Perspectives i orientació de la nova esquerra independentista (Les imprescindibles adequacions tàctiques del MLNG)

Carlos Morais

[Publicat a Abrente núm. 32]

[Nota preliminar: Hem considerat convenient de traduir el darrer apartat de l’article “Perpectivas e orientaçom da nova esquerda independentista (As imprescindíveis adequaçons tácticas do MLNG)”, publicat a Abrente núm. 32 (portaveu de Pimeira Linha) perquè tot i estar pensat per a la realitat del Moviment d’Alliberament Nacional Gallec (MLNG), algunes de les anàlisis i consideracions que s’hi fan es poden aplicar també a l’Esquerra Independentista catalana.

[...]

Algunes mesures concretes que cal adoptar

Actualment, el MLNG està format per quatre entitats mínimament consolidades. Una organització política, unitària, plural i de masses, Nós-Unidade Popular. Un partit comunista de quadres, Primeira Linha. Una organització d’estudiants, AGIR, i una organització juvenil, AMI. També existeix un col·lectiu, CEIVAR, que teòricament té com a funció encomanada donar assistència a la militància represaliada i denunciar la repressió política. La feblesa del Moviment és una evidencia. La seua pluralitat ideològic un la característica i un valor en si mateix que convé ampliar i desenvolupar.

En aquests anys de trajectòria compartida entre els diversos corrents que conformem la nova esquerra independentista encara no hem estat capaços de construir de forma consensuada una forta identitat comuna per damunt de les particulars identitats dels corrents i sectors que vam confluir en el mateix projecte, que coincidim en els mateixos espais d’intervenció i lluita. Fins ara les diverses etapes que han0 precedit el tercer aniversari de la Unitat Popular, si bé han mostrat la immensa capacitat de superar obstacles, la responsabilitat i la maduresa política del corrent marxista, també han expressat les contradiccions internes i les naturals dificultats existents per mantenir la cohesió i ampliar la unitat d’un moviment feble, però sobretot amb una empremta ideològico-política tan diversa.

Però arribats a aquest punt del viatge, tant per la situació interna com externa, tant dins l’àmbit nacional com internacional, el MLNG ha atès el desenvolupament necessari per saber que ha arribat l’hora d’iniciar el debat per dur a terme les adequacions tàctiques en el pla organitzatiu i polític que permetin fer un petit salt quantitatiu i qualitatiu. A continuació recollim els principals eixos que han de caracteritzar la nova fase:

1r. La Unitat Popular no ha de ser una organització de combat en el sentit avantguardista, de ''força de xoc''. Per la sua naturalesa, composició, model organitzatiu, programa polític, ha de continuar caminant per convertir-se en una estructura flexible en la qual s’organitzen sectors socials diversos sota un projecte de mínims.

D’aquesta avaluació, se’n deriva que NÓS-UP ha de depurar el discurs, polir-ne les arestes més afilades. Abandonar estèrils tics tics radicals, renunciar a caracteritzacions i conceptualitzacions doctrinàries, no significa dretanització, liquidacionisme, reformisme; ans al contrari, és necessari per millorar i perfeccionar l’eina d’intervenció política de masses de l’esquerra independentista que permeti facilitar l’aproximació de més i més treballadors/es i joves. Significa no tenir por de créixer, d’arrelar profundament, per ser més eficaços en la lluita i més útils al poble treballador.

2n. NÓS-UP és una força política legal que actua dins dels límits que permet la democràcia burgesa espanyola. Tot i que com a força antisistèmica ha de mantenir un equilibri dialèctic teòrico-pràctic, ha de fer-ho limitada a la seva naturalesa d’organització de masses. La desobediència civil pública és un mètode de lluita que defineix la seva inviable identificació amb les forces burgeses i els partits del règim. NÓS-UP ha de deixar de banda accions avantguardistes excepte per qüestions excepcionals i moments esporàdics.

La participació electoral obre una nova via en el camí de la superació i d’aconseguir la referencialitat social. A l’Europa occidental no és viable construir un moviment revolucionari amb projecció de masses renunciant per principi a participar en la política institucional electoral. Hem de ser capaces/os de treure el màxim rendiment dels espais d’activitat legal que proporciona la democràcia burgesa.

