• l'expulsió de les forces d'ocupació espanyoles i la independència política
• la unitat dels Països Catalans
• la creació de l'Estat socialista català
• la construcció de la societat socialista catalana com a pas vers la societat socialista internacional.

3. El PSAN considera que les classes populars catalanes són constituïdes, en primer lloc, per la classe obrera o assalariada, és a dir per aquells qui en els diversos sectors socio-econòmics dela nostra societat, no tenen accés a la gestió del procés productiu ni a la propietat dels béns de producció, i així mateix, per aquells sectors no assalariats en la mesura en què són sotmesos a l'explotació monopolista i abocats progressivament a l'assaliació a causa de l'expansió monopolista, i en la mesura en què, per tant, són susceptibles de confluir en la lluita del moviment obrer en la construcció del socialisme.

4. El PSAN considera que els obrers iimigrats als Països Catalans són part integrant de la classe obrera catalana i considera que llur participació a la lluita popular d'alliberament nacional és necessària per al triomf d'aquesta lluita.

II. Resposta global a la doble opressió nacional i social

5. El PSAN afirma que la societat catalana és una societat nacional estructurada paral·lelament a les altres societats nacionals europees, a través del procés d'expansió de les classes burgeses al capdavant de les classes populars catalanes i de la formació del capitalisme català. Aquesta dinàmica sòcio-econòmica pròpia ha vertebrat el conjunt de factors primaris (geogràfics, antropològics, lingüístics) fins a donar-los el nivell de coherència i especificitat per a produir una cultura nacional i la consciència corresponent.

6. El PSAN afirma que aquest procés de nacionalització ha estat interferit i mediatitzat a partir del segle XVIII per l'ocupació militar i la dominació política i cultural espanyola exercida per un poder de caràcter feudal aristocràtic. Aquesta situació d'alienació dels grups dirigents burgesos, retardà la revolució democràtico-burgesa i per tant la consolidació de la societat nacional catalana; però no ha pogut estroncar completament aquest procés formatiu expressat en la consciència nacional i en els nacionalismes, burgès primer, socialista finalment, sorgits contra la dominació espanyola i en llurs conquestes polítiques institucionals.

7. El PSAN afirma que l'ocupació militar de les forces feixistes espanyoles, amb l'ajut d'una gran part de la burgesia catalana l'any 1939 va significar al mateix temps la derrota de la classe obrera catalana en la sev arevolució i el retorn a la situació de total opressió nacional expressada en la dominació política, militar, cultural i econòmica que l'Estat espanyol exerceix damunt ella. Aquesta situació d'opressió, perllongada d'ençà 1939 pel règim feixista espanyol, ha produït un profunda alienació de les classes populars catalanes, especialment en la classe obrera, alienació traduïda en un baix nivell de consciència d'opressió.

8. El PSAN considera, doncs, que l'ocupació espanyola és l'instrument del domini del capitalisme sobre el nostre poble, i la garantia contrarevolucionària, alhora que l'instrument de la seva despersonalització nacional. L'obrer català es troba oprimit com a obrer com a obrer i com a català, la seva alienació és total. Per això, el PSAN considera que l'única resposta adequada a aquesta situació global d'alienació és la lluita revolucionària d'alliberament nacional contra la dominació capitalista i la dominació espanyola, esdevinguda una mateixa quan la classe cridada a alliberar-se'n és la classe obrera al capdavant de les altres classes populars.

9. Abandonat [sic] definitivament les restes del nacionalisme petit-burgès i reprenent la línia ascendent del socialisme català interrompuda el 1939, la funció del PSAN és de bastir el moviment d'alliberament nacional en el seu doble sentit d'independència política i de revolució social a partir de la realitat present. En aquest sentit, el PSAN creu que les possibilitats revolucionàries dels Països Catalans depenen de llur dimensió nacionalista, i que l'alliberament del nostre poble depèn del seu plantejament revolucionari, i creu, per tant, que la unitat de les nostres classes populars només serà factible i operant a través d'aquesta lluita global.

