Fracassa de nou l'ofensiva contra el procés bolivarià

El govern dels Estats Units (i molt especialment la CIA), les multinacionals i a burgesia veneçolana van patir el passat 15 d’agost una altra derrota en la seva ofensiva contra el procés bolivarià. La victòria del NO (58,8%) per més de disset punts sobré el SÍ (42,2%) en el referèndum per la revocació del president Hugo Chávez suposa un altre revés per als qui s’oposen a la política de reformes socials, que segueix un programa de caire nacional-popular, iniciades pel govern d’Hugo Chávez des que aquest va arribar a la presidència de Veneçuela (el 6 de desembre de 1998). El passat 15 d’agost les classes populars de Veneçuela van donar a l’esquerra mundial una lliçó de fermesa, consciència i organització.

Tot i el suport directe dels Estats Units a través de la CIA i de suposades organitzacions "no-governamentals" pagades pel Congrés nord-americà (vegeu l’article Veneçuela versus la CIA), la mal anomenada Coordinadora Democrática [sic] va perdre una altra batalla en la seva desesperada cursa per aturar el procés bolivarià. Aquest conglomerat de dreta i extrema dreta que agrupa la gran patronal i els terratinents veneçolans, els sindicalistes buròcrates de la indústria del petroli, l’elit política vinculada al règim de corrupció (el «puntofijismo») que havia caracteritzat quaranta anys de la vida política veneçolana fins al 1998 i la majoria dels mitjans de comunicació privats, ja havia intentat fer descarrilar aquest procés amb un perllongat lockout patronal durant el desembre de 2001 i el gener de 2002, venut pels mèdia d’arreu del món com una vaga general, i amb un cop d’Estat cívico-militar (l’11 d’abril de 2002), beneït per diaris espanyols com El País.

En aquesta ocasió, la dreta veneçolana va canviar aparentment de tàctica i va recórrer a una arma legal que li proporciona la mateixa Constitució bolivariana: l’article 72. Segons aquest article, el 20% del cens electoral de la circumscripció afectada pot sol·licitar la convocatòria d’un referèndum per revocar qualsevol càrrec o magistratura. Es tracta d’una possibilitat inaudita a les anomenades democràcies liberals i que ara que de ben segur a cap de les forces politiques catalanes se li ocorrerà d’incloure en els futurs estatutets reformats.

La recollida de les signatures necessàries per al referèndum revocatori va estar plena d’irregularitats. Així, en un primer moment els líders de la dreta van afirmar que havien recollit més de quatre milions (4.397.008 exactament) de signatures, però en realitat només van ser considerades vàlides 2.436.83. La raó d’aquesta gran disparitat cal buscar-la en el fet que havien “signat” morts, nens i persones inexistents. D’altra banda, el Tribunal Suprem (un dels òrgans en què la dreta veneçolana manté la seva influència) va validar centenars de milers signatures que el Consejo Nacional Electoral havia rebutjat.

Un dels principals enemics estratègics amb què s’ha hagut d’enfrontar el procés bolivarià han estat els gran mitjans de comunicació veneçolans, veritable baluard de la dreta veneçolana. Aquesta actitud dels mèdia veneçolans ha estat la causa que en altres parts del món tinguem una imatge distorsionada, esbiaixada i parcial del que passa en aquell país, ja que, a més dels interessos que s’amaguen darrere els mèdia privats convencionals, la majoria de mitjans de comunicació occidentals abeuren constantment en els mèdia veneçolans o les agències internacionals, que són bàsicament nord-americanes i principals causants de la desinformació sobre temàtiques internacionals.

Diumenge passat, els telenotícies del migdia de TV3 i TVE, cadenes públiques pagades per tots i totes nosaltres, van confirmar un cop més el que acabem de dir. En aquests telenotícies, com a complement de la informació relacionada directament amb el referèndum, es van emetre dos petits reportatges en què es culpabilitzava Chávez de la “divisió” i l’”enfrontament”, se’l tractava com un excèntric, se’l qualificava de populista, es considerava com a vaga general el que havia estat un lockout patronal i, en el cas de TV3, es parlava de la nova Constitució bolivariana com si fos una mena de caprici d’Hugo Chávez, alhora que s’obviava el fet que va ser aprovada el 1999 pel 71,26% dels vots emesos. Evidentment, per a aquests i aquestes periodistes sense cap mena de formació històrica i sociològica, no existeixen (i per això ni en parlen) ni les classes socials ni interessos econòmics i geoestratègics al darrere de la dreta veneçolana, un tema sobre el qual hi ha dades fàcilment accessibles.

Ara cal esperar que amb el suport popular rebut s’aprofundeixi encara més en el procés de reformes socials, que ja van rebre un impuls amb el moviment de masses que va malbaratar el cop d’Estat de l’abril de 2002 i va retornar Hugo Chávez al Palau de Miraflores. D’altra banda, independentment de si la dreta accepta o no els resultats, caldrà estar amatent a les readequacions tàctiques i a les divisions internes de la gran burgesia veneçolana, les multinacionals i el govern nord-americana, que són els qui, en darrer terme, planifiquen i regeixen l’actuació de l’anomenada “oposició” veneçolana i que sens dubte continuaran assetjant el procés bolivarià.

[Article 72 de la Constitució bolivariana: Tots els càrrecs i magistratures d'elecció popular són revocables. Transcorreguda la meitat del període per al qual va ser elegit el funcionari o funcionària, un nombre no menor del vint per cent dels electors o electores inscrits en la corresponent circumscripció podrà sol·licitar la convocatòria d'un referèndum per revocar-ne el mandat. Quan el mateix o un nombre d’electors que van elegir al funcionari o funcionària haguessin votat a favor de la revocació, sempre que hagi concorregut al referéndum un nombre d'electors i electores igual o superior al vint-i-cinc per cent dels electors i electores inscrits, se’n considerarà revocat el mandat i es procedirà immediatament a cobrir la vacant d’acord amb el que s’estableix en aquesta Constitució i la llei. La revocació del mandat per als cossos col·legiats es realitzarà d'acord amb el que determini la llei. Durant el període per al qual va ser elegit el funcionari o funcionària no podrà fer-se més d'una sol·licitud de revocació del seu mandat.]