Defensem els serveis públics, decidim el nostre futur

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa núm. 88]

Darrerament s'ha tornat a evidenciar que el que queda de l'Estat del Benestar està en crisi. Moltes coneixem com s'han anat externalitzant serveis públics, o bé se'ls ha instaurat un model de gestió privada, o bé directament s'han venut. Ras i curt, es tracta de diferents estratègies que duen inexorablement a la privatització de tots aquests serveis.

L'únic que garanteix una cobertura universal i de qualitat en salut i educació (per no parlar d'altres drets com la cura de la gent gran i dels infants) és la gratuïtat d'aquests serveis. Per això, és imprescindible que estiguin (ben) gestionats de manera pública, o sigui, en clau de benefici col·lectiu.

Dins d'aquesta tendència global cal incloure tant el Pacte (parcialment) Nacional de l'Educació (PNE), que ja va refusar l'USTEC, com les bases de la futura Llei Catalana de l'Educació (LEC), contestades àmpliament pel professorat el passat 14 de febrer. Així, encabint-la dins la categoria de servei públic educatiu, el PNE preveu la gratuïtat total de l'escola privada dita concertada, així renuncia de facto a superar la doble xarxa educativa suprimint els concerts i creant les places públiques necessàries, i consolida la situació en què la xarxa pública ha esdevingut assistencial i subsidiària.

A més, les bases de la LEC obren la porta que entitats externes a l'ens públic puguin fer-se càrrec de centres d'ensenyament no universitaris públics i alhora pretenen generalitzar als centres públics un model de direcció jerarquitzada propi d'empreses privades, considerat millor a priori sense aportar-hi arguments sòlids.

També s'entreveu a les bases de la LEC la possible municipalització, en part, de la responsabilitat i la gestió d'algunes escoles. Tenint en compte la manca de recursos dels Ajuntaments i la ideologia externalitzadora d'aquests, les conseqüències d'aquesta mesura poden ser desastroses tant pel que fa a la qualitat del servei com pel que fa a les condicions laborals dels i les treballadores. En són exemples clars moltes escoles bressol o el que ha passat amb l'Escola de Música de Badalona, on 8 professors/es treballaven sense contracte ni seguretat social.

A nivell universitari, cal recordar també que els i les estudiants del SEPC (entre d'altres) ja fa anys que denuncien la relació entre el Procés de Bolonya i l'Acord General sobre Comerç de Serveis de l'OMC, on s'apostava per la liberalització de la sanitat i l'educació, una aposta que també havien fet el 1999 membres de la Comissió Europea.

Davant de la deserció de l'esquerra oficial, que no frena la privatització dels serveis públics, i alhora la promou amb les estratègies esmentades adés, cal estar amatents a totes les problemàtiques i lluites relacionades amb aquests serveis i fer com a Celrà, Girona, Sabadell, Vilafranca, etc., on les CUP han encapçalat algunes d'aquestes lluites i fins i tot les han impulsades. Aquesta mobilització i organització populars són la base de la Unitat Popular i és cabdal per impulsar el dret ineludible a decidir com volem el nostre futur. Hi tenim Dret!