III. La realitat nacional

10. El PSAN afirma que el dret del poble català a la seva llibertat només pot concretar-se políticament avui en el dret a constituir-se en estat independent, única garantia de lliure desenvolupament mentre la societat internacional socialista no serà una realitat.

11. El PSAN considera, doncs, absolutament indispensable que el moviment popular català superi els contradictoris i confusionaris plantejaments regionalistes-federalistes del nacionalisme petit-burgès recollits així mateix per alguns sectors del socialisme català i entén que la postulació d'independència per part del moviment popular no és pas l'afirmació d'un dret formal, no és una pura reivindicació de fronteres, sinó que és l'objectiu polític necessari per a la llibertat real de la societat nacional popular que conquista, així, la possibilitat de realitzar-se en plenitud.

12. El PSAN constata la realitat actual del xovinisme i l'absorcionisme envers els drets i la vida del poble català que manifesten les masses populars espanyoles alienades per l’acció del nacionalisme espanyol imperialista; realitat que s'estén molt sovint fins als seus sectors revolucionaris. En aquest sentit el PSAN considera que la necessària unitat de lluita anticapitalista i pel socialisme que ha d'agermanar les classes populars catalanes i espanyoles i llurs moviments passa indefectiblement per la reconeixença del dret del poble català a organitzar lliurement la seva vida nacional i pel suport real prestat al moviment català d'alliberament popular.

13. El PSAN entén que la nacionalitat catalana és constituïda per tots els Països Catalans i que tots ells tenen el mateix dret a una lliure organització de la vida nacional. En aquest sentit, el PSAN creu que en l'estructuració del futur Estat socialista català la personalitat històrica dels diversos Països Catalans caldrà reflectir-la en les formes polítiques i administratives adequades.

14. El PSAN considera que un objectiu fonamental dels moviments populars dels Països Catalans és la unificació de la lluita, l'extensió de la consciència d'unitat nacional i l'assoliment final d'aquesta unitat. En aquest sentit el PSAN creu que la unitat del moviment d'alliberament popular nacional dels Països Catalans és la condició necessària per al triomf en el seu enfrontament a l'Estat Espanyol.

IV. La societat socialista catalana

15. El PSAN entén per socialista aquella forma de societat caracteritzada fonamentalment per:

a) el caràcter social de la producció econòmica i l'apropiació social d’aquesta producció en profit de tota la societat,

b) la gestió democràtica del procés productiu, tant a nivell de l'empresa com en l'elaboració de les decisions econòmiques generals;

c) una autèntica igualtat en la participació en aquest procés d'acord amb la capacitat individual;

d) l'orientació de la producció únicament vers la satisfacció de les necessitats socials (col·lectives i individuals);

e) unes relacions de producció sense l’explotació de la força de treball de cap grup social ni de cap treballador;

f) el caràcter i la difusió socials de la cultura;

e) un règim de democràcia i de llibertat cultural i política autèntiques.

16. Aquests principis impliquen l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i la màxima racionalització de la producció econòmica, de l'organització de les relacions socials i de l'organització de la cultura traduïda fonamentalment en una planificació democràtica. El PSAN creu necessari remarcar que la construcció del socialisme no consisteix solament en el canvi de les estructures econòmiques i de les relacions de producció sinó que necessita per a la seva autèntica realització la transformació intel·lectual i moral de l'home.

17. El PSAN considera que la realització del socialisme en cada cas concret dependrà a la pràctica de com s'haurà desenvolupat la revolució i de l’estructuració històrica global (nacional) de la societat en què es realitza. Per això, el PSAN afirma el principi socialista de la diversitat necessària de les formes d'edificació del socialisme segons les condicions concretes de cada societat nacional.

