió i, especialment, la privació sensorial que sofreixen aquests interns, estarien en contradicció amb mètodes de tractament penitenciari dirigits a la seva readaptació i podrien ser considerats un tractament prohibit per l'article 16 de la Convenció.

Recomanacions

12. El Comitè recomana a l'Estat Part que consideri la possibilitat de millorar la tipificació del delicte de tortura en l'article 174 Codi Penal per completar la seva total adequació a l'article 1 de la Convenció. En aquest sentit el Comitè recomana que l'Estat Part continuï prenent mesures per evitar incidents racistes o xenòfobs.

13. El Comitè convida l'Estat part a considerar mesures cautelars que s’haurien d’usar en casos de detenció incomunicada, com ara:

a) La pràctica general de gravar en vídeo els interrogatoris policials amb la intenció de protegir tant el detingut com els funcionaris que poguessin ser acusats falsament de tortura o maltractaments. Aquests enregistraments hauran de ser posats a disposició del jutge sota la jurisdicció del qual es trobi el detingut. L'omissió impedirà atribuir efecte provatori a qualsevol altra declaració que s'atribueixi al detingut.
b) L'examen conjunt d'un metge forense i un metge de confiança del detingut sota aquest règim.

14, El Comitè recorda a l'Estat Part la seva obligació de realitzar investigacions ràpides i imparcials i enjudiciar els presumptes autors de violacions de drets humans, especialement en el casos de tortura.

15. El Comitè recomana a l'Estat Part que vetlli perquè en casos de tortura o maltractaments s'iniciïn, deixant de banda la seva suspensió a l'espera del resultat de l'acció penal, procediments disciplinaris.

16. El Comitè encoratja l'Estat Part que prengui les mesures necessàries per assegurar que els processos d'expulsió, especialment en el cas de menors, es facin d’acord amb a la Convenció.

17. El Comitè recomana finalment que aquestes conclusions i recomanacions es difonguin àmpliament dins l'Estat Part en tots els idiomes que s’estimi convenient.