Assassinat de l'estimada serra Calderona

Encarna Canet Benavent

Un any més, el foc s’ha convertit en el lamentable protagonista de l’estiu i ha arrasat 720 hectàrees de la nostra estimada Serra Calderona, pulmó verd del País Valencià. Els indicis apunten que ha estat provocat i casualment hi ha molts interessos d’especulació urbanística a la zona, per a camps de golf i urbanitzacions que més tard requeriran transvasaments urgents d’aigua.

El president de la Generalitat Francisco Camps ha dit que aquests terrenys ara cremats no es podran requalificar per a altres usos i que seran reforestats. Vorem si es mantenen vigents aquestes paraules i no vegem prompte per aquest paratge natural una altra Terra Mítica en fallida, amb un aeroport al costat, al qual es podrà accedir amb AVE.

Els assassins de la nostra estimada Serra Calderona segurament no són piròmans i prou, sinó que són especuladors de vestit i corbata, capaços de deixar-nos sense futur a canvi de posar més ciment al maltractat planeta en el qual vivim.

I mentre el bronzejat Govern Valencià es preocupa per les baralles internes que tenen entre ells i elles, i dels velerets de la Copa Amèrica, les persones afectades per les flames critiquen que els mitjans contra incendis han estat insuficients. Crítica que precisament feia uns dies abans al Levante EMV Pepe Verdeguer, sindicalista de CGT País Valencià, que treballa amb les brigades contra incendis. L’article va ser publicat a la Secció d’Opinió el 7-8-04 i comentava com els i les professionals que treballen en la prevenció d’incendis ho fan sense les més mínimes condicions laborals com per exemple una base on poder-se estar o uns vestidors on canviar-se la roba de la feina, entre d’altres.

Com no podria ser d’una altra manera, el servei de prevenció d’incendis al País Valencià es troba a mans d’empreses privades, a les quals, com tots i totes sabem, sols els preocupa que els nostres paratges no es cremen i no tenen en compte si obtenen beneficis econòmics anuals o no, ja que la seua activitat és altruista.

La privatització d’aquest Servei Públic, organitzada pel Govern Valencià, suposa l’encariment del servei per a tots els qui el paguem, perquè l’empresa en qüestió ha d’obtenir uns beneficis evidentment, i representa un augment de la precarització de condicions laborals per als/les professionals ja que per la consecució d’aquestos beneficis empresarials s’ha d’ajustar tot: salaris, uniformes, personal, despeses, etc. A més, és clar que aquestes empreses no incentiven i motiven els treballadors perquè es sindiquen i puguen aconseguir millores en formació, seguretat, higiene, etc.

Si les condicions laborals dels i les professionals són dolentes, les persones que treballen en prevenció i/o extinció d’incendis no sols es juguen la vida cada dia per manca de recursos i de materials, sinó que ocurreix el que hem vist tots els estius: el nostre ecosistema és aniquilat. Les generacions futures no coneixeran la Serra Calderona.

Seria bo que ens alliberaren de tantes paraules buides i si hi ha una voluntat real de acabar amb els incendis es destinaren els recursos econòmics, materials i professionals que són necessaris i, si és possible, que sobren. Els recursos s’han d’invertir en prevenció i extinció d’incendis i no en els compter corrents d’empreses privades que tenen els treballadors sense un lloc on protegir-se. ¿Com van a protegir-nos a la resta?

El que sí caldria cremar, ara que parlem d’incendis, és la ferotge política privatitzadora del Govern Valencià que no deixa cap Servei Públic dempeus: sanitat, educació, prevenció d’incendis, atenció a dones maltractades, centres de menors, centres d’emergències, atenció a discapacitats, serveis socials...

No es pot entendre com diuen que estan tan preocupats pels temes que ens afecten diàriament com la violència de gènere, la violència juvenil o els incendis, i tanmateix es desentenen fins i tot de la gestió i supervisió d’aquests assumptes.

Quan hi ha preocupació real, i no d’aparador, els polítics prenen partit en les coses, no deixen els serveis a les mans d’empreses privades, s’impliquen, escolten els i les professionals, accepten propostes de millora, aconsegueixen recursos de sota les pedres si és menester... ¿Tots contra el foc?