18. El PSAN creu que les condicions concretes del nostre país i la manera com s'haurà realitzat la revolució com a resultat d'una autèntica lluita popular solidària tendint per tant a instaurar d'entrada al poder aquesta solidaritat, fan possible la instauració des del primer moment:

-d'una veritable autogestió dels treballadors entesa com el plantejament dels problemes, la proposta i l'elaboració de les solucions i el control de l'execució, a nivell de l'empresa i a nivell del pla econòmic general i sectorial;

-d'un règim de democràcia política entesa com la participació activa en la direcció de la societat mitjançant l'exercici de les llibertats democràtiques (d'expressió, de crítica, d'associació, de manifestació etc.) sense altres limitacions que el respecte a la Constitució de l'Estat socialista.

19. El PSAN considera que la propietat nacional dels mitjans de producció, l'apropiació nacional d'aquesta producció i sobirania política que s'hi fonamenta estan en contradicció amb el caràcter mundial de la producció i són, doncs, només una etapa necessària en la construcció de la societat socialista, la qual no serà plenament realitzada fins que esdevindrà internacional econòmicament i políticament.

20. Per tant el PSAN fonamentarà les relacions internacionals sobre la base de la solidaritat entre els pobles. I fonamentalment l’Estat tindrà com a objectiu el desenvolupament de les condicions de progressiva coordinació i integració econòmica, social i política dels països socialistes que facin possible la creació de la societat internacional socialista. En aquest sentit el PSAN és favorable a la creació d'una comunitat política i econòmica de totes les nacions europees sempre que aquesta comunitat tingui com a base el respecte de totes les nacions dins una estructura socialista.

V. L’estratègia i la tàctica polítiques

21. El PSAN considera que la lluita revolucionària d'alliberament nacional és un procés d'organització que comença ja ara i que es realitza a través d'un progressiu i permanent trencament de les estructures econòmiques, socials i polítiques que oprimeixen el nostre poble. L'actuació íntegra del PSAN respondrà a la idea que la revolució es fa cada dia organitzant el poble.

22. El PSAN considera necessari per tal d'assolir el seu objectiu estratègic d'unificació de la lluita de les classes populars:

a) desvetllar la consciència de classe a amplis sectors avui no conscients de la classe obrera;

b) afegir a la lluita altres sectors no pertanyents a la classe obrera amb uns interessos susceptibles de confluir amb els del moviment obrer en la construcció del socialisme;

c) aplegar els immigrats de les classes populars en la lluita d'alliberament nacional, els quals la sentiran com a pròpia si la comprenen com a tota una alternativa global a assolir.

El PSAN creu que per a la progressiva unitat de la lluita la consciència de l'opressió nacional tindrà una funció important en la solidarització dels diferents sectors populars.

23. Les organitzacions de masses sorgides en l'enfrontament del treball amb el capital i amb totes les formes d'opressió capitalista i nacional en la realitat concreta, són l’instrument més idoni per a la progressiva consciència revolucionària, posant en evidència a través de la seva lluita les diverses formes d'opressió del sistema político-social.

24. Serà funció primordial del PSAN la coordinació i orientació de la lluita de les organitzacions de masses fins a fer-les confluir en el moviment unitari d'alliberament popular. La tasca de conscienciació de la doble opressió nacional i de classe es farà a partir del nivell de consciència de cada sector en el moment considerat i dels aspectes més evidents d'aquesta opressió i per tant amb major capacitat mobilitzadora.

25. El PSAN impulsarà la creació d'un moviment cultural (creació literària, recerca teòrica, periodisme, teatre, cinema, arts plàstiques, cançó etc. o capaç d’operar ideològicament com una arma de conscienciació de la lluita nacional popular.

26. El PSAN tindrà ara molt present en la seva lluita la unitat dels Països Catalans. A aquest fi promourà l’autonomia organitzativa dels moviments de masses dels Països Catalans i llur progressiva coordinació, i s'esforçarà per col·laborar de la forma més estreta possible, arribant a la unitat organitzativa si cal, amb les organitzacions polítiques que al País Valencià i a les Illes lluitin per uns objectius d'alliberament nacional popular.

