Venim d'un silenci...

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa núm. 80 ]

“...Antic i molt llarg”. Amb aquesta idea ens volem referir que la consciència del nostre poble es va forjant “des dels fons dels segles”, gràcies a “gent que va alçant-se” davant les més diverses formes de l'opressió. Un exemple del que diem podrien ser les manifestacions de l'11 i del 18 febrer de 2006.

Hi ha qui considerarà agosarat que a partir d'aquestes dates es pugui afirmar que hi ha un cert punt d'inflexió en la consciència del conjunt de les classes populars dels Països Catalans. No obstant això, pensem que aquesta tendència va ser confirmada per la històrica manifestació del passat 1 de desembre, en la qual l'Esquerra Independentista també era present per mitjà d'un bloc destacat de la CUP.

Ara bé, seria un greu error caure en l'autoengany i pensar que està tot fet. Ans al contrari: ara cal arromangar-se i posar-se a treballar de valent per organitzar aquesta consciència emergent si no volem que es dissipi. En aquestes línies plantejarem breument alguns d'aquests reptes organitzatius.

En primer lloc, cal bastir un referent polític del conjunt del moviment, la funció principal del qual és organitzar els i les lluitadores (sobretot aquelles que superin els 25 anys) del nostre país per l'alliberament social, nacional i de gènere. Aquest referent hauria de servir per agitar i mobilitzar les classes populars, tot combinant aquest vessant amb un d'institucional ineludible. Només els vessants mobilitzador i organitzador poden garantir que aquest referent no es converteixi en un partit convencional.

En segon lloc, diu ben poc del nostre moviment que la qüestió sindical no hagi estat tractada encara adequadament. D'entrada, els i les treballadores ens hauríem de sindicar preferentment en els sindicats que tenen com a àmbit els Països Catalans. Però cal anar més enllà: és urgent establir estructures de coordinació territorial que independentment de l'adscripció sindical coordini tota la militància que està duent a terme tasques regulars en aquest àmbit.

En tercer lloc, cal organitzar la lluita feminista als Països Catalans com a pilar bàsic de la nostra lluita d'alliberament. I aquesta lluita ha d'estar objectivament encapçalada per les dones organitzades en els diversos col•lectius de la manera que considerin més adient. El conjunt de les organitzacions mixtes hauran d'assumir aquests principis per tal de reforçar aquesta lluita.

Tornant al principi, i malgrat que ens quedin diverses qüestions per tractar, no podem estar-nos de dir que els i les independentistes hem de saber incidir adequadament en la lluita per la defensa del Dret a l'Autodeterminació, que comença a adquirir un caràcter de masses. Per això pensem que cal participar en la PDD, una plataforma assembleària i transversal, tot estenent-la arreu del territori per remarcar que el seu àmbit són els Països Catalans.