Inici>>Documents>>El dret d'autodeterminaci� dels pobles, fonament de la constitucio europea
El dret d'autodeterminaci� dels pobles, fonament de la constitucio europea
Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació (FOCDA)
L'any 2004, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea celebraran una Conferència Intergovernamental (CIG) en què s'establiran els fonaments de la futura Unió. Una de les qüestions més importants que s'hi tractaran serà la simplificació dels Tractats i la possible integració, en aquests textos bàsics, de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. La reforma que s'hi discutirà previsiblement acabarà en un text articulat de caràcter constitucional. Aquest esdeveniment tindrà una importància només comparable a la signatura, l'any 1957 a Roma, dels Tractats fundacionals de les Comunitats Europees, origen de les actuals institucions comunitàries.
Després de gairebé cinquanta anys, i amb un balanç globalment positiu, sobretot en el terreny econòmic i financer, és hora d'afrontar un marc polític compartit per totes les institucions representatives que coexisteixen al si de la Unió, però també d'establir una base comuna de drets i deures ciutadans i un repartiment de competències entre institucions comunitàries, estatals i subestatals que contribueixi a la prevenció de conflictes, a la cohesió social i a la garantia de l'exercici dels drets individuals i col·lectius.
Des de Catalunya, un poble que no ha pogut accedir en el període històric de l'Europa moderna, des del segle XVIII ençà, a la possibilitat de constituir-se en Estat propi, es té l'esperança que l'Europa del segle XXI ha de donar pas a una etapa de superació de les seqüeles de guerres, discriminacions i dogmes polítics que, singularment en el passat segle XX, han significat per a molts pobles europeus, entre ells el català, barreres per a la materialització dels ideals de justícia, igualtat i llibertat entre totes les persones. Aquest dèficit històric col·lectiu pot ser superat i el nostre poble ha de poder compartir amb els altres pobles europeus les garanties de la seva seguretat i la seva supervivència cultural i lingüística.
Proposem que el Tractat que resulti de la CIG reculli el pòsit cultural de la civilització occidental que s'ha anat bastint al llarg dels segles. Primerament es va construir la doctrina dels drets individuals -inspiradora de les primeres declaracions sobre els drets humans i que des de la nostra cultura filosòfica i jurídica s'ha estès cap a les altres civilitzacions-, que ha esdevingut el denominador comú d'una entesa a nivell mundial. A la tradició dels drets individuals, s'hi va afegir, durant el segle XX, la innovació evolutiva i diversa dels drets socials, complementaris i fonament dels individuals. I finalment, a partir de la influència de la tradició nord-americana, s'hi han anat incorporant els dret col·lectius, els drets nacionals, aquells que pertanyen de manera compartida a totes aquelles persones que es reconeixen i volen ser reconeguts com a grup humà singular entre el comú de nacions. Partint d'aquests fonaments, el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació proposa a la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea les següents bases en la perspectiva d'una futura Constitució Europea:
1. Els subjectes dels drets que es derivin dels Tractats de la UE han de ser les persones i els pobles, és a dir , les agrupacions de persones que es reconeixen col·lectivament com a pertanyents a un col·lectiu humà singular. De les persones i els pobles emanen les institucions locals, subestatals, estatals i comunitàries que els representen i garanteixen l'exercici dels seus drets i l'observança dels seus deures.
2. Els Estats han estat del segle XVIII ençà els únics dipositaris de la sobirania popular i en tal condició han tingut el monopoli d'atorgar drets i deures als seus ciutadans, amb evident menyspreu dels legítims drets de les nacions sense Estat. Amb l'aprovació del nou text, els Estats actuals hauran de renunciar a una part de llur actual sobirania indivisa, transferint-la al nivell comunitari, en especial al Parlament Europeu.
3. El procés constituent ha de comportar l'aparició d'una nova entitat política de naturalesa estatal, que se superposarà als Estats, la qual cosa converteix en assumptes intracomunitaris la reordenació dels límits territorials i la creació d'Estats nous. Igualment, en la negociació i redacció de la refosa i reforma dels Tractats hi hauran de participar les entitats subestatals actuals que disposin de Parlaments dotats de competències legislatives delegables en la Unió, amb la finalitat de fixar el paper d'aquestes entitats subestatals en els noves estructures europees.
4. El text que s'aprovi l'any 2004 haurà de preveure els mecanismes i les circumstàncies en què una comunitat nacional pot exercir el seu dret a l'autodeterminació en el si de la Unió Europea. Les consultes populars plantejades en diversos Estats europeus referents als límits territorials i la sentència del Tribunal Suprem del Canadà de 1998 arran del referèndum d'autodeterminació del Quebec, obren una via jurídica que els constituents europeus han de tenir molt present a l'hora d'establir un model d'organització territorial que no tanqui les portes a les legítimes aspiracions de plenitud nacional de les comunitats nacionals que conformen la Unió Europea.
5. La diversitat lingüística i cultural és un dels grans tresors de la Unió Europea. El Tractat del 2004 ha de fornir els instruments legals per fer possible la seva preservació i potenciació. I ho ha de fer no només en el cas d'aquelles llengües i comunitats culturals que tenen un reconeixement oficial, sinó també i sobretot en el cas d'aquelles que les circumstàncies històriques, polítiques i jurídiques han col·locat en una situació de minorització. En aquest sentit, els principis que inspiren la Declaració Universal de Drets Lingüístics, de 1996, han de formar part íntegrament dels Tractats Comunitaris.
6. El Parlament de Catalunya va aprovar, el 12 de desembre del 1989, una resolució que manifesta que el poble català no renuncia al dret a l'autodeterminació i que en el seu punt 3 diu que el Parlament de Catalunya podrà ''adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric''. Aquesta resolució, que és la manifestació més avançada de sobirania feta pels representants del poble català de l'època de la Transició ençà, ha de ser la guia que inspiri els documents que la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea aporti a la Convenció Europea.
7. Per tots els arguments esmentats més amunt, El Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació demana que en les conclusions de la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea es reculli el dret a l'autodeterminació com un fonament bàsic de l'ordenament constitucional europeu.
Països Catalans, 11 de juny del 2002
Relació de firmants:
Aureli Argemí, secretari general del Ciemen
Jordi Bosser, professor de la UPC
Carles Castellanos, professor de Traducció a la UAB
Raimon Escudé, advocat
Àngel Mesado, politòleg
Josep Pagès, professor de Dret Constitucional a la UAB
Jaume Renyer, professor de Dret Administratiu a la URV
Jordi Torra, secretari general del FOCDA
Jaume Vernet, catedràtic de Dret Constitucional a la URV
 |
torna a dalt |  |