3r. Convé depurar les pràctiques que en la majoria dels casos per pura inèrcia, de vegades per simples i benintencionats actes reflexos, perjudica el desenvolupament del projecte. NÓS-UP ha de transmetre confiança i seriositat entre els sectors més avançats de la classe obrera, les dones i el jovent. Ara bé, per a això, ha de tenir un discurs específic i entenedor. El resistencialisme, el testimonialisme, el residualisme, no poden modular l’acció quotidiana. La constància, la persistència, l’elaboració de propostes i d’iniciatives, requereix molt d’esforç, de vegades ingrat, que en la majoria dels casos es mou invisibilitat, i no aconsegueixen resultats tangibles de seguida. No hem preocupar-nos per l’autosatisfacció infantil, per la dinàmica de política.espectacle. Ha arribat el moment de consolidar el treball realitzat en tres anys de lluita. Ara és el moment d’aproximar indecises/es, de transmetre credibililitat i confiança.

4t. Res no roman igual i inalterable. Tot està en constant moviment i canvi. La Galícia del nou segle té poc a veure amb el país de fa dues o tres dècades. Continuar mirant cap un passat idealitzat i mitificat, continuar obsessionats/es por reproduir fórmules i referents que la realitat ha demostrat equivocats, forma part del fetitxisme, de les supersticions, de la fe, de la fascinació infantil, però no pas de l’anàlisi crítica de la realitat, de l’aplicació del mètode científic i de la teoria revolucionària del coneixement que ens proporciona el materialisme històric i del materialisme dialèctic.

Els reptes de l’independentisme han ser bàsicament materials, vinculats a les dificultats presents de la classe treballadora, a l’ofensiva contra els drets i les llibertats, i a la defensa de la identitat nacional. Som un moviment d’esquerra en què la centralitat de l’antagonisme entre el Treball i el Capital determina el conjunt de la nostra lluita. La reduccionista concepció de la ''Defensa de la Terra'', -difusa formulació que comprèn un imaginari col·lectiu basat en l’enyorança, en la nostàlgia d’un idealitzat passat que ja no existeix i que és impossible de recuperar-, que òbviament només connecta amb les aspiracions i preocupacions de la petita burgesia, juntament amb la temptativa de tornar a reproduir, aquest cop d’una manera radicalitzada, les vies culturalistes assajades pel nacionalisme de forma cíclica, no pot ser l’eix de l’acció teòrico-pràctica de l’actual moviment independentista gallec.

5è. El nou independentisme ha d’ampliar el projecte, obrir les seves portes als nous sectors socials. La pluralitat ideològic, pedra angular del MLNG, s’ha de veure plasmada la seva expressió en el pla polític. Ara bé, la pluralitat està directament relacionada amb la democràcia interna, al respecte per les decisions majoritàries, a la corresponsabilitat i implicació en les tasques col·lectives. Les entitats del MLNG han de respectar la pluralitat ideològica, però també han de caminar de forma sincronitzada en una mateixa direcció, encara que amb ritmes i estils diversos. El Moviment no pot estar sotmès a les iniciatives de grups que no comptem amb l’aval majoritari, i que actuen intencionadament sense respectar el tempo polític, al marge de les necessitats i dels interessos comuns.

NÓS-UP ha de tenir el coratge polític de superar errors del passat, ha de ser capaç de conèixer a fons el pols de la societat i connectar amb aquells sectors socials disposats a no cedir i fer front a les contínues agressions. Els darrers mesos han estat importants per treure alguns dels complexos que arrosseguem. Hem estat capaços d’obrir noves vies de treball i col·laboració amb nous sectors per mitjà de les Bases Democràtiques Gallegues. Hem col·laborat en posada en marxa de noves associacions culturals regeneradores del reintegracionisme. Hem obert locals socials. Hem començat a tenir veu pròpria entre la classe obrera. Hem demostrat com amb decisió, audàcia, disciplina i capacitat de treball es poden superar obstacles que semblaven insalvables. NÓS-UP va aconseguir recollir en deu dies gairebé 21 mil signatures per poder presentar una candidatura a les eleccions.

Obrir ponts, però evitant ser apèndix de ningú. Som un moviment autònom, diferenciat de la resta. No som ni volem ser una versió radicalitzada de l’autonomisme. Vet aquí el camí que hem que hem de consolidar i aprofundir.

6. El nou independentisme no és un moviment juvenil. El seu component juvenil no pot limitar la seva aspiració de ser un moviment representatiu de la majoria social gallega, amb suport entre les diverses generacions.

No és, ni vol ser un moviment aïllat de la resta del planeta, som un moviment internacionalista. Com a part d’aquest ampli moviment internacional que lluita per transformar el món, hem de participar em totes aquelles iniciatives que ens permetin conèixer unes altres lluites, unes altres realitats, que ens permetin donar a conèixer la nostra, hem de participar en la imprescindible coordinació internacional amb forces revolucionàries i progressistes de tota Europa i de la resta del món per fer front al capitalisme.