Reforcem el camí vers la Unitat Popular!

Favier Martí i Lluch

[Article publicat al setmanari Directa núm. 38 ]

Acabem d'encetar un any ple de simbolisme, atès que es compleixen tres-cents anys de l'ocupació militar de València i Lleida. Sens dubte, aquesta data simbòlica esperonarà alguns sectors polítics i cívics a organitzar campanyes de sensibilització nacional. L'Esquerra Independentista, però, s'hauria de plantejar un objectiu més a mitjà termini: els propers vuit anys han de servir per posar els fonaments imprescindibles que permetin assolir la independència en una fase posterior.

Per assolir aquest objectiu calen com a mínim dos requisits. D'una banda, és necessari, a mesura avanci el conflicte amb els Estats imperialistes ocupants, siguem més persones les que anem sumant a les files del projecte polític de l'Esquerra Independentista.

D'altra banda, resulta indispensable, però, emplaçar amplis sectors de les classes populars favorables al dret d'autodeterminació dels pobles, malgrat que no siguin independentistes estrictament. D'aquesta manera sumarem més forces a la lluita col·lectiva per emprendre el combat necessari. Per tant, és ineludible estructurar, reforçar i organitzar un moviment per l'Autodeterminació dels Països Catalans, tot recollint l'esperit de l'11 i el 18 de febrer de 2006.

Tanmateix, no podem obviar que la lluita pel nostre alliberament és global. O sigui, a partir de l'autoorganització de les dones, dels i les treballadores, etc. hem d'avançar en el sentit de soscavar les bases polítiques, ideològiques i econòmiques del capitalisme, tot creant les bases per a construir aquest futur més lliure.

Aquesta és una tasca de fons que a hores d'ara passa per la construcció d'un moviment d'Unitat Popular, l'avançada del qual està donant fruits en un seguit de viles i ciutats del país. Perquè el proper mes de maig hi haurà diferents candidatures que esdevindran localment el referent polític del projecte de la Unitat Popular, és a dir, recolliran els anhels dels sectors més conscients de les classes populars de transformar la realitat.

Ara bé, l'objectiu fonamental dels propers mesos no és tenir uns quants regidors més (encara que tant de bo se superin les previsions), sinó augmentar la solidesa política i organitzativa d'aquests embrions d'Unitat Popular que són les CUP. Creiem que les diferents candidatures, tant les que preveuen que obtindran representació com les que ja saben que no n'obtindran, no haurien de perdre mai la perspectiva que l'important és aconseguir que l'endemà de les eleccions les diferents CUP estiguin millor organitzades i cohesionades políticament i que nous sectors s'hi hagin afegit o apropat. O dit altrament, si l'horitzó es fixa exclusivament en els resultats s'estarà desviant el projecte cap a l'electoralisme estèril.

Dins aquesta perspectiva de reforçament organitzatiu i polític, fóra bo que, tal com ha proposat Francesc Ribera "Titot" ("Apadrina una CUP"), les i els militants independentistes que viuen en municipis on no hi ha CUP col·laboressin activament amb les que tinguin més a la vora. Manllevant l'expressió de Titot, es pot dir que apadrinar una CUP en els propers mesos és una bona manera de contribuir a vertebrar el moviment d'alliberament global que volem construir.