Unitat i fortalesa de l'Esquerra Independentista en un moment important

Albert Botran

[Publicat a periòdic popular L'Accent núm. 129]

De la X Assemblea Nacional de l'MDT en va sortir una crida a la unitat estratègica de l'Esquerra Independentista que es va fer arribar al PSAN i a Endavant (OSAN) i que es va publicar a Llibertat.cat. Què va conduir a aquest document i quins són els elements que es discutiren en aquesta Assemblea?

L'MDT, d'ençà de la seva refundació el 1998, sempre ha defensat la necessària unitat de l'independentisme d'esquerres. Però la conjuntura actual posa al descobert les mancances d'una EI massa poc vertebrada. El panorama polític es mou, arreu del territori, tot i que especialment a la Catalunya estricta. Hi ha, per exemple, un moviment per l'autodeterminació, el millor exponent de la qual és la Plataforma pel Dret de Decidir, que ha anat creixent i estenent-se d'ençà del darrer fracàs de l'autonomisme amb la reforma de l'Estatut. Aquests canvis accelerats ens poden conduir a mitjà termini a una situació de ruptura amb l'estat espanyol. Ara bé, els sectors implicats en la reivindicació de l'autodeterminació responen a interessos socials molt diversificats i s'identifiquen amb ideologies força variades; i per això tendiran a defensar models de societat diferents i probablement divergents o contradictoris.

L'EI ha de tenir un paper central en aquest procés per garantir que ens condueixi no cap a qualsevol forma de poder paraestatal, sinó cap a una República que sigui el marc de l'alliberament nacional, social i personal. La X Assemblea de l'MDT va concloure que cal reforçar el discurs democràtic radical i republicà amb la perspectiva de contribuir a superar les ambigüitats del "transversalisme". Alhora, també cal clarificar el contingut del "dret de decidir": tothom de l'EI que treballa a la PDD ha de fer-ho amb l'objectiu d'identificar el "dret a decidir" com a dret a l'autodeterminació.

L'altre front de lluita prioritari són les Candidatures d'Unitat Popular. Ara més que mai, les condicions no han estat tan propícies per al desplegament d'un front de lluita institucional de l'EI, bastit des del treball de base amb els moviments reivindicatius i en plena sintonia amb els anhels d'amplis sectors de la nostra societat. En aquest sentit, les CUP no s'han de limitar al treball institucional sinó que han de jugar un paper central en l'independentisme, organitzant la militància i esdevenint eina de mobilització social. Cal estendre també aquest projecte a la resta del territori: a les Illes, on el nou govern està generant força frustració entre els sectors més conscienciats; i al País Valencià, on els canvis són menys perceptibles.

Per últim, la darrera prioritat de l'EI hauria de ser la lluita ideològica, molt lligada amb els dos anteriors punts i que també hauria de ser un ingredient per a la unitat estratègica. És important l'impuls del debat sobre el republicanisme com a element ideològic estratègic definitori de l'independentisme (de les CUP, en particular), com també és important relacionar la lluita independentista amb la construcció del socialisme i amb l'alliberament de gènere.