27. El PSAN promourà d'altra banda la necessària col·laboració en la lluita amb els moviments de masses espanyols no xovinistes i molt especialment amb els de les altres nacions oprimides per l’Estat espanyol.

28. El PSAN creu que les diverses etapes que cal preveure en la lluita, vénen determinades essencialment pel frau d'organització i de consciència assolits per les classes populars, especialment la classe obrera, per la seva capacitat de lluita tant el PSAN menarà la lluita en aquesta etapa actual per tal d’aconseguir la progressiva conscienciació i organització de les classes populars a partir dels aspectes més evidents d’opressió econòmica, social i nacional.

29. El PSAN orientarà políticament la seva lluita partint de la situació real i concreta de cada moment i anirà fixant uns objectius a curt i a mitjà termini en la línia dels objectius finals, evitant de caure tant en plantejaments evolucionistes inoperants com en un revolucionarisme sense perspectives.

30. El PSAN creu que uns objectius possibles en un primer grau de consciència i d’organització de massa són:

-llibertat sindical i dret de vaga;

-un règim de llibertats polítiques: d’associació, d’expressió, garanties individuals;

-establiment per al Principat com a mínim d’unes llibertats autonòmiques tals com les que li conferia l’Estatut del 1932;

-per al País Valencià i les Illes un règim també autonòmic.

El PSAN considera que aquests primers objectius democràtics són una consecució important de les forces populars i que el seu veritable sentit estaria falsejat en el context d'una democràcia burgesa. Per tant lluitarà perquè la força i la consciència de les organitzacions de massa impedeixin que la burgesia s'instal·li al poder com a força dominant, tot buidant de contingut els objectius democràtics aconseguits. Així la conquesta d'aquests objectius ha de representar unes formes de poder polític popular, amb noves possibilitats d'acció revolucionària, i ha de permetre, doncs, un augment del nivell d'organització i de consciència de les masses vers els objectius finals. Per això el PSAN considera necessària una tasca permanent de conscienciació vers aquests objectius finals de tal manera que aquells primers objectius estiguin plantejats en funció d’aquests.

31. Per tal d'assolir aquests primers objectius polítics, el PSAN creu que cal impulsar la col·laboració de totes les forces polítiques que estiguin d'acord amb els objectius exposats al punt 30. El PSAN mantindrà diferents graus de col·laboració segons la coincidència amb els objectius finals i tindrà present d'evitar tot lligam o col·laboració que pugui comprometre els objectius finals propis

32. El PSAN considera que un cop les classes populars estiguin organitzades en una lluita conscient d'alliberament nacional a tot l'àmbit dels Països Catalans, la presa del poder i la instauració del nou Estat socialista català serà únicament en funció de les possibilitats tàctiques del moment. En aquesta direcció és previsible el progressiu enfortiment dels reductes de poder de les classes dominants estretament lligades a l'exèrcit espanyol, i la necessitat d'un enfrontament violent.

33. El PSAN té molt present el perill d'una intervenció imperialista tenint en compte l'estratègia actual de l'imperialisme mundial. La instauració del socialisme al nostre país està estretament lligada a la situació internacional del socialisme. La lluita del PSAN està inserida, ja des d'ara, al si de la lluita antiimperialista mundial de totes les forces socialistes

VI. El Partit

34. La sobirania del PSAN resideix en la base de militants organicament integrada i es tradueix en la participació d'aquesta base en la direcció del Partit a través dels seus representants elegits proporcionalment i democràticament dins l'organisme dirigent.

35. El PSAN vetllarà per fer compatible la necessària unitat d'acció i de pensament en allò fonamental, amb la democràcia interna. A tal fi, tot militant té el dret a donar i a defensar la seva opinió i el seu pensament a través dels camins representatius, actuant però sempre d'acord amb les directrius emanades dels organismes dirigents fins que aquestes no siguin modificades.

PSAN (març del 1969)