La València dual

Col·lectiu d’Unitat Popular (Maika Barceiro, Salvador Blanco, Encarna Canet, Antoni Infante, Jesus March, Antonio V. Martin, Antoni Terrones i Oscar Tortosa)

[Publicat a L'Avanç el 7-04-08]

Hi ha una València que ens han venut com el centre dels grans esdeveniments: la Copa d'Amèrica de vela, gràcies a la qual els ciutadans i les ciutadanes hem pogut veure, de primera mà, com els rics viuen i gaudeixen de la vida, mentre d’altres, bocabadats, admiren la sort d'aquests personatges, sempre de festa i saraus.

La València de la Fórmula 1, continuadora de les festes i de l'especulació urbanística sense límits i sense cap exigència de llicències d’impacte ambiental, de sorolls..., ja que ha estat considerada pels polítics com un obra d’interès general (malgrat que en general no té interès), que ha acabat amb tota l'horta, ara plantada de formigó i habitatges buits.

Però també hi ha la València de la ZAL que ha destrossat una cultura agrària i una forma de viure dels veïns i veïnes de La Punta, els quals han tornat a “sa casa”, convertida ara en una de moderna unifamiliar de 90m, això sí sense pressa, 8 anys després.

La València que retrata Canal 9 amb Camps i Barberá bronzejats fins i tot al mes de gener, i la València dels pensionistes que malviuen amb 400 euros de pensió després de tota una vida treballant.

La València dels grans monuments de Calatrava i la València de les persones dependents que encara estan esperant els recursos que la Llei de Dependència els garanteix, en cas que algun dia es creen.

Hi ha, doncs, una altra València, la de veritat que resta amagada darrere d'aquest aparador de rebaixes, on viuen la majoria dels ciutadans i ciutadanes i que amb els seus impostos han fet possible les fotos de la València en festa permanent i on les deficiències històriques d’infraestructures continuen sense solució: falta d’espais oberts per a gaudir els ciutadans i ciutadanes; falta de llocs d’encontre ciutadans interessants i vius, de centres socioculturals i centres juvenils; falta d'escoles infantils públiques per als menuts; falta d'escoles públiques amb dotacions escolars i esportives; falta de centres de salut primària amb serveis de salut especialitzada, que ara són deficients, amb temps d’espera vergonyosos; falta d’un bon servei públic de transport, que no siga solament per a portar-nos als centres comercials sinó per a comunicar els barris entre si i per descomptat més barat, amb infrastructures per a transports alternatius com la bicicleta… En definitiva, una València que, lamentablement, pot “presumir” d’un centre històric dels més ruïnosos, més sorollosos i més bruts d’Europa.

La València vertadera és la que destrueix el patrimoni històric (la Model, la Tabacalera...) o amenaça la seua pròpia identitat (l’intent d’enderrocar una gran part del barri del Cabanyal, la destrucció de la Punta, del Pouet, etc.) i el que comporta d’agressions cap a la identitat cultural i humana dels seus habitants. La València que tanca els repetidors de TV3; la València que privatitza la sanitat; la València autonòmica que menys inverteix en despesa sanitària i la penúltima en llits hospitalaris; la dels governants que no els ixen els colors dient que ensenyarà a les escoles Educació per a la Ciutadania en anglès; la dels que aconsegueixen que les escoles que construeix Ciegsa li resulten més cares que les de qualsevol altra autonomia i la dels que neguen informació sobre eixos diners públics malgastats fins i tot als representants polítics dels ciutadans; la València dels governants sense complexos que utilitzen Canal 9 com si fora el seu “cortijo”; la dels que li regategen els diners a les universitats públiques i rls transvasen a les privades; la privatització encoberta dels transports públics, la València que manca de previsió, de poca inversió en manteniment i mesures de seguretat que va fer que perderen la vida 43 persones al metro de FGV; la València que ignora l’assumpció de responsabilitats per part dels polítics; la València coixa d'habitatge i de treball digne per a milers de joves, treballadores i treballadors...

Podríem estar escrivint hores i hores sobre aquesta “altra València” menys atractiva publicitàriament però més real i propera als ciutadans i ciutadanes.

I també podríem parlar de la política valenciana bipartidista que deixa fora de la representació en les institucions milers de ciutadans i ciutadanes i que esdevé provinciana i sucursalista de l'Estat espanyol, fent del nostre un poble secundari i sense identitat, convertint les nostres terres en objecte d'especulació i la nostra llengua i cultura en un fet folklòric i marginal, una eina manipuladora de les consciències de la ciutadania.

Entenem que és el moment de començar a construir una vertadera força social d’esquerra, una vertadera Unitat Popular a la ciutat de València que no tinga por a dir les coses pel seu nom, que anteposi els interessos dels treballadors i les treballadores dels ciutadans i ciutadanes a altres interessos, que tinga la llengua catalana i la cultura com un fet fonamental per la reconstrucció nacional del nostre poble (dividit per Espanya com a model d'estat irreformable). En definitiva, fer política amb el consens dels sectors més conscients de la nostra societat aportant un missatge que arribe a la ciutadania i, a la vegada, incomodar i desemmascarar els professionals de la poltrona, siguen del color que siguen.

Des d'aquest Col•lectiu per la Unitat Popular no sols donarem la nostra opinió sobre la situació i la política que a la ciutat es fa, sinó que oferirem alternatives. Alhora volem contribuir a la conscienciació de la necessitat d'una alternativa política d'esquerres, unitària i popular que pose fre a la situació actual.