Amb les Constitucions No hi ha Futur!

Ni espanyola, ni europea

El dia 6 de desembre d’enguany es commemoren 25 anys de Constitució espanyola. Això vol dir que es commemoren vint-i-cinc anys de prohibicions implícites de drets socials i nacionals. Es commemoren vint-i-cinc anys d’imposicions com la monarquia borbònica, relleu escollit pel mateix Franco, que té la responsabilitat del comandament suprem de les Forces Armades, unes Forces Armades que es reserven el dret a intervenir per tal de “defensar la integritat territorial i el seu [d’Espanya] ordenament constitucional”.

Són 25 anys que han servit per a reforçar l’Estat burgès, tot constitucionalitzant el capitalisme defensant literalment la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, la qual cosa ha permès el tancament de fàbriques deixant sense feina centenars de companys/es de Valero entre d’altres; les diverses reformes laborals retallant cada volta més els drets laborals de les persones -arribant a nivells gravíssims de sinistralitat laboral-, gràcies a la inestimable col·laboració dels sindicats grocs UGT i CCOO amb la patronal espanyola.

Es commemoren massa anys de confessionalitat catòlica encoberta per part de l’Estat espanyol, que signa uns acords directes amb el Vaticà que fa que l’Església estigui exempta d’impostos, promogui els seus valors conservadors, com ara que tornen a obligar l’ensenyament de religió a les escoles, continuï prohibint-se l’avortament lliure i s’eviti el lliure accés a mitjans anticonceptius. Es veu una falsa llibertat de culte quan es busquen tota mena d’excuses per part de les institucions per a impedir l’obertura de mesquites, amb connivència amb les empreses immobiliàries i els moviments racistes i feixistes que puguin haver-hi.

Es commemoren massa anys d’opressió nacional descarada quan parlen de la “indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, l’oficialitat última del castellà per sobre de totes les altres llengües que es parlen a l’Estat espanyol -perpetuant, així, una situació de divisió de les classes populars: les forçades a l’emigració de llurs països empobrits i les de les terres d’acollida-, la prohibició explícita de la federació de comunitats autònomes i la negació del dret a l’autodeterminació, hipotecant així el procés de reunificació i reconstrucció nacional dels Països Catalans.

La consagració de la família patriarcal com a institució, clara mostra del caràcter masclista i homòfob d’aquesta constitució, que ha de rebre per part de l’Estat espanyol “protecció econòmica, jurídica i social”.

Però els i les independentistes no ens podem sorprendre del caràcter totalitari, catòlic i patriarcal de la Constitució espanyola, donat que aquest és el caràcter en què es funda Espanya. Cal deixar clar que un projecte que es basa en els drets de conquesta d’una aristocràcia sobre el seu i altres pobles, en la imposició d’una cultura sobre d’altres, no es pot reformar de cap manera. Espanya s’entesta en demostrar als pobles que ocupa que no és “una nació de nacions” i ho hem vist aquests dies que s’han sentit sorolls de sabres a Euskadi, davant la proposta de convivència democràtica dins de l’estat espanyol entre la nació basca i la castellana promoguda pel lehendakari Ibarretxe. També sabem que l’altre estat ocupant dels Països Catalans, el francès, tampoc no és reformable de cap de les maneres i es pot veure quan el referèndum francès celebrat a Còrsega ha fracassat pels vots del propi funcionariat de l’illa.

L’única opció seria desmuntar-los i fer-ne, de nous, però aquest no és el projecte dels i les independentistes revolucionàries dels Països Catalans. Nosaltres treballem per uns Països Catalans lliures nacionalment, social i sense cap opressió de gènere; independents de les multinacionals, del BM i del FMI, lliures per a associar-se, per a planificar i decidir. El nostre alliberament és el nostre projecte i el d’aquells que fa 75 anys van escriure la Constitució Provisional de la República Catalana a Cuba. D’aquesta manera contribuïm a la causa de la revolució mundial, més enllà de la nostra praxi internacionalista. A més, amb el nostre alliberament, de retruc, contribuïm un poc a l’alliberament de castellans/es i francesos/es.

A més a més, aquests 25 anys de Constitució espanyola tenen una significació especial. I la tenen perquè també s’està redactant una altra Constitució que també ens voldran imposar. L’any vinent ens voldran prendre el pèl amb la Constitució europea. Una nova constitució que acabarà legalitzant la privació de drets humans a tantes i tantes persones que resten sense papers, reforçant així el caràcter racista de l’Europa dels Estats. Ens podríem quedar en la superfície d’aquest projecte de Constitució i d’Unió europea i criticar el funcionament clarament antidemocràtic en què el Parlament Europeu esdevé un simple òrgan consultiu, atemptant fins i tot als principis de la democràcia representativa liberal. Representants dels diferents governs estatals europeus s’han reunit per tal de redactar aquesta proposta de Constitució en les condicions més opaques i sense cap mena de participació ciutadana, lluny del que hauria d’ésser la pràctica de la democràcia real, la democràcia participativa i popular. En aquestes condicions s’han bastit els pilars de la futura Unió europea; una unió europea que nega les minses conquestes socials que s’han aconseguit gràcies a les lluites del moviment obrer i feminista durant anys, que nega explícitament el dret a l’autodeterminació dels pobles i, que es planteja, a més, amb caràcter euroimperialista per competir el mercat amb els Estats Units d’Amèrica. Cal dir, doncs, ben alt que no es tracta d’una Constitució de progrés, ans al contrari, resulta totalment involucionista davant de les conquestes aconseguides dins de l’estat del “benestar”.

Però aquesta Constitució respon a un procés lògic de centralització i concentració de capitals de totes les burgesies europees -incloent-hi, és clar, l’espanyola, la francesa i la catalana- fins al punt de poder afirmar que és un procés marcadament capitalista, de reordenació del sistema d’explotació capitalista davant els canvis que està implicant aquesta nova fase de la mundialització. L’evidència d’aquest fet hauria de fer dubtar a la gent que es considera d’esquerres de la validesa de l’espai de confluència europea, sense por que ens titllin d’antieuropeistes, i pensar en d’altres espais de relacions amb els quals mantenim històricament més vincles culturals i socials com podria ésser el marc del Mediterrani.

La Constitució europea, com a Constitució feta pels Estats, no farà res més que reforçar i tornar a legitimar davant del món tot allò que signifiquen els 25 anys de Constitució espanyola. De la mateixa manera que aquesta no pot ser reformada perquè la seva essència totalitària, conservadora, catòlica i patriarcal resta des de l’origen de la idea d’espanya, la Constitució europea serà irreformable, perquè els seus orígens i la seva essència es basen en els drets del lliure mercat, i no pas en el compliment dels drets humans: drets socials, nacionals i de gènere.

És per aquest seguit de raons que només podem fer una cosa des de l’esquerra independentista, i des de les esquerres en general, que és plantar cara a aquesta nova imposició, tot plantant un NO rotund a la Constitució europea, un NO actiu a 25 anys de renovada imposició.