"Si tu no hi véns, ells lo faran"

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa núm. 95]

El passat dissabte 10 de maig ens mullàvem per demanar la llibertat sense condicions del Franki, i el diumenge 18 ens tornàvem a mullar per l'Ebre i la Nova Cultura de l'Aigua, perquè els transvasaments no són la solució al creixement desmesurat!

Amb la seva actuació, els governets autonòmics del nord i del sud refermen i consoliden el model centralista de l'Estat espanyol pel que fa a la política de l'aigua: dues tasses de privatització, una tassa d'una gestió pública deficient i un insistent model de creixement caduc.

Per tant, cal insistir, en primer lloc, en la insostenibilitat d'un model basat en les urbanitzacions amb piscines unifamiliars, en els camps de golf, en els hotels, etc., que consumeixen un percentatge important d'aigua destinada a consum domèstic.

Però, en segon lloc, no es pot oblidar tant la deficient gestió pública d'aquest bé escàs com la manca de previsió de les diferents administracions. Així, al febrer es coneixia que una canonada de Badalona perdia quantitats importants d'aigua des de feia 5 anys, un fet que havia estat denunciat moltes vegades per entitats ecologistes i veïnals i per la CUP.

A més, els municipis governats pel PSOE han continuat regant i netejant amb aigua potable. És conegut el cas de Barcelona, on en una àrea que depèn d'ICV van trigar diversos dies a aplicar el Decret de Sequera. Aixa doncs, havent passat el perill de la sequera, qui ens assegura que no reprendran les pràctiques insostenibles anteriors?

I per si no n'havia prou, sabem també que un seguit d'obres que es fan a poblacions com Badalona, Barcelona, etc. topen amb aigües subterrànies que els consistoris de la zona no poden gestionar perquè hi ha un contracte amb AGBAR. Així, de resultes d'aquesta gestió privada monopolista, aquesta aigua va directament al clavegueram.

Tenim l'oportunitat de plantejar-nos un nou model pel que fa al consum d'aigua i també d'energia. Com que l'aigua no és un bé inesgotable, cal implementar de totes totes i decididament la Nova Cultura de l'Aigua, que es basa en l'estalvi, en una bona gestió i previsió pública dels usos de l'aigua i en l'equilibri territorial.

En aquest sentit, voldríem remarcar que en cas que fos necessari, no passaria res si Barcelona patís restriccions d'aigua en determinades hores del dia. De ben segur que continuaríem bevent i dutxant-nos. D'altres indrets del país, com ara el Baix Ter o Ponent, han suportat restriccions en el consum domèstic o en el reg i no s'ha mort ningú.

Per tant, no hi ha cap raó seriosa per ressuscitar el PH"N", que és el que en darrer terme ha decidit el govern espanyol amb l'amèn submís i servil de la Generalitat d'amunt. Però si continuen endavant amb el transvasament de l'Ebre, es trobaran "pobles i comarques disposats a tot", per defensar la terra, l'aigua i el país.